Des d´aquell 10 de juliol de 2009 a Serraseca, en que va començar el meu declivi esportiu; es pot dir que no havia tornat a tocar la bici. Des de llavors, tret d´algunes sessions indoor, poc més de 50 km en gairebé un any repartides en una sortida de BTT i una altra de carretera. Molt trist pel que estava acostumat....
Durant la meva convalescència cervical (dic cervical x posar-li un nom ja que els metges no en tenen ni pixa d´on em venen els marejos i malestars varis que encara pateixo massa sovint) he aguantat el tipo com he pogut pel que fa l´esport; a l´hivern, de cada 7 dies, me´n trobava 6 de malament i un de bé i ara que ha arribat la primavera 5 de bé i 2 de malament... algo s´ha guanyat...ja veurem ara amb la calor com pintará la cosa...Doncs el que deia, que les sortides en bici havien quedat en l´oblit tot el darrer any. Aixó si, el dia que em trobava una mica bé sortia a correr per la muntanya a ritme e trote cotxinero, per mantenir les carns al seu lloc. 60 sessions de córrer en 10 mesos considero que no estan gens malament tenint en compte l´estat llastimós en el que m´he trobat.
Bé, doncs arribaven les bicicletades a l´escola i el repte estava servit. M´aguantaria el cos? A més jo sempre que havia tocat bicicletada la feia sencera, es a dir..anava en bici fins l´escola i despres feia la bicicletada amb els nens per finalment tornar en bici cap a casa. La resposta van ser 15 hores i 270 km de BTT en 7 sessions, sense practicament marejos (algun que altre en vaig tenir).
A més les cinc bicicletades van anar molt bé i vam fer més km que mai amb els nens; i fins i tot l´escola de Sant Antolí es va animar enguany i vam arribar fins a la Panadella.
En resum prova superada milor del que em pensava, i a veure si això va ser el primer pas per començar a veure el final del tunel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada