Retorn a la competició. SANTRUNMON 2015

Després de 5 anys i mig sense competir vaig decidir que ja era hora de tornar a medir forces i em vaig presentar a la línea de sortida de la III SantRunMon.

Porto 1 any fotent-li bastanta canya  un altre cop, sobretot corrent i una mica de bici, entrenant al meu aire, per la qual cosa em presentava a la línea de sortida amb garanties de completar els 20 km i 750m de desnivell+ que te la prova i amb esperances de fer un bon resultat.

La nevada que va caure just la setmana anterior no es obstacle per a que uns 220 valents prenguin la sortida. El 80% del recorregut encara es manté nevat, algunes zones amb una bona capa de neu. La temperatura gèlida d´aquest 8 de febrer, -4ªC durant tota la prova, tampoc sembla espantar a gaires.

Sortida i arranco com un coet a donar la nota posant-me en primera pocició el primer km. Poc a poc em van passant i col.locant a lloc. El fred em gela les mans. Desseguida me n´adono que m´he equivocat posant-me poca roba. Tocará patir.

Primera pujada seriosa per dins de Gospí, encara aguanto entre els 10 primers. Em segueixen passant corredors. No paro als primes avituallaments.

Cap al Km 15 començo a baixar el ritme tot i que vaig mantenint més o menys la posició al voltant del 20. Paro i bec als avituallaments però vaig mig empajarat. Tinc massa fred i fins i tot em passa pel cap plegar. Aguanto com puc i un gel dels companys del Blue Motors em fa acabar decentment en la posició 23 de la general de 218 participants acabats. Temps 1:49:59, ritme de 5:32 min/km, mitjana de pulsacions de 177 i màxima de 192. 

Sensacions dolentes pel fred i per anar de més a menys, però un cop han passat els dies me n´adono que he tornat al meu millor nivell en la primera cursa que faig després de molt temps. No puc demanar més amb 35 cap a 36 anys que tinc. L´entrenament está essent bo i seguiré apretant. Intentaré donar guerra fins que el cuerpo aguante...encara tinc esperances de seguir millorant.

Sorpreson!!

Això és el que m´he endut quan he arribat avui de treballar...doncs resulta que diumenge vaig marxar d´Agramunt (Cursa del Torró) sense recollir el trofeu de 3er classificat de la categoria B.

Per flipar, la veritat que no m´ho creia, pensava que havia estat un error, però no, després de revisar les categories i les classificacions així era...i ruc de jo vaig conduïa cap a casa ben tranquil mentre a Agramunt per megafonia cridaven el meu nom per pujar al podi. Te collons la cosa; un dia que em criden i no hi sóc...qui ho havia de pensar després d´haver fet 7 minuts més del que estava acostumat fa poc més d´un any als 10 km.

Aquí, en aquest podi havía d´haver pujat, al graó num.3

I aquest és el trofeu que m´han fet arribar avui a casa. La veritat que ben xulo.

Gràcies a la família Jové per haver-me´l agafat i portat!

Cursa del Torró 2009

Doncs al final sí, he anat a Agramunt a correr la XX de la Cursa del Torró; 192 participants a la cursa atlètica i circuit nou que m´ha agradat més que l´anterior; el que no m´ha agradat tant és la condició física amb la que m´he presentat a la sortida jeje.

Al final m´han sortit 46:42 però això si el primer i sobretot l´últim km eren més llargs del compte. Això per mi avui, un detall sense importància ja que els organitzadors es van superant any rere any.

La sortida ha estat conjunta amb les categories infantils, i extranyament i contra el que en mi és habitual no he començat fort; les cames m´impulsaven a anar ràpid però el cap em deia que tranquil que avui no anava per fer marca ni res per l´estil.
Així doncs he marcat els primers km al voltant dels 4:15 per passar posteriorment als 4:30. I així anaven passant els kilòmetres, algu que m´avançava però em guanyava terreny amb dificultat. Amb aquest ritme cotxinero ja haviem passat de meitat de cursa (22:17) i anava pensant en fer algun canvi de ritme i acabar millor. Però algunes pujadetes m´han fet enmandrir i he anat agunatant la posició. Ara els km ja ondaven els 4:45. Quan faltaven 2 km m´he posat una mica les piles i he augmentat el ritme però després m´he tornata apalancar; no perque no poguessa anar més ràpid sinó perque tampoc anava enlloc apretantme llavors. Així que he esperat fins als últims 300 o 400 metres on allá sí que he passat 5 ó 6 atletes arribant amb un temps de 46:42 (l´últim km feia realment 1,25 km) en la posició 71 de 192 participants

Ritme dels km: 4:30 (1,1km) / 4:14 / 4:19 / 4:36 / 4:37 / 4:48 / 4:56 /4:43 / 4:33 / 5:25 (1,25 km)
Pulsacions: avui he passat completament d´estressar-me i no m´he posat ni el pulsòmetre.
Distància total: 10.350 metresDesnivell positiu: 65 metres.

Classificacions 2009 http://www.agramuntesportsijoventut.com/noticia.php?idNoticia=51
Crònica cursa del Torró 2007 http://loputoamo.blogspot.com/2007_11_01_archive.html

Le Tour a Serra-Seca

Doncs l´entrada número 200 del Blog correspon a la ja tradicional visita al Tour de l´any. Aquest cop l´etapa escollida no tenia gaires dubtes ja que el Tour passava relativament aprop de casa; i a més a més tindria la possibilitat de veure un altre cop en viu i en directe el millor ciclista de tots els temps...

El dilema el dia anterior va ser com anar fins al Coll de Serra-seca, doncs el lloc escollit per veure passar el pilot estaa clar, les possibilitats eren varies:

1-COTXE+BICI DE CARRETERA. Anar en cotxe fins a a l´area de servei de Bassella i des d´allí amb la bici de carretera fins a Serra-seca. Una opció similar era deixar el cotxe a Ogern. (30-40 km pedalant)

2-COTXE+BTT. Anar en cotxe fins a Clarà i d´allí per camí fins a Cirera ( a 6 km de Serra-Seca). (20 km pedalant)

3-BICI DE CARRETERA. Descartada lópció de pujar pel cantó de Bassella i Ogern per haver de passar per dins d´un túnel amb el perill que comporta ; quedava l´opció Biosca-Solsona . (90 km pedalant).

4-BTT. Pujant alternant camins i carretera per Vilanova de l´Aguda i empalmant a la carretera vella que va de Sanaüja a Solsona, desviant-me per Clarà i empalmant per camí fins a Cirera. (teòricament 80 km pedalant).

Bé doncs l´opció escollida va ser la més rocambolesca de totes: Opció 4-BTT. I a sobre vaig calcular una mica malament els km ja que m´esperava fer-ne uns 80 i al final van sortir-ne més de 100!!! I tot això amb un mes sense haver tocat practicament la bici...

L´hora que passaria l´etapa per Serra-Seca estava fixada a les 14:30 aproximadament així que m´ho vaig prendre amb calma i em vaig aixecar a les 9 per preparar-me la minimotxilla amb l´imprescindible per fer el recorregut i passar gairebé tot el dia fora de casa: ampolla d´aigua de 300 ml per afegir a la del bidó de la bici; eines, camara, bocata, barretes de cereals i fruits secs, mòbil, crema pel sol, gorra i camara de fotos (que feia bulto com la resta de coses).

A les 10:30 vaig sortir direcció Tour de France; fins a Vilanova de l´Aguda bé, allí vaig carregar aigua i amunt amunt...per camins passant per masies com Bancal i Rossells (vaia pujadota la de Bancal "quiuvaparir"!!!!) i després per carretera fins a Solsona (pensava que hi havia menys km però no s´acabava mai i tot picant cap amunt.

Dic fins a Solsona perque em vaig liar i no vaig agafar el desviament de Clarà cosa que em va fer donar volta per Solsona ; on vaig passar pel mig de l´Sprint Especial que hi havia preparat amb la gent aplaudint (era l´únic que anava en bici per allí, quina diferència amb els ports francesos on surten bicis de tot arreu!) i tambè per davant d´una filera de bicis d´spinning col.locades estratègicament en un garatge emulant el muntatge de BCN del dia anterior.

Bé, i de Solsona cap a Cirera on hi havia ja algunes rampes i força públic ja, però pel port encara faltava i tot i que ja portava 50 km a les cames vaig decidir arribar-m´hi. Baixada de 5 km i per fi el port!!!!!! Debia ser vora les 2 de la tarda ja i no faltava molt per a que passessin els corredors.

Primer grupet escapat on em va semblar distingir l´Oscar Pereiro, que després va ser que no ho era, perque va abandonar precisament aquell dia de petat que estava ja. I al cap d´uns deu minuts el gran pilot, encapçalats pels Astana d´Armstrong i Contador.

El pas va ser força lent, no pas pel pendent de la recta en la que estava (conto que hi debia haver un 4% de desnivell allí, doncs em vaig quedar al km 1 ó 2 del port ja que estava rebentat xD, més que el Pereiro si, bastant més...)

I res, un cop passat el pilot i menjat el bocata de rigor vaig iniciar la tornada que es prometia dura ja que la calor s´havia fet més insistent i fregavem els 35 graus.

Dos km de baixada i seguidament 5 de pujada que em van deixar ja tocat. Només em vaig trobar dos ciclistes fent el mateix recorregut i encara anaven més lents que jo. Un cop a Cirera me la vaig jugar per un camí que era el que creia que duia a Clarà, més pujada uf! Primer peu a terra que va durar pocs metres, menys de mig bidó d´aigua em quedava i l´havia de distribuïr en petits glops durant més de 30 km! Sort que el camí era el correcte i empalmava al coll de Clarà...d´allí a cops planejant i amb força baixada (tot el que havia pujat venint xD) vaig anar fent però molt tocat ja per la calor i la falta d´entrenament!.

Un cop passat el trencant de Madrona, aquest cop vaig decidir canviar la ruta de tornada i em vaig desviar cap al camí de Santes Creus del Bordell, doncs un cop allí em coneixia perfectament la ruta i m´estalviava un tram de pujada...però tot i així em van tocar 3 km de pujada fins a l´ermita...segon peu a terra! ja no quedava aigua al bidó, auqest cop van ser més de 500 metres i ja no podia més, vaig tindre que parar en una ombra a reunir forces, tenia que arribar a casa fos com fos. Sabia que lo dificil s´acabava a dalt a Santes Creus i d´allí tot baixada fins a Vilanova on em refrescaria a la font com un boig! Un cop a dalt vaig decidir baixar per l´Armengol, es a dir una trialera trinxadora que em va acabar d´adobar el cul, els ous, els canells, les cervicals i tot sencer...mentre baixava somiava en arribar a la font i tirar-me aigual per sobre i de tant en tant veia "espejismes" en forma de cocacola fresqueta.

Finalment vaig arribar a Vilanova i allí vaig tindre el refresc esperat i merescut; vaig descansar 15 minuts i seguidament el camí fins a Ponts van ser flors i violes; això sí...l´endemà un mal de cap i de cervicals bestial....es que no es poden fer aquestes ruqueries!

Resumint, van ser 101 km, amb 1700 metres de desnivell positiu i 6 hores pedalant a una mitja de 17,2 km/h i amb poques ganes de repetir l´"assanya"....

III Cursa de Muntanya Alta Segarra

Mai abans d´una cursa havia estat tan tranquil com aquesta edició de l´Alta Segarra. Potser el meu trist bagatge d´entrenaments (2 entrenaments per muntanya, 2 per asfalt i la marxa dels castells en dos mesos i mig) em feia estar sense la tensió que tenia abans. Però llavors perque no estava preocupat per poder acabar?

Doncs la veritat és que extranyament sabia que acabaria, que tinc fondo de sobres, doncs aquesta setmana els dos entrenaments que havia dilluns i dimecres havien estat rondant les 3 hores. El que no apareix per enlloc és velocitat. Ara mateix sóc extremadament lent corrent. No sé a quan dec per els km en pla, però n´estic segur que encadenadement no mantindria ritmes gaire per sota de 5 minuts el km, per no dir per sobre. Doncs avui amb una manca de tensió fora de lo normal en mí, em presentava a la sortida. Des del començament ja he vist que a l´Open Català de Curses de Muntanya S´hi corre i que no seria el "cuento" dels altres anys. Nomès començar ja tenia una centena de corredors davant (jo pensava que més i tot).
El ritme no és que fos molt fort però m´he deixat caure en posicions intermitges intentant reunir el màxim de forces per utilitzar més tard.
Desseguida ens hem endinsat per corriols purament segarrencs, bé, no ven bé perque aquest any els primers km es feien penetrant en terres noguerenques, fins arribar a Ribelles i passar pel pati del castell.

Així doncs a "ritmillo" fins entrar de nou al poble i començar la volta llarga. No em passava gairebé ningú, ni jo tampoc m´escarrassava a gastar forces que després em farien falta. La veritat que m´he passat mitja cursa pensant que al cap d´una estona apretaria i guanyaria posicions amb facilitat (que ruc que sóc, amb lo "ben entrenat" que estic) però cada pas que donava veia qe els que anaven prop meu patient igual que jo, ho sigui que no era possible fer miracles.

Algunes posicions si que he anat avançant, i així ja estavem al Pedrafita, una pujada molt més progressiva que en edicions anteriors, la veritat que molt millor perque l´altra se m´atragantava de mala manera. En aquest punt he començat a notar que els peus em començaven a perillar, que era bastant possible que se´m fessin butllofes si no vilgilava com trepitjava. Així doncs se m´esfumava tambè la possibilitat de fer una bona baixada (des del Pedafita fins al final de cursa predominen senders molt tècnics que en bona mesura són costa avall), hauria de ser més conservador del compte si volia arribar a final de cursa, si més no, si no volia estar més d´una setmana parat amb els peus plens de butllofes.

Així doncs he seguit col.locat més o menys on estava fins aleshores, això si, sempre avançant més gent que no passant-me. Almenys tenia el consol de que estava agunatant bé els km. De seguida hem coronat Lloberola i després Torre les Cots, en aquell moment com que ja faltaven menys km, he decidit apretar i marxar sol del grup que estava, i la cosa ha funcionat bé baixava més ràpid que la resta i en terreny pla i en pujada estava més o menys igualat. Així he passat una desena de participants aproximadament, tot i que quan molt de tant en tant mirava el rellotge veia que anava superlent comparant-ho amb altres anys. Estava ja superant el temps de l´any passat i encara faltaven 5 ó 6 km

Ja faltava poc, i tocava passar per dintre el torrent de Lloberola, aigua gairebé a la cintura, i refrescada que m´ha sentat d´allò més bé, no com a altres participants que he sentit que es queixaven que els havia trencat el ritme deixat-los les cames pesades.
Després d´això hi havia l´últim habituallament i abans d´arribar allí he decidit prendrem el gel explosiu que portava al maillot per donar l´últim cop d´efecte.

La realitat és que el cop d´efecte l´he tingut però negativament ja que m´he "equivocat de camí" al anar alt de pulsacions i amb l´aspirada reflexa, el gel m´ha entrat per la tràquea; ha estat una estona fatal ja que m´estava asfixiant, he comensat a tossir i a fer sorolls raros; els de l´avituallament deuen haver flipat, crec que han pensat que estava boig o que era asmàtic o disminuït, perque és que no m´han encertat a articular ni que em passava... I res, he hagut de parar 1 o 2 minuts fins que amb l´aigua de l´habituallament m´he posat una mica més bé i he pogut seguir; això si amb el que em quedava de gel a la mà fins arribar al capdamunt de la pujada.
Llavors sí; vigilant de no tornar-me a ennuagar-me un altre cop me l´he anat prenent a sorvets petits; i la veritat és que no ha tardat a fer el seu efecte, ara sí per fi positiu. He anat adelantant alguns participants, que ara ja trobava molt més espaiats a la vegada que sentia com darrera meu tambè s´acostava algú.
Al final he acabat esprintant en l´entrada al poble, gairebé no he sentit ni els grallers; això si he passat un pobre xiquet a l´últim carrer. I res, allí m´he trobat amb els de Ponts (quins animalots, m´han deixat l´últim dels 5 que participavem) i altres animalots, curtits i feres de tota contrada i cap a casa a descansar i a veure si després d´avui i aquesta setmana em retrobo de debò amb el món de córrer a pota, que fa un temps em motivava més que ara.

Així doncs resumint; cursa de menys a més (mai havia éstat capaç de córrer d´aquesta manera), bona resistència pero sense la xispa de velocitat necessaria per fer-ho bé. Les ganes d´edicions passades i altres curses no hi eren. No se si tornaran.
Per cert, de 23,8 km ni farts de vi; això tenia almenys 24,5, que l´últim km gairebé en tenia dos xDD

Distància: 24,5 km
Desnivell positiu: 1185 metres. Uns pocs més que en l´edició de l´any passat.
Temps final: 3:05:26 Comparant amb altres anys, ha estat el pitjor temps, tot i que tambè tenia uns 3 km més i el recorregut estava molt canviat. (2:50:16 el 2007 i 2:25:02 el 2008 amb dos pams d aigua).
Classificació: 79 de 250 participants. Arribant per davant del 69% de corredors. Pitjor que l´any passat on vaig passar el 81% de participants, però millor que el 2007 amb un 54%.
Pulsacions mitanes: 185 Més altes que en les altres edicions (177 al 2007 i 180 al 2008).
Pulsacions mínimes: 162 i amb una baixada sorprenent a 128 en el moment que m´asfixiava amb el gel
Pulsacions màximes: 211 ( a una del meu màxim històric xD)
Parcials de 4 km: 24:32 / 29:47 / 34:51 / 30:09 / 31:21 / 35:10

Classificacions: http://www.altasegarra.ces.cat/index.php?usu=6842&clau=4&idioma=cat

Crònica 2007 http://loputoamo.blogspot.com/2007/11/xavalins-torno-donar-guerra.html

Crònica 2008 http://loputoamo.blogspot.com/2008/04/ii-cursa-de-muntanya-de-lalta-segarra.html

P.D: La segona foto és del reportatge del Jordi Font. No deixeu de fer-hi un cop d´ull. Unes fotos genials, tirades mentre feia el recorregut. http://picasaweb.google.es/jordi.font.plana/AltaSegarra20091?authkey=Gv1sRgCL2Mzcvtg-GAZg#

Qui no s´arrisca...

Arthur C. Clarke va dir que " La única possibilitat de descobrir els límits de lo possible és aventurar-se una mica més enllà, aventurar-se cap a l´impossible" i això he fet jo avui. Qui em demanava que després d´un dia carregat de feina, amb excursioneta amb els nens al matí i classe a la tarda, mullada per cert i amb el cel encara amenaçador, anar-me´n a entrenar sol, corrent per muntanya? Doncs les ganes que no havia vist per enlloc feia temps avui les tenia i no era plan de desaprofitar-les.

Així doncs m´he posat mans a l´obra camí marcat, sense pulsòmetre i nomès amb unes barretes energètiques, l´ippod a les orelles per no sentir les bestiotes del bosc xD, el mòbil per si acàs i la clau del cotxe m´he endinsat per unes trialeres marcades, sense pèrdua a priori, amb dues hores i mitja de sol per endavant.

Trialeres fantàstiques, senders recargolats, plantes i pedres humides la música sonant a tot taco dins del meu cap, tot presagiava una gran tarda de curtiment.

Al cap de gairebé una hora ha aparegut la pluja, i he decidit seguir, doncs de moll ja n´estava. Les trialeres fantàstiques s´han convertit en uns minuts en relliscoses, els senders recargolats en enfangats, les plantes humides en molles i les pedres en traïdores.

En poca estona he arribat a la carretera, portava 1 hora i 20 minuts corrent i aquí podia emprendre la tornada cap a casa, però tenia ganes de guerra, calia aprofitar-les i he decidit continuar. L´aigua començava a campar a les seves "anxes", els senders eren rierols improvisats i les bambes sucades amb tomata enfanguitxada.

I en aquell moment zagggg sorpresa , segada una mica més avall de la cintura, sí on fa pupeta! m´acabava d´estampar contra un filferro de les vaques, d´aquests que no es veuen i la veritat és que mai me n´havia menjat cap amb patates però avui sí i aquí tinc la p... marca com si m´haguessa intentat "ahorcar" el baixventre. He pensat un altre cop en girar, però com que he vist que no feia tant mal com al principi he decidit seguir un cop més.

M´acostava al primer llogaret poblat de la ruta i sabia que allà hi ha gossos emprenyadors i he decidit fer un camp a través per no passar-hi cosa que ha fet que si abans em quedava alguna peça de roba poc molla, ara estava empapada. Almenys he aconseguit tornar a trobar la ruta.

I que passa quan s´acaba el camí marcat? Doncs hi ha dues solucions girar per allí on has vingut o seguir i seguir a l´aventura, i avui ha quedat clar que calia descobrir els límits de l´Arthur. No m´ho he pensat massa i he fet un camp a través que per moments m´ha fet pensar que avui em quedava a dormir al bosc, doncs el Sol no es veia per enlloc i el cel anava perdent color. Em quedava una mitja hora de llum i només veia que espadats, roques, arbres, aigua, més aigua i quan em treia l´ipod de les orelles sorolls d´animals ferèstecs esmolant la forquilla i el ganivet.

Llavors és quan he recordat les intruccions del paio aquell que surt a Quattro els dissabtes al matí, sí sí el de supervivència; buscar un caminet que et porti a un camí, aquest a una carretera i aquest a la civilització, i sinó buscar un riu xD I aixi ho he fet, he aconseguit trobar un camí decent en el precís moment que marxaven les últimes espurnes de llum, i d´aquí he acabat en un altre llogaret penjat, i d´aquí a un altre camí i d´aquí a la carretera i d´aquí al cotxe i a casa xD

Missió complerta, tres hores i 10 minuts que en definitiva han valgut molt la pena tot i els múltiples entrebancs trobats i buscats. I en aquest indret del món encara ara segueix plovent!!!....No se si això és una aventura cap a l´impossible, però alguns trets en té, el pròxim dia crec que em quedo a fer nit al bosc menjant cucs rostits amb un encenedor i bebent-me els meus propis orins; que us sembla? ;)

P.D: No m´ha fet falta beurem els orins pq he repostat aigua en una aixeta d´una masia perduda, i en arribar a casa directe al WC jeje...seran els germens, seran els nirvis... xD

X Marxa dels Castells. He sobreviscut!!!!!!

Al final l´he completat en 5 hores 57 minuts i he patit molt sense haver entrenat. He fet 28 km corrent fins que ha caigut a les meves mans el bocata de botifarra del dinar ( a les 9 i mitja del matí jeje) i la resta alternant el caminar i el correr. Al final he apretat per baixar de les 6 hores i ho he aconseguit pero us asseguro que no hi havia un sol múscul no os a les meves cames que no em fes mal.

Dema anire fi a treballar jejeje. Tot i això l´experiència ha estat positiva però ja veurem si la repeteixo

Distància total: 51 km
Desnivell + total: 685 metres
Temps invertit: 5 hores 57 minuts
Mitjana pulsacions: 166 p/m
Pulsacions màximes: 197 p/m

Parcials que he pillat:
Guissona-Florejacs 10 km 132m+ 0:53:20 (a 5:22 el km) Mitjana puls: 179 p/m
Florejacs-Pallargues 5 km 46m+ 0:31:05 (a 6:13 el km) Mitjana puls: 183 p/m
Pallargues-Moncortés 13 km 107m+ 1:05:40 (a 5:03 el km) Mitjana puls: 174 p/m
Montcortés-Cervera 5 km 140m+ 0:56:20 (a 11:20 el km) Mitjana puls: 158 p/m
Cervera-Guissona 18 km 224 m+ 2:31:00 (a 8:25 el km) Mitjana puls: 155 p/m

Transiscar 2008

7:45 del matí mun germà em desperta airadament. Que passa? Doncs que estavem inscrits a la Transiscar i donen el tret de sortida ales 8:30. Carreguem bicis sense menjar, ni beure ni passar pel lavabo, agafant-ho tot amb un "rapat" i ens dirigim cap a Agramunt. Al cap de 2 ò 3 km ens adonem que el Jesús s´ha deixat el casc..quin cap!! au mitja volta i a buscar-lo.

Al final arribem a les 8:20, retirem els dorsals a correcuita i ja estem apunt per pedalar. Per un moment miro el pulsometre i sorpresa: 140 p/m; miro cap avall i veig les meves cames al terra; pro si encara no hem començat! Massa nervis! Per anar amb aquesta tensio millor haver-nos quedat a casa.

Sortida neutralitzada (uns 500 bikers) fins a la sortida del poble...però el del cotxe de polis que anava davant es pensava que estava rodant una pel.licula de persecucions americana, marcant un ritme bestial; sense donar opcions a escalar massa posicions dins del neguitós pilot.

He sortit com sempre davant, el ritme era força alt i allí aguantaria poca estona, com que quedaven molts kilòmetres m´he anat deixant caure fins a la posicio 30 o 40 i "anar fent". Les sensacions eren força bones i l´"Alma" anava d´allò més bè. Camins enreguerats i trialeres cada cert temps formaven la base de la Transiscar d´aquest any.

Fins al punt on es separaven el recorregut curt i el recorregut llarg (La Donzell) anava força bè de forces però a partir d´aquí he comenat a notar que nomès portava 140 km acumulats a les cames des de que he tornat a entrenar.

Al pla tirava fort però les pujades em matxacaven més del compte. Però no era l´unic que anava així, no em pasava gairebé ningú; tots anaven bastant trinxadets. Debia rondar la posició 60 en aquell moment.

L´últim avituallament ha estat un regal del cel. I just quan semblava que les forces em tornaven, quan faltaven 6 km plasss punxada. Quina putada! Amb feines i treballs he canviat la càmera; no tenia ni força a les mans ja. Uns homes m´han vingut a ajudar, i en uns 8 o 9 minuts estava de nou sobre la bici per acabar poc content. Obsequi d´uns mitjons i xerrada amb la gent de Ponts, que n´estava minat, avui sortien pontsicans de sota les pedres.

Al final 49,4 km a una mitjana de 19km/h i 780 metres de desnivell positiu. Mitjana de pulsacions de 177 p/m i màxima de 199 p/m. 104è classificat de 271 participants acabats de la ruta llarga. De la meva categoria (èlit), 31è de 54. Si no haguessa punxat hauria quedat al voltant de la posició 70. Lluny però del que haguès volgut; però tal i com estic ho haurem de donar per bo. Com a dit l´Ave Fènix, almenys aquest curtiment haurà servit per posar-nos una mica a to.

Mun germà ha fet una digna 124a posició de 174 acabats en la ruta curta, prou bon resultat tenint en compte que no tocava bici desde fa 4 o 5 anys.

Com que ell ha corregut no tinc reportatge gràfic de primera mà; quan en trobi a la xarxa ja en penjaré alguna, així com les classificacions oficials que les podeu trobar a http://www.clubciclistagramunt.net/transiscar2008/t08ll.htm

Primers 100 de l´any

Sí, avui després de 7 anys 2 mesos i 7 dies he tornat a superar la barrera dels 100 km en bici. I això després de dues setmanes sense entrenar. M´ha agafat per aqui i avui he decidit buscar un punt motivacional o simplement posar-me a prova, doncs el meu estat de salut sembla que està millor tot i que encara queden restes d´aquest costipat tant llarg que s´ha apoderat de mí.

La jornada ha començat al matí a la feina; avui tocava la bicicletada a Biosca, i per l´ocasió he rescatat la vella John Luck de l´ostracisme a la que la vaig condemnar en comprar-me l´Alma (pues l´alma segueix punxada al garatge). Han estat 12 km de Biosca fins una masia que es diu Malgosa, una hora i 10 minuts sobre la bici i un denivell positiu de 280 metres. Els nens han aguantat força bé tot i que avui només eren tres, doncs els altres 3 que havien de vindre estaven malalts.

I a la tarda un cop més s´ha posat a ploure com gairebé cada dia últimament; però quan ha parat m´he decidit a fer una ruteta guapa per carretera que feia dies que tenia ganes de fer. Ponts-Sanaüja-Biosca-Hostalnou-Solsona i tornada pel mateix lloc.
He començat amb ganes i a bon ritme, els primers 20 km han estat bufar i fer ampolles i després ha arribat la pujadeta que m´he empassat sense més problemes; es tracta d´una pujada de 10 km amb desnivells entre el 2 i el 6%. Després baixada còmoda fins a Solsona i fins i tot he fet un tros de la carretera que porta cap a Manresa.
La tornada ha estat força més dura; suposo que per la meva inactivitat dels últims dies. Tot i haver menjat religiosament una sensació rara de cansament a les cames m´ha invadit. No era una pajara ja que el ritme no decreixia, el mantenia a uns 29 km/h al pla, però les sensacions eren d´allò més dolentes i la moral ha anat minvant a mesura que passaven els km. Així doncs he arribat a Ponts arrossegant-me com he pogut i després de completar els últims metres per fer els 100 km del dia m´he anat directe a la nevera i a descansar...estava realment reventat. La ruta de la tarda ha estat de 88,3 km en 3 hores 25 minuts a una mitjana de 26,3 km/h i 985 metres de desnivell positiu.

En resum tot i fer 100 km em queda mal regust, sobretot pq fa un mes en vaig fer 93 i vaig acabar fortissim, però clar la inactivitat i el costipat han fet mella en mí...i hauré d´esperar una mica més aquestes sensacions positives que de ben segur arribaran.

V Marató de Relleus del Sícoris

De bon matí a partit l´expedició Pontsicana que aquest diumenge ha participat, deixant el pavelló ben alt, en la 5ena edició de la Marató per relleus del Sicoris. L´equip presentat sota el nom de "Fondistes Ponts- Asseg.Doval" ha estat format pels germans Cisco i Josep Jové; el Josep Muntó i jo mateix. El Pere i el Txus han representat el sector de l´afició desplaçada fins a Lleida per assistir a l´event.

L´avantatge que teniam es que tots acostumem a fer temps similars i podriem tindre un resultat força decent. Primer relleu del Cisco, segon del Muntó, tercer meu i quart del Josep. Pel que fa al meu relleu, m´he trobat força millor del que esperava; les sensacions escalfant no eren gens bones ja que em tornaven els mateixos símptomes de dijous quan vaig tindre que parar l´entreno de malament que em trobava; flato i la panxa amb tants moviments que semblava que m´havia begut tota l´aigua que baixa pel Segre.

Amb tot això donava per bo fer un temps d´uns 45 minuts, lluny dels 42 o 43 que podria oferir en circumstàncies normals, o els 40 que podria fer a ritme de marca (res descabellat tenint en compte que corriem per pista de terra tot planet...)

He sortit ja nerviós amb tot això, unes 140 p/m quan m´han donat el relleu i al cap de dues voltes ja estava per sobre les 190. He tingut la sort de que em toqués un jutge que m´anava dient quantes voltes portava cada cop que passava per meta, i així almenys m´he pogut oblidar de comptar jo les voltes. Perque si a part de tindre complexe de hamster (cada participant havia de fer 35 voltes de 300 metres cadascuna) a sobre has de comptar volta per volta t´hi pots quedar sec.

Doncs com sempre he començat a un ritme fort, tot i que avui hagués estat millor veure-les venir i començar més moderat. M´anava guiant més o menys pel temps de cada volta, entre 1:00 i 1:10. I bé na fent, volia registrar el pas de cada 5 voltes amb el pulsòmetre però me n´he oblidat fins a la volta 15. El meu pas en aquesta volta 17:33 (a 1:10 la volta de 300m). Després ja la prudència m´ha fet baixar una mica el ritme i he anat regulant perque realment després de l´experiència de dijous tenia por de no acabar. De la volta 15 a la 20 he fet 6:25 i de la volta 20 a la 25 he fet 6:27 (a 1:17 la volta de 300m).

Finalment quan m´han dit que faltaven només 10 voltes psicologicament ha estat una empempta i m´he començat a trobar una mica millor fent aquestes 10 voltes amb 12:32 (a 1:15 la volta de 300m) acabant donant les últimes forces que em quedaven amb una volta a tope treient les tripes.

Durant el recorregut he doblat força gent i algun que altre tambè m´ha doblat a mí, i algun que altre més d´un cop jeje. El meu temps final 42:57, a 4:05 el km que no està gens malament després de la setmana que he passat i les tres setmanes sense entrenaments amb cara i ulls pel que fa al córrer.

Pulsacions mitjanes: 197 p/m

Pulsacions mínimes i màximes: 187 i 207 p/m

El temps d´equip; 2:48 un temps genial si fos fet per un sol atleta; ara ja puc dir que he fet un Marató en 2:48 jejeje....i no serà pas mentida. Destacar sobretot el relleu del Josep Jové que ha aconseguit uns fantàstics 40 minuts fent-se petar fins i tot a la Mireia Sosa, en el bon sentit de la paraula clar...Els altres tres hem estat en uns temps similars, entre 42 i 43 minuts.

Al final hem quedat els 5ès de 23 equips, gens malament la veritat. L´any que bé hem dit d´intentar repetir l´experiència però amb dos equips. Quan surtin les classificacions oficials (durant la setmana) ja posaré un linck.

Pel que fa a l´organització d´allò més efectiva; voltes ben comptades, samarreta de regal, tant avituallament com hem volgut, pastetes i un pica-pica que després no calia dinar...i tot això pel mòdic preu de 0 euros. D´agrair!

Us deixo amb algunes fotos dels rellevistes de l´"Ekipo". Salut!

Ànima de biker

Els que em coneixeu des de que escric al blog haureu vist que últimament em decanto majoritàriament per les competicions que fan referència al córrer: curses populars, curses de muntanya, d´orientació,...La veritat es que el cuquet de córrer m´ha agafat fort i m´agrada entenar corrent però sobretot competir. Trobo més alicients competint corrent que amb la bici, i sobretot resultats...

Antigament (prehistòria) vaig estar corrent força curses com a federat de BTT durant els 7 o 8 anys ; els resultats no sortien per enlloc i havia d´entrenar massa, cosa que va fer que ho acabessa avorrint i finalment deixant.

Tot i aquest desengany ciclístic mai he deixat de pujar-me damunt la bicicleta, sigui BTT o de Carretera, fins i tot a les meves èpoques menys esportives gairebé no hi havia setmana que no agafessa la bici algun cop, i sinó cada dos. La bici es el mitjà ideal per fer esport i a la vegada disfrutar del paisatge i la natura de la zona. Porto la bici a la sang i si puc mai deixaré de fer-ne.

Així doncs ara més que competir amb la bici, m´agrada per damunt d´això el fet de simplement pedalar; de descobrir nous camins, carreteres i indrets. Tinc la sort de viure en un entorn que molts envejarien, tot es verd, aigua, camins, pujades, trialeres, senders...tot sembla posat aquí per disfrutar-ho. Si vols pla vas cap a la Segarra i les planes noguerenques, si vols pujada vas cap a les faldes del Montsec o cap a Solsona.

Us parlo amb aquest to perque encara estic "col.locat" de la meva última sortida; tot just fa una horeta que he arribat a casa i encara porto les malles i les sabates de cales....m´he volgut conectar abans de passar per la dutxa a explicar una mica la ruta d´avui.

He sortit de Ponts cap a les 18:15, doncs tinc la sort de plegar de la feina amb algunes hores de llum per endavant. La ruta ha començat amb un parell de km asfaltats direcció al Tossal i agafant la cruïlla cap al Canal i d´aquí trevessant el Segre pel pont que van fer sota l´antiga palanca (quins records aquesta palanca! Trevessant-la amb la bici a les meves joventuts, jugant-me el pellejo perque li faltaven la meitat de fustes).

Doncs d´aquí cap a Torreblanca; el poble rehabilitat per nois ex-drogodependents que a la vegada es rehabiliten a si mateixos. L´he creuat pel mig i he agafat el camí que porta per la via ràpida a Montmagastre. Aquest no l´havia fet mai, els altres cops que hi havia pujat havia anat a donar el tom per Anya. Es tracta d´un camí forestal on un totterreny hi passaria ben just, amb algunes lloses i pedres sueltes i amb les típics reguerons fets per l´aigua. Cal dir que en trobar la terra humida la coberta del darrera s´arrapava força bé, la pujada en questió té uns 4 km amb 250 metres de desnivell.

A partir d´aquí s´arriba planejant fins a Montmagastre. Un cop contemplada aquesta singular muntanya ( destaca per la seva forma punxeguda) m´he desviat cap a la dreta per agafar el camí que em portaria cap a Folquer. Aquí el camí ja és més trinxadet, i al estar tot moll i ple de tolls la motivació ha sortit per tots cantons, un autèntic luxe fins arribar a Folquer, 7 km i uns 200 metres de desnivell positiu des de Montmagastre. Pel camí nombroses masies, moltes abandonades i tambè l´esglesia o ermita de Sant Gil.

La tornada l´he fet pel mateix lloc però en arribar a Torreblanca he decidit tirar un tros cap al camí d´Anya, ja que en girar faria alguns metres més de pujada, i avui estava encebat de fer pujades ja que encara no n´he tingut prou i tot seguit he fet la "mítica" pujada de torreblanca, la que porta fins a la carretera de Tremp, just al mirador que hi ha per contemplar Ponts i la seva Horta. Es tracta d´una pujada de poc més de 2 km i 180 m de desnivell positiu, amb rampes progressives que van del 7 al 14%. A més el terreny trinxat i engrabillat fa que la roda perdi l´adherència en més d´una ocasió.

Des del mirador he baixat per la carretera 3 o 4 km fins a Gualter, i d´aquí m´he posat cap al camí del riu on el Segre ple de mosquits despedia els últims rajos de Sol.

En total 57 km, en 3 horetes a una mitja de 19 km/hora i 1070 metres de desnivell positiu; una ruta recomanable 100% per si us animeu algun dia a fer-la.

Quart de marató de Tàrrega

Després de tres setmanes sense tastar la competció avui em presentava a la capital de l´Urgell disposat a passar ua bona estona. No buscava una gran classificació perque sabia que no estava al meu abast però sabia que segueixo en progressió i que per poc esforç que fessa estaria bastant endavant. Per assegurar-me el tiro em vaig apuntar directament al Quart de marató; descartant la Mitja ja que allí si que podia petar amb la conseqüent tornada cap a casa amb la cua entre les cames i menjar-me el coco durant tota la setmana.

Pues au cap a Tàrrega falta gent; 219 que hem acabat el Quart i 131 la Mitja; deunido! El terra moll feia venir ganes de córrer i córrer, les sensaciona abans de sortir eren d´allò més bones, llàstima que com de costum gairebé no he escalfat. (ja se que ho pagaré amb un dolor a la meva cama esquerra els propers dies).

Sortida força endavant, deixo escapar els primers perque no es la meva batalla i em situo al segon grup i fem els primers 4 km al voltant dels 3:45 min/km. Debia anar al voltant de la posició 10 dels que feiem el quart de marató; ja sabeu que sempre surto a rebentar-ho tot i ja sem comença a coneixer amb el sobrenom de la llebre...és trist però mai se controlar suficientment la primer embranzida de cursa, i això que ho intento. I això fa que sempre a partir del km 5 tingui un baixón més gran o més petit. Pas pel km 5 en 18:42.

A partir d´aquí han començat a sortir km entre 4:15 i 4:30, el terreny picava cap amunt això si. Hauria pogut com sempre donar més de mi mateix però en veure que el pulsometre marcava 196-197 pulsacions doncs no he forçat la màquina. Així doncs m´han anat passant alguns corredors i com de costum no m´he cebat a la seva roda...ja que sempre vaig a la meva. A mitja cursa m´han atrapat dos cerverins, el Jordi Mosoll i el David Vendrell i després dels anims de rigor un ha tirat endavant i l´altre s´ha quedat una mica enrere ja que feia la Mitja i s´havia de guardar forces.

Això fins al desviament del km 8 que feia anar als del Quart novament cap a Tàrrega i als de la Mitja a seguir patint una estona més. En aquests últims km he recobrat una mica el ritme i per uns moments he pensat que podia superar als 4 corredors que tenia davant meu perque estaven relativament aprop. Però en aquestes alçades de cursa les forces estan molt igualades i en veure que patiria més del compte doncs he cedit en el meu intent, entrant a meta amb prou bona cara i encara amb forces guardades per aquesta tarda anar a fer una mica de BTT del bo.


Al final gran classificació pel que estic acostumat, 19è de 219 acabats amb 42:27 i bon regust i ganes per intentar fer un altre saltet de qualitat en un futur no massa llunyà. Tastada de la piscina d´aigua freda per recuperar cames i cap a Ponts carretera i manta.


Distància: 10.500 metres
Temps: 42:27
Posició: 19è de 217 acabats.
Posició categoria M1: 14è de 121 acabats
Parcials de 5 km: 18:42 / 21:14 / (2:31)
Parcials kilomètrics: 3:13 / 3:47 / 3:43 / 3:49 / 4:10 / 4:17 / 4:11 / 4:29 / 4:26 / 3:49 / (2:31)
Mitja de pulsacions: 196 p/m
Mitja de pulsacions per km: 185 / 197 / 197 / 197 / 197 / 196 / 198 / 196 / 195 / 196 / (199)
Pulsacions mínimes i màximes: 190 i 201 p/m

Classificacions: properament a http://www.ca100x100.com/100x100/quart%20i%20mitja_files/resultats%20quart.xls

Totes les meves 99 curses 1988-2008 (la pròxima centenari!!) : http://es.geocities.com/pluriesportista/classificacionscurses.htm

II Cursa de Muntanya de l´Alta Segarra

Fins a l´últim moment no he tingut clar si correria; al final en veure els ganes de molts corredors tambè ens hem animat.

He anat tota la cursa sense forçar el ritme ja que el terreny no estava per arriscar. En sec m´hauria anat bastant millor pq en alguna zona he estat massa conservador. Tot i això he disfrutat molt, la sensació de correr amb pluja tota l´estona és incomparable a qualsevol altra cosa. Les vibracions que m´han provocat la gent animant al arribar impressionants.
Només per això val la pena fer la cursa. Al no anar a tope, m´ha agradat tambè que he acabat molt sencer i no m´hagués importat fer uns km més.

El meu temps 2:25:02 segons el polar; posició 16 de 69 acabats , uns 80 començats i uns 140 inscrits; tot i que avui amb la pluja tampoc m´importava, de fet no he mirat el rellotge en tot el recorregut. Tot i els problemes a causa de la pluja he fet 25 minuts menys que la cursa de l´octubre passat i això que hi havia més desnivell.

Resumint he acabat amb prou bon regust i he espantat els fantasmes que rondaven aquestes dues últimes setmanes pel meu cap. Llastima que algú que tenia moltes ganes de fer aquesta cursa no ha pogut finalitzar-la, estic una mica trist per això. Salut i l´any que bé a tornar-hi però amb un solet de collons!

Distància i recorregut: 21,6 km circuit més tècnic que l´any passat i amb 110 metres més de desnivell positiu. Aigua i fang a tope i sense deixar de ploure ni un segon.

Desnivell positiu: 1160 metres

Pulsacions mitges: 180 p/m

Pulsacions màximes i mínimes: 199 / 163 p/m

Parcials i pulsacions mitges per tram: Pujada Castell 2:45 (181) / Castell-Roca Bandera 7:50 (188) / Rocabandera-Sanaüja 9:45 (188) / Sanaüja-Antena 4:27 (195) / Antena- El Munt 8:43 (187) / Baixada El Munt 8:25 (181) / Pujada Pedrafita 14:00 (185) / Baixada Pedrafita 20:25 (179) / Pujada Lloberola 11:00 (181) / Baixada Lloberola 3:50 (168) / Pujada Torre Les Cots 12:55 (178) / Baixada Torre Les Cots 13:55 (172) / Última pujada 4:55 (176) / Cim última pujada- Sanaüja 22:15 (173)

Fotos de la web http://www.altasegarra.ces.cat/ ja que amb la pluja avui no hem tret la càmera a passejar.

Veure classificacions a: http://es.geocities.com/pluriesportista/sanauja2008.htm

Mitja Marató d´Igualada

"Se juega como se entrena" aquesta és una de le màximes com molts dels entrenadors utilitzen a l´hora d´explicar el rendiment dels seus jugadors. Es pot dir que a mí a la cursa d´avui m´ha passat això mateix. Si recordeu fa un parell de dies quan us explicava les meves sensacions entrenant aquesta setmana, passaven de l´eufòria i gran sensació de força a la sensació d´agotament i poques ganes de patir. Doncs això avui s´ha calcat en la meva cursa al mi.límetre.

Com gairebé sempre, amb el temps just, m´he presentat a Igualada disposat a fer la Mitja marató de l´Anoia.
La cosa no ha començat massa bé perque no he trobat el transmissor de pulsacions del meu pulsometre per enlloc, i això que pensava que l´havia agafat. Primer cop a la meva moral ja que jo "sin pulsometro no soy nadie" jejeje.

Sortida i desseguida agafo un ritme ràpid però còmode; a uns 3:45 min/km. Les sensacions prou bones; però clar...no podia saber a quantes pulsacions bategava el meu cor.
Em mantenia en un petit grup on transitava tambè la primera fèmina i el fet de que hi hagues la bici amb el cartellet em motivava a seguir remant. Pas pel km 5 en 18:51.

Això ha durat fins al km 6 aproximadament, quan després del primer havituallament m´he atragantat amb l´aigua i mig tossint mig bebent se m´ha anat escapant el grup. Una llàstima perque estava portant uns temps fantàstics fins al moment.

El cop no l´he paït massa bé i he començat a baixar el ritme. Tot i això he passat pel km 10 en 40:02. Ara era el moment de fer km a 4 i poc i anar conservant una mica la màquina de cara al tram final. Però algunes rampes de més en el recorregut (a la web marcaven uns 130 metres de desnivell i al final n´han sortit més de 200). Un parell de km a ritme de 5 min/km m´han fet dafallir en les meves ganes de rebaixar marca. A més la cinta que portava a la cama per aguantar el xip em rossava de mala manera i he hagut de parar a canviar-me´l de cama.


A partir d´aquí m´he deixat arrossegar fins a final de cursa. Els atletes m´anaven passant i s´allunyaven de mi sense massa dificultat. Pas pel km 15 en 1:04:30.




Els últims km en clara baixada i les meves cames que no anaven; tot i que més que de cames el problema erà del cap, ja que he mostrat una poca capacitat de sofriment mai vista en mi fins avui. Al final 1:31:55; sense marca personal tal i com em mereixia avui (només 24 segons més que a Balaguer però ja m´està bé per burro i vago jeje). Posició 77 de 290 atletes que han acabat (i 25 de 62 de la categoria M2).

Xerrada amb els companys de Sant Guim (x cert gran temps avui del Jordi Carulla, felicitats!), estiraments una estona i sense mirar l´entrega de trofeus cap a casa a descansar i a recuperar-me psicològicament de cara a Sanaüja la setmana que ve.

Parcials kilomètrics: 3:31 / 4:03 / 3:44 / 3:44 / 3:47 / 3:58 / 4:08 / 4:14 / 4:20 / 4:30 / 4:41 / 5:13 / 5:18 / 4:43 / 4:34 / 4:31 / 4:34 / 4:23 / 4:23 / 4:37 / 4:27 / (0:27)

Parcials 5 km: 18:51 / 21:11 / 24:31 / 22:29 / (4:54)

Parcials 10 km: 40:02 / 47:00 / (4:54)

Temps final mitja: 1:31:55

Classificacions: http://www.atletisme.com/classificacions/igualada/res2008g.htm

Cursa Rural de Torà

El despertador no ha sonat, doncs ahir no el vaig posar confiat que com sempre el meu rellotge biològic funcionaria...i no...aquest cop s´ha quedat sense piles. Suposo que el canvi d´hora a influït, no per ser un fet desconegut per mí, sinó pq normalment no m´aixeco tan aviat per anar a treballar.

El viatge fins a Torà, quinze minuts, i sort perque si en tardo quinze més ja no arribo a la sortida. Sort del Txus que m´havia recollit el dorsal i m´esperava com sempre per deixar testimoni fotogràfic.

He escalfat cinc minuts comptats i desseguida sortida! Només sortir i m´he adonat que el ritme dels primers era relativament fàcil de seguir i això m´ha fet estar amb els millors fins al km 2 i a partir d´aquí la pujada m´ha posat a lloc obligant-me a portar un ritme bastant inferior al que hauria portat si no hagués apretat tant al començament i hagués començat més progressiu. La primera pujada era de les bones: 140 metres de desnivell en poc menys de 2 km i mig. Després baixada a tomba oberta per alguns...i de frenada i acolloniment per uns altres. Jo em situo aquí en un grup intermig ja que entre que intentava contraolar les pulsacions a 190 i que no tenia bones sensacions no he baixat ràpid com sé. Seguidament un alte repetxó de 6o metres de desnivell en 1 km i mig i després fins a meta una zona de tobogans tendint a la baixada. De fet no es fins a aquest punt que m´he començat a sentir bé però ja només faltaven 3 km.

Al llarg del recorregut tot i sortir tan endavant només m´han passat una desena de corredors i fins i tot al final hauria pogut avançar als dos de davant que els tenia a escassos segons. Però he estat conformista, una mica com durant tota la cursa tot i acabar amb un molt bon resultat. Sensacions agredolces per no haver-me exprimit suficientment.

Distància: 1o km

Desnivell positiu: 230 metres

Classificació: 17è de 125

Pulsacions mitges: 192

Pulsacions màximes i mínimes: 200 / 186

En acabar la cursa hem passat una bona estona amb els companys de Ponts i Sanaüja tot comentant la jugada. Avui hem participat 10 pontsicans si no em fallen els comptes, i seguint la tradició he quedat 3er pontsicà en discòrdia jeje...tot i que aquest cop si que n´han quedat al darrere. Resumint: L´any que bé tornaré ja que m´ha agradat força el recorregut. Ara vaig a posar-li piles al meu rellotge biològic...no fos cas que...

Classificacions: http://www.correcamins.org/imatges/Classificacio.pdf

L´autèntic MountainBike

Lliures, per fi lliures, tu i jo sols, ningú més. Avancem cap on no sabem, però seguim endavant. Sense parar, sense mirar enrera. Sóm feliços, estem fent el que més ens agrada. Segurament vam ser creats per això mateix, per pedalar!

El poble cada cop és més lluny i els sorolls urbans cada cop són menys apreciables. Travessem les últimes granges i finques domesticades i ens posem per un corriol salvatge, ple de pols, destrossat per la petjada motoritzada de l´ovella negra de la nostra família. No m´agrada! Cal anar encara més lluny!

El corriol enreguerat s´acaba i la remor dels cotxes es torna a sentir. La via consumista de benzina és aprop, ni pensaments d´anar-la a trobar; cal fugir en la direcció oposada! Ens endinsem per entre camps d´ordi sembrats però moribunds i aprofitem la petjada agonitzant que han deixat els tractors per seguir endavant.
Ens passem una bona estona juguetejant entre trossos, caminets i pistes forestals, avançant i a cops tornant enrere en trobar que no podem seguir progressant en la mateixa direcció a voltes pel "mur" d´un bosc espès, a voltes una masia amb gossos famolencs o fins i tot a voltes per la mirada d´un pagès desafiant que no soporta ser violat en el seu espai intim que delimita una vella cadena entreoberta al mig del camí.

Ara estem ja en terra de ningú, hem agafat un camí pedregós, en pujada, renoi quina pujada! Sort que tu no et queixes mai i a mi avui les cames em van soles, com si aquest oxigen pur arribés a cadascuna de les seves fibres musculars sense passar per l´aduana dels pulmons i les contragués per via directa.
Els kilòmetres, per sensacions transcorren ràpidament, tot i que la velocitat no és gens alta, però fem el que ens agrada i gaudim de cada tom de cames que etzibo als teus pedals, de cada animalet que s´atabala al nostre passar, del vent que bufa i que aquí entre els arbres es torna més de tacte brisenc i a sobre ens porta olors! Unes olors que feia segles que ni tu ni jo experimentàvem.

La pujada ja s´acaba, però al cim de la carena ens espera un gran premi. L´ermita que tants cops va veure passar caminants cap a l´altre costat de la vall ens saluda frisant, doncs últimament sembla ser que ningú la visita. En tenir-nos enfront seu, decideix obsequiar-nos amb la vista clara i inacabable d´una vall que tot i no viure el seu millor moment es mostra com sempre verda i radiant.

Decidim que encara no en tenim prou! que esgotarem el dia fins al final, i ens perdrem per camins innumerables cap a l´altre cantó de muntanya; el cantó desconegut. Tot descobrint nous paratges em malaeixo a mi mateix per haver deixat de fer el que tant m´agrada durant tant de temps; i a la vegada dono les gràcies a la meva acompanyant per haver-me possibilitat aquest retorn tan fantàstic.

Quan la tonalitat del camí i de la vegetació agafa colors més foscos i apagats, ens adonem que és l´hora de fer mitja volta, d´iniciar el retorn…a no ser que vulguem perllongar el nostre contacte natural tota la nit.

En tornar a passar pel cim comprovem que estem en un lloc diferent; els colors del cel han canviat; el blau ha deixat pas a uns tons vermells i ataronjats que ens fan restar allí envadalits una bona estona, tot i que de ben segur ja no ens dona temps d´arribar a casa amb cert grau de claror.

Quan despertem d´aquell somni ens posem tots dos a donar pedals costa avall, ara ja sense poder contemplar el paisatge tant per manca de Sol com per manca de temps. Encara resta una bona estona fins arribar al poble i caldrà escurçar el camí. Per tant tot i la llum traidora que resta, ens atrevim a agafar una trialera d´aquelles de les més salvatges, només domesticables per algunes privilegiades com tu. I sort en tinc del control que em dones baixant per aquesta pendent tan extrema!

Empassant-nos pedres de tots tamanys, arrels i reguerons arribem al camí de la vall amb un ull al terra que trepitgem i un altre al rellotge que ens marca el nostre amic solar.

Sí, impressionant paradoxa, la natura estressant-nos, disfressant-se d´urbis, posant-nos hora per arribar a la dutxa i a taula, amb la torrada de rigor que ja sembla estar-se refredant molt abans de començar-se a fer.

És la natura? Ò sóc jo? Doncs evidenment les presses són solsament meves i de retruc t´etresso a tu! Tot i que tu no saps queixar-te i fas veure que aquest ritme infernal ja et va bé.

Així doncs no cal córrer! Gaudirem fins al final d´aquesta sortida màgica; ja que avui res no pot ser millor que això; una experiència mística amb la natura, amb tu i amb mi mateix, amb la meva part desconeguda.

Després del pas per la vila veïna, ja amb tots els fanals encesos, tastem per una estona el ditxós asfalt; desafiant el perill de ser ningunejats per qualsevol conductor insensible a les nostres experiències del dia.

Seguidament recobrem la sensació d´estar trepitjant terra ferma, entre blat i ordi, granges i masies semiabandonades.

El poble ja és aprop, la seva llum artificial ens diu que hem d´anar cap allà, però nosaltres gaudim dels últims metres junts i ens deixem acaronar una estona més per la foscor i per la fresca que ens ha deixat el Sol en dir-nos definitivament “fins demà”.

En tocar de nou l´asfalt urbà ens preguntem si val la pena explicar a algú el que acabem de viure junts. Potser els agafa ganes a tots de cop de sentir totes aquestes emocions que l´espècie humana té oblidades i amb això ens espatlla la nostra pròxima cita d´amor a la natura.

En entrar per la porta de casa l´olor del sopar em fa aparcar-te al garatge, em sap greu el fet de que no podràs compartir amb mí la torrada però pensa que hem compartit una cosa molt més especial, una autèntica jornada de MountainBike! Fins la pròxima! Estic segur que ens veurem molt aviat.