Pròxima parada, Congost de Mont-Rebei

Feia temps que volia anar-hi i sembla que demà passat, ara que la salut dona una "tregua", finalment faré una visita a aquest singular indret de la Ribera Ribagorçana. Esperem que acompanyi el temps. Segurament l´itinerari escollit serà per la vessant sud, que es laque em cau més aprop de casa:

El Congost de Montrebei està situat a la Serra de Montsec d'Ares, a la Comarca del Pallars Jussà, i fa de frontera natural amb l'Aragó, passant per sota el riu de la Noguera Ribagorçana. Alguns amants d'aquest indret diuen que poder no és el congost més llarg de la Península, però sí dels més salvatges i espectaculars que s'hi poden trobar.

Per arribar-hi, des del sud, cal anar en direcció a Balaguer i des d'aquest indret cap el bonic i pintoresc poble d'Àger. Des d'aquí, cal anar cap el poblet de Corçà i agafar una pista forestal que ens deixarà al davant de l'Embalssament de Canelles i al costat de l'Ermita-fortificació de la Pertussa, des d'on tindrem una vista excepcional de tota la vall. Tot just aquí començarem, doncs, l'excursió tot anant en direccció Nord reseguint les marques de gran recorregut GR (blanca i vermella).


Aleshores el camí va descendint bruscament fins arribar al "Barranc de la Pardina" que el travessa i després d'una forta pujada s'arriba (en uns 20 minuts) a una construcció en ruïnes ("el Corral del Batlle"); molt a prop hi ha una font d'aigua on podrem refrescar-nos. Un indicador ens recorda que manquen 45 minuts per arribar a "Mas Carlets" una antiga masia habilitada com a refugi de montanya. A partir d'aquest indret ja podrem observar el camí fet a la paret de la roca del Congost. Desprès d'uns minuts arribarem a una bifurcació. Prendrem el camí que descendeix fins el riu per a seguir l'antic camí (practicable només quan el nivell de l'aigüa està baix). Trancurreguda una estona comença propiament l'impresionant Congost encaixat entre el Montsec d'Ares, a la dreta, i el Montsec de l'Estall a l'esquerra, a la província d'Osca.


Més o menys, a mig tram del Congost es troba la "Cova Colomera o de les Graelles" i poc després les parets tornen a obrir-se i una mica més endavant s'arriba al "Barranc del Fondo" atrevessat per un espectacular pont metal·lic ("Pont Penjat"). Passat aquest pont podríem deixar un altre cotxe. Si no és així, caldrà desfer el camí per tornar a l'origen.

P.D: Bon any a tots!

"Atrapat" per la nit!

Com que ultimament li estic agafant gustet a això de pedalar de fosc ahir vaig deixar que passessin les hores de més sol i quan eren cap allà les sis vaig decidir fer dues horetes i mitja de pura BTT: Ponts- Castell- Els Trulls- Mirambell- Forniguera- Santes Creus de Borell- Sant MIquel- Vilanova de l´Aguda- Ponts.

Així l´última mitja hora seria de fosc total per camins ja no tant pedregosos.

La veritat es que m´encanta arribar fins a Santes Creus; és un indret especial, amb tota la vall de Vilanova a baix.

Doncs res, que al final en comptes de mitja horeta fosc vaig fer hora i pico ja que vaig punxar just a Sant Miquel (a uns 12-15 km de casa).

La solució va ser anar corrent amb la bici al costat fins a Vilanova (es que no em volia perdre el partit que començava a les 9, fins i tot un mega porc senglar em va fer companyia...

A Vilanova em va recollir mun pare amb el cotxe. Això em passa per no marxar preparat de casa amb camara de recanvi. Clar com que aquestes bicis noves ja no punxen...arfm arfm. Al final vaig arribar amb el partit començat..almenys el 2-2 final em va deixar amb bon regust aquest accidentat diumenge.

La primera foto és de Santes Creus de Bordell i la segona de Sant Miquel on em va agafar la fosca. Llavors encara estava ben tranquil. Va ser tirar la foto, pujar a la bici i veure que havia punxat.

Resum setmana-29 / Juliol 2008

Setmana de plaer noguerenc 100%, disfrutant de les vacances i nomès activant una mica les cames amb sortides de BTT pel Mig Segre. Una fent alguns dels "colossos" Pontsicans (Castell, Trulls, Mas d´en Cendrós,...), una altra amb mun cosí David fent la ruta: Ponts-Vilanova-Sanaüja-Ribelles-l´Alzina-Cabanabona-Oliola-Ponts i una altra fent un parell de pujades al Castell.

Per cert, si voleu disfrutar de la nostra comarca i només teniu un dia per fer una ruta de BTT, us recomano aquesta (si es que no li teniu por a les altures): Àger - pujem al Montsec d'Ares -Alsamora - Congost de Montrebei - Mas Carlets - Corçà - Àger.

*Apagueu el so del video o el del blog sinó es solaparan. Si voleu anar a les altures min 6 del vídeo; au a disfrutar ;)

Resum setmana-29 / Juliol 2008
BTT: 4hores 11 minuts 76,8 km desnivell positiu 1210 metres

Caminar: 1 hora 4,3 km desnivell positiu 90 metres

Estirar: 3 minuts xDD
TOTAL: 5 hores 14 minuts 80,2 km desnivell positiu 1300 metres

Acumulats 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

Al.lèrgic

Després de donar moltes voltes inútils i escaquejar-me del problema he descobert que sóc al.lèrgic a algo. A què? no ho se...pot ser que a l´estiu, al Gorka (kobaya meua), als culers (això ve de temps),...

Doncs lo dit un mes i pico patullant; que si avui em trobo bé que si demà em raja el moc, que si ara els ulls fets caldo...i jo sense anar al metge pensant que és un costipat que no acaba de curar...i anant perdent entrenos! Per fi ho he mig identificat i amb una mica de medicació a veure si puc començar a fer entrenaments amb cara i ulls que de moment faig només el pena...

Aquesta setmana volia fer molt, abans d´anar al Tour, i de moment tot es resumeix en una sortida de Carretera fins a Sanaüja (32 km) i una de bon BTT per la zona de la central Hidroelèctrica d´Alòs de Balaguer (63 km amb 700 m de desnivell+) que va ser el dia que em vaig trobar més o menys en condicions per agafar la bici.

Per cert us convido, a que exploreu aquesta zona montsequera; a mí m´encanta; congost impressionant fet pel riu Segre; tranquilitat absoluta, camí d´Alòs que va fins a la presa del Pantà de Camarasa la meitat apte només per a caminadors ( o si us voleu carregar la bici a l´esquena com vaig fer jo en part).

Us explicaré una mica la ruta que vaig fer. Se surt de Ponts pel camí del Canal (d´Urgell) i d´aquí cap a Anya passant per la Palanca de Torreblanca (Que ara ja no és palanca sinó pontet a ras del Segre). D´Anya pilles la carretera que baixa de Comiols fins que trobes el trencant d´Alentorn i t´hi poses fins arribar al poble, un cop veus el desvio del cementiri t´hi poses i tot recte a la cruïlla de camins fins empalmar a la carretera de Baldomar poc abans del poble ( és el camí més fet caldo, si us equivoqueu donareu a Vernet o prop d´Artesa). Un cop a Baldomar si que fem un trosset de carretera acompanyant el Segre fins a Alòs de Balaguer, trevessem tot el poble i seguim pel caminet del Solà que voreja el Segre.

Quan s´acaba el camí ( a l´Estret de Mú) cal seguir a peu per un senderet de pedres malposades i pels ponts estratègicament enganxants a la pedra de la muntanya per sobre l´aigua. L’espectacularitat amb què els contraforts de la serra Carbonera cauen verticalment sobre l’aigua és impressionant. Si seguim podrem arribar fins a la central hidroelèctrica d´Alòs i fins la presa de Camarasa. I tot travessant el riu per un pont penjat podem arribar a Camarasa, o si ho preferim, podem enfocar la Pala Alta o el Montalegre que ja queden aprop.

Ruta del tot recomanable, la tornada pel mateix lloc o bè podeu fer-la pel cantó de Cubells i Artesa de Segre.

La Segarra tambè pedala!

Avui començava la sèrie de bicicletades que m´he proposat fer a la Z.E.R. L´avatatge que tenen aquests nens de viure en un entorn rural s´ha de veure aprofitat per algun costat no? Doncs així vaig pensar que almenys un cop l´any podiem sortir a fer una excursioneta entre 10 i 20 km. Com que anteriorment ja havia dut a terme aquestes bicicletades amb èxit en altres escoles ho vaig proposar a les 5 escoles de la Zona Rural on treballo actualment i 4 d´elles s´hi van adherir encantats.

Avui he iniciat la ronda a Pallargues. La ruta escollida ha estat fins a Florejachs, uns 12 km en total amb 205 metres de desnivell positiu. Els nens han aguantat força bé tot i que hem tingut que parar uns quants cops a esperar els més "rezagats". En resum ens ho hem passat d´allò més bé, jo tambè tot i que he estat aquests dies a 38 de febre i amb el cos d´allò més magullat.

A la tarda reunió a Cervera, i com que no volia deixar la bici dins del cotxe no fos cas que els manguis fessin acte de presència; l´ he deixat a les Oluges. En recollir-la mun germà m´ha encebat a anar a explorar camins, ell amb cotxe i jo amb la BTT. Hem fet Les Oluges-Sant Ramon pels Plans i després hem baixat fins al camí de Tarroja per tornar cap a les Oluges. Com que no n´hem tingut prou em anat fins agafat el camí que voreja la via de tren que va de Cervera cap a Sant Guim de Freixenet i ens hem arribat fins a La Rabassa. Com que ja era molt tard hem decidit tornar cap a casa, tot i que de ganes de seguir no en faltaven. En total han sortit 31 km en hora i mitja aproximandament i 400 metres de desnivell positiu.

Així doncs sembla que m´he canviat de comarca per pedalar; almenys durant uns dies. El terreny és força diferent però tambè dona gust pedalar per la Segarra, de fet pensava que era més plana, doncs no, està plena de pujades i tobogans i l´aigua caiguda les darreres setmanes li ha sentat molt bé.

Les fotos són de la bicicletada que vam fer fa un parell d´anys a Tartareu, quan em passin les d´avui si no surten nens de frente ja en penjaré alguna ;) Salut!

Ànima de biker

Els que em coneixeu des de que escric al blog haureu vist que últimament em decanto majoritàriament per les competicions que fan referència al córrer: curses populars, curses de muntanya, d´orientació,...La veritat es que el cuquet de córrer m´ha agafat fort i m´agrada entenar corrent però sobretot competir. Trobo més alicients competint corrent que amb la bici, i sobretot resultats...

Antigament (prehistòria) vaig estar corrent força curses com a federat de BTT durant els 7 o 8 anys ; els resultats no sortien per enlloc i havia d´entrenar massa, cosa que va fer que ho acabessa avorrint i finalment deixant.

Tot i aquest desengany ciclístic mai he deixat de pujar-me damunt la bicicleta, sigui BTT o de Carretera, fins i tot a les meves èpoques menys esportives gairebé no hi havia setmana que no agafessa la bici algun cop, i sinó cada dos. La bici es el mitjà ideal per fer esport i a la vegada disfrutar del paisatge i la natura de la zona. Porto la bici a la sang i si puc mai deixaré de fer-ne.

Així doncs ara més que competir amb la bici, m´agrada per damunt d´això el fet de simplement pedalar; de descobrir nous camins, carreteres i indrets. Tinc la sort de viure en un entorn que molts envejarien, tot es verd, aigua, camins, pujades, trialeres, senders...tot sembla posat aquí per disfrutar-ho. Si vols pla vas cap a la Segarra i les planes noguerenques, si vols pujada vas cap a les faldes del Montsec o cap a Solsona.

Us parlo amb aquest to perque encara estic "col.locat" de la meva última sortida; tot just fa una horeta que he arribat a casa i encara porto les malles i les sabates de cales....m´he volgut conectar abans de passar per la dutxa a explicar una mica la ruta d´avui.

He sortit de Ponts cap a les 18:15, doncs tinc la sort de plegar de la feina amb algunes hores de llum per endavant. La ruta ha començat amb un parell de km asfaltats direcció al Tossal i agafant la cruïlla cap al Canal i d´aquí trevessant el Segre pel pont que van fer sota l´antiga palanca (quins records aquesta palanca! Trevessant-la amb la bici a les meves joventuts, jugant-me el pellejo perque li faltaven la meitat de fustes).

Doncs d´aquí cap a Torreblanca; el poble rehabilitat per nois ex-drogodependents que a la vegada es rehabiliten a si mateixos. L´he creuat pel mig i he agafat el camí que porta per la via ràpida a Montmagastre. Aquest no l´havia fet mai, els altres cops que hi havia pujat havia anat a donar el tom per Anya. Es tracta d´un camí forestal on un totterreny hi passaria ben just, amb algunes lloses i pedres sueltes i amb les típics reguerons fets per l´aigua. Cal dir que en trobar la terra humida la coberta del darrera s´arrapava força bé, la pujada en questió té uns 4 km amb 250 metres de desnivell.

A partir d´aquí s´arriba planejant fins a Montmagastre. Un cop contemplada aquesta singular muntanya ( destaca per la seva forma punxeguda) m´he desviat cap a la dreta per agafar el camí que em portaria cap a Folquer. Aquí el camí ja és més trinxadet, i al estar tot moll i ple de tolls la motivació ha sortit per tots cantons, un autèntic luxe fins arribar a Folquer, 7 km i uns 200 metres de desnivell positiu des de Montmagastre. Pel camí nombroses masies, moltes abandonades i tambè l´esglesia o ermita de Sant Gil.

La tornada l´he fet pel mateix lloc però en arribar a Torreblanca he decidit tirar un tros cap al camí d´Anya, ja que en girar faria alguns metres més de pujada, i avui estava encebat de fer pujades ja que encara no n´he tingut prou i tot seguit he fet la "mítica" pujada de torreblanca, la que porta fins a la carretera de Tremp, just al mirador que hi ha per contemplar Ponts i la seva Horta. Es tracta d´una pujada de poc més de 2 km i 180 m de desnivell positiu, amb rampes progressives que van del 7 al 14%. A més el terreny trinxat i engrabillat fa que la roda perdi l´adherència en més d´una ocasió.

Des del mirador he baixat per la carretera 3 o 4 km fins a Gualter, i d´aquí m´he posat cap al camí del riu on el Segre ple de mosquits despedia els últims rajos de Sol.

En total 57 km, en 3 horetes a una mitja de 19 km/hora i 1070 metres de desnivell positiu; una ruta recomanable 100% per si us animeu algun dia a fer-la.