Parón

Doncs "se acabó lo que se daba", em sap greu dir-ho, però més greu em sap estar-ho patint; la maleïda esquena m´ha tornat a fallar, mecagoenlap....! semblo un vell de 80 anys.

Porto dues setmanes gairebé aturat ja que els marejos van tornar a fer acte de presència i no em va quedar més remei que intentar fer repòs i prendre´m aquesta recuperació més seriosament del que ho estava fent; bé siplement es pot dir que fins ara havia passat del problema.

La cosa va començar un dia que vaig anar a correr sortint motivat i fotent-li canya i a mesura q avançava l´entrenament em vaig anant trobant pitjor; que si ara em molesta el bessó, que no tiro com hauria de tirar, que sembla que porti 50 km a sobre i en porto 5, que em sembla que m´estic marejant, que casa está molt lluny, que em venen ganes de posar-me a caminar, que no puc més, que mil pensaments negatius; i efectivament, així va ser, vaig tindre que acabar caminant, arrossegant-me com un cuc per poder arribar a casa d´enpeus i uns dies després ja amb vèrtigs repentins, malestar i pastilles al canto. I a partir d´aquí ni correr, ni gimnàs ni nedar, ni res de res. Visc com un esportista retirat d´aquells que nomès contemplen dia a dia com els creix la panxulina mentre expliquen a les noves generacions les seves gestes de guerra.

I a partir d´aquí què? Doncs res; se m´han acabat les ganes d´entrenar de moment; ja se que m´han durat molt poc però la veritat és que així no puc seguir. Aniré a que m´arreglin la zona, si es que es pot, i de mentres doncs si surto algun dia a fer esport benvingut sigui i sinó doncs ja me´l miraré per la tele.