Pròxima parada, Congost de Mont-Rebei

Feia temps que volia anar-hi i sembla que demà passat, ara que la salut dona una "tregua", finalment faré una visita a aquest singular indret de la Ribera Ribagorçana. Esperem que acompanyi el temps. Segurament l´itinerari escollit serà per la vessant sud, que es laque em cau més aprop de casa:

El Congost de Montrebei està situat a la Serra de Montsec d'Ares, a la Comarca del Pallars Jussà, i fa de frontera natural amb l'Aragó, passant per sota el riu de la Noguera Ribagorçana. Alguns amants d'aquest indret diuen que poder no és el congost més llarg de la Península, però sí dels més salvatges i espectaculars que s'hi poden trobar.

Per arribar-hi, des del sud, cal anar en direcció a Balaguer i des d'aquest indret cap el bonic i pintoresc poble d'Àger. Des d'aquí, cal anar cap el poblet de Corçà i agafar una pista forestal que ens deixarà al davant de l'Embalssament de Canelles i al costat de l'Ermita-fortificació de la Pertussa, des d'on tindrem una vista excepcional de tota la vall. Tot just aquí començarem, doncs, l'excursió tot anant en direccció Nord reseguint les marques de gran recorregut GR (blanca i vermella).


Aleshores el camí va descendint bruscament fins arribar al "Barranc de la Pardina" que el travessa i després d'una forta pujada s'arriba (en uns 20 minuts) a una construcció en ruïnes ("el Corral del Batlle"); molt a prop hi ha una font d'aigua on podrem refrescar-nos. Un indicador ens recorda que manquen 45 minuts per arribar a "Mas Carlets" una antiga masia habilitada com a refugi de montanya. A partir d'aquest indret ja podrem observar el camí fet a la paret de la roca del Congost. Desprès d'uns minuts arribarem a una bifurcació. Prendrem el camí que descendeix fins el riu per a seguir l'antic camí (practicable només quan el nivell de l'aigüa està baix). Trancurreguda una estona comença propiament l'impresionant Congost encaixat entre el Montsec d'Ares, a la dreta, i el Montsec de l'Estall a l'esquerra, a la província d'Osca.


Més o menys, a mig tram del Congost es troba la "Cova Colomera o de les Graelles" i poc després les parets tornen a obrir-se i una mica més endavant s'arriba al "Barranc del Fondo" atrevessat per un espectacular pont metal·lic ("Pont Penjat"). Passat aquest pont podríem deixar un altre cotxe. Si no és així, caldrà desfer el camí per tornar a l'origen.

P.D: Bon any a tots!

III Cursa de Muntanya Alta Segarra

Mai abans d´una cursa havia estat tan tranquil com aquesta edició de l´Alta Segarra. Potser el meu trist bagatge d´entrenaments (2 entrenaments per muntanya, 2 per asfalt i la marxa dels castells en dos mesos i mig) em feia estar sense la tensió que tenia abans. Però llavors perque no estava preocupat per poder acabar?

Doncs la veritat és que extranyament sabia que acabaria, que tinc fondo de sobres, doncs aquesta setmana els dos entrenaments que havia dilluns i dimecres havien estat rondant les 3 hores. El que no apareix per enlloc és velocitat. Ara mateix sóc extremadament lent corrent. No sé a quan dec per els km en pla, però n´estic segur que encadenadement no mantindria ritmes gaire per sota de 5 minuts el km, per no dir per sobre. Doncs avui amb una manca de tensió fora de lo normal en mí, em presentava a la sortida. Des del començament ja he vist que a l´Open Català de Curses de Muntanya S´hi corre i que no seria el "cuento" dels altres anys. Nomès començar ja tenia una centena de corredors davant (jo pensava que més i tot).
El ritme no és que fos molt fort però m´he deixat caure en posicions intermitges intentant reunir el màxim de forces per utilitzar més tard.
Desseguida ens hem endinsat per corriols purament segarrencs, bé, no ven bé perque aquest any els primers km es feien penetrant en terres noguerenques, fins arribar a Ribelles i passar pel pati del castell.

Així doncs a "ritmillo" fins entrar de nou al poble i començar la volta llarga. No em passava gairebé ningú, ni jo tampoc m´escarrassava a gastar forces que després em farien falta. La veritat que m´he passat mitja cursa pensant que al cap d´una estona apretaria i guanyaria posicions amb facilitat (que ruc que sóc, amb lo "ben entrenat" que estic) però cada pas que donava veia qe els que anaven prop meu patient igual que jo, ho sigui que no era possible fer miracles.

Algunes posicions si que he anat avançant, i així ja estavem al Pedrafita, una pujada molt més progressiva que en edicions anteriors, la veritat que molt millor perque l´altra se m´atragantava de mala manera. En aquest punt he començat a notar que els peus em començaven a perillar, que era bastant possible que se´m fessin butllofes si no vilgilava com trepitjava. Així doncs se m´esfumava tambè la possibilitat de fer una bona baixada (des del Pedafita fins al final de cursa predominen senders molt tècnics que en bona mesura són costa avall), hauria de ser més conservador del compte si volia arribar a final de cursa, si més no, si no volia estar més d´una setmana parat amb els peus plens de butllofes.

Així doncs he seguit col.locat més o menys on estava fins aleshores, això si, sempre avançant més gent que no passant-me. Almenys tenia el consol de que estava agunatant bé els km. De seguida hem coronat Lloberola i després Torre les Cots, en aquell moment com que ja faltaven menys km, he decidit apretar i marxar sol del grup que estava, i la cosa ha funcionat bé baixava més ràpid que la resta i en terreny pla i en pujada estava més o menys igualat. Així he passat una desena de participants aproximadament, tot i que quan molt de tant en tant mirava el rellotge veia que anava superlent comparant-ho amb altres anys. Estava ja superant el temps de l´any passat i encara faltaven 5 ó 6 km

Ja faltava poc, i tocava passar per dintre el torrent de Lloberola, aigua gairebé a la cintura, i refrescada que m´ha sentat d´allò més bé, no com a altres participants que he sentit que es queixaven que els havia trencat el ritme deixat-los les cames pesades.
Després d´això hi havia l´últim habituallament i abans d´arribar allí he decidit prendrem el gel explosiu que portava al maillot per donar l´últim cop d´efecte.

La realitat és que el cop d´efecte l´he tingut però negativament ja que m´he "equivocat de camí" al anar alt de pulsacions i amb l´aspirada reflexa, el gel m´ha entrat per la tràquea; ha estat una estona fatal ja que m´estava asfixiant, he comensat a tossir i a fer sorolls raros; els de l´avituallament deuen haver flipat, crec que han pensat que estava boig o que era asmàtic o disminuït, perque és que no m´han encertat a articular ni que em passava... I res, he hagut de parar 1 o 2 minuts fins que amb l´aigua de l´habituallament m´he posat una mica més bé i he pogut seguir; això si amb el que em quedava de gel a la mà fins arribar al capdamunt de la pujada.
Llavors sí; vigilant de no tornar-me a ennuagar-me un altre cop me l´he anat prenent a sorvets petits; i la veritat és que no ha tardat a fer el seu efecte, ara sí per fi positiu. He anat adelantant alguns participants, que ara ja trobava molt més espaiats a la vegada que sentia com darrera meu tambè s´acostava algú.
Al final he acabat esprintant en l´entrada al poble, gairebé no he sentit ni els grallers; això si he passat un pobre xiquet a l´últim carrer. I res, allí m´he trobat amb els de Ponts (quins animalots, m´han deixat l´últim dels 5 que participavem) i altres animalots, curtits i feres de tota contrada i cap a casa a descansar i a veure si després d´avui i aquesta setmana em retrobo de debò amb el món de córrer a pota, que fa un temps em motivava més que ara.

Així doncs resumint; cursa de menys a més (mai havia éstat capaç de córrer d´aquesta manera), bona resistència pero sense la xispa de velocitat necessaria per fer-ho bé. Les ganes d´edicions passades i altres curses no hi eren. No se si tornaran.
Per cert, de 23,8 km ni farts de vi; això tenia almenys 24,5, que l´últim km gairebé en tenia dos xDD

Distància: 24,5 km
Desnivell positiu: 1185 metres. Uns pocs més que en l´edició de l´any passat.
Temps final: 3:05:26 Comparant amb altres anys, ha estat el pitjor temps, tot i que tambè tenia uns 3 km més i el recorregut estava molt canviat. (2:50:16 el 2007 i 2:25:02 el 2008 amb dos pams d aigua).
Classificació: 79 de 250 participants. Arribant per davant del 69% de corredors. Pitjor que l´any passat on vaig passar el 81% de participants, però millor que el 2007 amb un 54%.
Pulsacions mitanes: 185 Més altes que en les altres edicions (177 al 2007 i 180 al 2008).
Pulsacions mínimes: 162 i amb una baixada sorprenent a 128 en el moment que m´asfixiava amb el gel
Pulsacions màximes: 211 ( a una del meu màxim històric xD)
Parcials de 4 km: 24:32 / 29:47 / 34:51 / 30:09 / 31:21 / 35:10

Classificacions: http://www.altasegarra.ces.cat/index.php?usu=6842&clau=4&idioma=cat

Crònica 2007 http://loputoamo.blogspot.com/2007/11/xavalins-torno-donar-guerra.html

Crònica 2008 http://loputoamo.blogspot.com/2008/04/ii-cursa-de-muntanya-de-lalta-segarra.html

P.D: La segona foto és del reportatge del Jordi Font. No deixeu de fer-hi un cop d´ull. Unes fotos genials, tirades mentre feia el recorregut. http://picasaweb.google.es/jordi.font.plana/AltaSegarra20091?authkey=Gv1sRgCL2Mzcvtg-GAZg#

Qui no s´arrisca...

Arthur C. Clarke va dir que " La única possibilitat de descobrir els límits de lo possible és aventurar-se una mica més enllà, aventurar-se cap a l´impossible" i això he fet jo avui. Qui em demanava que després d´un dia carregat de feina, amb excursioneta amb els nens al matí i classe a la tarda, mullada per cert i amb el cel encara amenaçador, anar-me´n a entrenar sol, corrent per muntanya? Doncs les ganes que no havia vist per enlloc feia temps avui les tenia i no era plan de desaprofitar-les.

Així doncs m´he posat mans a l´obra camí marcat, sense pulsòmetre i nomès amb unes barretes energètiques, l´ippod a les orelles per no sentir les bestiotes del bosc xD, el mòbil per si acàs i la clau del cotxe m´he endinsat per unes trialeres marcades, sense pèrdua a priori, amb dues hores i mitja de sol per endavant.

Trialeres fantàstiques, senders recargolats, plantes i pedres humides la música sonant a tot taco dins del meu cap, tot presagiava una gran tarda de curtiment.

Al cap de gairebé una hora ha aparegut la pluja, i he decidit seguir, doncs de moll ja n´estava. Les trialeres fantàstiques s´han convertit en uns minuts en relliscoses, els senders recargolats en enfangats, les plantes humides en molles i les pedres en traïdores.

En poca estona he arribat a la carretera, portava 1 hora i 20 minuts corrent i aquí podia emprendre la tornada cap a casa, però tenia ganes de guerra, calia aprofitar-les i he decidit continuar. L´aigua començava a campar a les seves "anxes", els senders eren rierols improvisats i les bambes sucades amb tomata enfanguitxada.

I en aquell moment zagggg sorpresa , segada una mica més avall de la cintura, sí on fa pupeta! m´acabava d´estampar contra un filferro de les vaques, d´aquests que no es veuen i la veritat és que mai me n´havia menjat cap amb patates però avui sí i aquí tinc la p... marca com si m´haguessa intentat "ahorcar" el baixventre. He pensat un altre cop en girar, però com que he vist que no feia tant mal com al principi he decidit seguir un cop més.

M´acostava al primer llogaret poblat de la ruta i sabia que allà hi ha gossos emprenyadors i he decidit fer un camp a través per no passar-hi cosa que ha fet que si abans em quedava alguna peça de roba poc molla, ara estava empapada. Almenys he aconseguit tornar a trobar la ruta.

I que passa quan s´acaba el camí marcat? Doncs hi ha dues solucions girar per allí on has vingut o seguir i seguir a l´aventura, i avui ha quedat clar que calia descobrir els límits de l´Arthur. No m´ho he pensat massa i he fet un camp a través que per moments m´ha fet pensar que avui em quedava a dormir al bosc, doncs el Sol no es veia per enlloc i el cel anava perdent color. Em quedava una mitja hora de llum i només veia que espadats, roques, arbres, aigua, més aigua i quan em treia l´ipod de les orelles sorolls d´animals ferèstecs esmolant la forquilla i el ganivet.

Llavors és quan he recordat les intruccions del paio aquell que surt a Quattro els dissabtes al matí, sí sí el de supervivència; buscar un caminet que et porti a un camí, aquest a una carretera i aquest a la civilització, i sinó buscar un riu xD I aixi ho he fet, he aconseguit trobar un camí decent en el precís moment que marxaven les últimes espurnes de llum, i d´aquí he acabat en un altre llogaret penjat, i d´aquí a un altre camí i d´aquí a la carretera i d´aquí al cotxe i a casa xD

Missió complerta, tres hores i 10 minuts que en definitiva han valgut molt la pena tot i els múltiples entrebancs trobats i buscats. I en aquest indret del món encara ara segueix plovent!!!....No se si això és una aventura cap a l´impossible, però alguns trets en té, el pròxim dia crec que em quedo a fer nit al bosc menjant cucs rostits amb un encenedor i bebent-me els meus propis orins; que us sembla? ;)

P.D: No m´ha fet falta beurem els orins pq he repostat aigua en una aixeta d´una masia perduda, i en arribar a casa directe al WC jeje...seran els germens, seran els nirvis... xD

Resum Setmana Santa

Doncs esperava poder posar-me al dia amb aquests 13 dies de vacances que tinc, però el temps gairebé m´ha impedit tocar la bici i fer tot el que haguessa volgut.

Tot i així he completat 2 sessions curtes de BTT i una de dues hores i mitja de bici de Carretera. A més he corregut un dia per asfalt i avui per muntanya, començant a acumular una mica de desnivell positiu que em farà falta si vull correr diumenge xD

A més dijous tambè vaig anar a pujar a Montserrat des de Collbató amb la Mònica, que va estar d´allò més bé acumulant unes 6 hores de contacte amb la muntanya, uns 23-25 km i 920 metres de desnivell positiu. Va ser un dia ben maco.

Avui per fi m´he posat les piles pel que fa al córrer per muntanya; m´he carregat l´ipod de música motivadora i a fotre-li canya durant 2 hores 10 minuts; he pujat 5 cops a la torre del Castell de Ponts, des de la creu del calvari i després baixant per la trialera fins al poble. En total hauré fet uns 17 o 18 km amb un desnivell positiu de 800 metres. Els parcials de les voltes han estat 21:05 / 22:35 / 24:51 / 24:55 / 25:56 i les pulsacions oscil.lant entre les 190 de la pujada i les 140 de la baixada. En acabar encara he tingut ganes d´agafar la BTT una mica més de mitja horeta pujant al castell des del camí de Valldans.

I demà últim dia de vacances a veure si ho remato amb un bon entrenament ;)

La foto és de Collbató, en sortir al matí cap a Montserrat.

Aquí us deixo els entrenaments acumulats les darreres setmanes : http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2009.htm

N´hi deien objectiu...

A una setmana del que teòricament era el meu objectiu de la temporada estic en una situació gens idonea per a presentar-m´hi. Està clar que m´ho he buscat i que les ganes d´entrenar no han aflorat com en anys anteriors.

El fet que aquest any sigui puntuable per al VII Circuit Català de Curses de Muntanya i que el recorregut es vegi incrementat fins als 24 km (això posa al web, però jo crec que són més) no ajudarà a acabar en massa bones condicions.

Però en principi allí estaré, tot i que per a mi ja no serà el mateix que la fantàstica primera edició i l´agredolça segona.

III Cursa de muntanya de l´Alta Segarra.

DISTÀNCIA TOTAL: 23800 m.DESNIVELL POSITIU: 1200 m. DESNIVELL NEGATIU: 1200 m.85% corriol,camp a través ; 14% camins i pistes; 1% asfalt

Nova cursa a Organyà!

Gràcies a un dels visitants del blog, m´han fet arribar informació sobre una nova cursa que es farà aquest proper 30 de Maig a Organyà enmarcada en la cel.lebració del 25è aniversari dels bombers voluntaris d´Organyà

Parlem d´una cursa de Muntanya de tan sols 4,5 km però amb un sorprenent desnivell de 670 metres!!

Es tracta de pujar a Santa Fe (1207 m.). Si coneixeu Organyà, és la muntanya amb la creu i ermita que hi ha just darrera el poble. Les fotos impressionants!

A part de l´empempta local compten amb la col.laboració de la UEU ( Unió Excursionista Urgellenca ), per tal d'ajudar-los amb l'organització.

Si aquest any surt tot bé, volen donar una continuïtat a la cursa i poder realitzar-la tots els anys. La idea és fer entrega de copes als tres primers classificats ( de les diferents categories ) i com que és una cursa popular, volen fer un sorteig de diversos premis entre tots els participants, per tal d'afegir una motivació més a l'esdeveniment.

Actualment estan fent tots els preparatius de la cursa així com de la festa, així doncs jo poso el meu granet de sorra a fer-vos descobrir aquesta bonica prova que de ben segur serà un èxit i podrem gaudir-la per molts anys.

El camí del rey

Aquest paratge el situem prop d´Álora (Málaga), concretament al "Desfiladero de los Gaitanes". Es tracta d´un antic "passadís" d´uns 3 km i solament amb un metre d´amplada a una altura de 300 metres enganxat a una paret vertical de roca.

En l´actualitat el seu estat deteriorat fa que només sigui apte per escaladors i "suicides". El camí es va construïr per possibilitar el manteniment de dos salts d´aigua a començaments del segle XX i va prendre el nom quan el rey Alfons XIII el va creuar per ignaugurar la presa del Compte de Guadalhorce.

Actualment està prohibit transitar-hi (fins i tot van volar el seu tram inicial per a que no hi anés ningú) però com que lo prohibit és desitjable nombrosos "bojos" vinguts d´arreu desafien les prohibicions, amb varies vides deixades als peus del rey. Sembla ser que tenen previst rehabilitar-lo en un futur donada la insistència de tants atrevits. SI us animeu ja ho sabeu...jo per si acas m´ho miraré de lluny xD

Resum setmana-16 / Abril 2008

Un cop passat l´objectiu que tenia en ment, visc des de diumenge a les 11:34, hora en la que vaig acabar la cursa de Sanaüja, dins d´un nuvol de sensacions contraposades; va ploure si senyor, em va espatllar les meves aspiracions inicials de fer una gran cursa i tambè les de bastants altres atletes, però no ens hem d´estirar els cabells per això ja que lo viscut allí i l´experiència de córrer en aigua en aquest marc incomparable no te preu.

Alguns tenien més ganes que altres en aquesta cursa, a alguns no els va importar no correr-la, a altres els va saber molt greu no poder-ho fer per culpa de l´aigua, altres van haver de fer un canvi de xip i correr-la en les condicions que va tocar; entre ells uns es van vindre a veure un autèntic calvari per acabar-la i altres ja sabien que s´ho passarien pipa corrent en aigua i altres van descobrir un munt de sensacions inigualables <---aquí m´incloc jo.

Altres van claudicar a mitja cursa i altres van haver de plegar obligadament mossegant-se les ganes que tenien d´arribar a línia de meta. Però a tots els que van voler fer aquesta cursa èpica, als bojos per aquest esport de muntanya, als precabuts, als indecisos, als caiguts, als acabats, als no acabats, aquí tenen el meu homenatge. Pel fantàstic recorregut i per com anima la gent Sanaüja, després de tan sols dues edicions, ja és el Zegama de Ponent!

La foto, l´he copiada del blog d´en Davencu; per cert gran crònica de la cursa, la seva! i tambè la de Homedferro de Km0.cat

Els entrenaments d´aquesta setmana no van passar de dos entrenaments específics per preparar la cursa de diumenge i un dia fent cicloestàtica al gimnàs.
A partir d´ara buscarem nous objectius, canviaré d´entrenaments, d´aspiracions. Entro en una fase de presa de decisions pel que fa a la meva vida esportiva xD Em passo a la moto d´aigua o què? ;)

Resum setmana-16 / Abril 2008
Cicloestàtica: 50 minuts 26,3 km
Córrer: 5 hores 58 minuts 50,5 km desnivell positiu 2320 metres
Caminar: 27 minuts 2,6 km desnivell positiu : 10 metres
Gimnàs peses: 23 minuts
Estirar: 37 minuts
Altres: 10 minuts
TOTAL: 8 hores 25 minuts 79,4 km desnivell positiu 2330 metres

Entrenament acumulat 2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/taularesum2008.htm
Les meves 98 curses 1988-2008: http://es.geocities.com/pluriesportista/classificacionscurses.htm

II Cursa de Muntanya de l´Alta Segarra

Fins a l´últim moment no he tingut clar si correria; al final en veure els ganes de molts corredors tambè ens hem animat.

He anat tota la cursa sense forçar el ritme ja que el terreny no estava per arriscar. En sec m´hauria anat bastant millor pq en alguna zona he estat massa conservador. Tot i això he disfrutat molt, la sensació de correr amb pluja tota l´estona és incomparable a qualsevol altra cosa. Les vibracions que m´han provocat la gent animant al arribar impressionants.
Només per això val la pena fer la cursa. Al no anar a tope, m´ha agradat tambè que he acabat molt sencer i no m´hagués importat fer uns km més.

El meu temps 2:25:02 segons el polar; posició 16 de 69 acabats , uns 80 començats i uns 140 inscrits; tot i que avui amb la pluja tampoc m´importava, de fet no he mirat el rellotge en tot el recorregut. Tot i els problemes a causa de la pluja he fet 25 minuts menys que la cursa de l´octubre passat i això que hi havia més desnivell.

Resumint he acabat amb prou bon regust i he espantat els fantasmes que rondaven aquestes dues últimes setmanes pel meu cap. Llastima que algú que tenia moltes ganes de fer aquesta cursa no ha pogut finalitzar-la, estic una mica trist per això. Salut i l´any que bé a tornar-hi però amb un solet de collons!

Distància i recorregut: 21,6 km circuit més tècnic que l´any passat i amb 110 metres més de desnivell positiu. Aigua i fang a tope i sense deixar de ploure ni un segon.

Desnivell positiu: 1160 metres

Pulsacions mitges: 180 p/m

Pulsacions màximes i mínimes: 199 / 163 p/m

Parcials i pulsacions mitges per tram: Pujada Castell 2:45 (181) / Castell-Roca Bandera 7:50 (188) / Rocabandera-Sanaüja 9:45 (188) / Sanaüja-Antena 4:27 (195) / Antena- El Munt 8:43 (187) / Baixada El Munt 8:25 (181) / Pujada Pedrafita 14:00 (185) / Baixada Pedrafita 20:25 (179) / Pujada Lloberola 11:00 (181) / Baixada Lloberola 3:50 (168) / Pujada Torre Les Cots 12:55 (178) / Baixada Torre Les Cots 13:55 (172) / Última pujada 4:55 (176) / Cim última pujada- Sanaüja 22:15 (173)

Fotos de la web http://www.altasegarra.ces.cat/ ja que amb la pluja avui no hem tret la càmera a passejar.

Veure classificacions a: http://es.geocities.com/pluriesportista/sanauja2008.htm

L´autèntic MountainBike

Lliures, per fi lliures, tu i jo sols, ningú més. Avancem cap on no sabem, però seguim endavant. Sense parar, sense mirar enrera. Sóm feliços, estem fent el que més ens agrada. Segurament vam ser creats per això mateix, per pedalar!

El poble cada cop és més lluny i els sorolls urbans cada cop són menys apreciables. Travessem les últimes granges i finques domesticades i ens posem per un corriol salvatge, ple de pols, destrossat per la petjada motoritzada de l´ovella negra de la nostra família. No m´agrada! Cal anar encara més lluny!

El corriol enreguerat s´acaba i la remor dels cotxes es torna a sentir. La via consumista de benzina és aprop, ni pensaments d´anar-la a trobar; cal fugir en la direcció oposada! Ens endinsem per entre camps d´ordi sembrats però moribunds i aprofitem la petjada agonitzant que han deixat els tractors per seguir endavant.
Ens passem una bona estona juguetejant entre trossos, caminets i pistes forestals, avançant i a cops tornant enrere en trobar que no podem seguir progressant en la mateixa direcció a voltes pel "mur" d´un bosc espès, a voltes una masia amb gossos famolencs o fins i tot a voltes per la mirada d´un pagès desafiant que no soporta ser violat en el seu espai intim que delimita una vella cadena entreoberta al mig del camí.

Ara estem ja en terra de ningú, hem agafat un camí pedregós, en pujada, renoi quina pujada! Sort que tu no et queixes mai i a mi avui les cames em van soles, com si aquest oxigen pur arribés a cadascuna de les seves fibres musculars sense passar per l´aduana dels pulmons i les contragués per via directa.
Els kilòmetres, per sensacions transcorren ràpidament, tot i que la velocitat no és gens alta, però fem el que ens agrada i gaudim de cada tom de cames que etzibo als teus pedals, de cada animalet que s´atabala al nostre passar, del vent que bufa i que aquí entre els arbres es torna més de tacte brisenc i a sobre ens porta olors! Unes olors que feia segles que ni tu ni jo experimentàvem.

La pujada ja s´acaba, però al cim de la carena ens espera un gran premi. L´ermita que tants cops va veure passar caminants cap a l´altre costat de la vall ens saluda frisant, doncs últimament sembla ser que ningú la visita. En tenir-nos enfront seu, decideix obsequiar-nos amb la vista clara i inacabable d´una vall que tot i no viure el seu millor moment es mostra com sempre verda i radiant.

Decidim que encara no en tenim prou! que esgotarem el dia fins al final, i ens perdrem per camins innumerables cap a l´altre cantó de muntanya; el cantó desconegut. Tot descobrint nous paratges em malaeixo a mi mateix per haver deixat de fer el que tant m´agrada durant tant de temps; i a la vegada dono les gràcies a la meva acompanyant per haver-me possibilitat aquest retorn tan fantàstic.

Quan la tonalitat del camí i de la vegetació agafa colors més foscos i apagats, ens adonem que és l´hora de fer mitja volta, d´iniciar el retorn…a no ser que vulguem perllongar el nostre contacte natural tota la nit.

En tornar a passar pel cim comprovem que estem en un lloc diferent; els colors del cel han canviat; el blau ha deixat pas a uns tons vermells i ataronjats que ens fan restar allí envadalits una bona estona, tot i que de ben segur ja no ens dona temps d´arribar a casa amb cert grau de claror.

Quan despertem d´aquell somni ens posem tots dos a donar pedals costa avall, ara ja sense poder contemplar el paisatge tant per manca de Sol com per manca de temps. Encara resta una bona estona fins arribar al poble i caldrà escurçar el camí. Per tant tot i la llum traidora que resta, ens atrevim a agafar una trialera d´aquelles de les més salvatges, només domesticables per algunes privilegiades com tu. I sort en tinc del control que em dones baixant per aquesta pendent tan extrema!

Empassant-nos pedres de tots tamanys, arrels i reguerons arribem al camí de la vall amb un ull al terra que trepitgem i un altre al rellotge que ens marca el nostre amic solar.

Sí, impressionant paradoxa, la natura estressant-nos, disfressant-se d´urbis, posant-nos hora per arribar a la dutxa i a taula, amb la torrada de rigor que ja sembla estar-se refredant molt abans de començar-se a fer.

És la natura? Ò sóc jo? Doncs evidenment les presses són solsament meves i de retruc t´etresso a tu! Tot i que tu no saps queixar-te i fas veure que aquest ritme infernal ja et va bé.

Així doncs no cal córrer! Gaudirem fins al final d´aquesta sortida màgica; ja que avui res no pot ser millor que això; una experiència mística amb la natura, amb tu i amb mi mateix, amb la meva part desconeguda.

Després del pas per la vila veïna, ja amb tots els fanals encesos, tastem per una estona el ditxós asfalt; desafiant el perill de ser ningunejats per qualsevol conductor insensible a les nostres experiències del dia.

Seguidament recobrem la sensació d´estar trepitjant terra ferma, entre blat i ordi, granges i masies semiabandonades.

El poble ja és aprop, la seva llum artificial ens diu que hem d´anar cap allà, però nosaltres gaudim dels últims metres junts i ens deixem acaronar una estona més per la foscor i per la fresca que ens ha deixat el Sol en dir-nos definitivament “fins demà”.

En tocar de nou l´asfalt urbà ens preguntem si val la pena explicar a algú el que acabem de viure junts. Potser els agafa ganes a tots de cop de sentir totes aquestes emocions que l´espècie humana té oblidades i amb això ens espatlla la nostra pròxima cita d´amor a la natura.

En entrar per la porta de casa l´olor del sopar em fa aparcar-te al garatge, em sap greu el fet de que no podràs compartir amb mí la torrada però pensa que hem compartit una cosa molt més especial, una autèntica jornada de MountainBike! Fins la pròxima! Estic segur que ens veurem molt aviat.

Correcuita per la muntanya garriguenca

A les 6:45 ja estava en peus pq el Xavito em recollia a les 7:30 per volar cap a Borges. Dic volar pq el viatge m´ha passat volant tot parlant de les curses de muntanya. Recollida de dorsal i desseguida ha aparegut el Francesc Jové completant el trio de pontsicans per la cursa d´avui. Xerrada amb la gent coneguda; estava el Santi Millan: la Gazela de Pardinyes i més tard tambè he conegut al gran blogger i millor corredor Joan Farnós, un krack que ha fet 3er de la general. Tambè hi havia el Jordi Carulla de Sant Guim , que està a totes!

El perfil pintava força bé amb una primera part plana, una segona més dura en pujada tampoc excessiva i una tercera en baixada i pla per anar a platillo fins a meta. El terreny bastant suelto, amb pols i reguerons, sense ser excessivament tècnic, però si distret i força exigent. 24,3 km per endavant que calmarien les ansies de tots els participants.

Ens hem encantat bastant i després ens ha anat just per col.locar-nos a la sortida. Tot i sortir enrera, el cap de cursa anava a un ritme tranquil i desseguida he remuntat posicions fins situarme 8è; per un moment he tingut la temptació d´agafar el primer lloc i fer el pena una estona xD

He aguantat els primers 5 km, que eren bastant plans, entre els 15 primers i després he deixat que la gent m´anés passant, doncs la cosa s´ha empinat i jo no estava disposat a patir al màxim avui. Per tant les pujades dures caminant, les baixades al que donés la meva tècnica poc curtida en muntanya i al pla doncs a rodar a ritmes de 4 i poc minuts el km.

Els km del 5 al 17, els mes durs del recorregut anaven passant prou ràpids. Les meves cames i el meu cap no es ressentien a mesura que la prova transcorria. Ara una pujadeta, ara una baixada més o menys tècnica, ara un corriol, ara habituallem...i així na fent, fins i tot he tingut una caiguda sense més conseqüències que algun petit renec jeje. De tant en tant algun que altre corredor em passava però no em cebava a aguantar-li roda, el deixava tirar amb l´esperança que més endavant ja ajustariem comptes xD.
En coronar l´últim repetxonet quedaven 7 km de baixada fins a Borges, els últims 4 per camí ample ideal per rodadors. Trajecte en el qual pensava recuperar algunes posicions perque la veritat em sentia amb forces i no tenia molèsties en cap part del cos. Tot i això ha estat complicat ja que les forces dels participants que estan més o menys per les teves posicions tambè són similars i els veus a davant a mig minut però costa de retallar distància. Al final m´he resignat a passar gent i he posat marxa a bon ritme fins a meta.

A l´arribada m´ha agradat el detall de no donar bossa de plàstic, les malles a la mà i ja està bé jeje, s´agraeix que el regal post-cursa no sigui una samarreta. Intercanvi de sensacions de nou i ens hem quedat a l´entrega de premis i sorteig, que per cert, per fi em toca algo, una motxileta molt guapa de muntanya que segur que utilitzaré en les meves sortides tant de "caco" com en btt.

El resultat final ha estat 2:08:15 en una prou acceptable 30 ena posició d´uns més de 100 participants crec. He estat el 3er pontsicà en discòrdia, ja que al poble tenim nivell, El Francesc 9è i el Xavito 25è que m´ha tret dos minuts i pico i que ja es pot començar a preocupar pel dia de Sanaüja jejeje.
Distància completada: 24,3 km
Desnivell acumulat: el polar m´ha marcat 690 tot i que el perfil facilitat per l´organització deia 750.
Pulsacions mitges: 190 p/m (he baixat el to d´esforç a partir del km 12 cap a 185 p/m)
Pulsacions màximes i mínimes: 202 / 172 p/m
Passos kilomètrics. Cal dir que alguns no estaven prou ben col.locats, ja que n´hi ha que m´han sortit a 3 i pico al final de cursa, i no estic tant fort xD. No us els poso, ja que en muntanya no són tant importants i varien molt segons e perfil.

I fins aquí la crònica xD La setmana que ve tornaré a variar; vull fer el Duatló de Carretera de Sant Guim de Freixenet; i després intentaré descansar de competicions, ja que porto massa setmanes seguides amb agulletes el dilluns, dimarts,...

Podeu veure més fotos de la Correcuita clicant a http://picasaweb.google.es/gineroca/CorrecuitaJordi

i tambè a http://picasaweb.google.es/gineroca/Correcuita1

Classificació Correcuita: http://es.geocities.com/pluriesportista/correcuita09032008.htm

Trekorientació a Vallbona de les Monges

Una setmana més competició, una setmana més havent dormit poques hores, una setmana més provant coses noves.

Avui era torn per iniciar-me en les curses d´orientació. Els13 o 14 km de la categoria blava m´esperaven.

Vallbona de les Monges 8:15 em presento a la sortida amb una son de Déu i plufff em diuen que tothom surt quan vol i que hi ha temps per començar fins a les 11. M´ho prenc amb calma i decideixo anar a escalfar una mica, a veure si fan mal les lesions que tinc acumulades per tota la geografia de les meves cames. En començar fan mal, el tendó del dit es queixa, la incersió del quadriceps em diu bon dia,...però fent una suma ràpida dedueixo que no n´hi haurà prou per privar-me de passar una bona estona avui.

Aprofito tambè per donar un tomet per la zona de boxes tot observant els rivals...i deunido, n´hi ha uns quants que semblen professionals; altres van a passar una jornada amb la família o amb els amics; per mi tot és una incògnita. Quan es va de novato estic disposat a signar un lloc de mitja taula cap endavant; però sobretot avui busco passar-ho bé i comprovar si en faré alguna altra d´aquest tipus més endavant.

Cap a les 10 decideixo que ja va essent hora de moure "l´esquelet" i m´encamino cap a la sortida; ja hi ha força cua, i el Sol està lluent com no ho ha estat en tot l´hivern! Per tant, malles i samarreta curtes, les nike apretant-me els peus i la bruixola a la butxaca per si em fa falta. 15 minutets a l´ombra del monestir, explicació de rigor de com va el mapa i el sistema de marcatge Sportident (tot un avenç que et dona el temps total i fins i tot el que tardes de fita a fita). 23 fites per endavant i sense pensar-m´ho dos cops Sortidaaaa! Surto a bon ritme envaladet, primera fita com un galgo, segona......segona? on està la segona? puff, a tornar enrere que me l´he saltada! Primeres "rises" dels que acabava d´avançar feia 3 minuts "remant" com un boig xD.

No tardo gaire en adonar-me que serà més complicat del que semblava. Vaig trobant les primeres fites amb penes i treballs; el mapa se´m fa dificil de llegir tot corrent i opto per la solució més fàcil que tinc a l´abast: xupar roda o l´orella d´algun altre trekker, digueu-n´hi com vulgueu. Amb això no faria cap temps estratosfèric, però almenys no em quedaria tirat sense saber cap on tirar en un moment donat. Aquesta tàctica m´ha durat 3 o 4 fites i llavors m´ha semblat que em començava a entonar i he decidit fer us de la bruixola jo solet. El temps que he perdut posant la bruixola al damunt del mapa i marcar el rumb ha estat el mateix que he recuperat després corrent a sac...total que la tàctica "bruixola" tampoc em servia. Havia d´aprendre a llegir millor el mapa! I sobre la marxa, corrent i pensant...ufff una mica complicat.

Així que he anat alternant la pròpia orientació amb la dels altres per obtindre una posició digna al final de cursa; alguns cops amb èxit i trobant les fites en un plis plas i altres pecant de llest i posant-me per camp a travès destroçant-me les cames amb els esbarzers i arribant a la fita amb penes i treballs. Potser en tot el recorregut s´han resistit només 2 o 3 fites de manera especial però suficient per trencar-me el ritme. Al final m´he adjuntat a un grupet amb bon ritme per completar les últimes marcades i he acabat amb un temps de 1:46:38 que m´ha situat en l´11 lloc de 38 participants

de la categoria individual masculina. La posició global a la general és 33 de 178 persones/grups i segons el número de persones sense tenir en compte els equips 58è de 271 (http://www.trekorientacio.com/) Desnivell positiu acumulat 410 metres. Pulsacions mitges 164, màximes 196, mínimes 119.

En resum ha estat una bona experiència i crec que tornaré a la TREKO per fer alguna altra cursa , no se si aquest any o un altre, però segurament acompanyat, per algun familiar o amic, ja que aquesta competició és ideal per fer-la en equip; a més amb un temps com el meu d´avui gairebé hauria pujat al podi. Amb una mica d´estudi dels mapes i pràctica es poden aconseguir bastant millors resultats, tot i que la finalitat que l´objectiu que buscava amb la orientació s´ha assolit molt satisfactòriament: simplement passar un bon matí de diumenge.

Estat de la meva pota després d´haver tastat els esbarzers.

Una de les pujadetes del recorregut

Trekers obrint camí amb Vallabona al fons.

No he estat l ´únic pontsicà en participar a la Treko! Aquí estan els valents!

Podi del recorregut blau en família. Germans Areny ocupant el segon graó.
La categoria mascota tambè ha tingut els seus premiats, sac de pinso i os xD

I fins aquí la crònica d´avui xD Diumenge que ve la Correcuita? 24,3 km de cursa de muntanya? veure´m com es porten les cames aquesta setmana....

Resultats de la Treko de Vallbona: http://www.trekorientacio.com/class/vallbona08/Resultats%20categories%20TREKO%20VALLBONA.pdf

http://www.trekorientacio.com/class/vallbona08/Resultats%20scratx%20TREKO%20VALLBONA.pdf

Noves curses a la zona!

Un cop païda la decepció de no poder córrer a Borges aquest diumenge perque ja s´han omplert les 500 places que hi havia (culpa meva perque ja estava avisat de feia setmanes que s´acabarien els dorsals), avui m´he enterat que a Torà tambè s´han animat a organitzar una cursa atlètica per aquest 2008. Seran el proper 30 de Març i constarà de 10 km per camins del municipi i tindrà la categoria de "cursa rural".Segurament no deixaré passar l´oportunitat de competir ben aprop de Ponts, primer s´ha de fer poble (Ponts), després comarca (Noguera-Segarra), després terra (Lleida) i després Pais (Catalunya)! Així doncs deixaré un foradet en el meu calendari de temporada per anar a córrer a Torà.

Com tambè serà fixa la II Cursa de Muntanya Alta Segarra a Sanaüja (22 km) ; sense desmerèixer les demés, la millor que vaig córrer al 2007. Aquest any l´han avançat al 20 d´Abril, així que la del 30 de Torà em servirà de preparació per la de Sanaüja. M´he proposat rebaixar el meu temps de l´any passat entre 20 i 30 minuts. Ja se que és molt bèstia la millora però és una cursa que m´ha enamorat, i vull deixar-m´hi la pell. El meu temps a la primera edició va ser de 2:50:16 quedant a la posició 53 de 108 participants. Aquest cop només firmaria un temps de 2:30:00 cap avall i quedar entre el 30% dels primers classificats. Penso que l´any passat ja vaig pagar la novatada de les curses de muntanya amb les llagues i els col.lapses musculars i que aquest any toca millorar i força!

Ja us contaré quan s´atansin aquestes curses com va la cosa. De moment us deixo amb unes imatges fantàstiques de la primera edició de la Cursa de Sanaüja i de passada aprofito per felicitar als organitzadors de la cursa de Torà.

Web de la cursa de Sanaüja: http://www.altasegarra.ces.cat/

Web de la cursa de Torà: http://www.correcamins.org/

Xavalins torno a donar guerra!

Weno guerra al meu nivell...després de 3 o 4 anys d´inactivitat he tornat a competir. Ves per on va ser d´un dia per l´altre, sense entrenar ni re. Ara m´ha donat per provar les curses a pota. Si des de les meves èpoques infantils que no en feia (exceptuant un parell de cops que vai fer La pujada a Sant Pere de Ponts per fer poble) i bé ja veurem si durarà gaire...

Vaig començar per la Cursa del Torró a Agramunt (14-10-07) de 10 km que vaig completar amb un temps de 47:38 quedant el 108 de 166; pensareu que sóc un petat; pues sí, no us equivoqueu de gaire. Vaig començar com un boig. Em vaig col.locar entre els 20 primers com un campió, moment en el que vaig mirar el pulsometre i bingo! 200 p/m. El jabalí estava a punt de reventar i no era plan de forçar una màquina sense engrassar. Tot just portàvem 3 km i les cames ja no m´anaven, el meu ritme queia estrepitosament i m´anava passant tothom a saco. Vaig mantenir el pols tota la cursa entre 190 i 205 p/m . Sí us semblarà excessiu, a mi tambè...però el meu màxim en curses arriba normalment a les 210 pulsacions i això que ja tinc una edat, 28. Resumint que vaig acabar com vaig poder, amb el ganxo al coll i esgüellant com un tossino.

LLuny d´amilanarme, em vaig posar el seguent objectiu molt aprop! La 1a cursa de muntanya de l´Alta Segarra, a Sanaüja (21-10-07). Aquest cop donada la distància a cobrir (22km) vaig decidir entrenar algun dia entre setmana per poder acabar. Dos entrenaments de 8 km en plegar de treballar van ser el meu entreno. I el diumenge em presentava amb una bona moral a la sortida, però amb els peus una mica tocats d´haver tastat la muntanya.
Sortida i au com un boig em poso a ritme dels 15 primers, aquest cop estava decidit a que no em passés tanta gent com a Agramunt. Primer tramp de trialera de pujada fins a Rocabandera, aguantant bé i deixant passar uns pocs "rivals" , després tornada al poble i s´inicia lo dur , paret de 300 metres on t´has d´agafar a les roques per no donar-te un clatellot dels bons. Els "pofezionals" m´anaven adelantant poc a poc i cap al km 7 o 8 em van passar el Mariano (lo jabalí de Balaguer, un biker reciclat als duatlons) il Xavito ("la pluma de Ponts") i au ja no els vai tornar a veure en tot el recorregut. La Pujada més dura el Pedrafita que no s´acabava mai...per fi a dalt i habituallament sòlid; vaig menjar fruits secs...em van sentar com una patada al cul tan salats! Comença la baixada i puc encadenar-la corrent bastant bé, però els peus ja començaven a fer la guitza! Pujada a fina Lloberola ja molt més cansat i alguns més que m´anaven passant. La baixada ja insoportable els peus ben llagats em condicionarien els ultims 9 km. L´última pujada va ser monstruosa: La Torre les Cots, i en agafar el pla primeres rampes, els bessons van dir prou i vai tindre que parar a estirar una bona estona...la gent em seguia passant...paciència, l´important ja era poder acabar! La baixada lenta per culpa de les llagues i el pla controlant els bessons, últim repechó i cara avall cap a Sanaüja,, ja faltava menys. Convianava caminar i córrer. L´arribada va ser el millor, els nens de l´escola animant-me i xocant-me la mà i els grallers tokant i fent-me sentir guanyador. Foto a l´arribada (que quan la vegi veuré quina cara tenia...) 2:50:16 arribant el 53 dels 112 que van acabar...prou bé per ser la primera.
Tota la setmana sense entrenar i el diumenge seguent em presentava a la sortida dels 10 km urbans de Manresa. Gairebé 500 inscrits, l´objectiu era baixar la meva marca d´Agramunt. Vaig descobrir això dels xips...collons com ens modernitzem.
Sortida i una altre cop com un tiro 195 p/m i entre els 40 primers. No vaig tardar a perdre posicions però després ja vaig trobar el meu lloc i vaig fer quasi tots els km al mateix ritme i amb la mateixa gent. L´arribada un pel llarga però em vaig animar a esprintar amb dos matats més, que per cert em van guanyar. El meu temps 43:10 que rebaixava en 4:28 la marca d´Agramunt i quedant el 194 de 474. Prou satisfet en vaig sortir ja que no havia entrenat cap dia durant la setmana per poder curar les llagues de Sanaüja. A l´arribada vaig departir amb les estrelles pontsicanes, els Jové pare i fill i el Pere de cala Blaudia, que em va donar un consellet per no tornar a patir amb les llagues: ben untadet de vaselina xDD q malament sona eh!

I ja veieu! això va rodat pròxims objectius la Pujada al Sant Crist de Balaguer (11-11-07) i me vui iniciar en els duatlons: el duatló "Internacional" d´Estaràs (18-11-07) i el de Balaguer (25-11-07) sense entrenar, pq tampoc puc...avere si revento o no. Que en penseu? xD