Ànima de biker

Els que em coneixeu des de que escric al blog haureu vist que últimament em decanto majoritàriament per les competicions que fan referència al córrer: curses populars, curses de muntanya, d´orientació,...La veritat es que el cuquet de córrer m´ha agafat fort i m´agrada entenar corrent però sobretot competir. Trobo més alicients competint corrent que amb la bici, i sobretot resultats...

Antigament (prehistòria) vaig estar corrent força curses com a federat de BTT durant els 7 o 8 anys ; els resultats no sortien per enlloc i havia d´entrenar massa, cosa que va fer que ho acabessa avorrint i finalment deixant.

Tot i aquest desengany ciclístic mai he deixat de pujar-me damunt la bicicleta, sigui BTT o de Carretera, fins i tot a les meves èpoques menys esportives gairebé no hi havia setmana que no agafessa la bici algun cop, i sinó cada dos. La bici es el mitjà ideal per fer esport i a la vegada disfrutar del paisatge i la natura de la zona. Porto la bici a la sang i si puc mai deixaré de fer-ne.

Així doncs ara més que competir amb la bici, m´agrada per damunt d´això el fet de simplement pedalar; de descobrir nous camins, carreteres i indrets. Tinc la sort de viure en un entorn que molts envejarien, tot es verd, aigua, camins, pujades, trialeres, senders...tot sembla posat aquí per disfrutar-ho. Si vols pla vas cap a la Segarra i les planes noguerenques, si vols pujada vas cap a les faldes del Montsec o cap a Solsona.

Us parlo amb aquest to perque encara estic "col.locat" de la meva última sortida; tot just fa una horeta que he arribat a casa i encara porto les malles i les sabates de cales....m´he volgut conectar abans de passar per la dutxa a explicar una mica la ruta d´avui.

He sortit de Ponts cap a les 18:15, doncs tinc la sort de plegar de la feina amb algunes hores de llum per endavant. La ruta ha començat amb un parell de km asfaltats direcció al Tossal i agafant la cruïlla cap al Canal i d´aquí trevessant el Segre pel pont que van fer sota l´antiga palanca (quins records aquesta palanca! Trevessant-la amb la bici a les meves joventuts, jugant-me el pellejo perque li faltaven la meitat de fustes).

Doncs d´aquí cap a Torreblanca; el poble rehabilitat per nois ex-drogodependents que a la vegada es rehabiliten a si mateixos. L´he creuat pel mig i he agafat el camí que porta per la via ràpida a Montmagastre. Aquest no l´havia fet mai, els altres cops que hi havia pujat havia anat a donar el tom per Anya. Es tracta d´un camí forestal on un totterreny hi passaria ben just, amb algunes lloses i pedres sueltes i amb les típics reguerons fets per l´aigua. Cal dir que en trobar la terra humida la coberta del darrera s´arrapava força bé, la pujada en questió té uns 4 km amb 250 metres de desnivell.

A partir d´aquí s´arriba planejant fins a Montmagastre. Un cop contemplada aquesta singular muntanya ( destaca per la seva forma punxeguda) m´he desviat cap a la dreta per agafar el camí que em portaria cap a Folquer. Aquí el camí ja és més trinxadet, i al estar tot moll i ple de tolls la motivació ha sortit per tots cantons, un autèntic luxe fins arribar a Folquer, 7 km i uns 200 metres de desnivell positiu des de Montmagastre. Pel camí nombroses masies, moltes abandonades i tambè l´esglesia o ermita de Sant Gil.

La tornada l´he fet pel mateix lloc però en arribar a Torreblanca he decidit tirar un tros cap al camí d´Anya, ja que en girar faria alguns metres més de pujada, i avui estava encebat de fer pujades ja que encara no n´he tingut prou i tot seguit he fet la "mítica" pujada de torreblanca, la que porta fins a la carretera de Tremp, just al mirador que hi ha per contemplar Ponts i la seva Horta. Es tracta d´una pujada de poc més de 2 km i 180 m de desnivell positiu, amb rampes progressives que van del 7 al 14%. A més el terreny trinxat i engrabillat fa que la roda perdi l´adherència en més d´una ocasió.

Des del mirador he baixat per la carretera 3 o 4 km fins a Gualter, i d´aquí m´he posat cap al camí del riu on el Segre ple de mosquits despedia els últims rajos de Sol.

En total 57 km, en 3 horetes a una mitja de 19 km/hora i 1070 metres de desnivell positiu; una ruta recomanable 100% per si us animeu algun dia a fer-la.

Resum setmana-20 / Maig 2008

Enyorant el córrer, així podriem titular la setmana, ja que per culpa de les molèsties que tinc a la cama esquerra he preferit no forçar més i descansar de córrer per a poder iniciar un nou macrocicle d´entrenaments al 100% de possibilitats.

Tot i la lesió no m´ha impedit sortir amb la bici, un dia amb la BTT a la zona de Montmagastre i un altre dia amb la de carretera fins la zona entre Calaf i Manresa.

Tres sessions al gimnàs han completat el meu entrenament setmanal, sessions curtes això sí.

Podia haver estat força més ja que al cap de setmana no vaig fer res de res, relax total (volia fer la cursa del corriol però no va ser possible per la lesió); esperant que em sorgeixin noves motivacions i objectius.

Resum setmana-20 / Maig 2008
BTT: 3 hores 8 minuts 58,1 km desnivell positiu 1010 metres
Carretera: 3 hores 15 minuts 92,2 km desnivell positiu 700 metres
Cicloestatica: 20 minuts 10,5 km
Caminar: 15 minuts 1,3 km desnivell positiu 15 metres
Gimnàs peses: 1 hora 27 minuts
Estirar: 16 minuts
Altres: 8 minuts
TOTAL: 8 hores 49 minuts 162,1 km desnivell positiu 1725 metres.

Acumulats 2008--> http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

Una de números

Sí, avui la cosa va de números; doncs aquest és el text número 100 que escric; qui ho diria! ni jo mateix m´hauria cregut que arribaria als 100 escrits quan vaig començar el blog al més de novembre.

Seguim amb els números, una altra bona notícia pel que respecta al blog; avui s´han superat els 10.000 visitants des del 18 de desembre que vaig posar el contador de visites; tot un èxit impensable des del primer moment. Lo millor de tot és la gent que he conegut mitjançant aquest blog. Sempre és agradable quan en una cursa et saluda algú que et coneix pel blog, i després et vas trobant en noves curses i fas petar la xerrada. Sincerament aquests moments són els millors de les curses. Ja que en aquests ambients no es va a competir contra els altres participants sinó contra tu mateix acompanyat d´altra gent.

Més números, doncs bé avui tambè volia fer 100 km amb la bici de carretera per fer el dia una mica més rodó. Però he sortit una mica tard de casa un cop he acabat de treballar i al final només he pogut fer uns 93 km. Tot i això feia molt de temps que no feia una tiradeta així, concretament des del 9 d´abril del 2001; si que ha plogut si des d´aleshores! Abans feia més tirades llargues però des de fa temps les meves pedalades no passaven de 75 km. La sortida ha estat Ponts-Sanaüja-Torà-Castellfollit de Riubregós-Calaf-Llavinera i tornada pel mateix lloc amb visita final a Gualter per acabar d´esgotar la llum del Sol.

Finalment i seguint amb la màgia del número 100; la pròxima cursa que faci serà la centena de la meva vida esportiva; des del 1988 que vaig fer la primera fins a dia d´avui. Podia haver estat aquest diumenge a la Cursa del Corriol de Solsona però una inoportuna lesió que només m´afecta quan corro a peu, em farà estar uns quants dies sense córrer. Així doncs potse serà a la pedalada que faran el dia 25 tambè a Solsona... a veure si m´acabo d´animar.

Us deixo amb les 99 curses que he fet fins al moment: http://es.geocities.com/pluriesportista/classificacionscurses.htm

Els aminoàcids de cadena ramificada

SUPLEMENTS AMB AMINOÀCIDS DE CADENA RAMIFICADA (AACR)
(Integradors d´aminoàcids ramificats)

Que és ?
Són 3 aminoàcids (valina, leucina i isoleucina) que prevenen la degradació del teixit muscular que tenen una estructura mol.lecular ramificada. Convinats entre ells formen la glutamina i l´alanina (precursor de la glucosa).
Tambè s´utilitzen directament com a energia pels músculs.

Investigacions :
-Prendre 4 grams de AACR durant i després de l´exercici redueix la destrucció de teixit muscular.
-Possiblement és equivalent a prendre HC durant/ després de l´exercici ja que les dues coses estan destinades a no cremar teixit muscular.

Beneficis :
-Redueixen la degradació de proteïnes durant un exercici intens.
-Ingerits en forma d´integradors permeten mantindre reduïda la necessitat proteica alimentaria estalviant alories i sobrecarregant menys els ronyons i el fetge que si prenguessim proteïnes.

A qui beneficia el seu consum ?
-Esportistes amb programa de perdua de grassa
-Esportistes de fons per no perdre massa muscular

Efectes secundaris:
-La ingesta excessiva pot reduir l´absorció d´altres aminoàcids
-La suplementació crònica d´AACR no millora el rendiment esportiu.

Dosi recomanada:
4 grams durant i despres e l´exercici.

Altres informacions:
La seva ingesta no comporta doping

Resum setmana-19 / Maig 2008

Bé doncs una setmana més a la saca; es pot dir que he fet una mica de tot, entrenament variat sense estressos per competir, na fent a la meva bola cosa que m´anirà bé per carregar piles per iniciar noves etapes en els meus entrenaments.

Dilluns vaig anar al gimnàs i vaig treballar com als vells temps la secció de peses, dimecres vaig repetir i divendres una estoneta més.

Dimarts vaig agafar la bici de carretera i vaig anar a pujar la Serra; un cop a dalt amb un temps de pujada força bo (17:09) em vaig animar a arribar fins a Folquer i d´alli baixar cap a Artesa en comptes de tornar pel mateix lloc per on havia pujat.

Finalment diumenge vaig pillar la BTT, tot i que al matí ja m´havia exprimit al Quart de Marató de Tàrrega (que com ja sabeu em va sortir prou bé); doncs el que us deia vaig fer una hora i tres quarts sortint de Ponts pel camí del Canal fins a Torreblanca i d´allí cap a Anya per agafar el camí que porta a Montmagastre; abans d´arribar-hi vaig haver de deixar la ruta ja que la nit amenaçava el meu pedalar, deixant fer-la al complet per un dia de la pròxima setmana.

Pel que fa al córrer doncs han estat tres dies comptant la cursa; entre ells tamè un dia de sèries d´1 km al riu del qual ja vaig fer crònica. La foto és de la piscineta que van montar a Tàrrega per recuperar cames.

Resum setmana-19 / Maig2008
BTT: 1 hora 45 minuts 35,5 km desnivell positiu 470 metres
Carretera: 2 hores 55,1 km desnivell positiu 730 metres
Cicloestatica: 15 minuts 8,3 km
Córrer: 2 hores 37 minuts 30,0 km desnivell positiu 250 metres
El.líptica: 15 minuts 1,5 km
Gimnàs peses: 2 hores 12 minuts
Estirar: 1 hora 12 minuts
TOTAL: 10 hores 16 minuts 130,4 km desnivell positiu 1450 metres.

Acumulats 2008--> http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

Quart de marató de Tàrrega

Després de tres setmanes sense tastar la competció avui em presentava a la capital de l´Urgell disposat a passar ua bona estona. No buscava una gran classificació perque sabia que no estava al meu abast però sabia que segueixo en progressió i que per poc esforç que fessa estaria bastant endavant. Per assegurar-me el tiro em vaig apuntar directament al Quart de marató; descartant la Mitja ja que allí si que podia petar amb la conseqüent tornada cap a casa amb la cua entre les cames i menjar-me el coco durant tota la setmana.

Pues au cap a Tàrrega falta gent; 219 que hem acabat el Quart i 131 la Mitja; deunido! El terra moll feia venir ganes de córrer i córrer, les sensaciona abans de sortir eren d´allò més bones, llàstima que com de costum gairebé no he escalfat. (ja se que ho pagaré amb un dolor a la meva cama esquerra els propers dies).

Sortida força endavant, deixo escapar els primers perque no es la meva batalla i em situo al segon grup i fem els primers 4 km al voltant dels 3:45 min/km. Debia anar al voltant de la posició 10 dels que feiem el quart de marató; ja sabeu que sempre surto a rebentar-ho tot i ja sem comença a coneixer amb el sobrenom de la llebre...és trist però mai se controlar suficientment la primer embranzida de cursa, i això que ho intento. I això fa que sempre a partir del km 5 tingui un baixón més gran o més petit. Pas pel km 5 en 18:42.

A partir d´aquí han començat a sortir km entre 4:15 i 4:30, el terreny picava cap amunt això si. Hauria pogut com sempre donar més de mi mateix però en veure que el pulsometre marcava 196-197 pulsacions doncs no he forçat la màquina. Així doncs m´han anat passant alguns corredors i com de costum no m´he cebat a la seva roda...ja que sempre vaig a la meva. A mitja cursa m´han atrapat dos cerverins, el Jordi Mosoll i el David Vendrell i després dels anims de rigor un ha tirat endavant i l´altre s´ha quedat una mica enrere ja que feia la Mitja i s´havia de guardar forces.

Això fins al desviament del km 8 que feia anar als del Quart novament cap a Tàrrega i als de la Mitja a seguir patint una estona més. En aquests últims km he recobrat una mica el ritme i per uns moments he pensat que podia superar als 4 corredors que tenia davant meu perque estaven relativament aprop. Però en aquestes alçades de cursa les forces estan molt igualades i en veure que patiria més del compte doncs he cedit en el meu intent, entrant a meta amb prou bona cara i encara amb forces guardades per aquesta tarda anar a fer una mica de BTT del bo.


Al final gran classificació pel que estic acostumat, 19è de 219 acabats amb 42:27 i bon regust i ganes per intentar fer un altre saltet de qualitat en un futur no massa llunyà. Tastada de la piscina d´aigua freda per recuperar cames i cap a Ponts carretera i manta.


Distància: 10.500 metres
Temps: 42:27
Posició: 19è de 217 acabats.
Posició categoria M1: 14è de 121 acabats
Parcials de 5 km: 18:42 / 21:14 / (2:31)
Parcials kilomètrics: 3:13 / 3:47 / 3:43 / 3:49 / 4:10 / 4:17 / 4:11 / 4:29 / 4:26 / 3:49 / (2:31)
Mitja de pulsacions: 196 p/m
Mitja de pulsacions per km: 185 / 197 / 197 / 197 / 197 / 196 / 198 / 196 / 195 / 196 / (199)
Pulsacions mínimes i màximes: 190 i 201 p/m

Classificacions: properament a http://www.ca100x100.com/100x100/quart%20i%20mitja_files/resultats%20quart.xls

Totes les meves 99 curses 1988-2008 (la pròxima centenari!!) : http://es.geocities.com/pluriesportista/classificacionscurses.htm

Tornem al tajo

Pues sí, després de tres setmanes sense competir; he decidit retrobar sensacions i m´he inscrit al Quart de Marató de Tàrrega...si heu llegit bé al Quart; fins a l´últim moment vaig estar dubtant si fer la mitja i batallar per rebaixar la marca que tinc; pe´rò ho deixaré per més endavant. De fet tambè vaig dubtar entre Tàrrega o la Volta a Bassella i fins i tot la cursa de l´Alba de Collbató a Montserrat. I quan es dubta tant es perque realment no et motiva suficientment anar a cap lloc. Així doncs correré per passar l´estona. Serà un esforç intents però no excessivament llarg, ideal per la meva moral actual. Llastima que són 10.500 metres i no 10.000 perque sinó la meva marca en cursa als 10 km (40:23 a Puigverd de Lleida) cauria com si res amb el progrès aconseguit abans del descans que m´he donat aquestes dues últimes setmanes. Tambè haurà de ser en una altra ocasió; aquest cop em conformaré a disfrutar de la cursa i de les sensacions d´anar ràpid.

I durant la setmana doncs a part d´agafar la bici algun dia, m´he dedicat a comprovar que el meu estat de forma corrent no s´ha ressentit. Dilluns 3 series de 2,3 km només la central al màxim i ahir sèries d´1km al camí del riu, que van resultar prou bones tot i no fer-les en el grau més alt de sofriment.

Els parcials van ser 3:36 / 3:25 / 3:25 / 3:29 / 3:34 / 3:42 / 3:43 i les pulsacions mitjanes a cada tanda 164 / 174 / 181 / 181 / 179 / 177 / 178 amb 2 minuts 30 segons de recuperació entre sèrie i sèrie i un màxim assolit de 197 pulsacions ( molt lluny de les 212 p/m del meu RCMàxim).

Avui però he de reconèixer que estic trinxat. L´asfalt del camí del riu m´ha cascat bastant ja que feia força dies que no en trepitjava. A partir d´ara hauré de buscar un camí amb 1 km pla per la zona de Ponts i sinó m´acabaré decidint en fer sèries en pujada.

Nit de glòria blaugrana!

Avui és un gran dia per a tots els blaugranes, cal felicitar-nos del peazo equip que ens representa a tots els catalans! Tots hem d´estar orgullosos, és dia per treure pit, amb el cap ben alt tot cantant el "Som més que un club".

Jo des d´aquest humil blog em limitaré a donar-los les gràcies per tots els partits viscuts aquesta temporada, pel fantàstic futbol divertimento amb el que ens han obsequiat; i pel magnífic partit jugat ahir al Bernabeu, digne per enmarcar i passar un dia a tots els nostres nets.

Ja podem dir ben alt que avui en dia si que val la pena pagar una entrada per veure aquest simbol d´identitat de Catalunya! No tingueu por de fer-vos socis del Barça! L´abonament en pocs partits quedarà amortitzat!

Gràcies Rikardo per aquests dos últims anys inoblidables que ens has regalat; mai es podran esborrar de la nostra retina.Només tú saps posar color a les tan pesades rodes de premsa.

Gràcies Ronni per les tardes i sobretot nits de gloria que has deixat a la nostra estimada ciutat comptal. Siusplau no marxis! Queda´t amb nosaltres, encara ets jove i encara pots donar molt de sí. Sinó mira al Ronaldo, pensa que és el mirall on t´has de veure reflexat cada cop que et raspatlles les dents.

Gràcies Laporta tu ens allunyes dels embaucadors, tots sabem que aquest equip no està tant malament com alguns volen fer veure! Al loro!

Gràcies Samuel, esperem que aquest any tambè cridis lo de Madrid cabron...saluda al...

Gràcies Rafa, per quedar-te a passar nit a Madrid desprès del fantàstic partit que vas firmar ahir, replet de sang i fúria, molta fúria; de fet teniem els bitllets de l´AVE molt justos ja que el nostre company Alejandro en saber que anavem a la capital del reyno s´hi va afegir de bon gust.

Bé gràcies a tots, serà difícil reunir mai més una plantilla amb tant empuje com vatres, us trobarem a faltar, però sabem que aquest estiu ens volareu dels dits per multimilionaries ofertes. Que tingueu molta sort allà on aneu. Sempre us portarem al nostre cor.

Us deixo amb el ball de moda a tot Catalunya i part de l´extranger (païs veí bàsicament); el Chiki-Barça.

El Chiqui-Barça mola mogollón.Lo bailan en Valencia y también en Old-Trafór.Dale Chiqui-Barça a esos equipillos.Ya verás que se ponen contentillos.Segunda estrofaLo baila Raúl, lo baila Casillas.Lo baila Cannavaro sentado en una silla.Lo baila Schuster, lo baila Calderón.Y en Inglaterra lo baila Fergusón.Tercera y últimaY el Chiqui Barça se baila así:Uno. Sin Copaelrey.Dos. Sin Championlí.Tres. Sin Ligaespaña.Cuatro. El paseíllo.

I finalment podeu veure a tots els nostres kracks ballant el que ja es pot considerar nou himne. Espero que el disfruteu i que el puguem ballar tots plegats en la propera reignauguració del Camp Nou i l´estrena de la nova samarreta patrocinada per Roca.

Resum setmanes 17 i 18 / Abril-Maig 2008

A qui va el resum de les dues últimes setmanes, les dues de relax actiu que m´he deixat abans de planificar-me pròxims objectius. Entrenaments que no són entrenaments específics de res, sinó que són simplement "disfrute", satisfacció de la vessant recreativa que té l´esport; necessària tambè però que últimament tenia una mica oblidada.

La primera setmana vaig fer una mica de tot; un dia al gimnàs, un altre amb la BTT i un altre amb la bici de carretera, que per cert vaig punxar just en el punt més llunyà del recorregut i amb el temps just que tenia abans de fer-se fosc...si nois...la llei de Murphy un cop més va fer acte de presència. Però weno ja estic acostumat a la foscor, fa temps que no em poso a plorar quan he d´arribar a casa sense la llum del Sol. Una camara tambè semipunxada que portava de casualitat em va solucionar la papereta.
Tambè vaig anar un sol dia a córrer i va ser per rebaixar la meva marca de 10 km deixant-la en 38:48 en un acte d´autocomplacènça del meu petit-gran ego.

La segona setmana, és a dir la passada, es pot resumir en una paraula: BTT ; ja que gairebé només vaig fer que això; entre les colònies al delta de l´Ebre i les sortides a l´aventura de camins desconeguts de les tardes d´aquest pont de l´1 de Maig. La ruta més destacable va ser la de divendres quan em vaig dedicar a explorar els senders i trialeres de la zona entre Vilanova de Meià i Artesa de Segre; una zona inacabable, propera i si més no, massa desconeguda fins al moment per un ruquet com jo, que sempre acabava fent els mateixos camins hiper-coneguts.

Resum setmana-17 / Abril 2008
BTT: 1 hora 54 minuts 39,4 km desnivell positiu 480 metres
Carretera: 2 hores 15 minuts 60,1 km desnivell positiu 270 metres
Cicloestatica: 21 minuts 10,6 km
Córrer: 48 minuts 11,5 km desnivell positiu 55 metres
Caminar: 40 minuts 4,5 km desnivell positiu 25 metres
Gimnàs peses: 46 minuts
Estirar: 23 minuts
Altres: 1 hora 18 minuts
TOTAL: 8 hores 25 minuts 126,1 km desnivell positiu 830 metres.

Resum setmana-18 / Abril-Maig 2008
BTT: 10 hores 51 minuts 148,3 km desnivell positiu 1630 metres
Caminar: 1 hora 8,6 km desnivell positiu 20 metres
Estirar: 9 minuts
TOTAL: 12 hores 30 minuts 156,9 km desnivell positiu 1650 metres.

Acumulats 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

La meva amiga...la cafeïna.

La cafeïna, una de les eternes acompanyants de la vida social de les persones; quan la posem en el camp esportiu sorgeixen dubtes. És bona? és dolenta? pot ajudar a millorar el nostre rendiment? Últimament la podem trobar en molts productes ergogènics. Intentem coneixer una mica el seu vessant esportiu.

Que és ?
Es un estimulant. Tambè és un fàrmac.
El trobem en: cafè (50-100mg per tassa), te (30-60 mg per tassa), cola (50mg per llauna), guarannà, xoxolata, algunes begudes enrgètiques i isotòniques i en polvos substitutoris d´aliments.

Investigacions :
-les quantitats emprades en investigació són de 210-1050mg/ dia
-Està clarament provat que aporta millores tant en activitats anaeròbiques com aeròbiques.

Beneficis :
-Augmenta la receptivitat i la concentració
-En dosis de més de 350 mg (4 tasses de cafè) estalvia glucògen (utilitzant més greixos) i per tant crema més àcids grassos. Això fa que augmenti la resistència físca.
-Ajuda a la contracció muscular.

A qui beneficia el seu consum ?
-Esports curts i de gran intensitat.
Esportistes de resistència.

Efectes secundaris:
-Ansietat, tremolors i insomni.
-És diurètic: causa excreció de líquid del cos. Per tant haurem de beure més quan n´haguem pres.
-Possiblement anula els efectes ergogènics de la creatina; per tant no les pendrem juntes.

Dosi recomanada:

Entre 210 i 1050 mg (segons les persones) per obtindre beneficis i arriscant-se als efectes secundaris

Altres informacions:
-Millor pendre-la en petites dosis que no en un gran dosi
- És dopatge a nivells alts de més de 12ug/ml orina

Parkour; t´animes?

El Parkour, aquesta disciplina que consisteix en desplaçar-se pel medi urbà superant tots els obstacles que es presenten en el camí (tanques, escales, parets, mobiliari,..) de la manera mes fluïda, ràpida i eficient possible és a part d´una filosofia de vida una manera sensacional de mantindre en forma tots els músculs del cos.

El seu creador, es pot considerar que és David Belle, francès nascut el 1973, i que va agafar el "mític" mètode natural de George Hébert (aplicat en l´àmbit militar, en Educació Física tradicional, etc...) i mesclant-lo amb alguns coneixements d´arts marcials va originar aquest nou estil urbà pels carrers de Lisses (França). Pocs anys després del seu origen, un autèntic exèrcit de "traceurs" (traçadors; mot amb el que es coneix als practicants d´aquesta disciplina) invaeix diariament els carrers de la majoria de ciutats del món, cadascún amb el seu estil particular.

Segurament els haureu vist per alguna de les vostres ciutats "surcan les onades urbanes". No penseu que són bàndals, ni que volen fer espectacles, només els mou unes ganes de superació increïbles com les de qualsevol esportista.

Un bon traçador mai molesta als vianants, mai fa malbé el mobiliari urbà, mai intenta un salt que no te possibilitats d´aconseguir i mai competeix contra els altres, només contra si mateix, com els autèntics esportistes. Així doncs us animo a provar algun dia, aquest fantàstic art, al vostre nivell, ni que sigui baixant de cul per la barana d´una escala.

Us deixo amb un parell de videos de Parkour, el primer del seu creador (David Belle) i el segon amb alguns dels traceurs locals de la provincia de Lleida.

De colonies al Delta

Bé doncs ja estic de tornada. Han estat tres dies rondant pel Delta de L´Ebre amb els nens de la ZER. Bon menjar, molt bon ambient, activitats i monitors justets, paisatge bonic però una mica monòton, temps assolejat però força ventós i els nens que s´han portat d´allò més bé

Esport? Doncs n´he fet. Si us dic que han estat 7 hores de bici entre dilluns i dimarts flipareu; però si li afegeixo que la xifra de kilometres recorreguts són 40 em direu que penós. Doncs el que per alguns és penós per alguns dels nens i mestres de l´escola ha estat una heroicitat. Felicitats a tots ells. L´any que bé toca muntanya.

Final de cicle...gastem els últims cartutxos!

Final de cicle; així es com puc definir el moment que estic atravessant. Entrenaments sense objectius clars i amb poques perspectives de curses per les pròximes setmanes.

He decidit prendre´m una temporada d´entrenament místic i de descobriment de les meves capacitats amagades; si encar en tinc alguna per desenmascarar! Faré les coses bé, apurant el màxim d´opcions que tingui a l´abast per fer un saltet més en la meva lluita per arribar el més amunt possible a les classificacions.

De moment he fet força camí des de que vaig retrobar-me en això de les competicions, per allà a l´octubre, fins ara. Especialment m´he obert camí en el que és el fabulós món del "còrrer" ja que fins aleshores n´era un perfecte desconegut en forma de practicant ocasional.

Tot va començar a l´estiu del 2007, quan em vaig animar a anar a caminar els diumenges; van ser tirades d´uns 15-20 km, però suficients perque el tema d´avançar metres "a pota" em llamés l´atenció (fins al moment la bici ocupava el 90% de la meva pràctica esportiva aeròbica).

Sense saber com, em vaig animar a apuntar-me a la meva primera cursa de 10 km, va ser a Agramunt. El meu temps 47:38 per no tirar massa cohets...però veient que passava a gent que portava molt temps en això de les curses a pota em va animar a seguir provant competicons.

Des d´aleshores han estat 13 curses més amb resultats creixents, sobretot amb un salt de qualitat experimentat gràcies a l´aturada de competicons i a l´increment de la càrrega i qualitat d´entrenaments que vaig fer entre el desembre i el gener. Al principi quedava per la meitat de les classificacions i a partir del febrer fins ara a moltes curses ja deixo el 80% de participants per darrere meu. Les curses on millor emvaig trobar van ser Puigverd d´Agramunt, Torà i potsé l´Alta Segarra 2008, totes elles amb la característica de no ser precisament planes.

Ara la intenció serà semblant al de l´aturada de començaments d´any; un "parón" per veure si sóc capaç de pujar un graó més, tot i que se que cada cop és més difícil; però se que encara hi ha força coses a millorar i les intentaré exprimir.

Aquesta setmana ha estat de transició, igual que la vinent (ja que marxo de colònies amb l´escola tres dies i després ve el Pont; així que marco l´inici de la nova fase d´entrenaments cap a començaments de Maig. Ja us aniré contant com em va. (Tampoc descarto fer alguna competició de mentre entreni, això si en forma d´entrenaments per la meva preparació).

Abans d´experimentar aquesta petita aturada per recarregar piles, divendres vaig anar a provar forces al recorregut de terra de 10 km que em vaig muntar a Les Oluges. Sabedor de que tenia força a les cames per millorar la meva anterior marca (fixada en 39:52 des del 14-2-08).

Doncs sense pulsòmetre i només amb el crono en mà vaig marcar 38:48 cremant els últims cartutxos que quedaven en la meva malmesa moral atlètica.

El desnivell positiu en aquests 10 km va ser de 45 metres i els parcials kilomètrics: 3:46 / 3:40 / 3:44 / 3:50 / 3:59 / 3:50 / 4:06 / 3:58 / 3:49 / 4:04 completant els 5 primers km en 19:00 i els 5 segons en 19:48.

Finalment us deixo l´evolució de la meva marca en els 10 km des de l´octubre passat

14-10-2007---> 47:38 Cursa del Torró (Agramunt). Terra i 80 metres desniv

28-10-2007---> 43:10 10km urbans de Manresa. Asfalt i 80 metres desniv. positiu.

31-01-2008---> 41:39 Entrenant a Les Oluges. Terra i 45 metres desniv.positiu.

14-02-2008---> 39:52 Entrenant a Les Oluges. Terra i 45 metres desniv. positiu. (i 40:23 només 3 dies després a la cursa de Puigverd de Lleida amb 130 metres desniv.positiu)

25-04-2008---> 38:48 Entrenant a Les Oluges. Terra i 45 metres desniv. positiu.

L´evolució és clara però veurem la corda que em queda, els que domineu més del tema í per la vostra experiència personal, fins on creieu que puc arribar?

Resum setmana-16 / Abril 2008

Un cop passat l´objectiu que tenia en ment, visc des de diumenge a les 11:34, hora en la que vaig acabar la cursa de Sanaüja, dins d´un nuvol de sensacions contraposades; va ploure si senyor, em va espatllar les meves aspiracions inicials de fer una gran cursa i tambè les de bastants altres atletes, però no ens hem d´estirar els cabells per això ja que lo viscut allí i l´experiència de córrer en aigua en aquest marc incomparable no te preu.

Alguns tenien més ganes que altres en aquesta cursa, a alguns no els va importar no correr-la, a altres els va saber molt greu no poder-ho fer per culpa de l´aigua, altres van haver de fer un canvi de xip i correr-la en les condicions que va tocar; entre ells uns es van vindre a veure un autèntic calvari per acabar-la i altres ja sabien que s´ho passarien pipa corrent en aigua i altres van descobrir un munt de sensacions inigualables <---aquí m´incloc jo.

Altres van claudicar a mitja cursa i altres van haver de plegar obligadament mossegant-se les ganes que tenien d´arribar a línia de meta. Però a tots els que van voler fer aquesta cursa èpica, als bojos per aquest esport de muntanya, als precabuts, als indecisos, als caiguts, als acabats, als no acabats, aquí tenen el meu homenatge. Pel fantàstic recorregut i per com anima la gent Sanaüja, després de tan sols dues edicions, ja és el Zegama de Ponent!

La foto, l´he copiada del blog d´en Davencu; per cert gran crònica de la cursa, la seva! i tambè la de Homedferro de Km0.cat

Els entrenaments d´aquesta setmana no van passar de dos entrenaments específics per preparar la cursa de diumenge i un dia fent cicloestàtica al gimnàs.
A partir d´ara buscarem nous objectius, canviaré d´entrenaments, d´aspiracions. Entro en una fase de presa de decisions pel que fa a la meva vida esportiva xD Em passo a la moto d´aigua o què? ;)

Resum setmana-16 / Abril 2008
Cicloestàtica: 50 minuts 26,3 km
Córrer: 5 hores 58 minuts 50,5 km desnivell positiu 2320 metres
Caminar: 27 minuts 2,6 km desnivell positiu : 10 metres
Gimnàs peses: 23 minuts
Estirar: 37 minuts
Altres: 10 minuts
TOTAL: 8 hores 25 minuts 79,4 km desnivell positiu 2330 metres

Entrenament acumulat 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm
Les meves 98 curses 1988-2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/classificacionscurses.htm

II Cursa de Muntanya de l´Alta Segarra

Fins a l´últim moment no he tingut clar si correria; al final en veure els ganes de molts corredors tambè ens hem animat.

He anat tota la cursa sense forçar el ritme ja que el terreny no estava per arriscar. En sec m´hauria anat bastant millor pq en alguna zona he estat massa conservador. Tot i això he disfrutat molt, la sensació de correr amb pluja tota l´estona és incomparable a qualsevol altra cosa. Les vibracions que m´han provocat la gent animant al arribar impressionants.
Només per això val la pena fer la cursa. Al no anar a tope, m´ha agradat tambè que he acabat molt sencer i no m´hagués importat fer uns km més.

El meu temps 2:25:02 segons el polar; posició 16 de 69 acabats , uns 80 començats i uns 140 inscrits; tot i que avui amb la pluja tampoc m´importava, de fet no he mirat el rellotge en tot el recorregut. Tot i els problemes a causa de la pluja he fet 25 minuts menys que la cursa de l´octubre passat i això que hi havia més desnivell.

Resumint he acabat amb prou bon regust i he espantat els fantasmes que rondaven aquestes dues últimes setmanes pel meu cap. Llastima que algú que tenia moltes ganes de fer aquesta cursa no ha pogut finalitzar-la, estic una mica trist per això. Salut i l´any que bé a tornar-hi però amb un solet de collons!

Distància i recorregut: 21,6 km circuit més tècnic que l´any passat i amb 110 metres més de desnivell positiu. Aigua i fang a tope i sense deixar de ploure ni un segon.

Desnivell positiu: 1160 metres

Pulsacions mitges: 180 p/m

Pulsacions màximes i mínimes: 199 / 163 p/m

Parcials i pulsacions mitges per tram: Pujada Castell 2:45 (181) / Castell-Roca Bandera 7:50 (188) / Rocabandera-Sanaüja 9:45 (188) / Sanaüja-Antena 4:27 (195) / Antena- El Munt 8:43 (187) / Baixada El Munt 8:25 (181) / Pujada Pedrafita 14:00 (185) / Baixada Pedrafita 20:25 (179) / Pujada Lloberola 11:00 (181) / Baixada Lloberola 3:50 (168) / Pujada Torre Les Cots 12:55 (178) / Baixada Torre Les Cots 13:55 (172) / Última pujada 4:55 (176) / Cim última pujada- Sanaüja 22:15 (173)

Fotos de la web http://www.altasegarra.ces.cat/ ja que amb la pluja avui no hem tret la càmera a passejar.

Veure classificacions a: http://es.geocities.com/pluriesportista/sanauja2008.htm

Estic petat o què?

A 3 dies de córrer a Sanaüja segueixo en la mateixa dinàmica de la setmana passada; però ara encara pitjor; les sensacions positives ja gairebé no apareixen per enlloc i les poques ganes i la sensació de falta de força i motivació comença a ser preocupant.

Dimarts vam fer gran part del circuit de diumenge amb dues bestiotes pontsicanes, el Francesc Jové i l´Albert Balagué. El ritme va ser força bo i les sensacions una vegada més, agredolces. A les pujades dures em deixaven de roda, quan arribava a 180 pulsacions inconscientment baixava el ritme ja que només era un entrenament. Al pla i a les baixades seguia el ritme amb facilitat. Al final van sortir 18,5 km en 2hores 30 minuts a 155 pulsacions de mitja i 900 metres de desnivell. Va estar bé ja que no recordava massa bé el circuit i a més vam poder comprovar que els corriols han augmentat amb el canvi de recorregut. L´unic contratemps va ser una patinada en una riera en iniciar la pujada a Lloberola on les bambes se´m van quedar xopes i asqueroses (sort que vaig adquirir una rèplica exacta jejeje) i a sobre em vaig donar un cop al turmell que espero que no passi d´això. Tambè alguna petita ferida als dits pel rossament en els trams de baixada que m´aconsellen fer repòs.

Per això avui només he sortit una estona, pujant dos cops al castell i fent el camí del Calvari i el de Valldans. 1 hora sense forçar el ritme un cop més i novament deixant una incògnita en el meu estat de forma.

Així doncs espero que diumenge em surtin les forces que no n´estic segur tindre dins, i fer un paper digne en el que era (soposo que encara és) el meu objectiu de la primera part de temporada. Ara que a partir de dilluns faré un canvi radical en els meus entrenaments i segurament competicions...

Que creieu vosaltres que em passa? alguns em diuen que he entrenat massa, que no descanso (que si que ho faig), que m´he sobreentrenat (tampoc crec que sigui això). Jo diria que m´estic tornant un comodon i que necessito canviar entrenaments, per exemple mes BTT, més peses...menys córrer i quan ho faci no sentir-me obligat a millorar.

Resum setmana-15 / Abril 2008

Tanquem la setmana amb no massa entrenament acumulat, donat que les sensacions tampoc han estat del tot positives. Per tant a tocat regular i augmentar descansos.

Zero entrenaments amb la BTT, ni tan sols de carretera...he seguit amb la meva preparació específica de cara a Sanaüja amb 2 entrenaments i la Mitja marató de diumenge...que al cap i a la fi he deduït donada la meva actitud en cursa que era un entrenament més, sinó malament rai...

La resta un dia de gimnàs i un altre nedant tres quarts d´hora. A veure si durant aquesta setmana recupero les ganes.



Resum setmana-15 / Abril 2008
Cicloestàtica: 32 minuts 16,0 km
Córrer: 4 hores 45minuts 49,0 km desnivell positiu 1045 metres
Caminar: 30 minuts 3,0 com desnivell positiu : 10 metres
Elíptica: 12 minuts 1,2 km
Natació: 48 minuts 1,3 km
Gimnàs peses: 1 hora 15 minuts
Estirar: 35 minuts
Altres: 30 minuts
TOTAL: 8hores 37minuts 70,5 km desnivell positiu 1055 metres

Acumulats 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

Mitja Marató d´Igualada

"Se juega como se entrena" aquesta és una de le màximes com molts dels entrenadors utilitzen a l´hora d´explicar el rendiment dels seus jugadors. Es pot dir que a mí a la cursa d´avui m´ha passat això mateix. Si recordeu fa un parell de dies quan us explicava les meves sensacions entrenant aquesta setmana, passaven de l´eufòria i gran sensació de força a la sensació d´agotament i poques ganes de patir. Doncs això avui s´ha calcat en la meva cursa al mi.límetre.

Com gairebé sempre, amb el temps just, m´he presentat a Igualada disposat a fer la Mitja marató de l´Anoia.
La cosa no ha començat massa bé perque no he trobat el transmissor de pulsacions del meu pulsometre per enlloc, i això que pensava que l´havia agafat. Primer cop a la meva moral ja que jo "sin pulsometro no soy nadie" jejeje.

Sortida i desseguida agafo un ritme ràpid però còmode; a uns 3:45 min/km. Les sensacions prou bones; però clar...no podia saber a quantes pulsacions bategava el meu cor.
Em mantenia en un petit grup on transitava tambè la primera fèmina i el fet de que hi hagues la bici amb el cartellet em motivava a seguir remant. Pas pel km 5 en 18:51.

Això ha durat fins al km 6 aproximadament, quan després del primer havituallament m´he atragantat amb l´aigua i mig tossint mig bebent se m´ha anat escapant el grup. Una llàstima perque estava portant uns temps fantàstics fins al moment.

El cop no l´he paït massa bé i he començat a baixar el ritme. Tot i això he passat pel km 10 en 40:02. Ara era el moment de fer km a 4 i poc i anar conservant una mica la màquina de cara al tram final. Però algunes rampes de més en el recorregut (a la web marcaven uns 130 metres de desnivell i al final n´han sortit més de 200). Un parell de km a ritme de 5 min/km m´han fet dafallir en les meves ganes de rebaixar marca. A més la cinta que portava a la cama per aguantar el xip em rossava de mala manera i he hagut de parar a canviar-me´l de cama.


A partir d´aquí m´he deixat arrossegar fins a final de cursa. Els atletes m´anaven passant i s´allunyaven de mi sense massa dificultat. Pas pel km 15 en 1:04:30.




Els últims km en clara baixada i les meves cames que no anaven; tot i que més que de cames el problema erà del cap, ja que he mostrat una poca capacitat de sofriment mai vista en mi fins avui. Al final 1:31:55; sense marca personal tal i com em mereixia avui (només 24 segons més que a Balaguer però ja m´està bé per burro i vago jeje). Posició 77 de 290 atletes que han acabat (i 25 de 62 de la categoria M2).

Xerrada amb els companys de Sant Guim (x cert gran temps avui del Jordi Carulla, felicitats!), estiraments una estona i sense mirar l´entrega de trofeus cap a casa a descansar i a recuperar-me psicològicament de cara a Sanaüja la setmana que ve.

Parcials kilomètrics: 3:31 / 4:03 / 3:44 / 3:44 / 3:47 / 3:58 / 4:08 / 4:14 / 4:20 / 4:30 / 4:41 / 5:13 / 5:18 / 4:43 / 4:34 / 4:31 / 4:34 / 4:23 / 4:23 / 4:37 / 4:27 / (0:27)

Parcials 5 km: 18:51 / 21:11 / 24:31 / 22:29 / (4:54)

Parcials 10 km: 40:02 / 47:00 / (4:54)

Temps final mitja: 1:31:55

Classificacions: http://www.atletisme.com/classificacions/igualada/res2008g.htm

I Trobada de Penyes Blanc-i-blaves de les Terres de Lleida a Ponts

Avui jornada blanc-i-blava al 100%. La penya del poble (Penya Blanc-i-blava de Ponts i comarca / Perikos del Llobregós) al ser la més antiga de la provincia de Lleida s´ha decidit a organitzar la I Trobada de penyes perikes de ponent. La jornada ha estat tot un èxit, amb la presència del "Presi" i una bona representació de la directiva ( Joan Collet, Xavi Andreu,...). Les penyes assistents han estat Penya Espanyolista Alt Urgell, Pericos del Pallars, Penya Blanc-Blava del Solsonès, Penya Blanc-Blava Urgell i Segarra i Pericos de Ponent (Lleida); i evidentment la Penya de Ponts i comarca amb components de tots els pobles de la conca del LLobregós (Torà, Sanaüja, Ponts, Ribelles, Vilanova de l´Aguda,...) En total uns 375 pericos. Els grallers de Sanaüja han amenitzat la festa i hi ha hagut a part del dinar, visita del Dani a l´ajuntament, pirotècnia, activitats per la mainada i disco mòbil. En resum, un èxit total i a veure si ho pdem organitzar algun altre any!

Veïns d´un company silenciós

el nostre estimat Llobregós.

Cadascú la nostra història,

cadascú la nostra glòria.

Però, a tota aquesta gent

ens embolcalla un sentiment,

els dies de futbol

ens il.lusiones tu sol:

ESPANYOL!!!

Sensacions oposades

Aquesta setmana estic experimentant els dos extrems pel que fa a les sensacions que pot tindre un esportista. Per un costat algun dia m´he sentit eufòric total pensant que a les pròximes curses m´ho puc menjar tot i fer grans classificacions i altres dies faltat de forces i decaigut pensant en quins merders m´estic posant i que les pròximes competicions no estan fetes per mi i que no donaré la talla. Normalment no tinc aquests baixons i pujadons de moral pel que fa als meus entrenaments i a la resta d la meva vida molt menys ja que em considero una persona bastant equilibrada i sempre acostumo a tindre el mateix to vital.

Tot va començar dilluns, quan vaig fer unes sèries urbanes per Ponts de 2,3 km, en concret 5; fulminant els meus registres de començament d´any en pràcticament un minut en totes les sèries. Això em va donar una idea que el meu progrés des de que va començar l´any està essent meteòric i la moral de cara a la mitja d´Igualada i sobretot per la cursa de Muntanya de Sanaüja es va posar pels núvols. Fins i tot fent calculs de temps, em sortien uns temps estratosfèrics pel meu nivell mostrat fins al moment.

La cosa va canviar l´endemà mateix quan vaig anar al gimnàs disposat a fer màquines després d´unes setmanes de poca activitat. Em vaig notar fluix i amb poques ganes d´entrenar. Tot i així vaig acabar l´entrenament previst per aquell dia.
L´endemà més del mateix; vaig anar a Sanaüja a "reconèixer" el circuit de la cursa del dia 20. I un altre cop sense ganes; volia fer una tirada llarga de 3 hores corrent i vaig acabar alternant caminar i córrer amb unes tristes 135 pulsacions de mitjana. Les dures rampes em van posar a lloc i les cames estaven endolorides dels entrenaments acumulats. A més vaig veure que el terreny molt tècnic de Sanaüja causaria "estragos" en la meva poca experiència en curses de muntanya i que segurament el dia de la cursa no podria mantindre el nivell previst.

Finalment ahir vaig decidir que posava el fre, no fos cas que estigui un pel sobreentrenat, per tant és hora de fer cas al cos. Si no te ganes no el forço. Vaig fer una estona de cicloestàtica i tres quarts d´hora de piscina i cap a casa.

I res més fins diumenge a veure que tal em va la Mitja Marató d´Igualada. No em marcaré grans objectius; només superar el temps marcat en la meva única Mitja disputada fins al moment; 1:31:21 a Balaguer. Si veig que faig bons parcials apretaré fins al final i sinó em deixaré portar a ritme per superar l´1:30. Ara que si no ho supero, he de reconèixer que la decepció serà gran i la moral de cara a Sanaüja llavors si que caurà en picat.

Ja us explicaré q tal el diumenge, de moment avui a nedar una altra estona i demà a la "I trobada de Penyes periques de les Terres de Lleida" que es farà aqui al poble. Espero que no em deixi KO per l´endemà jeje

Analítiques i prova d´esforç

Qui no s´ha fet mai un anàlisi de sang i orina i/o a prova d´esforç per orientar el seu entrenament durant tota la fase de preparació per la competició? Aqui us deixo el que es mira en cada una d´aquestes proves.
Dades a observar en les analítiques:
ÀNALISI DE SANG
-Índex de glucèmia (quantitat de sucre). Ha d´estar entre 70-100mg/ml en dijú. (els diabètics donen valors alts pq no acumulen la glucosa i se´ls queda a la sang)
-Índex de triglicèrids (quantitat de grasses)
-Índex de uricèmia (quantitat d´àcid úric)
-Hemocromocitometría (quantitat d´hematies)
-Colesterolemia (concentració de colesterol)
-Índex de HDL (lipoproteïnes d´alta densitat = colesterol bo)

ÀNALISI D´ORINA
S´hi observa:
-Color
-Densitat
-Aspecte
-Pes específic
-PH

S´hi busquen restes de:
-Proteïnes
-Glucosa
-Cossos quetònics
-Bilirrubina
-Sang
-Nitrits
-Urobilina

PROVA D´ESFORÇ
Elements de que consta:
-Vista complerta
-Anàlisi d´orina
-Exploració espirogràfica de les capacitats pulmonars.
-Electrocardiograma en repòs i durant l´esforç
-Presa de la pressió arterial en repòs i durant l´esforç.
-Revisió de la vista, oïda i de les parts del cos que intervinguin en l´esport practicat.

Resums setmanes 13 i 14 / Març-Abril 2008

Ara fa uns dies que no explico que tal estan anant els meus entrenos; una mica per mandra i una mica per estar més ocupat del compte se´m va colar sense fer el resum de la setmana passada, però avui us posaré una mica al dia de com està anant la cosa.

De fet ho estic encaminant tot cap a la cursa de muntanya que m´espera el dia 20, i estic portant uns entrenaments una mica atípics en mí. He deixat gairebé totalment de banda el gimnàs i la natació i m´estic centrant en el córrer per muntanya i en la BTT.

Entrenaments de sèries en pujada i baixada per trialeres i camins amb bones pendents; augment del volum de km per muntanya considerable i intentar no competir tant els diumenges ja que això a vegades no és tot lo positiu que es pot pensar, ja que limita els teus entrenaments.

En aquestes dues setmanes he fet 3 sortides en BTT, i 7 dies a pota ( 2 de sèries + 3 de fons + 1 caminant + 1 cursa). A més he anat 3 dies al gimnàs però completant entrenaments bastant pobres i fent anar més el pico que els músculs.

La sortida que més remarcaraia va ser la del dimarts 1 d´abril; van ser 34 km corrent a peu per muntanya, amb 700 metres de desnivell en 3 hores 16 minuts. La volta va ser guapa guapa. Sortint de Ponts cap als Trulls i després fins anar a trobar la Carretera de Mirambell i baixant fins a Forniguera, d´allí direcció Sant Miquel fins trobar el camí que em va dur fins a Santes Creus. La Baixada la vaig fer per la masia Armengol i per la vall fins a Vilanova de l´Aguda i una cop allí ja gairebé de nit agafant el cami que va fins a Ponts. La hidratació va anar a càrrec d´ampolles d´isotonica que havia repartit estratègicament unes hores abans amb el cotxe. Vaig arribar completament de nit i amb les cames petades, mai