Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atletisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atletisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Córrer enmig del Paradís

El nostre company convilatà de fatigues correderes, en Pere Pinós,  ha plasmat en paper gran part dels seus pensaments i sensacions en practicar aquesta capacitat física bàsica que tenim la gran majoria de persones i que alguns com el Pere, practiquem amb entrega i plaer. "Córrer enmig del Paradís", correu a compra-lo i gaudiu llegint-lo a "trote cotxinero" respectant l´essència del bon corredor popular.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Sorpreson!!

Això és el que m´he endut quan he arribat avui de treballar...doncs resulta que diumenge vaig marxar d´Agramunt (Cursa del Torró) sense recollir el trofeu de 3er classificat de la categoria B.

Per flipar, la veritat que no m´ho creia, pensava que havia estat un error, però no, després de revisar les categories i les classificacions així era...i ruc de jo vaig conduïa cap a casa ben tranquil mentre a Agramunt per megafonia cridaven el meu nom per pujar al podi. Te collons la cosa; un dia que em criden i no hi sóc...qui ho havia de pensar després d´haver fet 7 minuts més del que estava acostumat fa poc més d´un any als 10 km.

Aquí, en aquest podi havía d´haver pujat, al graó num.3

I aquest és el trofeu que m´han fet arribar avui a casa. La veritat que ben xulo.
Gràcies a la família Jové per haver-me´l agafat i portat!

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Cursa del Torró 2009

Doncs al final sí, he anat a Agramunt a correr la XX de la Cursa del Torró; 192 participants a la cursa atlètica i circuit nou que m´ha agradat més que l´anterior; el que no m´ha agradat tant és la condició física amb la que m´he presentat a la sortida jeje.

Al final m´han sortit 46:42 però això si el primer i sobretot l´últim km eren més llargs del compte. Això per mi avui, un detall sense importància ja que els organitzadors es van superant any rere any.

La sortida ha estat conjunta amb les categories infantils, i extranyament i contra el que en mi és habitual no he començat fort; les cames m´impulsaven a anar ràpid però el cap em deia que tranquil que avui no anava per fer marca ni res per l´estil.
Així doncs he marcat els primers km al voltant dels 4:15 per passar posteriorment als 4:30. I així anaven passant els kilòmetres, algu que m´avançava però em guanyava terreny amb dificultat. Amb aquest ritme cotxinero ja haviem passat de meitat de cursa (22:17) i anava pensant en fer algun canvi de ritme i acabar millor. Però algunes pujadetes m´han fet enmandrir i he anat agunatant la posició. Ara els km ja ondaven els 4:45. Quan faltaven 2 km m´he posat una mica les piles i he augmentat el ritme però després m´he tornata apalancar; no perque no poguessa anar més ràpid sinó perque tampoc anava enlloc apretantme llavors. Així que he esperat fins als últims 300 o 400 metres on allá sí que he passat 5 ó 6 atletes arribant amb un temps de 46:42 (l´últim km feia realment 1,25 km) en la posició 71 de 192 participants

Ritme dels km: 4:30 (1,1km) / 4:14 / 4:19 / 4:36 / 4:37 / 4:48 / 4:56 /4:43 / 4:33 / 5:25 (1,25 km)
Pulsacions: avui he passat completament d´estressar-me i no m´he posat ni el pulsòmetre.
Distància total: 10.350 metresDesnivell positiu: 65 metres.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Torno?!?

Després d´haver estat tot l´estiu K.O. per culpa de les cervicals he decidit tornar a fer una mica d´activitat física; he començat anant a córrer 2 o 3 cops de setmana (hi hauré anat uns 15 cops en un mes i mig), això sí, a uns ritmes molt inferiors als que estava acostumat fa una o dues temporades...però és el que hi ha i o "lo tomo o lo dejo" per tant millor algo que res.

Pel que respecta a la bici, res de res, la posició adoptada sobretot amb la de carretera és molt xunga per la meva esquena; i no descarto intentar-hi anar les proximes setmanes, això si amb la de muntanya i sense exigir-me.

Gimnàs, més de lo mateix...no puc fer res pràcticament, bé si cames, però no hi ha ganes... per tant he optat pel vell "truco" de pagar i no anar...aviat no es recordaran ni de quina cara faig...però la intenció és tornar i intentar fer una mcia de peses i sobretot piscina.

El millor és que m´han tornat les ganes de fer esport, l´únic que la inactivitat es nota molt al principi, i tambè algun quilet de més acumulat... aniré a poc a poc però segur que "volveré"..."por mis fueros" xDDDD

De moment estic meditant si corro diumenge que ve la cursa del Torró, aquella en la qual vaig reaparèixer fa 2 anys a la competició...ganes n´hi ha però si la fessa seria a un ritme de 5 minuts/km que es el que em permet el meu nivell actual...i ganes de patir tampoc n´hi ha moltes, per no dir cap. Això si al cap hi tinc fer un entrenament competent de cara a estar bé la pròxima primavera. Ja us aniré contant,...més sovint que darrerament!

diumenge, 19 d’abril del 2009

III Cursa de Muntanya Alta Segarra

Mai abans d´una cursa havia estat tan tranquil com aquesta edició de l´Alta Segarra. Potser el meu trist bagatge d´entrenaments (2 entrenaments per muntanya, 2 per asfalt i la marxa dels castells en dos mesos i mig) em feia estar sense la tensió que tenia abans. Però llavors perque no estava preocupat per poder acabar?

Doncs la veritat és que extranyament sabia que acabaria, que tinc fondo de sobres, doncs aquesta setmana els dos entrenaments que havia dilluns i dimecres havien estat rondant les 3 hores. El que no apareix per enlloc és velocitat. Ara mateix sóc extremadament lent corrent. No sé a quan dec per els km en pla, però n´estic segur que encadenadement no mantindria ritmes gaire per sota de 5 minuts el km, per no dir per sobre. Doncs avui amb una manca de tensió fora de lo normal en mí, em presentava a la sortida. Des del començament ja he vist que a l´Open Català de Curses de Muntanya S´hi corre i que no seria el "cuento" dels altres anys. Nomès començar ja tenia una centena de corredors davant (jo pensava que més i tot).
El ritme no és que fos molt fort però m´he deixat caure en posicions intermitges intentant reunir el màxim de forces per utilitzar més tard.
Desseguida ens hem endinsat per corriols purament segarrencs, bé, no ven bé perque aquest any els primers km es feien penetrant en terres noguerenques, fins arribar a Ribelles i passar pel pati del castell.

Així doncs a "ritmillo" fins entrar de nou al poble i començar la volta llarga. No em passava gairebé ningú, ni jo tampoc m´escarrassava a gastar forces que després em farien falta. La veritat que m´he passat mitja cursa pensant que al cap d´una estona apretaria i guanyaria posicions amb facilitat (que ruc que sóc, amb lo "ben entrenat" que estic) però cada pas que donava veia qe els que anaven prop meu patient igual que jo, ho sigui que no era possible fer miracles.

Algunes posicions si que he anat avançant, i així ja estavem al Pedrafita, una pujada molt més progressiva que en edicions anteriors, la veritat que molt millor perque l´altra se m´atragantava de mala manera. En aquest punt he començat a notar que els peus em començaven a perillar, que era bastant possible que se´m fessin butllofes si no vilgilava com trepitjava. Així doncs se m´esfumava tambè la possibilitat de fer una bona baixada (des del Pedafita fins al final de cursa predominen senders molt tècnics que en bona mesura són costa avall), hauria de ser més conservador del compte si volia arribar a final de cursa, si més no, si no volia estar més d´una setmana parat amb els peus plens de butllofes.

Així doncs he seguit col.locat més o menys on estava fins aleshores, això si, sempre avançant més gent que no passant-me. Almenys tenia el consol de que estava agunatant bé els km. De seguida hem coronat Lloberola i després Torre les Cots, en aquell moment com que ja faltaven menys km, he decidit apretar i marxar sol del grup que estava, i la cosa ha funcionat bé baixava més ràpid que la resta i en terreny pla i en pujada estava més o menys igualat. Així he passat una desena de participants aproximadament, tot i que quan molt de tant en tant mirava el rellotge veia que anava superlent comparant-ho amb altres anys. Estava ja superant el temps de l´any passat i encara faltaven 5 ó 6 km

Ja faltava poc, i tocava passar per dintre el torrent de Lloberola, aigua gairebé a la cintura, i refrescada que m´ha sentat d´allò més bé, no com a altres participants que he sentit que es queixaven que els havia trencat el ritme deixat-los les cames pesades.
Després d´això hi havia l´últim habituallament i abans d´arribar allí he decidit prendrem el gel explosiu que portava al maillot per donar l´últim cop d´efecte.

La realitat és que el cop d´efecte l´he tingut però negativament ja que m´he "equivocat de camí" al anar alt de pulsacions i amb l´aspirada reflexa, el gel m´ha entrat per la tràquea; ha estat una estona fatal ja que m´estava asfixiant, he comensat a tossir i a fer sorolls raros; els de l´avituallament deuen haver flipat, crec que han pensat que estava boig o que era asmàtic o disminuït, perque és que no m´han encertat a articular ni que em passava... I res, he hagut de parar 1 o 2 minuts fins que amb l´aigua de l´habituallament m´he posat una mica més bé i he pogut seguir; això si amb el que em quedava de gel a la mà fins arribar al capdamunt de la pujada.
Llavors sí; vigilant de no tornar-me a ennuagar-me un altre cop me l´he anat prenent a sorvets petits; i la veritat és que no ha tardat a fer el seu efecte, ara sí per fi positiu. He anat adelantant alguns participants, que ara ja trobava molt més espaiats a la vegada que sentia com darrera meu tambè s´acostava algú.
Al final he acabat esprintant en l´entrada al poble, gairebé no he sentit ni els grallers; això si he passat un pobre xiquet a l´últim carrer. I res, allí m´he trobat amb els de Ponts (quins animalots, m´han deixat l´últim dels 5 que participavem) i altres animalots, curtits i feres de tota contrada i cap a casa a descansar i a veure si després d´avui i aquesta setmana em retrobo de debò amb el món de córrer a pota, que fa un temps em motivava més que ara.

Així doncs resumint; cursa de menys a més (mai havia éstat capaç de córrer d´aquesta manera), bona resistència pero sense la xispa de velocitat necessaria per fer-ho bé. Les ganes d´edicions passades i altres curses no hi eren. No se si tornaran.
Per cert, de 23,8 km ni farts de vi; això tenia almenys 24,5, que l´últim km gairebé en tenia dos xDD

Distància: 24,5 km
Desnivell positiu: 1185 metres. Uns pocs més que en l´edició de l´any passat.
Temps final: 3:05:26 Comparant amb altres anys, ha estat el pitjor temps, tot i que tambè tenia uns 3 km més i el recorregut estava molt canviat. (2:50:16 el 2007 i 2:25:02 el 2008 amb dos pams d aigua).
Classificació: 79 de 250 participants. Arribant per davant del 69% de corredors. Pitjor que l´any passat on vaig passar el 81% de participants, però millor que el 2007 amb un 54%.
Pulsacions mitanes: 185 Més altes que en les altres edicions (177 al 2007 i 180 al 2008).
Pulsacions mínimes: 162 i amb una baixada sorprenent a 128 en el moment que m´asfixiava amb el gel
Pulsacions màximes: 211 ( a una del meu màxim històric xD)
Parcials de 4 km: 24:32 / 29:47 / 34:51 / 30:09 / 31:21 / 35:10

Classificacions: http://www.altasegarra.ces.cat/index.php?usu=6842&clau=4&idioma=cat

Crònica 2007 http://loputoamo.blogspot.com/2007/11/xavalins-torno-donar-guerra.html

Crònica 2008 http://loputoamo.blogspot.com/2008/04/ii-cursa-de-muntanya-de-lalta-segarra.html

P.D: La segona foto és del reportatge del Jordi Font. No deixeu de fer-hi un cop d´ull. Unes fotos genials, tirades mentre feia el recorregut. http://picasaweb.google.es/jordi.font.plana/AltaSegarra20091?authkey=Gv1sRgCL2Mzcvtg-GAZg#

dimecres, 15 d’abril del 2009

Qui no s´arrisca...

Arthur C. Clarke va dir que " La única possibilitat de descobrir els límits de lo possible és aventurar-se una mica més enllà, aventurar-se cap a l´impossible" i això he fet jo avui. Qui em demanava que després d´un dia carregat de feina, amb excursioneta amb els nens al matí i classe a la tarda, mullada per cert i amb el cel encara amenaçador, anar-me´n a entrenar sol, corrent per muntanya? Doncs les ganes que no havia vist per enlloc feia temps avui les tenia i no era plan de desaprofitar-les.

Així doncs m´he posat mans a l´obra camí marcat, sense pulsòmetre i nomès amb unes barretes energètiques, l´ippod a les orelles per no sentir les bestiotes del bosc xD, el mòbil per si acàs i la clau del cotxe m´he endinsat per unes trialeres marcades, sense pèrdua a priori, amb dues hores i mitja de sol per endavant.

Trialeres fantàstiques, senders recargolats, plantes i pedres humides la música sonant a tot taco dins del meu cap, tot presagiava una gran tarda de curtiment.

Al cap de gairebé una hora ha aparegut la pluja, i he decidit seguir, doncs de moll ja n´estava. Les trialeres fantàstiques s´han convertit en uns minuts en relliscoses, els senders recargolats en enfangats, les plantes humides en molles i les pedres en traïdores.

En poca estona he arribat a la carretera, portava 1 hora i 20 minuts corrent i aquí podia emprendre la tornada cap a casa, però tenia ganes de guerra, calia aprofitar-les i he decidit continuar. L´aigua començava a campar a les seves "anxes", els senders eren rierols improvisats i les bambes sucades amb tomata enfanguitxada.

I en aquell moment zagggg sorpresa , segada una mica més avall de la cintura, sí on fa pupeta! m´acabava d´estampar contra un filferro de les vaques, d´aquests que no es veuen i la veritat és que mai me n´havia menjat cap amb patates però avui sí i aquí tinc la p... marca com si m´haguessa intentat "ahorcar" el baixventre. He pensat un altre cop en girar, però com que he vist que no feia tant mal com al principi he decidit seguir un cop més.

M´acostava al primer llogaret poblat de la ruta i sabia que allà hi ha gossos emprenyadors i he decidit fer un camp a través per no passar-hi cosa que ha fet que si abans em quedava alguna peça de roba poc molla, ara estava empapada. Almenys he aconseguit tornar a trobar la ruta.

I que passa quan s´acaba el camí marcat? Doncs hi ha dues solucions girar per allí on has vingut o seguir i seguir a l´aventura, i avui ha quedat clar que calia descobrir els límits de l´Arthur. No m´ho he pensat massa i he fet un camp a través que per moments m´ha fet pensar que avui em quedava a dormir al bosc, doncs el Sol no es veia per enlloc i el cel anava perdent color. Em quedava una mitja hora de llum i només veia que espadats, roques, arbres, aigua, més aigua i quan em treia l´ipod de les orelles sorolls d´animals ferèstecs esmolant la forquilla i el ganivet.

Llavors és quan he recordat les intruccions del paio aquell que surt a Quattro els dissabtes al matí, sí sí el de supervivència; buscar un caminet que et porti a un camí, aquest a una carretera i aquest a la civilització, i sinó buscar un riu xD I aixi ho he fet, he aconseguit trobar un camí decent en el precís moment que marxaven les últimes espurnes de llum, i d´aquí he acabat en un altre llogaret penjat, i d´aquí a un altre camí i d´aquí a la carretera i d´aquí al cotxe i a casa xD

Missió complerta, tres hores i 10 minuts que en definitiva han valgut molt la pena tot i els múltiples entrebancs trobats i buscats. I en aquest indret del món encara ara segueix plovent!!!....No se si això és una aventura cap a l´impossible, però alguns trets en té, el pròxim dia crec que em quedo a fer nit al bosc menjant cucs rostits amb un encenedor i bebent-me els meus propis orins; que us sembla? ;)

P.D: No m´ha fet falta beurem els orins pq he repostat aigua en una aixeta d´una masia perduda, i en arribar a casa directe al WC jeje...seran els germens, seran els nirvis... xD

diumenge, 12 d’abril del 2009

N´hi deien objectiu...


A una setmana del que teòricament era el meu objectiu de la temporada estic en una situació gens idonea per a presentar-m´hi. Està clar que m´ho he buscat i que les ganes d´entrenar no han aflorat com en anys anteriors.

El fet que aquest any sigui puntuable per al VII Circuit Català de Curses de Muntanya i que el recorregut es vegi incrementat fins als 24 km (això posa al web, però jo crec que són més) no ajudarà a acabar en massa bones condicions.


Però en principi allí estaré, tot i que per a mi ja no serà el mateix que la fantàstica primera edició i l´agredolça segona.




III Cursa de muntanya de l´Alta Segarra.

DISTÀNCIA TOTAL: 23800 m.DESNIVELL POSITIU: 1200 m. DESNIVELL NEGATIU: 1200 m.85% corriol,camp a través ; 14% camins i pistes; 1% asfalt

divendres, 27 de març del 2009

Comptadors al dia

Aquest any segurament no aniré a córrer a Torà, doncs no m´he apuntat i tampoc se si es pot apuntar el mateix dia de la cursa, crec que no...No és que no estiguessa atent al període d´inscripcions, simplement he deixat passar els dies pensant que potser l´endemà reuniria les ganes necessaries per competir sense estar bé. I na esperant al final no han aparegut; podia anar-hi a mig gas tal i com vaig fer la Marxa dels Castells, però és una cursa massa curta (10 km) que si no estas al 100% quedes tristament classificat.

Si puc m´hi arribaré a veure els companys en BTT i així entreno una mica que ja toca (Ara que canviaran l´hora crec que seré capaç de posar-me les piles).

Parlant de la Marxa dels Castells; he confeccionat la classificació real de la prova (ja que a la web oficial els temps no surten ordenats); espero que a l´organització no li fassi res jeje però hi ha uns quants que tenim fam competitiva ni que estem per l´arrastre com jo xD. Es veu que vaig quedar el 94 de 1465 participants, tot i que a la línia de meta els codis de barres no van acabar de rutllar bé.

Aquí va la versió competitiva dels Castells 2009 (260 primeres posicions, els que la vam fer corrent) ; a veure si us hi trobeu: http://es.geocities.com/pluriesportista/castells2009.htm

D´altra banda he estat actualitzant el registre dels meus entrenaments d´aquest 2009 i comparant-los amb els del 2008 per aquestes dates.
Entrenament acumulat 2009: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2009.htm
Entrenament acumulat 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

A simple vista ja es veu que no estic entrenant tant bé com l´any passat, doncs per aquestes dates (12 primeres setmanes de l´any) portava 127 hores entrenades per 88 d´aquest any, 1525 km per 1173 d´aquest any, 12530 metres de desnivell+ per nomès 5080 d´aquest. I pel que fa a les modalitats més de mateix:

Dades 12 primeres setmanes de l´any:
Bici : 47 hores (2008) 33 hores (2009)
Córrer: 31 hores (2008) 24 hores (2009)
Natació: 11 hores (2008) 1 hora (2009)
Gimnàs: 19 hores (2008) 13 hores (2009)
Altres: 19 hores (2008) 16 hores (2009)
Total: 127 hores (2008) 88 hores (2009)

En resum "que no estamos tan mal hombre!" això encara es pot reconduir amb el que resta d´any! A posar-se les piles ara que es farà fosc més tard a partir d´aquest dissabte i així podré sortir a córrer i en bici amb el Sol.

dilluns, 16 de març del 2009

X Marxa dels Castells. He sobreviscut!!!!!!

Al final l´he completat en 5 hores 57 minuts i he patit molt sense haver entrenat. He fet 28 km corrent fins que ha caigut a les meves mans el bocata de botifarra del dinar ( a les 9 i mitja del matí jeje) i la resta alternant el caminar i el correr. Al final he apretat per baixar de les 6 hores i ho he aconseguit pero us asseguro que no hi havia un sol múscul no os a les meves cames que no em fes mal.

Dema anire fi a treballar jejeje. Tot i això l´experiència ha estat positiva però ja veurem si la repeteixo

Distància total: 51 km
Desnivell + total: 685 metres
Temps invertit: 5 hores 57 minuts
Mitjana pulsacions: 166 p/m
Pulsacions màximes: 197 p/m

Parcials que he pillat:
Guissona-Florejacs 10 km 132m+ 0:53:20 (a 5:22 el km) Mitjana puls: 179 p/m
Florejacs-Pallargues 5 km 46m+ 0:31:05 (a 6:13 el km) Mitjana puls: 183 p/m
Pallargues-Moncortés 13 km 107m+ 1:05:40 (a 5:03 el km) Mitjana puls: 174 p/m
Montcortés-Cervera 5 km 140m+ 0:56:20 (a 11:20 el km) Mitjana puls: 158 p/m
Cervera-Guissona 18 km 224 m+ 2:31:00 (a 8:25 el km) Mitjana puls: 155 p/m

dilluns, 9 de març del 2009

Buscant una bona excusa!

Córrer o caminar? aquesta és la qüestió! Falten només 6 dies per la Marxa dels Castells i aquí em teniu pensant si ho aguantaré o no. Anar-hi crec que hi aniré però... és que corrent, 51 km es poden fer infernals, inacabables, esgotadors, petadors,...

A veure si excusa en tinc...i és que dimarts passat fent classe em vaig donar una hostia bestial al genoll i ara quan aixeco la cama flexionant el genoll em fa un mal....La veritat es que puc caminar sense notar dolor, i córrer tambè, doncs el moviment de la "zancada" no es prou ampli per a que m´arribi al punt on em fa mal...però clar a còpia de km i km no se com respondrà la cosa.








Bé doncs no em rajaré ara! Tot i que fa un mes que no vaig a córrer (només he fet una mica de bici i gimnàs) estaré a la sortida (les 7 del matí se surt, a veure qui collons em lleva!).

Començaré corrent a un ritme entre 5:30 i 6:00 el km fins que peti (calculo que será a partir del km 25 ò 30 (mai he corregut tanta distància) i llavors tocarà caminar fins a meta...si es que no se m´han llagat els peus, o el genoll m´ha dit prou, o m´ha agafat algún pajarón del 15. Si em trobeu jeient en una cuneta no us rigueu de mí ;)

dimarts, 3 de març del 2009

Començar

Començar, això és el que he de fer si no vull deixar perdre els objectius que tenia aquesta primera prt de temporada.

Només falten 12 dies per la Marxa dels Castells (51 km) i les possibilitats de fer-la corrent sembla que s´esbaeixin per moments...doncs porto setmanes sense fer ni un sol km corrent. Si us sóc sincer no en tinc ganes! i quan en tinc ganes deixo passar l´estona i es fa fosc...no se per on començar.

Només falten 47 dies per la Cursa de Muntanya de l´Alta Segarra (24 km) i les possibilitas de millorar el nivell de l´any passat s´esbaeixen per moments...doncs porto 1 mes sense fer un sol entrenament de muntanya...vaja un desastre. Com no m´hi posi ja, el dia 19 d´abril m´arrossegaré per les pendents segarrenques.

Entrenar? que és entrenar? uff!!! Estic en una fase d´aquelles on la competició ha deixat de ser important i on prefereixo fer sortides sense gaire esforç amb la bici, anar al gimnàs tranquilament o fer un partidet de futbol...vessant purament recreativa i desestressant de l´esport (la millor). I això m´ha agafat, preocupantment, en el moment decisiu de la temporada...
Per engegar el video, abans tanqueu el so del blog (part dreta baixant)

Crec que podré remuntar la situació i entrenar decentment (ara ja fa un temps de "lujo"); i sinó doncs fare les competicions previstes a mig gas i disfrutant; no patint com habitualment. Que tampoc passa res!! O si? ;)

divendres, 20 de febrer del 2009

Nova cursa a Organyà!


Gràcies a un dels visitants del blog, m´han fet arribar informació sobre una nova cursa que es farà aquest proper 30 de Maig a Organyà enmarcada en la cel.lebració del 25è aniversari dels bombers voluntaris d´Organyà
Parlem d´una cursa de Muntanya de tan sols 4,5 km però amb un sorprenent desnivell de 670 metres!!
Es tracta de pujar a Santa Fe (1207 m.). Si coneixeu Organyà, és la muntanya amb la creu i ermita que hi ha just darrera el poble. Les fotos impressionants!
A part de l´empempta local compten amb la col.laboració de la UEU ( Unió Excursionista Urgellenca ), per tal d'ajudar-los amb l'organització.
Si aquest any surt tot bé, volen donar una continuïtat a la cursa i poder realitzar-la tots els anys. La idea és fer entrega de copes als tres primers classificats ( de les diferents categories ) i com que és una cursa popular, volen fer un sorteig de diversos premis entre tots els participants, per tal d'afegir una motivació més a l'esdeveniment.
Actualment estan fent tots els preparatius de la cursa així com de la festa, així doncs jo poso el meu granet de sorra a fer-vos descobrir aquesta bonica prova que de ben segur serà un èxit i podrem gaudir-la per molts anys.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Aquarunning, m´hi apunto!

Després d´estar-me informant sobre aquesta modalitat d´entrenament i dels seus múltippls beneficis, he decidit incorporar.-lo en la meva rutina setmanal.
L´Aquarinning, com el seu nom indica, és simplement córrer dins l´aigua. No és res nou ja que, qui no ha vist algun cop algú corrent amb l´aigua del mar fins als genolls?
És ideal per recuperar-se de lesions però tambè el podem incloure en qualsevol rutina d´entrenament.
Per practicar-lo necessitarem una piscina que no superi la nostra alçada i si te varies profunditats millor que millor.
Així doncs com més ens cobreixi l´aigua, més resistència tindrem a avançar i menys impacte tindran les nostres articulacions. Amb l´aigua a la cintura treballarem més la velocitat i amb més profunditat (amb l´aigua entre la zona abdominal i les axiles farem més un treball de força i potència.
He fet una llista dels beneficis que comporta aquest tipus de pràctica. La veritat que sembla que val la pena:
-És preventiu de lesions (fractures d´estrès i fascitis plantar)
-Ajuda a recuperar lesions i permet seguir entrenant en molts casos quan s´està lesionat sense perdre el to muscular.
-Millora la musculatura (hi ha més resistència per la densitat de l´aigua)
-Ajuda a recuperar lesions i manté el nivell aconseguit abans de lesionar-te
-Augmenta la velocitat en cursa
-Augmenta la resistència
-No hi ha risc de lesió ja que no hi ha impacte.
-La frequência cardíaca és inferior que treballant en sec, per tant es poden fer esforços més grans
- La musculatura treballa de manera equilibrada (en el medi terrestre predomina el treball dels músculs extensors).
-Treballen més els abdominals i els adductors.
-Permet treballar la tècnica amb una resistència extra.
-Tambè es treballa el tren superior i abdominals per millorar els desplaçaments.
-S´afavoreix la circulació. Millora el retorn venós.
-Hi ha més treball des respiració ja que els pulmons s´han d´expandir contra la pressió de l´aigua.
-Si es convina amb la hipòxia millora l´estat cardiorespiratori.
-Gasta més calories a causa de la resistència de l´aigua.

diumenge, 1 de febrer del 2009

Inscrit a la X Marxa dels Castells

Després de no pensar-ho gaire i encebat per mun germà, que tambè la vol fer, avui ens hem inscrit a la X Marxa dels Castells de la Segarra. Encara falta un més i mig però ja hi ha gairebé 700 persones apuntades (es tanquen inscripcions a 1500).

La intenció és córrer i córrer fins que reventi, i llavors acabar caminant. 51 o 52 km amb uns 1200 metres de desnivell que depen de com es poden fer inacabables. Si acabo amb un temps entre 5 i 6 hores em donaré per satisfet ( a no ser que me´n repensi i la faci tota caminant, que tampoc m´importaria). El guanyador de l´any passat va fer 4:13:16; no se si té el récord, si algú ho sap que ho digui. Serà una bona prova de foc per encarar la recta final de la meva preparació per la cursa de muntanya de Sanaüja, que allí si que vull estar el més fi possible.

La Marxa dels Castells de la Segarra va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la comarca de la Segarra van tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en les nostres contrades. Aquesta nova iniciativa havia de reunir algunes característiques determinades per fer-la atractiva. Es va creure ideal que els Castells de la comarca per si sols ja podia representar un atractiu, alhora que el paisatge que ens ofereix la comarca a l'inici de la primavera, amb el seu verd intens i els arbres florits, podia acabar d’arrodonir l’espectacle de la caminada.

L'itinerari escollit té una distància de 51 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1000 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit, és a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l'Aranyó, Montcortès, Castellnou d'Oluges entre altres.
Veure el mapa del recorregut: http://www.marxadelscastells.com/mapes/generalweb.jpg

diumenge, 18 de gener del 2009

III Duatló d´Alpicat


Doncs al final ha estat que sí.... les ganes han pogut més que el poc entrenament que portava a les cames (vaig començar aquest dilluns xDD).

A les 7:30 m´he llevat i a les 8.30 ja estavem rumb cap Alpicat amb la furgo de mun germà. Almenys un dia a la meva vida que no arribo amb el temps just a la sortida, m´ha donat temps fins i tot d´escalfar una mica ;)
Allí ens hem trobat algunes de les bèsties de Ponts: Murci, Gabernet...i tambè els que venien nomès a animar; entre ells la bèstia de les bèsties: lo Comanche, que no se li ha ocorregut cap altra cosa que baixar des de Ponts en bici de carretera amb la boira que hi havia a les 8 del matí...n´hi ha d´haver de ganes! Ara es prepara per ser el primer pontsicà en acabar un Ironman...de moment porta les piles ben carregades i segurament ho aconseguirà.

Uns 215 inscrits al duatló "pro", la cosa prometia, i es respirava un bon ambient de cursa. 6,5 km a peu + 19 km en BTT i 3 km a peu per endavant.

La sortida per mí, ha estat menys tensa que en altres ocasions. Avui de fet el pulsometre em marcava només 110 pulsacuions abans de començar (normalment estic entre 130 i 140...cosa dels nervis).

La intenció era fer el duatló molt tranquil, i no cebarme al començament, no sigués cas que al final ho paguessa.

Sortidaaaaa i deixo passar a la penya, em col.loco entre els 100 primers i na fent, debia anar a un ritme de 4:15 el km, lluny del que estava acostumat fa 7 ò 8 mesos, però necessari per poder fer la prova fins al final. De tant en tant pegava algún petit aceleron i sorprenentment em trobava força bé; però he aconseguit controlar les meves ansies i m´he quedat quietet, sense tirar cap endavant. Tot i això el pulsometre s´anava movent entre 190 i 200 pulsacions, sobrepassant-es algunes vegades

La transició ha estat bastant ràpida, i allí he recuperat algunes posicions, entre d´altres la del Murci, tot i qùe desprès m´ha tornat a passar.El principi de la bici ha estat un seguit d´avançaments a gent que està més acostumada a córrer, volia agafar un grupet wapo per posar-me a roda però cap ritme em convencia i anava tirant endavant fins que m´he estabilitzat.

El circuit evitava al màxim les zones de fang, doncs el van haver de canviar perque l´altre estava impracticable; i s´ha de dir que han aprofitat al màxim la zona en la què estàvem. Ha superat les meves expectatives, que d´altra banda eren bastant baixes, pensava que seria tot pla...però ens hem trobat amb alguns corriols i algunes rampes amb bastant desnivell, tot i que eren de 200 o 300 metres com a molt. La veritat es que no es pot demanar més saben com és el terreny de la plana.


Durant aquest tram en bici, les meves sencacions seguien sent massa bones havent començat a entrenar aquesta mateixa setmana, i m´he frenat perque tenia por de que després em faltessin les forces.









A la T2 no m´entraba el ket (bamba pels pixapins, no us enfadeu eh...) i he perdut una mica de temps però tot i això força ràpid. A partir d´aquí si que ja he baixat el ritme, acostumat a anar amb la bici a menys pulsacions (entre 170 i 180) ja no he tingut ganes de tornar-me a posar a 200, i com que no venia ningú per radere, he fet els últims 3 km a un ritme força baix, crec que a uns 5 o 5:30 el km.

Total que he arribat molt sencer; 1:32:56 segons el meu pulsòmetre, posició 58 d´uns 215 força aprop de la resta de pontsicans , els parcials: 29´corrent + 40´en BTT + 14' corrent.

El desnivell no el se exacte, ja que el pulsòmetre ha quedat ple a mitja cursa...però calculo que uns 50 metres en els trams a peu i uns 300 metres+ del circuit de BTT.

Resumint; molt content, ja que no m´esperava estar tan endavant tan aviat! crec que si haguessa estat avui bé hauria quedat entre els 20 primers sense problemes, pro això ja és dir massa...de moment almenys he agafat motivació per començar la segona semana d´entrenament.

P.D: Demà o demà passat, si puc penjaré totes les fotos, que n´hi ha moltes i potser us hi trobeu ;)

dijous, 15 de gener del 2009

Temptat....

Sóc un cas; només he entrenat dos dies (dilluns i dimarts) i ja se´m passa pel cap competir aquest diumenge al III Duatló d´Alpicat....que algú em tregui la idea del cap!

Es tracta d´un duatló en el qual no fa falta estar federat; l´any passat el vaig anar a veure i a tirar fotos.

Serán 6,5 km corrent + 20 km en BTT + 3 km corrent...tot i que segurament hi haurà modificacions donat que el circuit en bici ara mateix és un fanguitxer.

El fet que fins l´últim dia et pots apuntar (15€ + 5€ de recàrrec) farà que m´ho pensi fins l´últim moment. Les ganes em diuen d´anar-hi però el cap i ,lo que és pitjor, el cos em diuen que ni boig. Si hi vaig serà per rodar a ritme cotxinero, sense forçar gens ni mica, ja què no estic per grans esforços ara mateix, tot i que és un duatló en el que si un està ben entrenat es pot fer molt bon paper.
P.D: Avui s´ha trencat la meva ratxa de dos dies d´entrenaments consecutius jaja; doncs he estat de reunions fins passades les 10...no serà per falta de ganes; demà a tornar-hi.

Les fotos són de les q vaig tirar en l´edició de l´any passat.

dilluns, 12 de gener del 2009

"City" vuelve por sus fueros!!

"City" així em coneix bastanta gent del poble. Doncs cada cop que entro per la porta del gimnàs ja sento allò de "City vuelve por sus fueros!" o el "Triatleta, que fots que no vens mai...estàs perdent pistonada...". I de fet cada cop que visito el gimnàs es una dosi d´encebació i motivació bestial...perque s´ha de dir que en aquest poble no ho entenc però tothom entrena! Els curtits surten de sota les pedres! Tothom va al maxim, fins i tot entrenen ironmans...quines bèstiotes! i jo amb una mà davant i una altra radere!
Doncs res, que ja fa dies que les ganes de tornar a entrenar i competir s´estàn apoderant de mí, i avui m´he marcat un entrenament d´aquells compulsius:
40 minuts de córrer per muntanya 6 km i 180 metres de desnivell+
2 hores 20 minuts d´estàtica 77,0 km
15 minuts d´abdominals
15 minuts d´estirarments
i a més ja portava 1 hora i pico feta a la feina, ja que em poso als jocs i partidets.
A veure si això és l´inici d´un nou idil.li amb l´esport xDD
De moment he planificat una mica els objectius de la primera part de l´any, que més o menys tindran aquest dibuix:

Cursa de l´Oli (Borges Blanques) Cursa en ruta 1 de febrer 10,4 km No se si la faré depen de com em trobi per aquelles dates

Botifarruner (La llacuna) Cursa de muntanya 15 de febrer 19,5 km 925m+ M´agradaria fer-la, doncs necessito curtir-me per muntanya i aquells paratges són molt wapos.

La Correcuita (Borges Blanques) Cursa de muntanya 8 de març 24,3 km 725m+ La vaig fer l´any passat i em va agradar força; vull repetir-la i si puc millorar la marca.

Marxa dels Castells de la Segarra. 15 de març 51,0 km 500m+ Será fixa i per poca forma que tingui estaré a la sortida. La començaré corrent i fins on no pugui més. Llavors caminaré fins a meta. No se si marcar-me un objectiu d´hores per acabar-la...que us sembla al voltant de 5 hores?
Cursa de muntanya de Manresa 5 d´abril 19,5 km 565m+ No és fixa però té opcions. Si no estic aquí estaré casi segur a la cursa Rural de Torà de 10 km, que tambè seria una bona pedra de toc.

Cursa de Muntanya de l´Alta Segarra (Sanaüja) 19 d´abril. 23,0 km 1110m+ És la cursa que tinc marcada en roig al calendari. M´agradaria millorar la marca de l´any passat i quedar tant endavant com pugui. Al 2007 vaig fer 2:50:16 (posició 53) i al 2008 2:25:02 (posició 16, sota un diluvi)

Mitja de Lleida 26 d´abril 21,1 km No és prioritària però com que segur que estaré en bona forma, m´agradaria baixar de la hora i mitja en la meva tercera marató en ruta.

Quart o Mitja de Tàrrega 10 de maig 21,1 km. Si no vaig a la Lleida, intentaré la marca aquí, que a més es corre per terra (l´asfalt mata). Si ja he fet marca a Lleida, segurament em decanti pel quart de marató, que ja el vaig fer l´any passat, intentant quedar el més amunt possible (l´any passat vaig ser el 19 de 219 i em faria gràcia seguir millorant).

Corriol Solsona 17 de maig 10,8 km 80m+ És una cursa que tinc ganes de córrer algun any, si no estic molt carregat, és possible que la faci.
La possiblilitat de fer un marató tampoc la descarto del tot, tot i que segurament ho deixaré per més endavant. Finalment el 31 de maig tambè m´agradaria tornar a fer el Marató de relleus del Sicoris, aquest cop sense el trancazo que portava a sobre l´any passat. Allí seria el moment d´intentar fer marca als 10.000 metres.

dissabte, 3 de gener del 2009

12 imatges per despedir el 2008

Un cop gairebé acabats els àpats familiars i posant la vista enrere al 2008, s´hauria de fer una mica de balanç de l´any. No us espanteu!! De moment no us atormentaré amb el rollo del resum dels km, temps d´entrenament, competicions, etc,...sinó que us deixaré amb els meus 12 moments del 2008 a nivell esportiu, 12 imatges per 12 mesos d´esport a tope (la segona part de l´any no tant!...jeje).

Trekorientació a Vallbona de les monges, una experiència per repetir

Quart de Marató de Tàrrega. Bones sensacions.
Debut a la Mitja (Balaguer) amb 1:31
Retrobament de sensacions bikers a la Transsiscar
Marató de relleus per equips de 4 al Sícoris. Una bona experiència!
Correcuita a les Borges Blanques. Muntanya de secà de la bona
Debutant al Duatló (Sant Guim de Freixenet)
Esgotat a Torà. Va valdre la pena
La feina! sempe un plaer!
Sanaüja sota la pluja. Regust agre-dolç. Al 2009 tornaré.
Puigverd de Lleida, el punt d´inflexió!
Les sortides en BTT pel Mig Segre i la Noguera, lo millor de lo millor!

diumenge, 7 de desembre del 2008

Rogaining, t´animes?

El proper 17 de gener, es disputarà a l´Espluga Calba (Les Garrigues) una cursa d´orientació de 6 hores de durada on s´intentarà trobar el màxim possible de fites en un mapa de 50 km quadrats. Nomès es necesita, una brúixola, roba d'abric i cómoda i una mica de menjar. Des de que em van informar de l´existència d´aquesta cursa em va picar el cuquet d´anar-hi. Ho estic meditant...Qui s´anima?

Aquesta és la web de la prova, on s´explica que és això del Rogaining: http://www.thewildboar.org/index.html

Rogaining es una cursa d’orientació a peu, de molt llarga distància per Equips, molt semblant a una Marató Orientació, però sense dur a sobre tot l’equipament d’autosuficiència, dons hi ha un lloc on tornar a menjar, descansar i fins i tot dormir. L’objectiu es fer molts punts trobant les fites que hi ha ubicades en un àrea geogràfica, i dins d’un temps limitat.
Les fites es poden buscar en el ordre que vulgui cada equip. No totes les fites valen els mateixos punts, això dependrà de la dificultat física i/o tècnica per trobar-les.Es molt important tornar i arribar a meta dintre del horari, dons les penalitzacions per retard son molt elevades, i fins i tot, poden comportar la desqualificació si superen els 30 minuts.
Una Competició de Rogaining, por ser de 6, 8, 12 i 24 hores, i per tant de dia i nit, i les úniques eines d’orientació permeses son, el mapa topogràfic on hi ha marcades les fites, la brúixola i el rellotge. Una Rogaina es una veritable aventura esportiva, i molt divertida.Rogaining es un esport d’ Equip.
Qui fa mes punts es qui guanya la prova. Cal afinar molt en l’elecció de ruta entre fita i fita, i fer-ho en un ordre coherent que permeti visitar el màxim de fites possibles, dins del temps permès.
Cada Equip decideix si visita les fites més dures i difícils que li donaran molts punts, o bé es dedica a visitar moltes fites fàcils, encara que donin pocs punts.
Qui hi pot participar?Es una activitat d’ Equip, pensada per qualsevol persona, de qualsevol edat ó condició física. Des de atletes d’ Elit, fins a famílies sencers amb nens, s’ho passaran be en una Rogaina. Sempre hi ha una assessorament específic per la gent que comença. El ritme, els llocs per on passar, si vols o no tornar a descansar al Hash House, nomes depèn de tu i dels teus companys d’equip. Alguns Equips altament competitius poden fer 60 Km. en 12 hores, i molt més a una prova de 24 hores.
La satisfacció arriba quan esculls el teu propi camí per fer cada tram i arribar on vols, i finalment tornes a l’arribada, dintre del temps previst.
Què necessites?Rogaining es un esport baratet, tan sols roba i calçat còmode per anar pel bosc, una brúixola, rellotge, xiulet, llapis, motxilla amb dipòsit d’aigua, roba recanvi, farmaciola, i quelcom per menjar. Si la prova es de 12 o 24 hores, frontal, i material de camping per descansar al Hash House.L’ inscripció es d’uns 35 €, depèn molt de cada prova. Inclou el mapa, l’ informació encasaria, i normalment també el menjar al hash house, ó al finalitzar.
Com va la cosa?Entre 30 minuts i 2 hores (depenent de la prova) abans de la sortida, cada participant rep un mapa de la cursa amb les fites marcades. També reben les descripcions dels controls i els punts que val cadascun. El Equips fan la seva estratègia de quins controls buscaran i quan.Es molt important tornar a la Sortida/Arribada abans de l’hora marcada per evitar penalitzacions. Durant tota la prova, els components del Equip han de romandre junts. Si un membre es retira, cal comunicar-ho, la resta pot seguir però fora de competició.

diumenge, 1 de juny del 2008

V Marató de Relleus del Sícoris

De bon matí a partit l´expedició Pontsicana que aquest diumenge ha participat, deixant el pavelló ben alt, en la 5ena edició de la Marató per relleus del Sicoris. L´equip presentat sota el nom de "Fondistes Ponts- Asseg.Doval" ha estat format pels germans Cisco i Josep Jové; el Josep Muntó i jo mateix. El Pere i el Txus han representat el sector de l´afició desplaçada fins a Lleida per assistir a l´event.
L´avantatge que teniam es que tots acostumem a fer temps similars i podriem tindre un resultat força decent. Primer relleu del Cisco, segon del Muntó, tercer meu i quart del Josep. Pel que fa al meu relleu, m´he trobat força millor del que esperava; les sensacions escalfant no eren gens bones ja que em tornaven els mateixos símptomes de dijous quan vaig tindre que parar l´entreno de malament que em trobava; flato i la panxa amb tants moviments que semblava que m´havia begut tota l´aigua que baixa pel Segre.
Amb tot això donava per bo fer un temps d´uns 45 minuts, lluny dels 42 o 43 que podria oferir en circumstàncies normals, o els 40 que podria fer a ritme de marca (res descabellat tenint en compte que corriem per pista de terra tot planet...)

He sortit ja nerviós amb tot això, unes 140 p/m quan m´han donat el relleu i al cap de dues voltes ja estava per sobre les 190. He tingut la sort de que em toqués un jutge que m´anava dient quantes voltes portava cada cop que passava per meta, i així almenys m´he pogut oblidar de comptar jo les voltes. Perque si a part de tindre complexe de hamster (cada participant havia de fer 35 voltes de 300 metres cadascuna) a sobre has de comptar volta per volta t´hi pots quedar sec.
Doncs com sempre he començat a un ritme fort, tot i que avui hagués estat millor veure-les venir i començar més moderat. M´anava guiant més o menys pel temps de cada volta, entre 1:00 i 1:10. I bé na fent, volia registrar el pas de cada 5 voltes amb el pulsòmetre però me n´he oblidat fins a la volta 15. El meu pas en aquesta volta 17:33 (a 1:10 la volta de 300m). Després ja la prudència m´ha fet baixar una mica el ritme i he anat regulant perque realment després de l´experiència de dijous tenia por de no acabar. De la volta 15 a la 20 he fet 6:25 i de la volta 20 a la 25 he fet 6:27 (a 1:17 la volta de 300m).
Finalment quan m´han dit que faltaven només 10 voltes psicologicament ha estat una empempta i m´he començat a trobar una mica millor fent aquestes 10 voltes amb 12:32 (a 1:15 la volta de 300m) acabant donant les últimes forces que em quedaven amb una volta a tope treient les tripes.
Durant el recorregut he doblat força gent i algun que altre tambè m´ha doblat a mí, i algun que altre més d´un cop jeje. El meu temps final 42:57, a 4:05 el km que no està gens malament després de la setmana que he passat i les tres setmanes sense entrenaments amb cara i ulls pel que fa al córrer.
Pulsacions mitjanes: 197 p/m
Pulsacions mínimes i màximes: 187 i 207 p/m
El temps d´equip; 2:48 un temps genial si fos fet per un sol atleta; ara ja puc dir que he fet un Marató en 2:48 jejeje....i no serà pas mentida. Destacar sobretot el relleu del Josep Jové que ha aconseguit uns fantàstics 40 minuts fent-se petar fins i tot a la Mireia Sosa, en el bon sentit de la paraula clar...Els altres tres hem estat en uns temps similars, entre 42 i 43 minuts.
Al final hem quedat els 5ès de 23 equips, gens malament la veritat. L´any que bé hem dit d´intentar repetir l´experiència però amb dos equips. Quan surtin les classificacions oficials (durant la setmana) ja posaré un linck.
Pel que fa a l´organització d´allò més efectiva; voltes ben comptades, samarreta de regal, tant avituallament com hem volgut, pastetes i un pica-pica que després no calia dinar...i tot això pel mòdic preu de 0 euros. D´agrair!
Us deixo amb algunes fotos dels rellevistes de l´"Ekipo". Salut!