Incapaç de posar una marxa més

Vaig a venades, i la veritat que fa temps que no en tinc una de bona. Porto setmanes i setmanes entrenant, o no entrenant, no se com calificar-ho! Volums entre 5 i 10 hores setmanals que no porten enlloc. Una mica de tot i molt de res.

M´agradaria tornar a nadar de tant en quant, agafar mes la bici, tornar a correr, fer sèries...estic fart d gimnas, pero no tinc forces per més!

Tant malament no estic si vaig acabar la Marxa dels Castells en menys de 6 hores, però em falten aquelles ganes per sofrir entrenant, aquella diferència que em porti a estar a un bon nivell. Que em permeti seguir anant a més en els resultats passats. Sóc un animal competitiu sense remei, que hi farem!

Motivació

Paraula de nou lletres que s´escau al que ara mateix no tinc... El declivi d´aquest estiu m´està passant factura i ara costa arrancar. Com heu vist des del juliol no faig el resum de l´esport fet durant la setmana...es per no fer el pena. Alguna setmana de Juliol si que vaig fer un volum acceptable però a l´Agost res de res.

Avui he tornat al gimnàs després de mesos de pagar sense utilitzar-lo, i bé, tothom comentava la Pedalada del Segre, que es va fer diumenge. Mig poble la va fer pel que es veu; l´afició a la BTT està guanyant adeptes a marxes forçades aqui a la vila...fa cosa de 10 o 12 anys eram quatre gats que ens dedicavam a matxacar-nos per aquestes costes del MigSegre, recordo que als de la colla ens anomenaven Team-pedal i erem uns especimens raros raros raros xDDD i ara qui no fa bici es que és ell qui no esta a la onda.

La veritat es que sentint els comentaris al gimnàs m´han agafat ganes de recuperar la forma.

Em costarà gaire? Doncs no crec, ja que petat del tot tampoc estic; ara que si em poso a entrenar sistemàticament serà per millorar resultats i marques. Sense motivació, no sóc capaç d´encadenar entrenaments decents durant un temps prolongat. Per això tinc el dubte de si exprimir-me en entrenaments constants i programats o gaudir simplement de sortides variades. Per poc que pugui em decantaré per la primera opció.

Això si anar a curses sense estar a un nivell alt per les meves possibilitats, no ho faré; prefereixo esperar el moment. Això d´anar a cursa cada cap de setmana està bé per tenir contacte amb la gent d´aquest "mundillo" però jo sóc com un gat...i els gats sempre van a la seva. Entreno gairebé sempre sol, m´agrada buscar la perfecció pròpia i amb els altres mai vas al teu ritme per molt que vulguis. M´agrada exigir-me a mi, no als demés. De tant en tant la companyia entrenant està bé, però molt de tant en tant.

Així, sol, a part d´entrenar penso, i poso algunes idees a lloc tot i que normalment les voltes que dones a les coses mentre fas esport de fons, són només això voltes...que tornen al mateix lloc de partida...igual que l´entrenament.

Aquesta dèria per anar a vegades contracorrent ha fet que encara no hagi tastat cap de les 7 edicions de la Pedalada del Segre. Que ara vol correr mig poble?...doncs jo em quedo a casa jeje. Sempre puc recordar els mítics Provincials i Copes Catalanes de finals de segle passat i començaments d´aquest, disputats a la vila , on tot era més essencial, vocacional i dur.

Bé doncs el que deia...que aniré entrenant de manera creixent aquests dies i que aviat veureu penjats els meus resums, les meves rutetes solitàries i potser alguna crònica de cursa/es. Revisant altres blogs de la xarxa tambè veig que la gent es torna a posar les piles després de vacances preparant l´ultima part de l´any, i jo en això intentaré no ser menys ;)

Les dues últimes fotos són de l´època prehistòrica del BTT pontsicà, la primera és d´una cursa a Madrona el 1995 i la segona és la formació de BTT del Motoclub-Segre que vam representar el club durant el 1997, any de la fundació de la Secció.

Final de cicle...gastem els últims cartutxos!

Final de cicle; així es com puc definir el moment que estic atravessant. Entrenaments sense objectius clars i amb poques perspectives de curses per les pròximes setmanes.

He decidit prendre´m una temporada d´entrenament místic i de descobriment de les meves capacitats amagades; si encar en tinc alguna per desenmascarar! Faré les coses bé, apurant el màxim d´opcions que tingui a l´abast per fer un saltet més en la meva lluita per arribar el més amunt possible a les classificacions.

De moment he fet força camí des de que vaig retrobar-me en això de les competicions, per allà a l´octubre, fins ara. Especialment m´he obert camí en el que és el fabulós món del "còrrer" ja que fins aleshores n´era un perfecte desconegut en forma de practicant ocasional.

Tot va començar a l´estiu del 2007, quan em vaig animar a anar a caminar els diumenges; van ser tirades d´uns 15-20 km, però suficients perque el tema d´avançar metres "a pota" em llamés l´atenció (fins al moment la bici ocupava el 90% de la meva pràctica esportiva aeròbica).

Sense saber com, em vaig animar a apuntar-me a la meva primera cursa de 10 km, va ser a Agramunt. El meu temps 47:38 per no tirar massa cohets...però veient que passava a gent que portava molt temps en això de les curses a pota em va animar a seguir provant competicons.

Des d´aleshores han estat 13 curses més amb resultats creixents, sobretot amb un salt de qualitat experimentat gràcies a l´aturada de competicons i a l´increment de la càrrega i qualitat d´entrenaments que vaig fer entre el desembre i el gener. Al principi quedava per la meitat de les classificacions i a partir del febrer fins ara a moltes curses ja deixo el 80% de participants per darrere meu. Les curses on millor emvaig trobar van ser Puigverd d´Agramunt, Torà i potsé l´Alta Segarra 2008, totes elles amb la característica de no ser precisament planes.

Ara la intenció serà semblant al de l´aturada de començaments d´any; un "parón" per veure si sóc capaç de pujar un graó més, tot i que se que cada cop és més difícil; però se que encara hi ha força coses a millorar i les intentaré exprimir.

Aquesta setmana ha estat de transició, igual que la vinent (ja que marxo de colònies amb l´escola tres dies i després ve el Pont; així que marco l´inici de la nova fase d´entrenaments cap a començaments de Maig. Ja us aniré contant com em va. (Tampoc descarto fer alguna competició de mentre entreni, això si en forma d´entrenaments per la meva preparació).

Abans d´experimentar aquesta petita aturada per recarregar piles, divendres vaig anar a provar forces al recorregut de terra de 10 km que em vaig muntar a Les Oluges. Sabedor de que tenia força a les cames per millorar la meva anterior marca (fixada en 39:52 des del 14-2-08).

Doncs sense pulsòmetre i només amb el crono en mà vaig marcar 38:48 cremant els últims cartutxos que quedaven en la meva malmesa moral atlètica.

El desnivell positiu en aquests 10 km va ser de 45 metres i els parcials kilomètrics: 3:46 / 3:40 / 3:44 / 3:50 / 3:59 / 3:50 / 4:06 / 3:58 / 3:49 / 4:04 completant els 5 primers km en 19:00 i els 5 segons en 19:48.

Finalment us deixo l´evolució de la meva marca en els 10 km des de l´octubre passat

14-10-2007---> 47:38 Cursa del Torró (Agramunt). Terra i 80 metres desniv

28-10-2007---> 43:10 10km urbans de Manresa. Asfalt i 80 metres desniv. positiu.

31-01-2008---> 41:39 Entrenant a Les Oluges. Terra i 45 metres desniv.positiu.

14-02-2008---> 39:52 Entrenant a Les Oluges. Terra i 45 metres desniv. positiu. (i 40:23 només 3 dies després a la cursa de Puigverd de Lleida amb 130 metres desniv.positiu)

25-04-2008---> 38:48 Entrenant a Les Oluges. Terra i 45 metres desniv. positiu.

L´evolució és clara però veurem la corda que em queda, els que domineu més del tema í per la vostra experiència personal, fins on creieu que puc arribar?

I tu? Per que coi no et cuides?

Cos 50%, ment 50% aquest hauria de ser el tracte afectiu que ens donguessim a nosaltres mateixos. Part física i part metafísica. Hi ha persones que no cultiven cap de les dues, i moltes altres es centren només en una d´elles. Però per què sempre s´ha prioritzat la part mental a la física? Per què la majoria de gent prioritza aconseguir molts coneixements i en canvi la part visual, de vitalitat, i de capacitats físiques s´arracona? Per què hi ha la creença que els esportistes són tontos? no es pot cuidar la part fisica i cultivar la intel.ligència al mateix temps?

Pocs s´han parat a pensar que fent esport, tenint uns hàbits saludables i cuidant el nostre aspecte, tambè creix la part mental de l´individu; la constància, la búsqueda de metes en l´esport es pot tranferir cap a la resta de camps de la vida.

Qui es cuida més? per què els diem pijos als que s´apunten a un gimnàs amb tots els serveis: piscina, espà, sauna, massatges, depilacions,...?

Quantes coses fas tu per cuidar-te? Dones importància a la teva imatge? T´estimes prou? Vols que els altres t´estimin? Dedica temps a posar-te maco o maca i a cuidar la teva salut, el teu cos t´ho agrairà i la teva ment tambè creixerà. No et destrueixis abans d´hora, la teva ment perdurarà més temps amb un cos en condicions.

No fumis, fes esport sense passar-te (si no ets un malalt com jo), no beguis, controla la teva alimentació, depila´t, broncejat amb moderació, compra´t les teves cremetes,...Perdura jove de cos i de ment. Nou any nous proposits. Ens veiem al gim ;)

X.Espar, Corbalan i la mort sobtada

Avui i aquests últims dies he estat a Manresa a les XX Jornades de Medicina de l´Esport del Bages. Com cada cop que hi he assistit n´he pogut treure informació útil, m´hi trobo bé en aquestestes conferències perque sempre aprens coses noves encara que algunes no siguin d´aplicació directa en el món de l´Educació, que és on em moc jo habitualment. L´Edició d´aquest any era de cel.lebració, 20 anys són molts i els organitzadors han volgut portar personatges de renom com l´Iñaki Urdangarin, la Infanta Cristina, el Manel Estiarte, Juan Antonio Corbalan, la Maria Vasco, el Miquel Angel Cos, etc etc ...

Personalment l´Edició d´aquest any a nivell personal no m´ha omplert totalment però algunes conferències si que han despertat la meva curiositat i les ganes de saber més sobre aquell tema. Dijous, Maurits Heindrinks ens va obrir els ulls sobre les noves tendències a l´hora de millorar el rendiment professional gràcies a les noves tecnologies i Paulus Wildeboer va donar algunes pautes interessants per fer la preparació física de base dels esportistes sempre des del treballa a partir del propi cos i arraconant les màquines de gimnàs pels culturistes.

Xesco Espar va intentar parlar de la motivació i l´assoliment d´objectius en l´esport. Personalment crec que aquest senyor va ser de lo més justet de les Jornades. Té unes idees marcades al seu cap però que escoltant-les detingudament acabes no sabent si el seu èxit enfront del primer equip d´Handbol del Barça và ser només èxit dels jugadors i de l´herència del treball de Valero Rivera...Idees bàsiques en els seus plantejaments com que el l´esportista s´ha de plantejar objectius molt dificils d´aconseguir semblen utòpiques...o tambè que el seu objectiu com a entrenador es fer disfrutar els catalans! Aquest senyor encara no s´ha donat compte de que Catalunya no és el Barça. Trist per una persona que hauria de tenir prou nivell per fer conferències...

Exculparé en Xesco perque no va ser l´únic, doncs l´organització tambè la va cagar portant massa ponents blaugranes, per no dir "babaugranes" i a sobre sortegen la samarreta del Deco com si tothom s´hagués de sentir orgullós si li tocava. A sobre en el moment del sorteig vaig haver d´agunatar la brometa del massatgista del Barça senyor Juanjo Brau "-Els del Madrid que aixequin la mà que no els inclourem al sorteig". Com si al món no hi hagués més equips que els que es freguen el cul amb bitllets de 200 euros. Almenys van fer feliç a la noia que li va tocar, amb el crit que va pegar semblava que el Barça hagués guanyat al Geta i tot.

El divendres, l´apartat de ponències mès mèdiques com sempre em va resultar el més dificil d´engollir. Mikel Sanchez va estar interessant en la seva explicació sobre la utilització dels Factors de Creixement; i Miquel Angel Cos genial parlant de l´Osteopatia dinàmica de pubis. Vaig seguir amb atenció les seves explicacions ja que donada la meva ignorància en el tema pensava que a veure si les meves molèsties de les últimes setmanes podia ser això! jeje. Com més xerrava el Miquel Àngel més mal em feia!

Jan Ekstrand, metge de la UEFA, va fer una conferència patètica, de fet ell no, sinó la seva traductora. I a la taula rodona el base del Manresa Javi Rodriguez em va sorprendre per la seva pausa i claredat a l´hora d´explicar la seva lesió i altres experiències basquetbolístiques, gens habitual en els jugadors professionals.


Finalment la jornada del dissabte ha tractat de l´excel.lència en el rendiment esportiu. Xavier Mir ha entretingut explicant el Dakar Solidari i l´actuació mèdica en aquest Ralli.

Finalment un tema de recent actualitat "La Mort Sobtada" explicat per Juan Antonio Corbalan. En resum les conclusions que trec d´aquesta xerrada són que millor no fer-se mai cap prova peruq com te trobin algo raro et prohibeixen fer esport o t´obliguen a jugar a la petanka la resta de la teva vida. Prefereixo correr el risc i disfrutar de l´esport com, quan i a la intensitat que jo vulgui. I si algun dia em quedessa tiesso fent esport, pues hauria mort disfrutant del que més m´agrada.

La taula rodona de cloenda ha incorporat en Manel Estiarte, que es nota que té e cap ben amoblat i la Maria Vasco (ni han mencionat que corria per l´Associació Blanc-i-blava), que ha donat la seva visió particular de l´Esport i el rendiment sense atrevir-se a donar una opinió ben formada perque simplement no la tenia, cosa d´altra banda ben normal. Tambè ja estat l´Iñaki Urdangarin, la infanta i la canalla, que per cert no han parat de donar la nota tota l´estona, com hauria fet qualsevol altre nen en unes jornades com aquestes.

I per acabar un apunt final, no m´ha agradat gens que totes les conferències hagin estat en llengua castellana, essent la majoria dels ponents catalanoparlants; està molt bé que a les jornades vingui gent de fora de Catalunya, però d´aqui a canviar la llengua per ells ho trobo de massa bones persones...a més a mi ningú m´ha preguntat si entenia el castellà. En fi...ja veieu que es pot ser ben catalanista i no ser del Bar$a

(p.d: la $ ja sap per qui va, per algú q tb s´ha tragat les jornades ;)

On tenim el propi límit?

Qui no ha volgut saber mai fins on es capaç d´arribar el seu cos? Aquest és el motiu que m´impulsa a practicar esport i sobretot a fer competicions. Medir-se a altres persones és fantàstic, oi?

Per a qui estan reservats els primers llocs de les curses? Monstres genètics o per sacrificats entrenant? Està clar que pels primers que decideixin ser tambè dels segons.

I els que només podem ser del segon tipus? fins on podem arribar? Doncs fins allà on us permeti la vostra dedicació en l´entrenament, la feina, la dona, la canalla, els sacrificis que estiguis disposat a fer a canvi de..., etc

Personalment a cada cursa lluito contra la meva bèstia a part de la lluita que pots mantindre amb altres competidors. Prefereixo baixar les meves marques i tindre bones sensacions que no pas barallar-me en una cursa per quedar el 31 o el 31, o el 120 o el 121...

Tot això és molt bonic...però com lluites contra tu mateix quan ja se t´ha passat l´arròs? Quan el teu cos ja no té l´entrenabilitat que pots tenir dels 25 als 30 anys, als 35 a molt estirar. Sí és trist però és així...quan la ment comença a ser madura, el cos se t´envà i et veus impotent per poder rebaixar les teves marques de joventut. Llavors només et queda lluitar contra altres competidors , de la teva categoria esclar...

És per aquest motiu que he decidit tornar a la versió competitiva de l´esport. Ara encara puc donar el 100% que d´aqui 7 o 8 anys ja no podré donar. Vui marcar el meu límit amb possibilitats reals de superar-lo continuament.

Quan vaig deixar el BTT, va ser perque ja no trobava alicient en entrenar i entrenar, 5 ò 6 dies a la setmana per fer curses i quedar de la meitat cap al final de la classificació...vaig dir que tornaria quan seria màster30, que llavors ja no hauria de sacrificar les farres dels dissabtes perque ja no tindria ganes de sortir i fer el boig...Però torno ara, als 28 i sense ganes de tornar a la duresa competitiva de la BTT (de fet aquell nivell competitiu no s´ha aguantat, poc a poc només van anar quedant els corredors bons i al final els Campionats van quedar deserts de participants).

Ara només torno per disfrutar de l´esport i de mi mateix. Vui saber fins on puc arribar fent el millor entrenament que pugui (sempre que no passi a ser una obligació i no perdi altres aspectes de la meva vida).

Abans no entrenava bé? Estic segur que sí, però ara no em centraré només en la BTT. Ara disfrutaré. Penso correr, penso fer btt, carretera, nedar i si em ve de gust fins i tot volar. Ho vui provar tot: curses de 5, de 1o km, mitges, maratons pq no? curses de BTT, de carretera, duatlons, triatlons pq no? no em tanco a res. I més penso seguir amb les màquines al gim

Com entrenar tot això? doncs a faré a la meva manera. No se co entrenen els triatletes, ni els corredors de fons, ni tan sols els ciclistes. Em puc passar la vida buscant informació, però això no condueix a res. L´experiència que tinc en el món de l´esport em diu que cada persona s´ha de fer el seu entrenament. Només ell es coneix i sap el que pot tolerar i el que li va millor.

Per això us dic, no copieu entrenaments. No serveix per re. Proveu això sí! Propveu-ho tot, trieu i sempre moveu-vos per les vostres sensacions. Sigueu capaços de modificar o tirar l´entrenament al riu si el cos us diu que està cansat o que en necessita més. Només així tindrem un entrenament constructiu.
Els factors que influeixen en el rendiment d´una persona són innumerables. Des de l ´estat d´anim de cada moment, la genètica incontestable, l´experiència en l´esport/s practicat/s,...

Ens basarem a cuidar aspectes bàsics com poden ser l´alimentació, el descans i l´entrenament.

Una altra estona podem parlar de com s´ha de cuidar cadascun d´aquests aspectes. Ara només us diré el que he pensat de cara a començar a posar-me en forma per provar-me en competició: nadaré un dia per setmana, correré un parell de dies (un dels quals faré series i l´atre rodaré) i agafaré la bici un dia setmanal fent bàsicament fons. El diumenge el deixaré per les competicions i si no en tinc faré una mica d´esport convinat fent transisions. Els volums mai passaran de 2 ò 3 hores ja que no vai a destrossar el meu cos sinó a gaudir. A part seguré acudint al gimnàs on farè una rutina 3 cops per setmana pel tren superior i segurament depenent de la tolerància als altres entrenaments afegiré un dia de complementació pel tren inferior. L´electroestimulador l´utilitzaré en moments puntuals per recuperació, lesions i dubto que gaire més perque tot ja ho veig massa saturat.

De moment començaré així i ja aniré modificant sobre la marxa segons sensacions. Ja us aniré comentant com va la cosa, espero veure un progrés en les marques personals i tambè en les meves classificacions a les competicions.

Salut i bon entreno!