Fruitrail d´Aitona. Segona parada

Després de més d´un mes de la SantRunmon, vaig decidir tornar a medir forces a la Fruitrail d´Aitona, una cursa de Muntanya al Baix Segrià de 14 Km i 510 metres de desnivell positiu i que està englobada dins de les Trail Running Series Lleida. 

Una setmana abans vaig anar a fer un tros de circuit per veure com era el terreny i així decidir entre aquesta cursa o el Trail Montroig Extrem. Al fer el reconeixement no em va agradar gaire però en cursa la cosa canvia.

Em vaig presentar a Aitona confiat de fer un bon resultat ja que m´he matxacat entrenant com mai abans, però tampoc m´esperava estar tant endavant. Des de la sortida em vaig col.locar en el grup capdavanter format per 6 atletes: L´Oscar Montclús, el Marc Consul, el Juan Carlos Soro, el Gerard Ascon, el Carles Sauret i jo mateix.

Des del principi l´Oscar (que avançada la cursa es va perdre) va anar agafant metres a la resta, vaig intentar seguir-lo però un parell de badades equivocant-me de camí em van fer desistir, deixant passar alguns corredors per a que em guiessin i no haver-me de concentrar a seguir les fites. La cursa va anar transcorrent entre un puja-baixa constant per un terreny no molt tècnic però amb pedra suelta. El grup va seguir força compacte, alternant les posicions força cops fins que faltant 4 km vaig anar perdent contacte amb els de davant i arribant amb força però despenjat un parell de minuts.  Entrada a meta en una magnífica 5a posició de 122 participants amb un temps de 1:14:12, un ritme mitjà de 5:22 min/km i 182ppm. Veure classificacions

Fins i tot vaig acabar pujant al podi com a 2n sènior al no acumularse els trofeus per als 3 primers de la general. En resum vaig sortir d´Aitona amb un bon regust; potser el nivell dels corredors no era molt elevat i d´haver anat al Montroig en comptes d´Aitona segurament m´haurien calentat el morro, però ja va bé una pujada de moral. Molt content pel salt endavant i motivat per seguir millorant. 

Retorn a la competició. SANTRUNMON 2015

Després de 5 anys i mig sense competir vaig decidir que ja era hora de tornar a medir forces i em vaig presentar a la línea de sortida de la III SantRunMon.

Porto 1 any fotent-li bastanta canya  un altre cop, sobretot corrent i una mica de bici, entrenant al meu aire, per la qual cosa em presentava a la línea de sortida amb garanties de completar els 20 km i 750m de desnivell+ que te la prova i amb esperances de fer un bon resultat.

La nevada que va caure just la setmana anterior no es obstacle per a que uns 220 valents prenguin la sortida. El 80% del recorregut encara es manté nevat, algunes zones amb una bona capa de neu. La temperatura gèlida d´aquest 8 de febrer, -4ªC durant tota la prova, tampoc sembla espantar a gaires.

Sortida i arranco com un coet a donar la nota posant-me en primera pocició el primer km. Poc a poc em van passant i col.locant a lloc. El fred em gela les mans. Desseguida me n´adono que m´he equivocat posant-me poca roba. Tocará patir.

Primera pujada seriosa per dins de Gospí, encara aguanto entre els 10 primers. Em segueixen passant corredors. No paro als primes avituallaments.

Cap al Km 15 començo a baixar el ritme tot i que vaig mantenint més o menys la posició al voltant del 20. Paro i bec als avituallaments però vaig mig empajarat. Tinc massa fred i fins i tot em passa pel cap plegar. Aguanto com puc i un gel dels companys del Blue Motors em fa acabar decentment en la posició 23 de la general de 218 participants acabats. Temps 1:49:59, ritme de 5:32 min/km, mitjana de pulsacions de 177 i màxima de 192. 

Sensacions dolentes pel fred i per anar de més a menys, però un cop han passat els dies me n´adono que he tornat al meu millor nivell en la primera cursa que faig després de molt temps. No puc demanar més amb 35 cap a 36 anys que tinc. L´entrenament está essent bo i seguiré apretant. Intentaré donar guerra fins que el cuerpo aguante...encara tinc esperances de seguir millorant.

Qui tingué, retingué

Amb l´ordinador mig petadot i amb feina per tots cantons vaig anar deixant el blog penjat, però això no vol dir que ara ja no faci esport...no en faig tant no...però en faig. Poc o molt és quelcom que hom no pot deixar; aquella droga que et manté viu en moments "xunguis". Que seria jo sense esport? Pas rien mon ami.

En gairebé un any d´absència prosicoesportista us puc dir que he mantingut el tipus com he pogut. Bàsicament sortint a córrer de tant en tant per la zona de Sant Pere de Ponts on hi ha una bona oferta caminística i també al camí d´Oliola. Han estat unes 30 sortides d´entre tres quarts d´hora a una hora de durada a ritmes de manteniment.

Les bicicletades a l´escola em van fer retrobar amb dos "ex" meves, l´Orbea Alma Team i la Jonh Luck "cosecha" del 94. Elles segueixen tan guapetones com sempre, sóc jo qui ja gairebé ja no m´aguanto les trufes. En total 6 sortides i poc més de 150 km a les potes.

Finalment l´altra joia de la corona, el gimnàs, que he deixat enrere temporalment. Abans de l´estiu vaig posar fi a 12 anys de pagar religiosa i interropudament la quota... doncs ja no hi anava pel fet de tindre altres motivacions i preocupacions a la closca.  Des del novembre passat una assistència de 16 sessions on pràcticament ja no tocava peses i completament desmotivat em dedicava solsament a fer bici estàtica i el.líptica.

I ara què? Doncs seguiré donant "achazos", sigui a nivell més seriós o de pixarrí no pararé de marcar-me entrenaments. Si agafo un nivellet potser em veureu en curses, pedalades i domingades vàries i sinó doncs em podreu trobar fent el matat per les costes pontsicanes, noguerenques, segarrenques i anoienques.

Això sí, prometo escriure una mica, o bastant més, tot depèn de l´estrès, del temps i d´aquest cony de PC prejubilat.

Córrer enmig del Paradís

El nostre company convilatà de fatigues correderes, en Pere Pinós,  ha plasmat en paper gran part dels seus pensaments i sensacions en practicar aquesta capacitat física bàsica que tenim la gran majoria de persones i que alguns com el Pere, practiquem amb entrega i plaer. "Córrer enmig del Paradís", correu a compra-lo i gaudiu llegint-lo a "trote cotxinero" respectant l´essència del bon corredor popular.

El meu debut a Cornellà-Prat

Un perico com jo i fins ara que no he debutat a Cornellà...no tinc perdó...la veritat es que desde Sarrià que no trepitjava camp com a local, i no me´n penedeixo ja que Montjuïc no atreia (com a visitant si que vaig assistir a alguns partits), però això de Cornellà-Prat si que és un camp; que n´aprenguin! Per cert vam guanyar, i ja no recordo quin va ser l´ultim partit que vaig veure perdre l´Espanyol...deu datar de la temporada 1990-91 i ja ha plogut...

Bernhard Kohl, paraula de dopat

No se si us recordareu de Bernhard Kohl, aquell ciclista gairebé desconegut que va sorprendre a tothom fent tercer al Tour de França 2008.

Evidentment anava dopat fins al cul i per sort se´l va desenmascarar, doncs ara el xiquet en questió es dedica a participar en conferències antidopatge, i en una d´elles ha deixat anar algunes perles:

"La gent sap que en el ciclisme no es possible guanyar el Tour de França sense doparse. Són tres setmanes, 3.000 kilòmetres i pujes l´equivalent a l´Everest 4 cops. No es possible!"

"Tant en el Tour que va guanyar Floyd Landis el 2006 y aques de Contador, en les dues ocasions la mitja de velocitat ha estat de 40 km/h. Potser d´aquí a 10 o 15 anys es pugui guanyar sense drogues si es treballa en el moviment antidopatge"

"Jo vaig ser controlat 200 cops i en 100 d´elles portava al meu cos substàncies dopants. Em van agafar, però 99 vegades no ho van fer" "Tot i que millorin els controls, no crec que això atemoreixi als ciclistes per a qeu deixin de doparse".

Els ídols caiguts

En pocs dies tres animalots de l´esport sobre rodes han anat per terra i no parlo del Dani Pedrosa que ha caigut i s´ha trencat la clavícula, sinó de l´Ezequiel Mosquera (2on a la volta España 2010), La pentacampiona del Mon Marga Fullana i el tricampió del Tour Alberto Contador.

Segurament l´últim surti airós ja que te pasta per defensar-se (sinó mireu el iaio Lance, que encara no l´han pillat), la segona que ja ha confessat però nompès una part per a que els seus trionfs anteriors no es veguessin tacats, i el primer aposto a que pringarà d´allò més ja que no deixa de ser un secundari que volia passar a club dels gunayadors; el club dels dopats.

31 Castanyes

Aquesta setmana m´han caigut els 31, comença a ser una edat ja respectable; és aquella edat en que els futbolistes ja van de capa caiguda i com a molt intenten pillar el seu últim contracte.

Per sort ja fa molt temps que vaig deixar de ser futbolista en actiu (14 anys) i em vaig centrar únicament en l ´esport de fons, doncs es pot dir que ja vaig néixer amb una bici sota el cul. Abans deia per sort ja que els esportistes de fons podem tirar en condicions al màxim nivell fins als 36, 37 i fins i tot els 40 anys...i desprès teòricament res t´impideix seguir donant guerra fins als 60, els 70 o fins que el cos aguanti.

El meu cos ara per ara no dona per molt més i anímicament sóc un competidor retirat, però seguiré donant guerra ni que sigui per fer els meus 3000 km anuals amb la bici o les 300 o 400 hores d´esport.

Tothom pot fer esport, al ritme que sigui, fins i tot els iaios com jo xD (Deunido com m´estan afectant els 31, no?)

Un bon estiu

Després de tot un any ple d´entrebancs, sembla ser que els marejos em donen una treva i m´han deixat passar tot l´estiu tranquil. Esportivament parlant dubto que torni a ser el que vaig ser fa un parell d´anys, si es que vaig arribar a ser alguna cosa, però l´esport no s´ha acabat ni molt menys per a mí, continuaré donant guerra, això sí, al meu "nou" ritme i sense objectius ambiciosos (de moment).

Durant aquests últims tres mesos poc esport he fet, el que més córrer, on hauré sortit uns 25 cops per camins propers a Ponts en sessions de 60 minuts aproximadament. La bici ben poc l´he tocat, 8 sortides de de 30 a 60 km i a un ritme totalment globeril. I el gimnàs, el pago per amor a l´art ja que hi hauré anat com a molt 5 o 6 cops. I res més, a veure si ara que ha començat el curs escolar puc agafar també la rutina de fer més esport, tot i que si quan tinc temps no en faig qua no en tinc tant...ja veurem...

Us deixo amb algunes fotos de l´estiu que ja acabem

Tour de France Ax Les-Thermes

Tavascan

Burgos

Atapuerca

Las perlas del Tour

ETAPA 0.   ROTTERDAM - ROTTERDAM

Lance Armstrong: "Este va a ser mi último Tour de Francia. Ha sido un bonito viaje. Ya estoy esperando a que lleguen estas tres grandes semanas"

Lance Armstrong: "El artículo está lleno de acusaciones falsas y es más de lo mismo por parte de Floyd Landis, una persona sin credibilidad que acostumbra a decir una cosas y retractarse al día siguiente", La credibilidad de Landis es como un cartón de leche agria". "Una vez que tomas el primer sorbo, no tienes que seguir bebiendo para saber que está mala" "Tengo demasiado trabajo en mi último Tour como para prestar atención a este sensacionalismo previsible"

Alberto Contador: "Con su equipo Armstrong parte con una gran ventaja"

Lance Armstrong: " La tercera etapa del Tour va a ser una matanza"  "He hecho el reconocimiento de la tercera fase de los muros. ¡Va a ser carnicería! Me alegro de estar con los chicos del RadioShack en mi último Tour".

Andy Schleck: "Hemos reconocido la etapa del pavé y no es nada fácil, sobre todo con mis lesiones en las manos"

Oscar Freire: "Será mi último o penúltimo Tour" "No pelearé por el maillot verde porque es mucho desgaste para la carrera"

Fabian Cancellara: "No fue fácil ganar aunque mucha gente piensa que llevo motor." "Estoy muy orgulloso de lo que he hecho. No tenía ningún ánimo de revancha, pero quería ir tan rápido como siempre" " Pretendia demostrar que soy el maestro de los prólogos"." Mi cuerpo es el motor"."Espero seguir de amarillo en la etapa de Arenberg, que para mi tiene un significado especial con los adoquines de la París Roubaix"

Alberto Contador: "No tuve las sensaciones que esperaba" "No he tenido chispa en el pedaleo, tal vez porque he estado muchos dias sin competir" “Estos resultados no cambian para nada la carrera. Las diferencias son mínimas y no hay que darle mayor importancia”

Lance Armstrong: "Ha sido mi mejor crono desde mi regreso. Hubiera firmado por la mañana con las dos manos"."Estoy de acuerdo con Contador, que cinco segundos no es nada a estas alturas y, además, no quiero alimentar la rivalidad que ya tenemos"

ETAPA 1.  ROTTERDAM - BRUXELLES (9Km-Prólogo)

Lance Armstrong: "El final ha sido una mutilación. Tener miles de personas viéndonos en las cunetas es una bendición, pero también una maldición, ya que nos hace estar supernerviosos durante todo el día"

Alberto Contador: "Ufff!! etapa salvada" "Tengo un fuerte golpe en la tibia de la pierna izquierda con un poco de sangre. Con algo de hielo bastará. Espero que no sea nada grave."

Ivan Basso: "Me golpee en la rodilla derecha, donde tengo abrasiones y una contusión. En caliente el incidente no parece causar preocupación, a pesar de que la rótula es un punto importante: Espero no sufrir molestias en los próximos días".

Lance Armstrong: "Esto puede ser un adelanto de la etapa del martes". "Ha sido una locura, la típica primera etapa del Tour, nerviosa, donde todos quieren estar delante y no puede ser"

ETAPA 2.   BRUXELLES - SPA (201 Km- Clasica)

Alberto Contador: "Dia dificil, todo el cuerpo dolorido por las caidas. Era igual que patinar sobre hielo!"“Era una auténtica locura” "Por la carretera que hemos pasado era imposible no caerse. Me he caído en un tramo recto a 60 km/h y cuando iba pensando en qué cosa podía haberme pasado, he visto que en cada curva había gente en el suelo, era imposible pasar sin caídas”, “Es el peor día porque mañana es un día muy duro con el pavé, que te golpea todo el cuerpo, pero quiero ser optimista. Vamos a intentar recuperarnos y ponernos hielo cuanto antes”.

Sylvain Chavanel: "Había comprobado esta etapa varias veces y me las arreglé para ganar. Este es el día más feliz de mi vida deportiva porque esta temporada comenzó por las cadenas del infierno". "Yo nunca me rindo y no me arrepiento de haber sufrido tanto, aunque solamente sea para sentir una emoción tan grande ahora"."Ahora tengo casi tres minutos por delante en la clasificación general, así que creo que puedo llegar muy lejos".

Alberto Contador: "En cuanto me he enterado de que Andy estaba detrás he mandado parar inmediatamente a todos mis compañeros. Igual que me hubiera gustado que lo hicieran conmigo, creo que había que hacerlo con él”.

Carlos Sastre: "Cancellara le ha dicho a Thor que la carrera había sido neutralizada y a nosotros no nos llegaba ningún tipo de información por radio... "

Josean Fernández Matxin (dir.Footon-Servetto-Fuji): "Impresionante, plante por las caídas, cierto que ha habido muchas caídas, pero a ver si mañana se para Fabian (Cancellara) al salir del pavé si hay algún caído!.

"Ha sido una actitud de absoluta falta de personalidad. Fabian Cancellara no ha hecho bien en esperar porque tenía que haber defendido el maillot amarillo. En un Tour de Francia esa prenda no se regala" mío".

"Yo dije a mis corredores que arrancaran y no lo han hecho. Para nosotros hubiera sido importante un segundo puesto. Estoy muy enfadado con lo que ha pasado".

Andy Schleck: "Me he caído dos veces en 200 metros, no tenía más bicis. Gracias a todos por el gran apoyo. Hoy realmente vimos juego limpio"

Eusebio Unzue (dir. Caisse d´Epargne): "No me parece bien es que se pare en función de qué corredores se hayan quedado detrás. Además, en esta ocasión se han beneficiado algunos ciclistas que no acostumbran a actuar con ese respeto que se les ha tenido”.

Lance Armstrong: "Es verdad que me he caído, pero hoy todo el pelotón se ha caído. Tengo un golpe en la cadera. Tuve mucho miedo porque se producía una carrera tras otra y había gente por el asfalto en todos los lados", explicó el siete veces ganador del Tour de Francia.

"Hubo un plante, decisión que se tomó "debido a las caídas de todos los favoritos".

"No hubiese sido justo atacar en esas circunstancias, por eso hablamos entre todos y tomamos esa decisión"

"Yo predije una carnicería para mañana, no para hoy. Fue muy parejo, en el sentido de que casi todo el mundo se estrelló. Todo el mundo estará un poco golpeado y dolorido mañana".

José Joaquín Rojas: “¡Primera hostia del Tour! De recuerdo, un sollejón en el culo y un plato de 53 Campagnolo en el gemelo”. “Cada 300 o 400 metros había una curva y en cada curva se iban un puñado al suelo. Debió ser que algún camión había soltado aceite, porque era mucha la cantidad y durante un buen tramo”.

Thor Hushovd: "Me siento frustrado por lo que pasó hoy. Nuestro equipo trabajó mucho y habríamos tenido una buena oportunidad para la victoria. Me siento como si nos hubieran quitado algo a nosotrosen el día de hoy. Había pocos velocistas que no estaban en el grupo de delante, pero no había ninguna razón para no oponerse al sprint de hoy"

Pedro Delgado (Ex-ciclista y comentarista): "Yo mañana si soy un favorito y veo que lo estoy pasando mal, me tiro y exijo parón". "Esto con Fignon no pasaba"

Juan Antonio Flecha: "La etapa de mañana? Estamos en un Tour y no disputaremos una París-Roubaix. Yo no voy de líder mañana, la etapa no es para mí, ya que tengo un líder que defender (Wiggins) y será la prioridad numero uno" "Será una etapa peligrosa, pero tampoco creo que sea para tanto, habrá momento mucho peores. ¿Que si me viene bien a mí?. Puede ser, pero también me va a tocar subir el Tourmalet. Así es el ciclismo". "Los trucos para afrontar etapas como estas no los voy a decir para no dar pistas a los que nunca han estado, pero es cierto que hay que tratar de ir delante. ¿Si se formará una carnicería?. La carnicería será la del Tourmalet"

Samuel Sanchez: "La tensión está siendo brutal".

ETAPA 3.    WANZE - ARENBERG PORTE DU HALNAUT (213km-Pavé)

Juan Antonio Flecha:  "El adoquín es Wimbledon: también existe"

Oscar Pereiro (casi ex-ciclista): " Uno de los favoritos no sobrevivirá al paves"

Alberto Contador: “He ido comodísimo en el pavé”."Estoy contento dentro de lo que cabe"."Los últimos 30 Km corrí con la rueda de atrás frenada. No podía ni ponerme de pie, pero hubiera sido peor si cambio la bici. No hubiera podido recuperar"."No podia correr de pie"

Lance Armstrong: "No busco excusas. Yo estaba en una buena posición en los adoquines. Sin embargo, tuve una avería en un mal momento y eso es mala suerte. Entonces es muy difícil remontar. Pero hay que mantener la cabeza alta y ahora trataré de recuperar tiempo en la montaña. Mis posibilidades se han reducido pero no me voy a casa. Lo voy a seguir intentando".

Carlos Sastre: "Se ha caído un corredor delante y no he podido esquivarlo. He tenido la mala suerte de romper las dos ruedas, pero afortunadamente venía mi compañero Lancaster conmigo, me ha dejado sus ruedas y he podido arrancar" "Podia haber sido peor"

Romain Kreuziger: "Después de la etapa de adoquines, no he tenido suerte, porque ha habido dos caídas delante mío, por otro lado contento porque me siento bien de la caída de ayer".

Andy Schleck: "Frank eliminado por rotura de clavícula, el amarillo hoy es para él!!! volverá más fuerte."

Benjamín Noval: "Creo que me he roto la mano"
Lance Armstrong: "El tiempo perdido no es ningún desastre". "Yo pensaba ganar tiempo y el resto del pelotón también lo veía así, pero tuve un pinchazo en el tramo número seis y aunque recibí una rueda de un compañero no pude llegar adelante". "El Tour de Francia se merece cada año una jornada como esta"
"Ha sido una pena la caída de Franck Schleck porque ahí el grupo se partió y yo me quedé en un segundo pelotón pero no pasa nada, la carrera es así".

Fabian Cancellara: "Esta es una etapa donde las emociones son muchas. Estoy contento, pero no puedo ignorar el saldo negativo del día, la caída de Franck, ya que es un dolor ver a un compañero y amigo bajarse de la bici y dejar el Tour, pero todos sabíamos que sería peligroso hoy"."Estoy emocionao por recuperar el amarillo"

Thor Hushovd: "Llevaba mucho tiempo esperando esta etapa, ya que conocía mi fuerza en el pavés y sabía que tenía posibilidades de ganar. De repente decidí "ir a la guerra" para ganar en Arenberg. Hay que estar en forma y tener suerte en el pavés, y hoy tuve las dos cosas".
"Es un primer paso para conquistar el maillot verde y lo defenderé mucho tiempo, aunque de momento, estoy contento con lo que he hecho. Mi equipo está muy fuerte, yo me siento rápido y espero ganar más etapas".


ETAPA 4.  CAMBRAL- REIMS  (153 km-Llana)
Andreas Kloden: "Por mucho espectáculo que dé el pavé, las diferencias solo se hicieron por problemas mecánicos. Espero que la organización el Tour esté contenta...".Era una loteria" "Los aficionados solo quieren ver caídas, se nota que nunca han montado en bici en esas condiciones.En los foros de internet hay mucho experto"

Alessandro Pettachi: "Se está viendo a un gran Pettacchi".“Decían que en Bruselas había ganado un viejito...”. "Óscar Freire me dijo tras ganar el otro día que ahora el Tour de Francia ya era un regalo para mi y hoy me he encontrado con otra alegría","El pavé me vino bien, tenia buenas sensaciones"

Alexander Vinokourov: "Estoy orgulloso de ayudar a Contador a ganar su tercer Tour de Francia". "Habrá muchas ocasiones para demostrar la unión y la fuerza del equipo Astana"

ETAPA 5.   ÉPERNAY-MONTARGIS  187 Km

Alberto Contador: "Lo más importante en el Tour es ir día a día y pensar que más adelante llegará mi terreno”.

Mark Cavendish: "He tenido dudas sobre mi mismo, especialmente ayer, pero hemos hecho una buena actuación y ¡está bien ganar, por fin!".


Robbie McEwen: "Hoy lo he pasado realmente muy mal". "Las lesiones empeoran en lugar de mejorar y he perdido bastante sangre en la herida del codo. Y eso puede haber afectado a mi forma".

Lance Armstrong: ""Contador es el ciclista con más talento que he visto"."No se puede quitar el hecho de que probablemente es la persona con más talento sobre una bicicleta. No tengo ningún problema en decirlo". "Lo que vimos el año pasado fue una actuación impresionante en todos los niveles: ya sea en la montaña, como en contrarreloj, en motivación, en recuperación y en la fortaleza mental".
"Lo de regalarnos un reloj ha sido muy generoso. Obviamente, él (Contador) reconoce que contó con el apoyo de un gran equipo. Ha sido un bonito gesto"

Alberto Contador: "Gracias David, Navarro, Tiralongo y Jesus Hernandez por vuestra profesionalidad descansando los últimos 10kms de etapa estando a final de pelotón, dentro de poco os toca".

ETAPA 6.  MONTARGIS - GUEUGNON   227 Km

Alberto Contador: “Al principio no quise darle importancia, pero ahora me duele y me está dando problemas. A nivel muscular y a nivel de tendones estoy bastante fastidiado. Demasiados golpes”.
"Lo que si es importante es la eliminación de Frank Schleck, que obligará a su hermano Andy a plantear las etapas de montaña de una manera distinta. En el hotel estará sólo. En carrera Frank le transmitía seguridad y confianza”.

Carlos Barredo: "Sólo puedo pedir perdón por mi parte de la patética pelea a todos los aficionados al ciclismo, no hay excusas después de una actitud así. Ya hablamos Rui y yo, todo quedo -allí-, son cosas de la tensión y la propia carrera".

Rui Costa: "Nunca me había pasado nada de este tipo en mi vida: Todo empezó al final de etapa, cuando todos los ciclistas buscaban colocarse bien para la llegada. Yo iba tranquilo, como siempre, cuando pasó Carlos Barredo, tocándome por mi lado izquierdo y casi me envió al suelo.
He protestado y le he dicho que mirara por dónde andaba pues ya no era la primera vez que me hacía tal cosa. A Carlos no le ha gustado, me ha insultado, me ha dado un puñetazo en mi pierna izquierda y así quedó todo.
Después del final de la etapa, llegó [Carlos] y se dirigió a mí en voz alta. Yo le evité. Después él vino de nuevo con una rueda para agredirme y ahí pasó lo que se vio.
Ya en el autobús, y con la cabeza fría, Carlos llamó a mi colega Rojas y pidió hablar conmigo, pidiéndome disculpas y reconociendo que actuó mal. Yo hice lo mismo y quedó todo resuelto y olvidado. Pido ahora disculpas a todos por mi reacción pero comprendan que es difícil quedarse parado cuando recibes una paliza y no contestar. Me limité a defenderme.
Ahora toca olvidar lo que pasó y concentrarme en la etapa de mañana.Una vez más, disculpadme. Esto no es mi forma de ser."

Carlos Sastre: "Ahora me toca a mi dar el callo".“Vamos a tocar la montaña por primera vez en este Tour de Francia y vamos a ver qué sensaciones tenemos”.

Bicicletades 2010

Des d´aquell 10 de juliol de 2009 a Serraseca, en que va començar el meu declivi esportiu; es pot dir que no havia tornat a tocar la bici. Des de llavors, tret d´algunes sessions indoor, poc més de 50 km en gairebé un any repartides en una sortida de BTT i una altra de carretera. Molt trist pel que estava acostumat....

Durant la meva convalescència cervical (dic cervical x posar-li un nom ja que els metges no en tenen ni pixa d´on em venen els marejos i malestars varis que encara pateixo massa sovint) he aguantat el tipo com he pogut pel que fa l´esport; a l´hivern, de cada 7 dies, me´n trobava 6 de malament i un de bé i ara que ha arribat la primavera 5 de bé i 2 de malament... algo s´ha guanyat...ja veurem ara amb la calor com pintará la cosa...

Doncs el que deia, que les sortides en bici havien quedat en l´oblit tot el darrer any. Aixó si, el dia que em trobava una mica bé sortia a correr per la muntanya a ritme e trote cotxinero, per mantenir les carns al seu lloc. 60 sessions de córrer en 10 mesos considero que no estan gens malament tenint en compte l´estat llastimós en el que m´he trobat.

Bé, doncs arribaven les bicicletades a l´escola i el repte estava servit. M´aguantaria el cos? A més jo sempre que havia tocat bicicletada la feia sencera, es a dir..anava en bici fins l´escola i despres feia la bicicletada amb els nens per finalment tornar en bici cap a casa. La resposta van ser 15 hores i 270 km de BTT en 7 sessions, sense practicament marejos (algun que altre en vaig tenir).

A més les cinc bicicletades van anar molt bé i vam fer més km que mai amb els nens; i fins i tot l´escola de Sant Antolí es va animar enguany i vam arribar fins a la Panadella.

En resum prova superada milor del que em pensava, i a veure si això va ser el primer pas per començar a veure el final del tunel.

El motoret de Cancellara

Un altre mite ha caigut? A menys d´un mes de començar un Tour apassionant amb totes les figures del pilot mundial a la sortida, comencen a caure alguns noms ilustres com el sanconat Valverde i ara qui sap si li tocarà el torn al mite Fabian Cancellara amb un nou dopatge fins ara impensable: El dopatge mecanic!!

L´exciclista italià Davide Cassani protagonitza un video on acusa Cancellara de portar un motor camuflat dins els tubs de la bici.

Sembla de riure, però la veritat e que veient el video es veu com Cancellara fa uns canvis de ritme molt sospitosos al Tour de Flandes la la París-Roubaix deixant totalment plantats als rivals i Aparentment sense un gran sofriment; i a la vegada es veu com acciona algun mecanisme al seu manillar (que pot ser simplement un canvi de pinyó)

No havia vist fins ara aquestes imatges però després de veureles no poso la mà al foc per la seva inocència. Van caient els mites i Cancellara pot ser el seguent. Encara que segueixo pensant que parlem d´un possible guanyador del Tour, nomès si perdés 4 o 5 kilos i es mentalitzés (i aumentés una mica la potencia del motoret jejeje). Això sí de ser així, potser no el veuriam tant per les clàssiques i seria una  llàstima.

Podeu veure mes informació sobre aqestes sospites de "dopatge" aquí:

http://www.marca.com/2010/06/02/ciclismo/1275507665.html

I aquí l´enllaç al famós video de Cassani

http://www.youtube.com/watch?v=8Nd13ARuvVE&feature=player_embedded

La caiguda del mite

Floyd Landis el que en el seu moment va guanyar el Tou del 2006 i posteriorment va ser desposseït del títol, per dopat, ha decidit rentar el seu cervell de la merda acumulada durant anys i anys de pràctiques dopants.

Mitjançant diferents correus electrònics a autoritats ciclistes i esportives ha explicat algunes de les seves pràctiques que utilitzava, i amb ell ha arrossegat a molts corredors de renom com Hincapie, Leipheimer, Zabriskie o el mateix Lance Armstrong.

Com s´haurà pres en Lance la rajada del seu antic company d´equip i "amic"? Li agafaran ganes de llogar un sicari? De moment s´ha encarregat de desmentir-ho tot i de dir que es la paraula d´en Floyd contra la seva. Però amb tot això i a amb el Tour a la "vuelta de la esquina" segurament es posarà en dubte la participació del 7 cops guanyador de la prova francesa, amb la consequent desilusió de tots els que benerem a aquest encara presumpte dopat.

Us deixo amb algunes de les perles que s´han publicat a la secció de ciclisme del web del diari Marca.

Los e-mails de Landis revelan detalladamente el uso sistemático de sustancias y métodos prohibidos durante su carrera y su estancia en el US Postal, incluyendo el uso de EPO y de transfusiones de sangre.

"Armstrong y yo manteníamos largas discusiones sobre la evolución de los análisis para detectar EPO y la conveniencia de recurrir a las transfusiones para superarlos"

El estadounidense, que resultó positivo por testosterona en el Tour de 2006 y fue desposeído de la victoria final, denuncia a diferentes corredores. Lance Armstrong, George Hincapie, Levi Leipheimer o Dave Zabriskie aparecen en tres correos a los que ha tenido acceso el 'Wall Street Journal' y que fueron enviados a siete personas -entre ellas a miembros de la Unión Ciclista Internacional (UCI) y de la Federación estadounidense- entre el 30 de abril y el 6 de mayo.

Landis, que hasta ahora había negado cualquier relación con el dopaje y culpaba a los laboratorios franceses de errores de procedimiento, confiesa en los diferentes que continuó con estas prácticas en el equipo Phonak tras su marcha de la formación estadounidense.

Es la primera vez que Landis reconoce haberse dopado

El contenido de los correos electrónicos se centra, principalmente, en los ciclistas estadounidenses. En uno de ellos Landis afirma: "Armstrong y yo manteníamos largas discusiones durante los entrenamientos en las que me hablaba sobre la evolución de los análisis para detectar EPO y de la conveniencia de recurrir a las transfusiones para superarlos".

En el mismo correo, dirigido al presidente de la Federación de Ciclismo de EEUU, Stephen Johnson, el ciclista de Pensilvania explica cómo el director del equipo con el que Armstrong logró sus siete Tour de Francia a partir de 1999, el belga Johan Bruyneel, le enseñó en 2002 y 2003 -sus primeros años en el US Postal- a usar parches con esteroides, EPO sintética, hormona de crecimiento y a practicar transfusiones de manera indetectable en los controles.

Landis cuenta también cómo después de operarse la cadera en 2003 voló a Gerona, dónde le fueron extraídos dos litros y medio de sangre en tres semanas, cantidad que sería reutilizada durante el Tour de Francia. La extracción, asegura Landis, se realizó en el apartamento de Armstrong. Las bolsas, incluidas las de Armstrong e Hincapie, se guardaban en una nevera y Landis se encargaba de controlar diariamente la temperatura. De acuerdo con el testimonio de Landis, Armstrong debió ausentarse unas semanas durante aquella estancia en Gerona. Antes de irse, hizo responsable a su compañero de vigilar el buen funcionamiento del suministro eléctrico para que un posible corte de luz no arruinara las bolsas de sangre.

Define de "farsa" el sistema de controles antidopaje actual

En el correo electrónico enviado a Johnson el 30 de abril, Landis explica que al marcharse al Phonak en 2006, le comunicó al dueño de la formación suiza, Andy Rihs, su deseo de continuar con el programa de dopaje llevado a cabo en el US Postal. Rihs, presidente de Sonova Holding AG, se mostró de acuerdo.

Landis define de "farsa" el sistema de controles antidopaje actual y detalla la manera de consumir EPO sin riesgo de ser detectada. También asegura que ayudó a Levi Leipheimer y Dave Zabriskie a consumirla ante de una Vuelta a California. De todos los señalados por Landis, sólo Hincapie, a través de un portavoz, ha rechazado las acusaciones.

"Lo único que quería era limpiar mi conciencia, no quiero seguir siendo parte del problema"

En una entrevista con la cadena 'ESPN' publicada el miércoles, Landis admitió por primera vez el uso de sustancias prohibidas a lo largo de toda su carrera. "Quería limpiar mi conciencia", declaró el corredor de 34 años. "No quiero seguir siendo parte del problema".

http://www.marca.com/2010/05/20/ciclismo/1274350290.html

P.D.: Ni que l´Armstrong sigui un dopat seguirà essent el millor de tots els temps, doncs aquí hi ha hagut "ranxo" per a tots!

Caminant per Mont-Rebei

Aprofitant la Setmana Santa ens vam acostar fins al Congost de Mont-Rebei, i la veritat que el lloc no ens va decepcionar gens ni mica. Vam fer l´aproximació des de Corçà  per l´ermita de la Pertussa, on vam deixar el cotxe i a partir d´allí gairebé dos hores de camí xino-xano fins arribar a l´entrada del congost, el qual vam tenir travessat en mitja horeta. Les vistes s´ha de dir que són fantàstiques i el dia va acompanyar força, només feia una mica de vent. La referència que tenia fent congostos era el del Cares, als Picos d´Europa, l´estiu passat. La ruta de Mont-Rebei es pot dir que fins i tot es més espectacular ja que te més altura i el camí es una mica més perillós ja que no hi ha barana i té algo menys d´amplada, aproximadament de metre i mig en la majoria de trams. Això si, el del Cares es bastant més llarg, però sense la màgia de conservar el toc verge del nostre.

Un hivern dur

Dur, molt dur, ha estat el meu hivern, doncs no he aconseguit treure´m de sobre els marejos i malestar que tinc des de l´estiu passat. Hi ha dies que sembla que estic millor i altres m´arrossego com puc, però mai acabo d´estar bé. I quan intento entrenar amb una mica de cara i ulls al cap de pocs dies recaiguda i a parar. La veritat que això treu totes les ganes de tot.

De moment la osteopata naturista que vaig visitar no em va servir de res...poc més que per treurem els quartos, al cap de 4 visites em va dir que ja estava curat...i una p.. merda!!!

Ara estic anant a un fisio a Manresa que ja veurem, m´ho va pintar molt fàcil i rápid però despres de la primera sessió han tornat els marejos al cap de 2 dies...m´he de fer la idea que fins que no enganxi amb la tecla correcta aixo va per llarg i l´esport se m´ha acabat, almenys en la seva vena més competitiva.

Ara doncs el que faig es anar a córrer algun dia, a caminar algún altre, al gimnàs a petar la xerrada i ara que fará millor temps seguament toqui la BTT algun dia, perque la de carretera ni pensaments per la postura que hi adoptes.

Us deixo amb una foto fantàstica que vaig tirar a la Col.legiata de Sant Pere de Ponts, des de la torre del castell, el dia de l´última nevada que ha fet aquest any. Una de les poques sortides amb bon record del que portem d´any.

Resum esportiu 2009

Amb una mica de retard, vaig a fer una mica de resum del que ha estat aquest passat 2009 esportivament parlant.

En aquest 2009, molt semblant al que em va passar al 2008, es poden diferenciar dues parts molt clares. Una primera amb força càrrega d´entrenaments, força km en bici i molta motivació. I una segona marcada pels problemes físics i de baixa activitat.

Finalment es pot dir que han quedat uns numeros acceptables:

Temps total d´esport:  278 hores (per 302 al 2008)

Km totals: 3288 km (per 3956 al 2008)

Desnivell + acumulat: 24235 metres (per 40710 al 2008)

Temps bici: 101 hores (135 al 2008)

Km bici: 2570 km (3169 al 2008)

Desnivell+ bici:  11930 metres (28105 al 2008)

Sessions: 17 BTT+ 9 Carretera + 60 spinning

Tems Run:  94 hores (87 al 2008)

Km Run: 713 km  (768 al 2008)

Desnivell+ Run: 12305 metres (12605 al 2008)

Sessions: 53 córrer + 23 Elíptica + 15 caminar

Temps Swim 2hores (11 hores 2008)

Km Swim : 4 km (19 km 2008)

Sessions: 4

Gimnàs: 33 hores (33 hores al 2008)

Sessions: 43

Altres: 46 hores  (36 hores al 2008)

Pròxima parada, Congost de Mont-Rebei

Feia temps que volia anar-hi i sembla que demà passat, ara que la salut dona una "tregua", finalment faré una visita a aquest singular indret de la Ribera Ribagorçana. Esperem que acompanyi el temps. Segurament l´itinerari escollit serà per la vessant sud, que es laque em cau més aprop de casa:

El Congost de Montrebei està situat a la Serra de Montsec d'Ares, a la Comarca del Pallars Jussà, i fa de frontera natural amb l'Aragó, passant per sota el riu de la Noguera Ribagorçana. Alguns amants d'aquest indret diuen que poder no és el congost més llarg de la Península, però sí dels més salvatges i espectaculars que s'hi poden trobar.

Per arribar-hi, des del sud, cal anar en direcció a Balaguer i des d'aquest indret cap el bonic i pintoresc poble d'Àger. Des d'aquí, cal anar cap el poblet de Corçà i agafar una pista forestal que ens deixarà al davant de l'Embalssament de Canelles i al costat de l'Ermita-fortificació de la Pertussa, des d'on tindrem una vista excepcional de tota la vall. Tot just aquí començarem, doncs, l'excursió tot anant en direccció Nord reseguint les marques de gran recorregut GR (blanca i vermella).


Aleshores el camí va descendint bruscament fins arribar al "Barranc de la Pardina" que el travessa i després d'una forta pujada s'arriba (en uns 20 minuts) a una construcció en ruïnes ("el Corral del Batlle"); molt a prop hi ha una font d'aigua on podrem refrescar-nos. Un indicador ens recorda que manquen 45 minuts per arribar a "Mas Carlets" una antiga masia habilitada com a refugi de montanya. A partir d'aquest indret ja podrem observar el camí fet a la paret de la roca del Congost. Desprès d'uns minuts arribarem a una bifurcació. Prendrem el camí que descendeix fins el riu per a seguir l'antic camí (practicable només quan el nivell de l'aigüa està baix). Trancurreguda una estona comença propiament l'impresionant Congost encaixat entre el Montsec d'Ares, a la dreta, i el Montsec de l'Estall a l'esquerra, a la província d'Osca.


Més o menys, a mig tram del Congost es troba la "Cova Colomera o de les Graelles" i poc després les parets tornen a obrir-se i una mica més endavant s'arriba al "Barranc del Fondo" atrevessat per un espectacular pont metal·lic ("Pont Penjat"). Passat aquest pont podríem deixar un altre cotxe. Si no és així, caldrà desfer el camí per tornar a l'origen.

P.D: Bon any a tots!

Canvi d´alimentació

Doncs despres d´una sessió de reflexologia podal, m´han dit que tots els meus mals de cervicals, marejos, mals de cap, malestar continuat, mals de panxa,...es per culpa de l´alimentació; que hi ha aliments que no tolero prou bé i que el meu cos va creant un dèficit que fa que tot se´m debiliti i provoqui problemes secundaris (com p.ex. el que m´està passant amb les cervicals).

Segons em van dir tinc el sistema digestiu fet purín; i això que pensava que jo menjava prou bé. Però mira resulta que sóc un sensibilon i no tolero, ni el blat, ni els lactids,...i que pel meu grup sanguini he de menjar poca carn,..

Resumint, que a partir d´ara la meva dieta serà aquesta:

-No menjar pa ni pasta pq no em senta bé.

-No beure llet (que ja ho feia) ni cap làctid. Em va dir que l´Actimel es molt dolent també.

-El suc de taronja i kiwi del matí eliminarlo i canviarlo per aigua amb llimona i una cullerada d´oli de girassol de primera pressió en fred.

-També per esmorar menjar tortitas d´arros untades amb sesam fosc i acompanyar-ho de fruits secs amb panses de Malaga.

-Tres dies a la setmana no menjar ni carn ni peix. Sinó llegums, arròs i vegetals.

-Abans de menjar prendrem un liquat amb una poma, una pastanaga i un tros de llimona.

-Per sopar cada dia un caldo e vegetals amb: porro, api, pastanaga, ceba i alls. I això cuinar-ho amb quinoa o mijo o amaranto.

No se com puc compaginar això amb l´esport, però ara mateix només m´impora recuperar-me ja que el malestar continu que tinc no e deixa fer rs en condicions. Així doncs, donaré un petit vot de confiança al mètode aquest i provaré de complir-ho tot. Ara que si no veig resultats (que de moment no els veig, i ja porto 2 dies passant gana), doncs aniré a un fisio i li diré que em trinxi lesquena a osties si fa falta.

Parón

Doncs "se acabó lo que se daba", em sap greu dir-ho, però més greu em sap estar-ho patint; la maleïda esquena m´ha tornat a fallar, mecagoenlap....! semblo un vell de 80 anys.

Porto dues setmanes gairebé aturat ja que els marejos van tornar a fer acte de presència i no em va quedar més remei que intentar fer repòs i prendre´m aquesta recuperació més seriosament del que ho estava fent; bé siplement es pot dir que fins ara havia passat del problema.

La cosa va començar un dia que vaig anar a correr sortint motivat i fotent-li canya i a mesura q avançava l´entrenament em vaig anant trobant pitjor; que si ara em molesta el bessó, que no tiro com hauria de tirar, que sembla que porti 50 km a sobre i en porto 5, que em sembla que m´estic marejant, que casa está molt lluny, que em venen ganes de posar-me a caminar, que no puc més, que mil pensaments negatius; i efectivament, així va ser, vaig tindre que acabar caminant, arrossegant-me com un cuc per poder arribar a casa d´enpeus i uns dies després ja amb vèrtigs repentins, malestar i pastilles al canto. I a partir d´aquí ni correr, ni gimnàs ni nedar, ni res de res. Visc com un esportista retirat d´aquells que nomès contemplen dia a dia com els creix la panxulina mentre expliquen a les noves generacions les seves gestes de guerra.

I a partir d´aquí què? Doncs res; se m´han acabat les ganes d´entrenar de moment; ja se que m´han durat molt poc però la veritat és que així no puc seguir. Aniré a que m´arreglin la zona, si es que es pot, i de mentres doncs si surto algun dia a fer esport benvingut sigui i sinó doncs ja me´l miraré per la tele.

Resum de la segona setmana de "puesta a punto"

Doncs segurament us pensaveu que ja havia deixat els entrenaments tirats por ahí amb el fred que stá fotent no? Pues no!!!! segueixo en lo meu, matxacantme una mica cada dia i acumulant treball.

Aquesta setmana passada va ser una setmana en general de bones sensacions entrenant, es a dir motivació alta i a la meva bola na fent.

Dilluns vaig acumular una mica de fondo corrent 1 hora 15 minuts pels voltants de Ponts seguida de mitja horeta de tècnica.

Dimarts vaig optar per un rodatge de muntanya de 45 minuts + 15 minuts de multisalts a dalt a Sant Pere de Ponts que es uan zona ideal per practicarlos sense l´impacte de l´asfalt. A més com que va ser de motivació vaig anar al gimnàs on entre altres coses vaig entrenar una mica el tren superior.

Dimecres vaig tornar al gimnàs, però aquest cop per matxacar les cames en 2 circuits diferents.

Dijous vaig decidir que tocava descansar les cames ja que portava massa acumulació de càrrega en pocs dies i va tocar un altre cop fer tren superior.

Divendres, per acabar els dies laborals, una altra matxacadeta, vaig anar pel camí del calvari fins trobar el canal i allí vaig aprofitar per fer "costes". Aquest cop d´uns van ser 10 pujades de 180 o 190 metres amb un desnivell del 9% que completava amb uns temps entre 40 i 50 segons. En acabar més gimnàs a acabar de tocar els grups musculars del tren superior que em quedaven sense agulletes.

I res més ja qué el dissabte i el diumenge va tocar fer el gos, doncs suposo que ja la càrrega havia estat suficient. Tot i què en principi era sortir a rodar amb la bici un parell d´hores el dissabte...al final una inoportuna pluja "momentànea" em va fer canviar le intencions. Ja hi haurà temps les properes setmanes per curtirme també els "findes" sempre que el cos aguanti...

2 anys de blog!!!

Doncs sí ja en són 2! El temps passa volant i des de dimecres el blog ja te 2 tacos. La veritat és que darrerament la meva freqüència de publicar entrades ha baixat una mica, però això es culpa de que els entrenaments, competicions i sobretot la motivació tabè han baixat una mica, sigui per causes físiques com lesions o per la maleïda mandra que a vegades fa tornar-m´hi a posar "a saco" com sempre!

Tot i així aquest últim any he gaudit de bons entrenaments, curses i sobretot de la vostra companyia aquí al blog, doncs alguns ja us heu fet lectors habituals i això és motiu d´orgull, i entre altres coses fa que segueixi escribint i tenint ganes d´explicar les meves aventures diaries (ultimament gairebé setmanals jejeje)

Fent una mica de números en aquest segon any he publicat  63 entrades (per 149 del primer any) i han llegit el blog 12500 visitants (per 16500 el primer any). A partir d´ara no és que intentaré publicar més sovint, sinó que ho faré, ja veureu...

I res més per avui, gràcies a tots  i us  deixo amb el post de quan el blog va complir el seu primer aniversari ;)  http://loputoamo.blogspot.com/2008/11/un-any.html