Bicicletades 2010

Des d´aquell 10 de juliol de 2009 a Serraseca, en que va començar el meu declivi esportiu; es pot dir que no havia tornat a tocar la bici. Des de llavors, tret d´algunes sessions indoor, poc més de 50 km en gairebé un any repartides en una sortida de BTT i una altra de carretera. Molt trist pel que estava acostumat....

Durant la meva convalescència cervical (dic cervical x posar-li un nom ja que els metges no en tenen ni pixa d´on em venen els marejos i malestars varis que encara pateixo massa sovint) he aguantat el tipo com he pogut pel que fa l´esport; a l´hivern, de cada 7 dies, me´n trobava 6 de malament i un de bé i ara que ha arribat la primavera 5 de bé i 2 de malament... algo s´ha guanyat...ja veurem ara amb la calor com pintará la cosa...

Doncs el que deia, que les sortides en bici havien quedat en l´oblit tot el darrer any. Aixó si, el dia que em trobava una mica bé sortia a correr per la muntanya a ritme e trote cotxinero, per mantenir les carns al seu lloc. 60 sessions de córrer en 10 mesos considero que no estan gens malament tenint en compte l´estat llastimós en el que m´he trobat.

Bé, doncs arribaven les bicicletades a l´escola i el repte estava servit. M´aguantaria el cos? A més jo sempre que havia tocat bicicletada la feia sencera, es a dir..anava en bici fins l´escola i despres feia la bicicletada amb els nens per finalment tornar en bici cap a casa. La resposta van ser 15 hores i 270 km de BTT en 7 sessions, sense practicament marejos (algun que altre en vaig tenir).

A més les cinc bicicletades van anar molt bé i vam fer més km que mai amb els nens; i fins i tot l´escola de Sant Antolí es va animar enguany i vam arribar fins a la Panadella.

En resum prova superada milor del que em pensava, i a veure si això va ser el primer pas per començar a veure el final del tunel.

Pedalada del Segre 2009

Aquest matí s´ha dut a terme la ja clàssica Pedalada del Segre d´aquí a Ponts.

Un any més he complert amb la tradició i no hi he corregut (des de que era Copa Catalana i/o Provincial de BTT no hi corro); tampoc hagués pogut ni que m´ho hagués proposat...o potser sí, però no el recorregut llarg de 53 km amb un desnivell de 1600m+

Segurament m´hagués decantat pel recorregut intermig de 41 km i 850m+ ; tot i que al final res de res, potser l´any vinent... Doncs he anat a fer un cop d´ull a l´ambient cap allà migdia quan els corredors anaven arribant.

Pel que fa a les meves molèsties cervicals sembla ser que estan bastant controlades i potser algun dia d´aquests provi d´agafar la BTT; la de carretera no, doncs la posició adoptada és fatal per l´esquena... De mentres us diré que estic intentant córrer; dic intentant ja que el nivell és patètic si el comparo amb el de fa un parell d´anys; això sí, ja he anat a córrer 7 o 8 cops aquest setembre i una mica de millora hi ha hagut, sobretot pel que fa a les sensacions, ja que allò d´anar ràpid de moment queda a l´oblit...pas a pas i ja veurem...

Le Tour a Serra-Seca

Doncs l´entrada número 200 del Blog correspon a la ja tradicional visita al Tour de l´any. Aquest cop l´etapa escollida no tenia gaires dubtes ja que el Tour passava relativament aprop de casa; i a més a més tindria la possibilitat de veure un altre cop en viu i en directe el millor ciclista de tots els temps...

El dilema el dia anterior va ser com anar fins al Coll de Serra-seca, doncs el lloc escollit per veure passar el pilot estaa clar, les possibilitats eren varies:

1-COTXE+BICI DE CARRETERA. Anar en cotxe fins a a l´area de servei de Bassella i des d´allí amb la bici de carretera fins a Serra-seca. Una opció similar era deixar el cotxe a Ogern. (30-40 km pedalant)

2-COTXE+BTT. Anar en cotxe fins a Clarà i d´allí per camí fins a Cirera ( a 6 km de Serra-Seca). (20 km pedalant)

3-BICI DE CARRETERA. Descartada lópció de pujar pel cantó de Bassella i Ogern per haver de passar per dins d´un túnel amb el perill que comporta ; quedava l´opció Biosca-Solsona . (90 km pedalant).

4-BTT. Pujant alternant camins i carretera per Vilanova de l´Aguda i empalmant a la carretera vella que va de Sanaüja a Solsona, desviant-me per Clarà i empalmant per camí fins a Cirera. (teòricament 80 km pedalant).

Bé doncs l´opció escollida va ser la més rocambolesca de totes: Opció 4-BTT. I a sobre vaig calcular una mica malament els km ja que m´esperava fer-ne uns 80 i al final van sortir-ne més de 100!!! I tot això amb un mes sense haver tocat practicament la bici...

L´hora que passaria l´etapa per Serra-Seca estava fixada a les 14:30 aproximadament així que m´ho vaig prendre amb calma i em vaig aixecar a les 9 per preparar-me la minimotxilla amb l´imprescindible per fer el recorregut i passar gairebé tot el dia fora de casa: ampolla d´aigua de 300 ml per afegir a la del bidó de la bici; eines, camara, bocata, barretes de cereals i fruits secs, mòbil, crema pel sol, gorra i camara de fotos (que feia bulto com la resta de coses).

A les 10:30 vaig sortir direcció Tour de France; fins a Vilanova de l´Aguda bé, allí vaig carregar aigua i amunt amunt...per camins passant per masies com Bancal i Rossells (vaia pujadota la de Bancal "quiuvaparir"!!!!) i després per carretera fins a Solsona (pensava que hi havia menys km però no s´acabava mai i tot picant cap amunt.

Dic fins a Solsona perque em vaig liar i no vaig agafar el desviament de Clarà cosa que em va fer donar volta per Solsona ; on vaig passar pel mig de l´Sprint Especial que hi havia preparat amb la gent aplaudint (era l´únic que anava en bici per allí, quina diferència amb els ports francesos on surten bicis de tot arreu!) i tambè per davant d´una filera de bicis d´spinning col.locades estratègicament en un garatge emulant el muntatge de BCN del dia anterior.

Bé, i de Solsona cap a Cirera on hi havia ja algunes rampes i força públic ja, però pel port encara faltava i tot i que ja portava 50 km a les cames vaig decidir arribar-m´hi. Baixada de 5 km i per fi el port!!!!!! Debia ser vora les 2 de la tarda ja i no faltava molt per a que passessin els corredors.

Primer grupet escapat on em va semblar distingir l´Oscar Pereiro, que després va ser que no ho era, perque va abandonar precisament aquell dia de petat que estava ja. I al cap d´uns deu minuts el gran pilot, encapçalats pels Astana d´Armstrong i Contador.

El pas va ser força lent, no pas pel pendent de la recta en la que estava (conto que hi debia haver un 4% de desnivell allí, doncs em vaig quedar al km 1 ó 2 del port ja que estava rebentat xD, més que el Pereiro si, bastant més...)

I res, un cop passat el pilot i menjat el bocata de rigor vaig iniciar la tornada que es prometia dura ja que la calor s´havia fet més insistent i fregavem els 35 graus.

Dos km de baixada i seguidament 5 de pujada que em van deixar ja tocat. Només em vaig trobar dos ciclistes fent el mateix recorregut i encara anaven més lents que jo. Un cop a Cirera me la vaig jugar per un camí que era el que creia que duia a Clarà, més pujada uf! Primer peu a terra que va durar pocs metres, menys de mig bidó d´aigua em quedava i l´havia de distribuïr en petits glops durant més de 30 km! Sort que el camí era el correcte i empalmava al coll de Clarà...d´allí a cops planejant i amb força baixada (tot el que havia pujat venint xD) vaig anar fent però molt tocat ja per la calor i la falta d´entrenament!.

Un cop passat el trencant de Madrona, aquest cop vaig decidir canviar la ruta de tornada i em vaig desviar cap al camí de Santes Creus del Bordell, doncs un cop allí em coneixia perfectament la ruta i m´estalviava un tram de pujada...però tot i així em van tocar 3 km de pujada fins a l´ermita...segon peu a terra! ja no quedava aigua al bidó, auqest cop van ser més de 500 metres i ja no podia més, vaig tindre que parar en una ombra a reunir forces, tenia que arribar a casa fos com fos. Sabia que lo dificil s´acabava a dalt a Santes Creus i d´allí tot baixada fins a Vilanova on em refrescaria a la font com un boig! Un cop a dalt vaig decidir baixar per l´Armengol, es a dir una trialera trinxadora que em va acabar d´adobar el cul, els ous, els canells, les cervicals i tot sencer...mentre baixava somiava en arribar a la font i tirar-me aigual per sobre i de tant en tant veia "espejismes" en forma de cocacola fresqueta.

Finalment vaig arribar a Vilanova i allí vaig tindre el refresc esperat i merescut; vaig descansar 15 minuts i seguidament el camí fins a Ponts van ser flors i violes; això sí...l´endemà un mal de cap i de cervicals bestial....es que no es poden fer aquestes ruqueries!

Resumint, van ser 101 km, amb 1700 metres de desnivell positiu i 6 hores pedalant a una mitja de 17,2 km/h i amb poques ganes de repetir l´"assanya"....

Bicicletades 2009

Quan s´acosta el final de curs, com ja és tradició des de la meva arribada a la ZER, em dedico a fer bicicletades amb els alumnes de la classe dels grans de les 5 escoles on treballo.

Normalment intento buscar un recorregut d´uns 10-15 km, amb desnivells el menys pronunciats possibles (tot i que a voltes és difícil , doncs la Segarra és una comarca amb força"tobogans") i sobretot que es pugui arribar a algun lloc bonic dels entorns dels diferents pobles.

Aquest any m´he decantat per anar a les diferents escoles des de casa amb la BTT i així de passada completar uns quants km més pel meu compte que no m´aniran gens malament (a vegades penso en la idea de fer-ho més permanent això d´anar a treballar en bici). A part, els nombrosos dies que vaig estar buscant camins pel meu compte. En total uns 400 km de BTT per la Segarra al sarró.

Tambè he aprofitat (com faig cada any per aquestes dates) per desenterrar la vella John Luck de l´anonimat a que la condemno la resta de l´any (vaig fer dues de les bicicletades amb ella i dues amb l´Alma).

A les bicicletades de Biosca i Sanaüja vam anar al mateix lloc: les rutes del Llobregós, i en concret fins a un molí destruït i un petit salt d´aigua que hi ha. A Sant Ramon vam anar a la població veïna de les Oluges, on vam aprofitar per fer un joc d´orientació que va resultar molt divertit. Finalment a Plans de Sió (Pallargues) vam optar per fer una volta on vam visitar fins a 5 pobles petits de la zona (Ossó de Sió, Bellver de Sió, Montroig, Pelagalls i Sisteró) per acabar empolsegant-nos a les obres del Canal Segarra-Garrigues. Vall d´Ondara l´altre municipi de la ZER, va preferir deixar la bicicletada per una altra ocasió.

La valoració no deixa de ser d´allò més positiva, ja que veus que els nens s´ho passen d´allò més bé (sempre n´hi ha alguns que això de pedalar els va més que a altres) i sense adonar-se´n coneixen els entorns dels seus municipis a la vegada que tenen contacte amb la flora i la fauna i aprenen nocions d´orientació i valors com el companyerisme, l´esforç, la superació personal,.. La veritat és que algun futur as de la bici he vist aquests dies per la Segarra! les noves generacions de bikers estan garantides! :P

Tots cap a Vilanova! Torna "L´Esgarrinxada"

Aquest diumenge dia 24 de maig es cel.lebrarà la segona edició de la Pedalada de Vilanova de L´Aguda "L´Esgarrinxada". Aquest any la cosa s´ha "professionalitzat" una mica i es farà pagar 10 eurets als federats i 18 euros als no federats. La prova estarà organitzada per l´Associació de joves de Vilanova de l´Aguda i pel Motoclub Segre.

Es podrà escollir entre tres recorreguts; el més llarg de 47 km el qual te algunes trialeres canyeres i te una dosi considerable de duresa, i dos circuits més per als menys entrenats de 35 i 20 km.
Crec que no hi haurà classificacions ni temps; això sí, al final hi haurà botifarrada per a tots els participants.

Inicialment la meva intenció era anar-hi des de Ponts ja en bici i un cop a Vilanova fer un dels recorreguts curts; però al no estar federat no crec que pagui 18 euros per fer 20 km, i a mi darrerament la botifarra em senta malament (acabo passant la nit amb febre i vomitant; no malpenseu xD).

Això sí segurament surti a fer ruta en BTT diumenge, qui sap si per la zona de Vilanova a donar anims de passada. Aquesta setmana ja estic començant a acumular km amb la bici, i la cosa va d´allò més bé, torna la motivació per perdrem per camins durant tota la tarda (avui han estat 4 horetes i dimarts 3 i mitja); que duri!

P.D: A veure si us animeu a anar a Vilanova aquest diumenge!

III Duatló d´Alpicat

Doncs al final ha estat que sí.... les ganes han pogut més que el poc entrenament que portava a les cames (vaig començar aquest dilluns xDD).

A les 7:30 m´he llevat i a les 8.30 ja estavem rumb cap Alpicat amb la furgo de mun germà. Almenys un dia a la meva vida que no arribo amb el temps just a la sortida, m´ha donat temps fins i tot d´escalfar una mica ;)

Allí ens hem trobat algunes de les bèsties de Ponts: Murci, Gabernet...i tambè els que venien nomès a animar; entre ells la bèstia de les bèsties: lo Comanche, que no se li ha ocorregut cap altra cosa que baixar des de Ponts en bici de carretera amb la boira que hi havia a les 8 del matí...n´hi ha d´haver de ganes! Ara es prepara per ser el primer pontsicà en acabar un Ironman...de moment porta les piles ben carregades i segurament ho aconseguirà.

Uns 215 inscrits al duatló "pro", la cosa prometia, i es respirava un bon ambient de cursa. 6,5 km a peu + 19 km en BTT i 3 km a peu per endavant.

La sortida per mí, ha estat menys tensa que en altres ocasions. Avui de fet el pulsometre em marcava només 110 pulsacuions abans de començar (normalment estic entre 130 i 140...cosa dels nervis).

La intenció era fer el duatló molt tranquil, i no cebarme al començament, no sigués cas que al final ho paguessa.

Sortidaaaaa i deixo passar a la penya, em col.loco entre els 100 primers i na fent, debia anar a un ritme de 4:15 el km, lluny del que estava acostumat fa 7 ò 8 mesos, però necessari per poder fer la prova fins al final. De tant en tant pegava algún petit aceleron i sorprenentment em trobava força bé; però he aconseguit controlar les meves ansies i m´he quedat quietet, sense tirar cap endavant. Tot i això el pulsometre s´anava movent entre 190 i 200 pulsacions, sobrepassant-es algunes vegades

La transició ha estat bastant ràpida, i allí he recuperat algunes posicions, entre d´altres la del Murci, tot i qùe desprès m´ha tornat a passar.El principi de la bici ha estat un seguit d´avançaments a gent que està més acostumada a córrer, volia agafar un grupet wapo per posar-me a roda però cap ritme em convencia i anava tirant endavant fins que m´he estabilitzat.

El circuit evitava al màxim les zones de fang, doncs el van haver de canviar perque l´altre estava impracticable; i s´ha de dir que han aprofitat al màxim la zona en la què estàvem. Ha superat les meves expectatives, que d´altra banda eren bastant baixes, pensava que seria tot pla...però ens hem trobat amb alguns corriols i algunes rampes amb bastant desnivell, tot i que eren de 200 o 300 metres com a molt. La veritat es que no es pot demanar més saben com és el terreny de la plana.


Durant aquest tram en bici, les meves sencacions seguien sent massa bones havent començat a entrenar aquesta mateixa setmana, i m´he frenat perque tenia por de que després em faltessin les forces.









A la T2 no m´entraba el ket (bamba pels pixapins, no us enfadeu eh...) i he perdut una mica de temps però tot i això força ràpid. A partir d´aquí si que ja he baixat el ritme, acostumat a anar amb la bici a menys pulsacions (entre 170 i 180) ja no he tingut ganes de tornar-me a posar a 200, i com que no venia ningú per radere, he fet els últims 3 km a un ritme força baix, crec que a uns 5 o 5:30 el km.

Total que he arribat molt sencer; 1:32:56 segons el meu pulsòmetre, posició 58 d´uns 215 força aprop de la resta de pontsicans , els parcials: 29´corrent + 40´en BTT + 14' corrent.

El desnivell no el se exacte, ja que el pulsòmetre ha quedat ple a mitja cursa...però calculo que uns 50 metres en els trams a peu i uns 300 metres+ del circuit de BTT.

Resumint; molt content, ja que no m´esperava estar tan endavant tan aviat! crec que si haguessa estat avui bé hauria quedat entre els 20 primers sense problemes, pro això ja és dir massa...de moment almenys he agafat motivació per començar la segona semana d´entrenament.

P.D: Demà o demà passat, si puc penjaré totes les fotos, que n´hi ha moltes i potser us hi trobeu ;)

Temptat....

Sóc un cas; només he entrenat dos dies (dilluns i dimarts) i ja se´m passa pel cap competir aquest diumenge al III Duatló d´Alpicat....que algú em tregui la idea del cap!

Es tracta d´un duatló en el qual no fa falta estar federat; l´any passat el vaig anar a veure i a tirar fotos.

http://loputoamo.blogspot.com/2008/01/veient-el-ii-duatl-dalpicat.html

Serán 6,5 km corrent + 20 km en BTT + 3 km corrent...tot i que segurament hi haurà modificacions donat que el circuit en bici ara mateix és un fanguitxer.

El fet que fins l´últim dia et pots apuntar (15€ + 5€ de recàrrec) farà que m´ho pensi fins l´últim moment. Les ganes em diuen d´anar-hi però el cap i ,lo que és pitjor, el cos em diuen que ni boig. Si hi vaig serà per rodar a ritme cotxinero, sense forçar gens ni mica, ja què no estic per grans esforços ara mateix, tot i que és un duatló en el que si un està ben entrenat es pot fer molt bon paper.

P.D: Avui s´ha trencat la meva ratxa de dos dies d´entrenaments consecutius jaja; doncs he estat de reunions fins passades les 10...no serà per falta de ganes; demà a tornar-hi.

Les fotos són de les q vaig tirar en l´edició de l´any passat.

12 imatges per despedir el 2008

Un cop gairebé acabats els àpats familiars i posant la vista enrere al 2008, s´hauria de fer una mica de balanç de l´any. No us espanteu!! De moment no us atormentaré amb el rollo del resum dels km, temps d´entrenament, competicions, etc,...sinó que us deixaré amb els meus 12 moments del 2008 a nivell esportiu, 12 imatges per 12 mesos d´esport a tope (la segona part de l´any no tant!...jeje).

Trekorientació a Vallbona de les monges, una experiència per repetir

Quart de Marató de Tàrrega. Bones sensacions.

Debut a la Mitja (Balaguer) amb 1:31

Retrobament de sensacions bikers a la Transsiscar

Marató de relleus per equips de 4 al Sícoris. Una bona experiència!

Correcuita a les Borges Blanques. Muntanya de secà de la bona

Debutant al Duatló (Sant Guim de Freixenet)

Esgotat a Torà. Va valdre la pena

La feina! sempe un plaer!

Sanaüja sota la pluja. Regust agre-dolç. Al 2009 tornaré.

Puigverd de Lleida, el punt d´inflexió!

Les sortides en BTT pel Mig Segre i la Noguera, lo millor de lo millor!

Gazza, una bèstia irrepetible!

Paul Gascoine, als seus 41 anys sembla estar vivint els seus últims dies o mesos de vida. Les seves addiccions a l´alcohol i a tot tiùs d´excessos l´han portat per enèsima vegada a una clínica de rehabilitació després de passar per estats lamentables pels hospitals de tot el Regne Unit. Desordres alimenticis, transtorn bipolar (alternància d´estats de màxima eufòria i de depressió profunda i canvis d´humor continus i ansietat per un tub, que ja no sap com parar.

Darrerament ja ha declarat que li queda poc temps de vida i que "Els amics em diuen que tinc més vides que un gat, i és així; però aquesta és la última!". Així mateix el seu fill de 12 anys ha dit que "La mort del meu pare està propera" que ajudar-lo "és una perdua de temps" i que "si poguessa demanar un desig, desitjaria que ens deixés".

Gazza potse per últim cop ha contraatacat i ha dit que ho intentarà, que sap que és la seva última oportunitat i que no pot beure més. I s´ha cagat en la seva ex-dona per fer publicitat amb el seu fill de tot això. Ànims Gazza! Llarga vida al rei!!

Apagueu el so del blog (a la part dreta baixant) i disfruteu!

P.D: Vaig fer un acomiadament d´any amb una sortida BTT típicament noguerenca pels voltants de Ponts i la vall de Vilanova de l´Aguda. Ja no recordava les bones sensacions que em dona l´Alma i els voltants del poble!! Cal aprofitar totes les petites "treves" que dona el dur temps de la zona (quan el termòmetre puja de 5 graus cal tirar-se a la muntanya, doncs no és habitual, ni molt menys). Bon any a tots i a tope pel 2009!

Fotos de la Transiscar 2008

Després d´haver regirat internet en busca de fotos de la Transiscar disputada la setmana passada, he aconseguit per fir visualitzar-me en alguna foto treta per l´organització. Us deixo amb les que m´he guardat. A veure si m´hi reconeixeu ;)

Si voleu veure més fotos de la prova, consulteu la web: http://www.clubciclistagramunt.net/

Transiscar 2008

7:45 del matí mun germà em desperta airadament. Que passa? Doncs que estavem inscrits a la Transiscar i donen el tret de sortida ales 8:30. Carreguem bicis sense menjar, ni beure ni passar pel lavabo, agafant-ho tot amb un "rapat" i ens dirigim cap a Agramunt. Al cap de 2 ò 3 km ens adonem que el Jesús s´ha deixat el casc..quin cap!! au mitja volta i a buscar-lo.

Al final arribem a les 8:20, retirem els dorsals a correcuita i ja estem apunt per pedalar. Per un moment miro el pulsometre i sorpresa: 140 p/m; miro cap avall i veig les meves cames al terra; pro si encara no hem començat! Massa nervis! Per anar amb aquesta tensio millor haver-nos quedat a casa.

Sortida neutralitzada (uns 500 bikers) fins a la sortida del poble...però el del cotxe de polis que anava davant es pensava que estava rodant una pel.licula de persecucions americana, marcant un ritme bestial; sense donar opcions a escalar massa posicions dins del neguitós pilot.

He sortit com sempre davant, el ritme era força alt i allí aguantaria poca estona, com que quedaven molts kilòmetres m´he anat deixant caure fins a la posicio 30 o 40 i "anar fent". Les sensacions eren força bones i l´"Alma" anava d´allò més bè. Camins enreguerats i trialeres cada cert temps formaven la base de la Transiscar d´aquest any.

Fins al punt on es separaven el recorregut curt i el recorregut llarg (La Donzell) anava força bè de forces però a partir d´aquí he comenat a notar que nomès portava 140 km acumulats a les cames des de que he tornat a entrenar.

Al pla tirava fort però les pujades em matxacaven més del compte. Però no era l´unic que anava així, no em pasava gairebé ningú; tots anaven bastant trinxadets. Debia rondar la posició 60 en aquell moment.

L´últim avituallament ha estat un regal del cel. I just quan semblava que les forces em tornaven, quan faltaven 6 km plasss punxada. Quina putada! Amb feines i treballs he canviat la càmera; no tenia ni força a les mans ja. Uns homes m´han vingut a ajudar, i en uns 8 o 9 minuts estava de nou sobre la bici per acabar poc content. Obsequi d´uns mitjons i xerrada amb la gent de Ponts, que n´estava minat, avui sortien pontsicans de sota les pedres.

Al final 49,4 km a una mitjana de 19km/h i 780 metres de desnivell positiu. Mitjana de pulsacions de 177 p/m i màxima de 199 p/m. 104è classificat de 271 participants acabats de la ruta llarga. De la meva categoria (èlit), 31è de 54. Si no haguessa punxat hauria quedat al voltant de la posició 70. Lluny però del que haguès volgut; però tal i com estic ho haurem de donar per bo. Com a dit l´Ave Fènix, almenys aquest curtiment haurà servit per posar-nos una mica a to.

Mun germà ha fet una digna 124a posició de 174 acabats en la ruta curta, prou bon resultat tenint en compte que no tocava bici desde fa 4 o 5 anys.

Com que ell ha corregut no tinc reportatge gràfic de primera mà; quan en trobi a la xarxa ja en penjaré alguna, així com les classificacions oficials que les podeu trobar a http://www.clubciclistagramunt.net/transiscar2008/t08ll.htm

"Atrapat" per la nit!

Com que ultimament li estic agafant gustet a això de pedalar de fosc ahir vaig deixar que passessin les hores de més sol i quan eren cap allà les sis vaig decidir fer dues horetes i mitja de pura BTT: Ponts- Castell- Els Trulls- Mirambell- Forniguera- Santes Creus de Borell- Sant MIquel- Vilanova de l´Aguda- Ponts.

Així l´última mitja hora seria de fosc total per camins ja no tant pedregosos.

La veritat es que m´encanta arribar fins a Santes Creus; és un indret especial, amb tota la vall de Vilanova a baix.

Doncs res, que al final en comptes de mitja horeta fosc vaig fer hora i pico ja que vaig punxar just a Sant Miquel (a uns 12-15 km de casa).

La solució va ser anar corrent amb la bici al costat fins a Vilanova (es que no em volia perdre el partit que començava a les 9, fins i tot un mega porc senglar em va fer companyia...

A Vilanova em va recollir mun pare amb el cotxe. Això em passa per no marxar preparat de casa amb camara de recanvi. Clar com que aquestes bicis noves ja no punxen...arfm arfm. Al final vaig arribar amb el partit començat..almenys el 2-2 final em va deixar amb bon regust aquest accidentat diumenge.

La primera foto és de Santes Creus de Bordell i la segona de Sant Miquel on em va agafar la fosca. Llavors encara estava ben tranquil. Va ser tirar la foto, pujar a la bici i veure que havia punxat.

Tots cap a Agramunt

La setmana passada em va arribar el diploma de la cursa atlètica del Torró de l´any passat; va ser la primera cursa que vaig fer en el meu retorn a la competició. Des d´aquella 15 competicons més en un any (10 curses atlètiques, 4 curses de muntanya, 1 cursa d´orientació i 1 duatló de carretera).

Aquest any m´hagués encantat repetir la cursa atlètica i baixar el "patètic" temps de l´any passat, però tindré el diumenge ocupat i segurament no hi podré anar. Si puc el que si que faré serà la Transiscar 2008, que es disputarà dissabte a primera hora. Es tracta d´una Volta BTT organitzada pel Club Ciclista Agramunt; teòricament no competitiva però que la majoria de participants van a treure el fetge. Al final et donen diploma amb el temps invertit (or, plata o bronze) i la posició ocupada.

Si finalment hi puc anar, l´objectiu serà entrar en el temps considerat com a diploma or (menys de 2 hores 27 minuts per la categoria èlit, que és la meva).

Fent una ullada a la llista d´inscrits per internet ja he trobat força pontsicans; segur que hi serà mig poble; mun germà tambè m´acompanyarà, però aquest cop s´ha animat a córrer!

http://www.clubciclistagramunt.net/transiscar2008/index.htm

Retorn nocturn

Bé doncs definitivament he arrancat. Dilluns vaig agafar la bici de carretera després de 2 mesos pràcticament rascantme les boles pel que fa els entrenaments. Per fer el retorn més complet tambè vaig fer acte de presència al gimnàs; i allí amb la colla de bestiotes pontsicanes que hi ha em van acabar d´encebar per a què el retorn no es resumís en un sol dia. Dimarts un altre cop amb la bici de carretera ja vaig superar la cinquantena i en acabar vaig anar a córrer una mica. Dimecres peses al gimnàs i més córrer per circuit urbà. I avui BTT nocturna i després córrer 5 kilometrets.

I res, ja em teniu un altre cop en acció; pel cap ja em ronda la Transiscar (48 km BTT) i la cursa del Torró (10 km a pota). Veurem si em decideixo anar-hi estant encara amb entrenaments embronaris...

Per cert la llum que vaig comprar al Decathlon per la BTT va força bè, tot i que una mica més de llum no aniria malament. Avui he baixat alguns corriols amb reguerons de ben fosc i pensava que em pelava. La velocitat mai pot ser com a ple dia, a no se que vagis amb un foco de tractor ;)

Motivació

Paraula de nou lletres que s´escau al que ara mateix no tinc... El declivi d´aquest estiu m´està passant factura i ara costa arrancar. Com heu vist des del juliol no faig el resum de l´esport fet durant la setmana...es per no fer el pena. Alguna setmana de Juliol si que vaig fer un volum acceptable però a l´Agost res de res.

Avui he tornat al gimnàs després de mesos de pagar sense utilitzar-lo, i bé, tothom comentava la Pedalada del Segre, que es va fer diumenge. Mig poble la va fer pel que es veu; l´afició a la BTT està guanyant adeptes a marxes forçades aqui a la vila...fa cosa de 10 o 12 anys eram quatre gats que ens dedicavam a matxacar-nos per aquestes costes del MigSegre, recordo que als de la colla ens anomenaven Team-pedal i erem uns especimens raros raros raros xDDD i ara qui no fa bici es que és ell qui no esta a la onda.

La veritat es que sentint els comentaris al gimnàs m´han agafat ganes de recuperar la forma.

Em costarà gaire? Doncs no crec, ja que petat del tot tampoc estic; ara que si em poso a entrenar sistemàticament serà per millorar resultats i marques. Sense motivació, no sóc capaç d´encadenar entrenaments decents durant un temps prolongat. Per això tinc el dubte de si exprimir-me en entrenaments constants i programats o gaudir simplement de sortides variades. Per poc que pugui em decantaré per la primera opció.

Això si anar a curses sense estar a un nivell alt per les meves possibilitats, no ho faré; prefereixo esperar el moment. Això d´anar a cursa cada cap de setmana està bé per tenir contacte amb la gent d´aquest "mundillo" però jo sóc com un gat...i els gats sempre van a la seva. Entreno gairebé sempre sol, m´agrada buscar la perfecció pròpia i amb els altres mai vas al teu ritme per molt que vulguis. M´agrada exigir-me a mi, no als demés. De tant en tant la companyia entrenant està bé, però molt de tant en tant.

Així, sol, a part d´entrenar penso, i poso algunes idees a lloc tot i que normalment les voltes que dones a les coses mentre fas esport de fons, són només això voltes...que tornen al mateix lloc de partida...igual que l´entrenament.

Aquesta dèria per anar a vegades contracorrent ha fet que encara no hagi tastat cap de les 7 edicions de la Pedalada del Segre. Que ara vol correr mig poble?...doncs jo em quedo a casa jeje. Sempre puc recordar els mítics Provincials i Copes Catalanes de finals de segle passat i començaments d´aquest, disputats a la vila , on tot era més essencial, vocacional i dur.

Bé doncs el que deia...que aniré entrenant de manera creixent aquests dies i que aviat veureu penjats els meus resums, les meves rutetes solitàries i potser alguna crònica de cursa/es. Revisant altres blogs de la xarxa tambè veig que la gent es torna a posar les piles després de vacances preparant l´ultima part de l´any, i jo en això intentaré no ser menys ;)

Les dues últimes fotos són de l´època prehistòrica del BTT pontsicà, la primera és d´una cursa a Madrona el 1995 i la segona és la formació de BTT del Motoclub-Segre que vam representar el club durant el 1997, any de la fundació de la Secció.

Resum setmana-29 / Juliol 2008

Setmana de plaer noguerenc 100%, disfrutant de les vacances i nomès activant una mica les cames amb sortides de BTT pel Mig Segre. Una fent alguns dels "colossos" Pontsicans (Castell, Trulls, Mas d´en Cendrós,...), una altra amb mun cosí David fent la ruta: Ponts-Vilanova-Sanaüja-Ribelles-l´Alzina-Cabanabona-Oliola-Ponts i una altra fent un parell de pujades al Castell.

Per cert, si voleu disfrutar de la nostra comarca i només teniu un dia per fer una ruta de BTT, us recomano aquesta (si es que no li teniu por a les altures): Àger - pujem al Montsec d'Ares -Alsamora - Congost de Montrebei - Mas Carlets - Corçà - Àger.

*Apagueu el so del video o el del blog sinó es solaparan. Si voleu anar a les altures min 6 del vídeo; au a disfrutar ;)

Resum setmana-29 / Juliol 2008
BTT: 4hores 11 minuts 76,8 km desnivell positiu 1210 metres

Caminar: 1 hora 4,3 km desnivell positiu 90 metres

Estirar: 3 minuts xDD
TOTAL: 5 hores 14 minuts 80,2 km desnivell positiu 1300 metres

Acumulats 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm

Al.lèrgic

Després de donar moltes voltes inútils i escaquejar-me del problema he descobert que sóc al.lèrgic a algo. A què? no ho se...pot ser que a l´estiu, al Gorka (kobaya meua), als culers (això ve de temps),...

Doncs lo dit un mes i pico patullant; que si avui em trobo bé que si demà em raja el moc, que si ara els ulls fets caldo...i jo sense anar al metge pensant que és un costipat que no acaba de curar...i anant perdent entrenos! Per fi ho he mig identificat i amb una mica de medicació a veure si puc començar a fer entrenaments amb cara i ulls que de moment faig només el pena...

Aquesta setmana volia fer molt, abans d´anar al Tour, i de moment tot es resumeix en una sortida de Carretera fins a Sanaüja (32 km) i una de bon BTT per la zona de la central Hidroelèctrica d´Alòs de Balaguer (63 km amb 700 m de desnivell+) que va ser el dia que em vaig trobar més o menys en condicions per agafar la bici.

Per cert us convido, a que exploreu aquesta zona montsequera; a mí m´encanta; congost impressionant fet pel riu Segre; tranquilitat absoluta, camí d´Alòs que va fins a la presa del Pantà de Camarasa la meitat apte només per a caminadors ( o si us voleu carregar la bici a l´esquena com vaig fer jo en part).

Us explicaré una mica la ruta que vaig fer. Se surt de Ponts pel camí del Canal (d´Urgell) i d´aquí cap a Anya passant per la Palanca de Torreblanca (Que ara ja no és palanca sinó pontet a ras del Segre). D´Anya pilles la carretera que baixa de Comiols fins que trobes el trencant d´Alentorn i t´hi poses fins arribar al poble, un cop veus el desvio del cementiri t´hi poses i tot recte a la cruïlla de camins fins empalmar a la carretera de Baldomar poc abans del poble ( és el camí més fet caldo, si us equivoqueu donareu a Vernet o prop d´Artesa). Un cop a Baldomar si que fem un trosset de carretera acompanyant el Segre fins a Alòs de Balaguer, trevessem tot el poble i seguim pel caminet del Solà que voreja el Segre.

Quan s´acaba el camí ( a l´Estret de Mú) cal seguir a peu per un senderet de pedres malposades i pels ponts estratègicament enganxants a la pedra de la muntanya per sobre l´aigua. L’espectacularitat amb què els contraforts de la serra Carbonera cauen verticalment sobre l’aigua és impressionant. Si seguim podrem arribar fins a la central hidroelèctrica d´Alòs i fins la presa de Camarasa. I tot travessant el riu per un pont penjat podem arribar a Camarasa, o si ho preferim, podem enfocar la Pala Alta o el Montalegre que ja queden aprop.

Ruta del tot recomanable, la tornada pel mateix lloc o bè podeu fer-la pel cantó de Cubells i Artesa de Segre.

La Segarra tambè pedala!

Avui començava la sèrie de bicicletades que m´he proposat fer a la Z.E.R. L´avatatge que tenen aquests nens de viure en un entorn rural s´ha de veure aprofitat per algun costat no? Doncs així vaig pensar que almenys un cop l´any podiem sortir a fer una excursioneta entre 10 i 20 km. Com que anteriorment ja havia dut a terme aquestes bicicletades amb èxit en altres escoles ho vaig proposar a les 5 escoles de la Zona Rural on treballo actualment i 4 d´elles s´hi van adherir encantats.

Avui he iniciat la ronda a Pallargues. La ruta escollida ha estat fins a Florejachs, uns 12 km en total amb 205 metres de desnivell positiu. Els nens han aguantat força bé tot i que hem tingut que parar uns quants cops a esperar els més "rezagats". En resum ens ho hem passat d´allò més bé, jo tambè tot i que he estat aquests dies a 38 de febre i amb el cos d´allò més magullat.

A la tarda reunió a Cervera, i com que no volia deixar la bici dins del cotxe no fos cas que els manguis fessin acte de presència; l´ he deixat a les Oluges. En recollir-la mun germà m´ha encebat a anar a explorar camins, ell amb cotxe i jo amb la BTT. Hem fet Les Oluges-Sant Ramon pels Plans i després hem baixat fins al camí de Tarroja per tornar cap a les Oluges. Com que no n´hem tingut prou em anat fins agafat el camí que voreja la via de tren que va de Cervera cap a Sant Guim de Freixenet i ens hem arribat fins a La Rabassa. Com que ja era molt tard hem decidit tornar cap a casa, tot i que de ganes de seguir no en faltaven. En total han sortit 31 km en hora i mitja aproximandament i 400 metres de desnivell positiu.

Així doncs sembla que m´he canviat de comarca per pedalar; almenys durant uns dies. El terreny és força diferent però tambè dona gust pedalar per la Segarra, de fet pensava que era més plana, doncs no, està plena de pujades i tobogans i l´aigua caiguda les darreres setmanes li ha sentat molt bé.

Les fotos són de la bicicletada que vam fer fa un parell d´anys a Tartareu, quan em passin les d´avui si no surten nens de frente ja en penjaré alguna ;) Salut!

Ànima de biker

Els que em coneixeu des de que escric al blog haureu vist que últimament em decanto majoritàriament per les competicions que fan referència al córrer: curses populars, curses de muntanya, d´orientació,...La veritat es que el cuquet de córrer m´ha agafat fort i m´agrada entenar corrent però sobretot competir. Trobo més alicients competint corrent que amb la bici, i sobretot resultats...

Antigament (prehistòria) vaig estar corrent força curses com a federat de BTT durant els 7 o 8 anys ; els resultats no sortien per enlloc i havia d´entrenar massa, cosa que va fer que ho acabessa avorrint i finalment deixant.

Tot i aquest desengany ciclístic mai he deixat de pujar-me damunt la bicicleta, sigui BTT o de Carretera, fins i tot a les meves èpoques menys esportives gairebé no hi havia setmana que no agafessa la bici algun cop, i sinó cada dos. La bici es el mitjà ideal per fer esport i a la vegada disfrutar del paisatge i la natura de la zona. Porto la bici a la sang i si puc mai deixaré de fer-ne.

Així doncs ara més que competir amb la bici, m´agrada per damunt d´això el fet de simplement pedalar; de descobrir nous camins, carreteres i indrets. Tinc la sort de viure en un entorn que molts envejarien, tot es verd, aigua, camins, pujades, trialeres, senders...tot sembla posat aquí per disfrutar-ho. Si vols pla vas cap a la Segarra i les planes noguerenques, si vols pujada vas cap a les faldes del Montsec o cap a Solsona.

Us parlo amb aquest to perque encara estic "col.locat" de la meva última sortida; tot just fa una horeta que he arribat a casa i encara porto les malles i les sabates de cales....m´he volgut conectar abans de passar per la dutxa a explicar una mica la ruta d´avui.

He sortit de Ponts cap a les 18:15, doncs tinc la sort de plegar de la feina amb algunes hores de llum per endavant. La ruta ha començat amb un parell de km asfaltats direcció al Tossal i agafant la cruïlla cap al Canal i d´aquí trevessant el Segre pel pont que van fer sota l´antiga palanca (quins records aquesta palanca! Trevessant-la amb la bici a les meves joventuts, jugant-me el pellejo perque li faltaven la meitat de fustes).

Doncs d´aquí cap a Torreblanca; el poble rehabilitat per nois ex-drogodependents que a la vegada es rehabiliten a si mateixos. L´he creuat pel mig i he agafat el camí que porta per la via ràpida a Montmagastre. Aquest no l´havia fet mai, els altres cops que hi havia pujat havia anat a donar el tom per Anya. Es tracta d´un camí forestal on un totterreny hi passaria ben just, amb algunes lloses i pedres sueltes i amb les típics reguerons fets per l´aigua. Cal dir que en trobar la terra humida la coberta del darrera s´arrapava força bé, la pujada en questió té uns 4 km amb 250 metres de desnivell.

A partir d´aquí s´arriba planejant fins a Montmagastre. Un cop contemplada aquesta singular muntanya ( destaca per la seva forma punxeguda) m´he desviat cap a la dreta per agafar el camí que em portaria cap a Folquer. Aquí el camí ja és més trinxadet, i al estar tot moll i ple de tolls la motivació ha sortit per tots cantons, un autèntic luxe fins arribar a Folquer, 7 km i uns 200 metres de desnivell positiu des de Montmagastre. Pel camí nombroses masies, moltes abandonades i tambè l´esglesia o ermita de Sant Gil.

La tornada l´he fet pel mateix lloc però en arribar a Torreblanca he decidit tirar un tros cap al camí d´Anya, ja que en girar faria alguns metres més de pujada, i avui estava encebat de fer pujades ja que encara no n´he tingut prou i tot seguit he fet la "mítica" pujada de torreblanca, la que porta fins a la carretera de Tremp, just al mirador que hi ha per contemplar Ponts i la seva Horta. Es tracta d´una pujada de poc més de 2 km i 180 m de desnivell positiu, amb rampes progressives que van del 7 al 14%. A més el terreny trinxat i engrabillat fa que la roda perdi l´adherència en més d´una ocasió.

Des del mirador he baixat per la carretera 3 o 4 km fins a Gualter, i d´aquí m´he posat cap al camí del riu on el Segre ple de mosquits despedia els últims rajos de Sol.

En total 57 km, en 3 horetes a una mitja de 19 km/hora i 1070 metres de desnivell positiu; una ruta recomanable 100% per si us animeu algun dia a fer-la.