dimecres, 7 de novembre de 2007

Xavalins torno a donar guerra!

Weno guerra al meu nivell...després de 3 o 4 anys d´inactivitat he tornat a competir. Ves per on va ser d´un dia per l´altre, sense entrenar ni re. Ara m´ha donat per provar les curses a pota. Si des de les meves èpoques infantils que no en feia (exceptuant un parell de cops que vai fer La pujada a Sant Pere de Ponts per fer poble) i bé ja veurem si durarà gaire...

Vaig començar per la Cursa del Torró a Agramunt (14-10-07) de 10 km que vaig completar amb un temps de 47:38 quedant el 108 de 166; pensareu que sóc un petat; pues sí, no us equivoqueu de gaire. Vaig començar com un boig. Em vaig col.locar entre els 20 primers com un campió, moment en el que vaig mirar el pulsometre i bingo! 200 p/m. El jabalí estava a punt de reventar i no era plan de forçar una màquina sense engrassar. Tot just portàvem 3 km i les cames ja no m´anaven, el meu ritme queia estrepitosament i m´anava passant tothom a saco. Vaig mantenir el pols tota la cursa entre 190 i 205 p/m . Sí us semblarà excessiu, a mi tambè...però el meu màxim en curses arriba normalment a les 210 pulsacions i això que ja tinc una edat, 28. Resumint que vaig acabar com vaig poder, amb el ganxo al coll i esgüellant com un tossino.

LLuny d´amilanarme, em vaig posar el seguent objectiu molt aprop! La 1a cursa de muntanya de l´Alta Segarra, a Sanaüja (21-10-07). Aquest cop donada la distància a cobrir (22km) vaig decidir entrenar algun dia entre setmana per poder acabar. Dos entrenaments de 8 km en plegar de treballar van ser el meu entreno. I el diumenge em presentava amb una bona moral a la sortida, però amb els peus una mica tocats d´haver tastat la muntanya.
Sortida i au com un boig em poso a ritme dels 15 primers, aquest cop estava decidit a que no em passés tanta gent com a Agramunt. Primer tramp de trialera de pujada fins a Rocabandera, aguantant bé i deixant passar uns pocs "rivals" , després tornada al poble i s´inicia lo dur , paret de 300 metres on t´has d´agafar a les roques per no donar-te un clatellot dels bons. Els "pofezionals" m´anaven adelantant poc a poc i cap al km 7 o 8 em van passar el Mariano (lo jabalí de Balaguer, un biker reciclat als duatlons) il Xavito ("la pluma de Ponts") i au ja no els vai tornar a veure en tot el recorregut. La Pujada més dura el Pedrafita que no s´acabava mai...per fi a dalt i habituallament sòlid; vaig menjar fruits secs...em van sentar com una patada al cul tan salats! Comença la baixada i puc encadenar-la corrent bastant bé, però els peus ja començaven a fer la guitza! Pujada a fina Lloberola ja molt més cansat i alguns més que m´anaven passant. La baixada ja insoportable els peus ben llagats em condicionarien els ultims 9 km. L´última pujada va ser monstruosa: La Torre les Cots, i en agafar el pla primeres rampes, els bessons van dir prou i vai tindre que parar a estirar una bona estona...la gent em seguia passant...paciència, l´important ja era poder acabar! La baixada lenta per culpa de les llagues i el pla controlant els bessons, últim repechó i cara avall cap a Sanaüja,, ja faltava menys. Convianava caminar i córrer. L´arribada va ser el millor, els nens de l´escola animant-me i xocant-me la mà i els grallers tokant i fent-me sentir guanyador. Foto a l´arribada (que quan la vegi veuré quina cara tenia...) 2:50:16 arribant el 53 dels 112 que van acabar...prou bé per ser la primera.
Tota la setmana sense entrenar i el diumenge seguent em presentava a la sortida dels 10 km urbans de Manresa. Gairebé 500 inscrits, l´objectiu era baixar la meva marca d´Agramunt. Vaig descobrir això dels xips...collons com ens modernitzem.
Sortida i una altre cop com un tiro 195 p/m i entre els 40 primers. No vaig tardar a perdre posicions però després ja vaig trobar el meu lloc i vaig fer quasi tots els km al mateix ritme i amb la mateixa gent. L´arribada un pel llarga però em vaig animar a esprintar amb dos matats més, que per cert em van guanyar. El meu temps 43:10 que rebaixava en 4:28 la marca d´Agramunt i quedant el 194 de 474. Prou satisfet en vaig sortir ja que no havia entrenat cap dia durant la setmana per poder curar les llagues de Sanaüja. A l´arribada vaig departir amb les estrelles pontsicanes, els Jové pare i fill i el Pere de cala Blaudia, que em va donar un consellet per no tornar a patir amb les llagues: ben untadet de vaselina xDD q malament sona eh!

I ja veieu! això va rodat pròxims objectius la Pujada al Sant Crist de Balaguer (11-11-07) i me vui iniciar en els duatlons: el duatló "Internacional" d´Estaràs (18-11-07) i el de Balaguer (25-11-07) sense entrenar, pq tampoc puc...avere si revento o no. Que en penseu? xD