Un regalet pels meus amics culés

Apa perque vegueu que no sóc tan antibarcelonista com aparento jeje. Però es que al Madrid tampoc el puc veure ni en pintura... (merengues i culés la mateixa .... és)

Estem ben vius!

I diumenge....estrenem casa nostra!

Dedicat als hollligans culers!

Aqui va el Pericosonline d´aquesta setmana; dedicat a tots els culers prepotents (que no vull dir que són tots els culers uns prepotents, pero un 75% sí) i tambè a la purria de periodistes esportius que tenim en aquest païs que es fa dir Catalunya (tampoc tots, el 10% de periodistes imparcials que existeix, sempre els mantenen a l´ombra) però que s´hauria de dir Barcelolandia.

Apagueu el so del blog, baixant a la dreta.

Per a que alguns vegueu que teniu uns mitjans de comunicació y uns dirigents i polítics que us tracten de borregos, i lo pitjor es que la majoria hi caieu de 4 potes convertint-vos en holligans com ells, simplement sou els seus ninots, sense personalitat alguna. No us perdeu sobretot a partir del minut 37 del video.

P.D: Els veritables culers catalans, són els que ens han felicitat per la victòria; els fanàtics que es pensen superiors, els que necessiten humiliar al més dèbil per sentir-se gran, aquests mai seran catalans i molt menys persones.

Karnaval periko

Tanqueu música del blog a la dreta baixant i play

Krackòvia: Aquests si que saben tractar el futbol amb humor sense anar a fer mal a l´aficionat de l´Espanyol. Podem riure tots junts! Per cert el Guardiola de Krackòvia és periko. Toma ya! xD

Derbi: Primer contra últim...segueixo pensant que l´Espanyol puntuarà. Clar que quan ho dius en presència culer es pixen de riure.

Pochettino: La làbia argentina va deixar pas a una mala hòstia de campionat amb les preguntes dels periodistes després del partit contra el Sevilla. No hace falta decir nada mas!

Tamudo: Ha tornat Carnestoltes, el rei dels poca soltes, per fer el pregó de carnaval:"lluitarem fins que les matemàtiques diguin que la salvació ja no és possible". Com pots dir això home? digués que guanyareu al Barça i en dos o tres setmanes estarem fora del descens! A veure si et poses les piles!

Kameni: "Si no tenim fe, no val la pena ni viure" Aquest lo que ha de fer és renovar i no donar-se-les tant de periko, que ens deixarà a segona i ell marxarà amb les butxaques plenes.

Ramon Moya (ex entrenador periko): "Està clar que no es pot deixar l´Espanyol en mans de jugadors, la responsabilitat d´aquesta situació és de jugadors a qui no interessa que hi hagin segons quins entrenadors".

Aquest és fan incondicional del Krackòvia....gran moment per desestabilitzar-nos encara més. Com diria Tamudo: "Y a tí que te pasa tontopollas?" Millor que se´n vagi a Castellnou de Seana a plantar enciams!

Lara: Hi ha molta gent que diu que Tamudo és el càncer de l´Espanyol, però jo tinc clar que és aquest personatge. Que no fa ni deixa fer. Porta 15 anys a l´ombra tocant els collons, i forrat com està fins al cul de pasta no pensa invertir un duro en l´equip; ara sí per criticar en sap molt. Que es dediqui a vendre llibres i es faci del Barça. (En el fons jo crec que és culé).

Les frases de l´any: Estarà molt disputada entre "Periko que vuela, periko a la cazuela" i "Els de l´Espanyol estrenareu el camp nou a segona". Que ja feu pudor home...quan les has sentit 856 vegades als seguents culers que et trobes ja els hi dius tu mateix...

De gran vull ser com el Tamudo de Crackòvia!

(tanqueu música: ipod de la dreta baixant)



P.D: Demà començo a entrenar 2008-09. Con dos cojones.

Enciamera o calçotets

La cita és del 21 al 23 de novembre a Mar del Plata (Argentina). Final de la Copa Davis (2008), el que seria l´equivalent al campionat del món de sel.leccions de tennis.

Rafa Nadal no hi podrà ser per culpa del seu malmès genoll. Pel convinat espanyol jugaran Feliciano López, Fernando Verdasco i dos dels països catalans: Marcel Granollers i David Ferrer.

Per part argentina Del Potro, David Nalbandian, Agustín Calleri i José Acasuso . La pista sintètica. Els Argentins ja se n´arrepenteixen donat que la terra tambè els va millor i sense Nadal tindrien, o tindran més opcions...65% argentins-35% espanyols segons Emilio Sanchez Vicario (Capità espanyol).

www.loscalzonesdenadal.com En aquesta web s´han encarregat d´escalfar una mica més la final a partir de la "broma" que Del Potro va fer sobre la mania que té Rafa Nadal de posar-se els calçotets a lloc durant els partits. Veurem qui es quedarà al final la famosa "Enciamera" i qui els "Calçotets de l´Orto" (Orto s´utilitza a Argentina, Uruguay i Chile per fer referencia a la part més baixa de l´esquena)

L´orígen:

Visió argentina:

Visió espanyola:

Ja falta poc!

Noves imatges del camp de Cornellà-Prat gairebé acabat. Falta molt poc per a que ens donin ja les claus; segurament a finals d´any.

Els primers partits oficials s´hi duran a terme a la primavera si Tintín dona el vestit blau al trasllat a mitja temporada. En temps de crisi, estadi nou; estem millor que mai. De ben segur que aquest camp es farà molt més inexpugnable que el que ho ha estat Montjuïc.

Riera, Zabaleta i el respecte que es mereix un club centenari.

"Ens tornarem a veure"...així es despedia l´Albert Riera de l´afició de l´Espanyol. La roda de premsa d´ahir nomès va ser un intent de rentada d´imatge davant l´afició que ja des del primer moment no n´hi va passar una amb el trist rendiment de la segona volta de la temporada passada. Qui no recorda aquell "Nosotros sin Europa, vosotros sin Eurocopa, seguid de vacaciones" que va fer reventar Riera proclamant als 4 vents que no volia seguir aquí. "No voy a jugar más en el Espanyol. No seguiré en un club en el que la afición no me quiere" declarava el mallorquí just acabada la lliga.

Està clar que l´afició és soberana i quan un jugador es menja poc a poc el crèdit que té, ha de callar i aguantar, tal i com van fer Luis García i Tamudo, que eren els altres dos que es van quedar sense Eurocopa.

Ara Riera intenta maquillar les coses dient que sempre havía dit que només marxaria a un equip de Xampions; el que passa es que en tot l´estiu no hi ha hagut una trista oferta per ell i mentrestant es va tindre que empassar les seves paraules.

Com vol que ens creguem que ell ha negociat amb el Liverpool per a que vingui a ignaugurar el camp de Cornellà? que es pensa que és ara? Obama a Berlín?

I lo pitjor de l´estiu no ha estat Riera, perquè a ell ja el coneixiam de fa dies, i almenys ha intentat marxar donant la cara. El pitjor ha estat Zabaleta! Sí, aquell jugador que pensavem que estava identificat amb el nostre club a més no poder, que ho donava tot a cada partit, que s´hi deixava la pell. Doncs el mateix Pablo, ens ha deixat en calçotets només dos dies abans de començar la lliga. Una traïció en tota regla, ja que nomes un parell de dies abans Zabaleta des dels jocs de Xina deia que tenia ganes d´arribar a Barcelona per compartir la seva medalla d´Or amb l´afició de l´Espanyol...a la vegada que el públic perico al ciutat de Barcelona cantava el "Pablo vuelva ya, Pablo vuelve ya...."

Amb la traïció consumada a l´Espanyol tot just li va quedar marge per fitxar Nené i Pareja a correcuita, per no acabar de fer caure les il.lusions d´una afició que no te clar si aquest any podrem fer algo de profit o lluitarem per no baixar a segona com als vells temps.

Doncs res dos jugadors que van gravar el nom de l´Espanyol en lletres d´or a les finals de Glasgow i Madrid se´n van. Està clar que els calers pesen més que el possible sentiment que es pot agafar per un club´per molt que hagis donat al club o el club t´hagi donat a tú. De Tamudos, de Rauls i de Puyols, n´hi ha de comptats al món del futbol, però per sort encara en queden.

Aviat ens arribaran notícies de si Riera i Zabaleta poden aguantar el ritme anglès, amb aquest vídeo queda tot dit:

Samu banyat en or!

Primera de canvi i medalla d´Or per al ciclisme espanyol. Samuel Sanchez va donar i es va adjudicar la medalla d´Or just en la primer jornada de Beijing 2008. Una victòria als Jocs gairebé es pot comparar com la victòria al Tour; sinó mireu les reaccions de Samu dalt del podi...

A partir d´ara estigueu atents: dcr 13 CRI carretera, dill 18 triatló femení, dim 19 triatló masculí, div 22 BTT femenina, diss 23 BTT masculina i final de futbol masculina, dium 24 marató.
Per a més info i tots els esports: http://jjoo.marca.com/2008/estaticas/calendario.html
Au a disfrutar!

Sastre a un pas de la glòria

Dissabte 26-7-08 es decideix el Tour 2008. Per fi Carlitos Sastre te davant seu, l´oportunitat de donar veritable sentit a la seva carrera esportiva. Després de tantes Voltes a Espanya i Tours disputats i donant guerra de valent li apareix l´oportunitat de la seva vida, després de coronar-se aquesta setmana al cim del mític Alpe d´Huez.

"Estoy recogiendo parte del sacrificio de toda mi vida" declarava avui el corredor del CSC, mostrant una aparent tranquilitat tot i esperant l´ansiat moment.

El traçat 2008 ha fet que, s´hagi de jugar la victòria final del Tour en un terreny que no és el seu: la contrarrellotge. Seran 53 km per carreteres rurals entre Cérilly i Saint-Amand-Montrond.
Els rivals pel maillot groc de París seran el seu company d´equip Frank Schleck (a 1:24 de Sastre), Bernhard Kohl (a 1:33), Cadel Evans (a 1:34) i Denis Menchov (a 2:39).

D´aquests, el que té més números i m´es ganes de prendre el maillot a Sastre és l´Australià Cadel Evans; l´ex-biker fa gala aquests dies de la seva arrogància i ja ha declarat que li treurà 2 minuts a Sastre. Fixeu-vos quines pusses que gasta...l´esceneta en questió va passar aquesta setmana després d´una petita caiguda que li va fer una rascada a l´espatlla...compte que mossega!

Resum setmana-29 / Juliol 2008

Setmana de plaer noguerenc 100%, disfrutant de les vacances i nomès activant una mica les cames amb sortides de BTT pel Mig Segre. Una fent alguns dels "colossos" Pontsicans (Castell, Trulls, Mas d´en Cendrós,...), una altra amb mun cosí David fent la ruta: Ponts-Vilanova-Sanaüja-Ribelles-l´Alzina-Cabanabona-Oliola-Ponts i una altra fent un parell de pujades al Castell.

Per cert, si voleu disfrutar de la nostra comarca i només teniu un dia per fer una ruta de BTT, us recomano aquesta (si es que no li teniu por a les altures): Àger - pujem al Montsec d'Ares -Alsamora - Congost de Montrebei - Mas Carlets - Corçà - Àger.

*Apagueu el so del video o el del blog sinó es solaparan. Si voleu anar a les altures min 6 del vídeo; au a disfrutar ;)

Resum setmana-29 / Juliol 2008
BTT: 4hores 11 minuts 76,8 km desnivell positiu 1210 metres

Caminar: 1 hora 4,3 km desnivell positiu 90 metres

Estirar: 3 minuts xDD
TOTAL: 5 hores 14 minuts 80,2 km desnivell positiu 1300 metres

Acumulats 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

Camarerooo...una de Conconi!!!

Avui he estat fent el test de Conconi amb la bici de carretera, pujada progressiva a la Serra. Fins al km 3 escalfant i a partir daquí 3 km més; pujant 1 km/h cada 45 segons. La pendent en aquests kilòmetres es manté constant al voltant del 5,5%. Alguns potse pensareu que és millor realitzar-lo en un velòdrom o en bicicleta estàtica, però a mi m´agrada apropar els tests a les situacions més reals de competició, tot i que així ens poden sortir alguns elements que ens facin la punyeta com pot ser el vent o desigualtats en la pendent.

Teòricament el test havia d´assenyalar el meu umbral anaeròbic just en el punt on es trenca l´ascens progressiu i lineal de la frequència cardíaca.

La realització del test ha estat força correcta, a part d´un lleuger vent que a començat a bufar just en la meitat de l´esforç, a l´altura del trencant de Torreblanca. La progressió ha estat perfecta i no m´ha costat anar augmentant la velocitat de manera constant cada 45 segons (des de 13 km/h fins a 24 km/h).

L´únic "però" és que m´he trobat bastant malament, ja que feia 11 dies que no feia res d´esport i he rebentat molt aviat sense arribar als màxims de pulsacions que estic acostumat (212 p/m) quedant-me en 197.

El que si que després de mirar-m´ho i remirar-m´ho puc deduïr el meu umbral anaeròbic just en el punt on no he pogut ja augmentar la velocitat (que en aquells moments era de 23 km/h) i la frequència cardíaca ha trencat la progressió lineal per augmentar més lentament. Això ha passat al voltant de les 190-192 p/m que consideraré el meu umbral anaeròbic en els entrenos del primer mesocicle d´entrenaments. Alguns pensareu que és un valor alt pero tenint en compte que en situació de competició acostumo a tindre mitjanes de pulsacions de 195 p/m o més durant 1 ò 2 hores , crec que és d´allò més correcte.

Us deixo amb el vídeo del moment; el "Camarerooo" del Pepe Reina i de la sel.lecció veïna. No us perdeu el el "Que hijo de puta!" que solta el Sabio de Hortaleza (1:24 de la gravació).

El camí del rey

Aquest paratge el situem prop d´Álora (Málaga), concretament al "Desfiladero de los Gaitanes". Es tracta d´un antic "passadís" d´uns 3 km i solament amb un metre d´amplada a una altura de 300 metres enganxat a una paret vertical de roca.

En l´actualitat el seu estat deteriorat fa que només sigui apte per escaladors i "suicides". El camí es va construïr per possibilitar el manteniment de dos salts d´aigua a començaments del segle XX i va prendre el nom quan el rey Alfons XIII el va creuar per ignaugurar la presa del Compte de Guadalhorce.

Actualment està prohibit transitar-hi (fins i tot van volar el seu tram inicial per a que no hi anés ningú) però com que lo prohibit és desitjable nombrosos "bojos" vinguts d´arreu desafien les prohibicions, amb varies vides deixades als peus del rey. Sembla ser que tenen previst rehabilitar-lo en un futur donada la insistència de tants atrevits. SI us animeu ja ho sabeu...jo per si acas m´ho miraré de lluny xD

Nit de glòria blaugrana!

Avui és un gran dia per a tots els blaugranes, cal felicitar-nos del peazo equip que ens representa a tots els catalans! Tots hem d´estar orgullosos, és dia per treure pit, amb el cap ben alt tot cantant el "Som més que un club".

Jo des d´aquest humil blog em limitaré a donar-los les gràcies per tots els partits viscuts aquesta temporada, pel fantàstic futbol divertimento amb el que ens han obsequiat; i pel magnífic partit jugat ahir al Bernabeu, digne per enmarcar i passar un dia a tots els nostres nets.

Ja podem dir ben alt que avui en dia si que val la pena pagar una entrada per veure aquest simbol d´identitat de Catalunya! No tingueu por de fer-vos socis del Barça! L´abonament en pocs partits quedarà amortitzat!

Gràcies Rikardo per aquests dos últims anys inoblidables que ens has regalat; mai es podran esborrar de la nostra retina.Només tú saps posar color a les tan pesades rodes de premsa.

Gràcies Ronni per les tardes i sobretot nits de gloria que has deixat a la nostra estimada ciutat comptal. Siusplau no marxis! Queda´t amb nosaltres, encara ets jove i encara pots donar molt de sí. Sinó mira al Ronaldo, pensa que és el mirall on t´has de veure reflexat cada cop que et raspatlles les dents.

Gràcies Laporta tu ens allunyes dels embaucadors, tots sabem que aquest equip no està tant malament com alguns volen fer veure! Al loro!

Gràcies Samuel, esperem que aquest any tambè cridis lo de Madrid cabron...saluda al...

Gràcies Rafa, per quedar-te a passar nit a Madrid desprès del fantàstic partit que vas firmar ahir, replet de sang i fúria, molta fúria; de fet teniem els bitllets de l´AVE molt justos ja que el nostre company Alejandro en saber que anavem a la capital del reyno s´hi va afegir de bon gust.

Bé gràcies a tots, serà difícil reunir mai més una plantilla amb tant empuje com vatres, us trobarem a faltar, però sabem que aquest estiu ens volareu dels dits per multimilionaries ofertes. Que tingueu molta sort allà on aneu. Sempre us portarem al nostre cor.

Us deixo amb el ball de moda a tot Catalunya i part de l´extranger (païs veí bàsicament); el Chiki-Barça.

El Chiqui-Barça mola mogollón.Lo bailan en Valencia y también en Old-Trafór.Dale Chiqui-Barça a esos equipillos.Ya verás que se ponen contentillos.Segunda estrofaLo baila Raúl, lo baila Casillas.Lo baila Cannavaro sentado en una silla.Lo baila Schuster, lo baila Calderón.Y en Inglaterra lo baila Fergusón.Tercera y últimaY el Chiqui Barça se baila así:Uno. Sin Copaelrey.Dos. Sin Championlí.Tres. Sin Ligaespaña.Cuatro. El paseíllo.

I finalment podeu veure a tots els nostres kracks ballant el que ja es pot considerar nou himne. Espero que el disfruteu i que el puguem ballar tots plegats en la propera reignauguració del Camp Nou i l´estrena de la nova samarreta patrocinada per Roca.

Parkour; t´animes?

El Parkour, aquesta disciplina que consisteix en desplaçar-se pel medi urbà superant tots els obstacles que es presenten en el camí (tanques, escales, parets, mobiliari,..) de la manera mes fluïda, ràpida i eficient possible és a part d´una filosofia de vida una manera sensacional de mantindre en forma tots els músculs del cos.

El seu creador, es pot considerar que és David Belle, francès nascut el 1973, i que va agafar el "mític" mètode natural de George Hébert (aplicat en l´àmbit militar, en Educació Física tradicional, etc...) i mesclant-lo amb alguns coneixements d´arts marcials va originar aquest nou estil urbà pels carrers de Lisses (França). Pocs anys després del seu origen, un autèntic exèrcit de "traceurs" (traçadors; mot amb el que es coneix als practicants d´aquesta disciplina) invaeix diariament els carrers de la majoria de ciutats del món, cadascún amb el seu estil particular.

Segurament els haureu vist per alguna de les vostres ciutats "surcan les onades urbanes". No penseu que són bàndals, ni que volen fer espectacles, només els mou unes ganes de superació increïbles com les de qualsevol esportista.

Un bon traçador mai molesta als vianants, mai fa malbé el mobiliari urbà, mai intenta un salt que no te possibilitats d´aconseguir i mai competeix contra els altres, només contra si mateix, com els autèntics esportistes. Així doncs us animo a provar algun dia, aquest fantàstic art, al vostre nivell, ni que sigui baixant de cul per la barana d´una escala.

Us deixo amb un parell de videos de Parkour, el primer del seu creador (David Belle) i el segon amb alguns dels traceurs locals de la provincia de Lleida.

Orgia de yoyes

Avui un parell de noticies "esportives" han destacat per damunt de les altres. Una la suposada orgía que es va muntar el president de la Federació Internacional d´Automobilisme, "l´honorable" senyor Mosley. I l´altra el tenista rus Mihail Youzhny obrint-se el cap amb la seva pròpia raqueta "irat" després de perdre un punt. L´esport cada dia està més boig...a veure com acabarem natres tambè...

Us deixo amb els lincks i els videos de les notícies.
http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20080401/noticia_53451159349.html

http://www.marca.com/edicion/marca/tenis/es/desarrollo/1106717.html

Volem tornar a volar per Europa

Porto unes setmanes una mica d´esconectat de l´equip dels meus amors...concentrat només amb els meus entrenaments i potser per això últimament estan arribant les derrotes, pq el tinc desasistit xDD. Fins i tot he sacrificat veure o escoltar dos dels últims partits per anar en bici...però bé no m´he oblidat pas! i cada dia segueixo tota l´actualitat perika. I no se m´escapa que avui dissabte ens la juguem de veritat! Com diu el "presi" volem veure l´any que ve un Espanyol-Liverpool a Cornellà amb l´himne de la Xampions de fons....ooohhhhh!

Així doncs demà a doblegar al Sevilla. No serà la revenja de Glasgow perque ja els vam guanyar a la primera volta al seu camp, però de perdre els tindriam trepitjant-nos els talons per entrar a Europa i no podem deixar escapar el tren de la Xampions! Us deixo amb un video de rauxa perika!

CAN. La força de la ment!

Ahir em va arribar al meu correu electrònic, aquest e-mail. La història en si fa entrar calfreds, però el video és impressionant. Mireu-lo sencer, segur que us passaran moltes coses pel cap, i entre elles donareu gràcies d´estar entre el grup dels elegits: els esportistes.

TENÉIS QUE LEER ESTO ANTES DE VER EL VÍDEO (merece la pena) EL VÍDEO TIENE MÚSICA¡¡ ACOJONANTE !! Se me ponen los pelos de punta. Esta historia es de un padre Australiano que realizaba año a año el Ironman de Australia, y su mayor ilusión era competir al lado de su hijo dicha prueba, el cual - y por desgracia - nació con parálisis cerebral. El Australiano nunca vio la situación de su hijo como obstáculo y entrenó muy>fuerte - junto con su hijo - por varios años hasta que llego la hora. El australiano de aproximadamente 60 años inscribió a su hijo y a él mismo al Ironman de Australia. Esta es una prueba para gente grande... realmente gente con mentalidad ganadora, ejemplar, y con convicciones realmente fuertes, y terminar un Ironman es algo fuera de este mundo. Para darles un parámetro. La prueba esta compuesta de tres partes comenzando casi siempre al amanecer:
1.- Nadar en el mar, o lago un tramo de 4 kms (con el frío de la mañana).
2.-Salir de nadar y tomar la bicicleta de ruta y recorrer un trayecto de 180 kms ininterrumpidos, con subidas y bajadas muy pesadas.
3.- Terminando la ruta de bicicleta, se termina la prueba con un maratón de 42.5 kms, lo cual es una prueba extremadamente agotadora tanto física pero primordialmente mental. Los campeones del mundo lo hacen en 8 horas 15 minutos aproximadamente. Uno de los tantos que compitieron - Mexicano - terminó el pasado fin de semana su primer Ironman de Australia con un tiempo de 12 horas 8 minutos ininterrumpidos. El Australiano - de la historia - lo terminó en casi 17 horas, donde las autopistas, circuitos, etc. son cerrados para el transito de los lugareños y continuar la vida como cualquier otro día, pero en este caso, al ver la prueba y quien la estaba ejecutando, la dejaron cerrada hasta que la terminaran por completo, al grado que se hizo de noche !Lo mas bonito y sorprendente de esta persona - y las que hacen este tipo de eventos - es que son personas mas fuertes mental que físicamente. Logró terminarlo con su hijo, y realmente es motivante y fuerte. Quería compartir este gran regalo, porque realmente es un vídeo fuerte, de mucho empuje.
Ocasionalmente lo transmiten en el canal de ESPN, pero vale>la pena verlo, y lo quiero compartir con vosotros compañer@s. Espero lo disfrutéis, porque es un ejemplo de vida. El vídeo se llama 'CAN' (puedo)....

Els mediàtics agafen el mando

Sembla ser que aquest apassionant esport que és el triatló cada cop agafa més adeptes, en part tambè gràcies a figures de l´esport mundial que deixen les seves disciplines de tota la vida i s´orienten cap aquest apassionant món.

Que és el que té aquest esport que enamora a tanta gent? Segur que vosaltres teniu cadascú una resposta. I sinó pregunteu-li per exemple a Luis Enrique. Qui hauria dit que aquesta figura futbolera un cop retirat es passés al Triatló i a les Maratons.

Un exemple més és Laurent Jalabert; el ciclista tot-terreny per excel.lència dels últims 15 anys; un cop tambè retirat es dedica a fer Triatlons. En aquest vídeo el podeu veure en la seva nova etapa a Hawai. Fixeu-vos sobretot en com es "pixa" als rivals en el tram de bicicleta. Impressionant! De fet el mateix Lance Armstrong, recordant els seus inicis tambè pren part en alguns duatlons, triatlons i curses a pota.

I representant a la natació? Doncs diuen que al David Meca li encantaria fer els seus "pinitos" triatlètics. Potser d´aqui poc el veiem pedalant i corrent per la geografia catalana.

Tot aquest "ramat" d´estrelles mediàtiques estan entrant fantasticament en aquest món, ja que els triatletes els estan reben amb els braços oberts, ja que aquí hi cabem tots. Al cap i a la fi; qui es pot considerar un triatleta pur? Doncs gairebé ningú; ja que qui no ve de la natació, be de la carretera i qui no de l´atletisme i sinó és un antic biker frustrat...com jo xD

El Dakar en BTT, per què no?

Algun cop heu pensat en obrir fronteres i provar les vostres BTT, per altres terrenys? Anem una estona al Marroc i fem-ho, encara que només sigui a través d´aquest impressionant vídeo!