Bicicletades 2010

Des d´aquell 10 de juliol de 2009 a Serraseca, en que va començar el meu declivi esportiu; es pot dir que no havia tornat a tocar la bici. Des de llavors, tret d´algunes sessions indoor, poc més de 50 km en gairebé un any repartides en una sortida de BTT i una altra de carretera. Molt trist pel que estava acostumat....

Durant la meva convalescència cervical (dic cervical x posar-li un nom ja que els metges no en tenen ni pixa d´on em venen els marejos i malestars varis que encara pateixo massa sovint) he aguantat el tipo com he pogut pel que fa l´esport; a l´hivern, de cada 7 dies, me´n trobava 6 de malament i un de bé i ara que ha arribat la primavera 5 de bé i 2 de malament... algo s´ha guanyat...ja veurem ara amb la calor com pintará la cosa...

Doncs el que deia, que les sortides en bici havien quedat en l´oblit tot el darrer any. Aixó si, el dia que em trobava una mica bé sortia a correr per la muntanya a ritme e trote cotxinero, per mantenir les carns al seu lloc. 60 sessions de córrer en 10 mesos considero que no estan gens malament tenint en compte l´estat llastimós en el que m´he trobat.

Bé, doncs arribaven les bicicletades a l´escola i el repte estava servit. M´aguantaria el cos? A més jo sempre que havia tocat bicicletada la feia sencera, es a dir..anava en bici fins l´escola i despres feia la bicicletada amb els nens per finalment tornar en bici cap a casa. La resposta van ser 15 hores i 270 km de BTT en 7 sessions, sense practicament marejos (algun que altre en vaig tenir).

A més les cinc bicicletades van anar molt bé i vam fer més km que mai amb els nens; i fins i tot l´escola de Sant Antolí es va animar enguany i vam arribar fins a la Panadella.

En resum prova superada milor del que em pensava, i a veure si això va ser el primer pas per començar a veure el final del tunel.

Un hivern dur

Dur, molt dur, ha estat el meu hivern, doncs no he aconseguit treure´m de sobre els marejos i malestar que tinc des de l´estiu passat. Hi ha dies que sembla que estic millor i altres m´arrossego com puc, però mai acabo d´estar bé. I quan intento entrenar amb una mica de cara i ulls al cap de pocs dies recaiguda i a parar. La veritat que això treu totes les ganes de tot.

De moment la osteopata naturista que vaig visitar no em va servir de res...poc més que per treurem els quartos, al cap de 4 visites em va dir que ja estava curat...i una p.. merda!!!

Ara estic anant a un fisio a Manresa que ja veurem, m´ho va pintar molt fàcil i rápid però despres de la primera sessió han tornat els marejos al cap de 2 dies...m´he de fer la idea que fins que no enganxi amb la tecla correcta aixo va per llarg i l´esport se m´ha acabat, almenys en la seva vena més competitiva.

Ara doncs el que faig es anar a córrer algun dia, a caminar algún altre, al gimnàs a petar la xerrada i ara que fará millor temps seguament toqui la BTT algun dia, perque la de carretera ni pensaments per la postura que hi adoptes.

Us deixo amb una foto fantàstica que vaig tirar a la Col.legiata de Sant Pere de Ponts, des de la torre del castell, el dia de l´última nevada que ha fet aquest any. Una de les poques sortides amb bon record del que portem d´any.

Canvi d´alimentació

Doncs despres d´una sessió de reflexologia podal, m´han dit que tots els meus mals de cervicals, marejos, mals de cap, malestar continuat, mals de panxa,...es per culpa de l´alimentació; que hi ha aliments que no tolero prou bé i que el meu cos va creant un dèficit que fa que tot se´m debiliti i provoqui problemes secundaris (com p.ex. el que m´està passant amb les cervicals).

Segons em van dir tinc el sistema digestiu fet purín; i això que pensava que jo menjava prou bé. Però mira resulta que sóc un sensibilon i no tolero, ni el blat, ni els lactids,...i que pel meu grup sanguini he de menjar poca carn,..

Resumint, que a partir d´ara la meva dieta serà aquesta:

-No menjar pa ni pasta pq no em senta bé.

-No beure llet (que ja ho feia) ni cap làctid. Em va dir que l´Actimel es molt dolent també.

-El suc de taronja i kiwi del matí eliminarlo i canviarlo per aigua amb llimona i una cullerada d´oli de girassol de primera pressió en fred.

-També per esmorar menjar tortitas d´arros untades amb sesam fosc i acompanyar-ho de fruits secs amb panses de Malaga.

-Tres dies a la setmana no menjar ni carn ni peix. Sinó llegums, arròs i vegetals.

-Abans de menjar prendrem un liquat amb una poma, una pastanaga i un tros de llimona.

-Per sopar cada dia un caldo e vegetals amb: porro, api, pastanaga, ceba i alls. I això cuinar-ho amb quinoa o mijo o amaranto.

No se com puc compaginar això amb l´esport, però ara mateix només m´impora recuperar-me ja que el malestar continu que tinc no e deixa fer rs en condicions. Així doncs, donaré un petit vot de confiança al mètode aquest i provaré de complir-ho tot. Ara que si no veig resultats (que de moment no els veig, i ja porto 2 dies passant gana), doncs aniré a un fisio i li diré que em trinxi lesquena a osties si fa falta.

Parón

Doncs "se acabó lo que se daba", em sap greu dir-ho, però més greu em sap estar-ho patint; la maleïda esquena m´ha tornat a fallar, mecagoenlap....! semblo un vell de 80 anys.

Porto dues setmanes gairebé aturat ja que els marejos van tornar a fer acte de presència i no em va quedar més remei que intentar fer repòs i prendre´m aquesta recuperació més seriosament del que ho estava fent; bé siplement es pot dir que fins ara havia passat del problema.

La cosa va començar un dia que vaig anar a correr sortint motivat i fotent-li canya i a mesura q avançava l´entrenament em vaig anant trobant pitjor; que si ara em molesta el bessó, que no tiro com hauria de tirar, que sembla que porti 50 km a sobre i en porto 5, que em sembla que m´estic marejant, que casa está molt lluny, que em venen ganes de posar-me a caminar, que no puc més, que mil pensaments negatius; i efectivament, així va ser, vaig tindre que acabar caminant, arrossegant-me com un cuc per poder arribar a casa d´enpeus i uns dies després ja amb vèrtigs repentins, malestar i pastilles al canto. I a partir d´aquí ni correr, ni gimnàs ni nedar, ni res de res. Visc com un esportista retirat d´aquells que nomès contemplen dia a dia com els creix la panxulina mentre expliquen a les noves generacions les seves gestes de guerra.

I a partir d´aquí què? Doncs res; se m´han acabat les ganes d´entrenar de moment; ja se que m´han durat molt poc però la veritat és que així no puc seguir. Aniré a que m´arreglin la zona, si es que es pot, i de mentres doncs si surto algun dia a fer esport benvingut sigui i sinó doncs ja me´l miraré per la tele.

De campo y playa...

Doncs sí de campo y playa es com m´he passat l´estiu, sense pràcticament entrenar, lo justet per no deixar-me definitivament. A part del dia de Serraseca, només alguns entrenaments de running suau i alguna visita esporàdica al gimnàs per no tindre més remordiments dels que tinc, de pagar i no anar...

Es pot dir que ni que haguessa volgut, no hauria pogut entrenar decentment , doncs les cervicals m´han estat putejant tot l´estiu en forma de vèrtigs. Ara amb el problema identificat i més o menys controlat veure´m si puc tornar a la meva vida esportiva; que ja en tinc ganes!

Ruta del Cares, als Picos de Europa

Al.lèrgic

Després de donar moltes voltes inútils i escaquejar-me del problema he descobert que sóc al.lèrgic a algo. A què? no ho se...pot ser que a l´estiu, al Gorka (kobaya meua), als culers (això ve de temps),...

Doncs lo dit un mes i pico patullant; que si avui em trobo bé que si demà em raja el moc, que si ara els ulls fets caldo...i jo sense anar al metge pensant que és un costipat que no acaba de curar...i anant perdent entrenos! Per fi ho he mig identificat i amb una mica de medicació a veure si puc començar a fer entrenaments amb cara i ulls que de moment faig només el pena...

Aquesta setmana volia fer molt, abans d´anar al Tour, i de moment tot es resumeix en una sortida de Carretera fins a Sanaüja (32 km) i una de bon BTT per la zona de la central Hidroelèctrica d´Alòs de Balaguer (63 km amb 700 m de desnivell+) que va ser el dia que em vaig trobar més o menys en condicions per agafar la bici.

Per cert us convido, a que exploreu aquesta zona montsequera; a mí m´encanta; congost impressionant fet pel riu Segre; tranquilitat absoluta, camí d´Alòs que va fins a la presa del Pantà de Camarasa la meitat apte només per a caminadors ( o si us voleu carregar la bici a l´esquena com vaig fer jo en part).

Us explicaré una mica la ruta que vaig fer. Se surt de Ponts pel camí del Canal (d´Urgell) i d´aquí cap a Anya passant per la Palanca de Torreblanca (Que ara ja no és palanca sinó pontet a ras del Segre). D´Anya pilles la carretera que baixa de Comiols fins que trobes el trencant d´Alentorn i t´hi poses fins arribar al poble, un cop veus el desvio del cementiri t´hi poses i tot recte a la cruïlla de camins fins empalmar a la carretera de Baldomar poc abans del poble ( és el camí més fet caldo, si us equivoqueu donareu a Vernet o prop d´Artesa). Un cop a Baldomar si que fem un trosset de carretera acompanyant el Segre fins a Alòs de Balaguer, trevessem tot el poble i seguim pel caminet del Solà que voreja el Segre.

Quan s´acaba el camí ( a l´Estret de Mú) cal seguir a peu per un senderet de pedres malposades i pels ponts estratègicament enganxants a la pedra de la muntanya per sobre l´aigua. L’espectacularitat amb què els contraforts de la serra Carbonera cauen verticalment sobre l’aigua és impressionant. Si seguim podrem arribar fins a la central hidroelèctrica d´Alòs i fins la presa de Camarasa. I tot travessant el riu per un pont penjat podem arribar a Camarasa, o si ho preferim, podem enfocar la Pala Alta o el Montalegre que ja queden aprop.

Ruta del tot recomanable, la tornada pel mateix lloc o bè podeu fer-la pel cantó de Cubells i Artesa de Segre.

Grip exterminada, marca fulminada!

Dilluns tarda, 39 de febre, dimarts a treballar anestesiat pel medicament; tot el dia al mismissim carrer! i a la tarda un altre cop a 38 graus, aquest cop amb medicament i tot. Dimecres sembla que els simptomes disminueixen i boig de mi me´n vaig al gimnàs a fer una mica de cicloestàtica i abdominals...Torno a casa 35,5 graus...em marejooooo! Va de poc que no vomiti però al final se´m passa...les ganes que tenia de fer algo. La sensació de que he perdut la setmana i he anat enrere en la meva preparació cada cop és més gran. I diumenge m´espera la cursa de Puigverd...l´hauré de tirar per la borda?

Dijous, surto de treballar i no se m´acudeix re més que provar que tal corro ara que sembla que començo a superar el grip...primer km i parcial de 3:46, m´animo a seguir fins a fer uns 8 km; però km a km veig que les cames van, que casualment s´enrecorden de córrer. Parcial de 5 km, en un (per mi) estratosfèric 18:57!!! Decidit! acabaré els 10 km peti el qui peti. Ara si que els km van fent-se més pesats, parcials lleugerament per sobre de 4 minuts i les cames es fan més pesades. Però no puc parar! la meva última marca de 41:39 està clarament a l´abast, ja tinc clar que la fulminaré. 2 Km finals patint bastant i l´últim apretant les dents per rebaixar els 40 minuts. Al final 39:52 ! M´autofelicito! Ja sóc Sub-40!

Impressionant, mai hauria imaginat que aquells 47:38 minuts que vaig tardar a la meva primera cursa de 10 km a Agramunt el 14 d´octubre passat, es convertissin en 39:52 en 4 mesos exactes després, i només havent posat una mica d´entrenaments i solament dos dies contats de sèries ( pel moment, pq està clar que són la vareta màgica per millorar els temps, i que en faré bastantes més).

Ara a Puigverd, almenys se que no acudiré petat, no se que passarà allà però la moral estarà intacta després del grip. Tot i la marca d´avui segueixo amb el meu objectiu inicial de rebaixar els 42 minuts x diumenge.

Us deixo els parcials kilomètrics de la marca d´avui i una foto especial per un dia especial i una persona especial. 3:46 / 3:33 / 3:53 / 3:52 / 3:53 / 4:08 / 4:14 / 4:12 / 4:27 / 3:54