dimarts, 20 de gener del 2009
diumenge, 18 de gener del 2009
III Duatló d´Alpicat
Doncs al final ha estat que sí.... les ganes han pogut més que el poc entrenament que portava a les cames (vaig començar aquest dilluns xDD).
La sortida per mí, ha estat menys tensa que en altres ocasions. Avui de fet el pulsometre em marcava només 110 pulsacuions abans de començar (normalment estic entre 130 i 140...cosa dels nervis).
La intenció era fer el duatló molt tranquil, i no cebarme al començament, no sigués cas que al final ho paguessa.
Sortidaaaaa i deixo passar a la penya, em col.loco entre els 100 primers i na fent, debia anar a un ritme de 4:15 el km, lluny del que estava acostumat fa 7 ò 8 mesos, però necessari per poder fer la prova fins al final. De tant en tant pegava algún petit aceleron i sorprenentment em trobava força bé; però he aconseguit controlar les meves ansies i m´he quedat quietet, sense tirar cap endavant. Tot i això el pulsometre s´anava movent entre 190 i 200 pulsacions, sobrepassant-es algunes vegades
La transició ha estat bastant ràpida, i allí he recuperat algunes posicions, entre d´altres la del Murci, tot i qùe desprès m´ha tornat a passar.El principi de la bici ha estat un seguit d´avançaments a gent que està més acostumada a córrer, volia agafar un grupet wapo per posar-me a roda però cap ritme em convencia i anava tirant endavant fins que m´he estabilitzat.
El circuit evitava al màxim les zones de fang, doncs el van haver de canviar perque l´altre estava impracticable; i s´ha de dir que han aprofitat al màxim la zona en la què estàvem. Ha superat les meves expectatives, que d´altra banda eren bastant baixes, pensava que seria tot pla...però ens hem trobat amb alguns corriols i algunes rampes amb bastant desnivell, tot i que eren de 200 o 300 metres com a molt. La veritat es que no es pot demanar més saben com és el terreny de la plana.
Durant aquest tram en bici, les meves sencacions seguien sent massa bones havent començat a entrenar aquesta mateixa setmana, i m´he frenat perque tenia por de que després em faltessin les forces.
A la T2 no m´entraba el ket (bamba pels pixapins, no us enfadeu eh...) i he perdut una mica de temps però tot i això força ràpid. A partir d´aquí si que ja he baixat el ritme, acostumat a anar amb la bici a menys pulsacions (entre 170 i 180) ja no he tingut ganes de tornar-me a posar a 200, i com que no venia ningú per radere, he fet els últims 3 km a un ritme força baix, crec que a uns 5 o 5:30 el km.
Total que he arribat molt sencer; 1:32:56 segons el meu pulsòmetre, posició 58 d´uns 215 força aprop de la resta de pontsicans , els parcials: 29´corrent + 40´en BTT + 14' corrent.
El desnivell no el se exacte, ja que el pulsòmetre ha quedat ple a mitja cursa...però calculo que uns 50 metres en els trams a peu i uns 300 metres+ del circuit de BTT.
Resumint; molt content, ja que no m´esperava estar tan endavant tan aviat! crec que si haguessa estat avui bé hauria quedat entre els 20 primers sense problemes, pro això ja és dir massa...de moment almenys he agafat motivació per començar la segona semana d´entrenament.
P.D: Demà o demà passat, si puc penjaré totes les fotos, que n´hi ha moltes i potser us hi trobeu ;)
dissabte, 3 de gener del 2009
12 imatges per despedir el 2008
Trekorientació a Vallbona de les monges, una experiència per repetir




dilluns, 20 d’octubre del 2008
Fotos de la Transiscar 2008
diumenge, 1 de juny del 2008
V Marató de Relleus del Sícoris
diumenge, 13 d’abril del 2008
Mitja Marató d´Igualada
Com gairebé sempre, amb el temps just, m´he presentat a Igualada disposat a fer la Mitja marató de l´Anoia.
La cosa no ha començat massa bé perque no he trobat el transmissor de pulsacions del meu pulsometre per enlloc, i això que pensava que l´havia agafat. Primer cop a la meva moral ja que jo "sin pulsometro no soy nadie" jejeje.
Em mantenia en un petit grup on transitava tambè la primera fèmina i el fet de que hi hagues la bici amb el cartellet em motivava a seguir remant. Pas pel km 5 en 18:51.
Això ha durat fins al km 6 aproximadament, quan després del primer havituallament m´he atragantat amb l´aigua i mig tossint mig bebent se m´ha anat escapant el grup. Una llàstima perque estava portant uns temps fantàstics fins al moment.
El cop no l´he paït massa bé i he començat a baixar el ritme. Tot i això he passat pel km 10 en 40:02. Ara era el moment de fer km a 4 i poc i anar conservant una mica la màquina de cara al tram final. Però algunes rampes de més en el recorr
A partir d´aquí m´he deixat arrossegar fins a final de cursa. Els atletes m´anaven passant i s´allunyaven de mi sense massa dificultat. Pas pel km 15 en 1:04:30.
Els últims km en clara baixada i les meves cames que no anaven; tot i que més que de cames el problema erà del cap, ja que he mostrat una poca capacitat de sofriment mai vista en mi fins avui. Al final 1:31:55; sense marca personal tal i com em mereixia avui (només 24 segons més que a Balaguer però ja m´està bé per burro i vago jeje). Posició 77 de 290 atletes que han acabat (i 25 de 62 de la categoria M2).
dissabte, 12 d’abril del 2008
I Trobada de Penyes Blanc-i-blaves de les Terres de Lleida a Ponts
diumenge, 16 de març del 2008
Duatló de Sant Guim de Freixenet
Retorn a Sant Guim aquest matí de semi-primavera. Com sempre, seguint la tradició de la vila el vent de rigor disposat a "acariciar-nos" tot el matí. M´he llevat tard, doncs ahir tambè vaig anar a dormir tard i depressa i corrents he fet una repassada ràpida a la Zeus de carretera doncs no volia que em deixés tirat, fins i tot l´hi he passat una manguerada ja que estava rebossada de pols. Tambè he estat posant les cales a les bambes noves per la bici...ja se sap que mai s´ha d´estrenar res en una cursa, però es que les altres les tinc partides per la meitat i descals no tenia previst córrer.
Només arribar m´he trobat als altres dos valents pontsicans que s´atreveixen amb les duatlons: el Francesc Jové i l´Albert Balagué. Amb el cuento de muntar la bici, preparar el material i col.locar dorsals no he tingut temps per escalfar i m´he dirigit directament a entrar la bici al parc tancat. Per cert les jutgeses que controlaven l´entrada a la zona de bicis eren unes pedants, es creuen que tothom ha de saber que s´ha de portar el número i el casc posats a l´hora de deixar allí la bici; la gran tonteria perque acte seguit te l´has de treure per deixar-lo juntament amb la bici. Doncs "susodiches" dames fotent arreos i renyant-me com si fossa un puto criminal. Em mossego la llengua ara com me l´he mossegat llavors, doncs se´n mereixien una de fresca però m´he hagut de limitar a obsequiar-les amb una frase irònica que ara no escriuré. Suposo que deuen ser jornaleres a sou, ja que gent que estima l´esport i te ganes d´organitzar competicions esportives no és així, i ho dic per experiència ja que mai m´havia passat algo similar en cap cursa ni de córrer a peu ni de BTT. Cal dir tambè que l´organització de la cursa per part de la penya ciclista de Cervera i de la seva vessant triatlètica ha estat del tot correcta i encertada; i que no vull col.locar al meteix sac als jutges aquests pedants. Si s´ha de posar algun altre "pero" doncs el preu excessiu pels no federats, 30 euros, si no ens volen que ho diguin pero que no ens facin pagar un preu que no pot valdre u
na competicio que et passes 1 hora i poc fent-la; i tambè la zona de boxes on les bicis no hi cabien i s´havien de fer malabarismes per col.locar-les.
Esventat això anem a la part esportiva de l´event. Sortida com he dit abans sense escalfar, "vaya" ritme que imprimeixen a les duatlons només de sortida, impressionant! A part de que no estava prou fi, tothom anava amb el ganivet entre les dents i ha fet que em quedessa a mig grup ja des dels primers metres, contrariament al que acostumo a fer a les curses de running i muntanya. Fins que no portavem una volta no m´he començat a sentir una mica millor i llavors he començat a remontar algunes posicions. Cap al final del tram a peu he agafat l´Albert, tot i que després a la transició em deu haver passat ja que no l´he vist fins gairebé al final de cursa. La transició doncs sembla molt facil si te la mires des de la perspectiva d´una persona "descansada", però amb les pulsacions a 190 costa encertar a posar el peu dins la bamba i a cordar els velcros de les sabatilles de la bici ja és més complicat.
Crec que he perdut temps canviant-me, però més temps he perdut després per la zona de boxes, ja que m´he ensopegat amb dos o tres davant meu (tenia la bici al principi del passadís i l´havia de fer tot senser corrent amb la bici al costat) que anaven a pas de tortuga i no els podia avançar pq el passadís era massa estret. Quan he pogut ficar el cul damunt del Selle Italia m´he posat a tirar els primers metres de bici en bona baixada, però desseguida m´he adonat que les passaria putes ja que estava en terra de ningú i no podia agafar cap grup per fer relleus ni protegir-me del vent. Vent que era molt considerable i bufava clarament en contra. Duarant tota la baixada, uns 10 km, només m´ha passat un corredor, al qual li he intentat xupar roda però com que estava bastant ofegat de lluitar sol contra el vent en poca estona m´ha deixat tirat. Davant es veia un grup d´unes 6 o 7 unitats a uns 30 segons, però arribar fins a ells tot sol era missió impossible.
Abans d´arribar a la carretera de Les Oluges he decidit que prou, que esperava el primer grup que vingués de radera i així ho he fet. Era un grup bastant nombrós, d´uns 10 duatletes, que anaven a bon ritme i m´han fet rodar còmode al voltant dels 40 km/h durant 7 o 8 km. Ara el vent ja no impedia l´avenç dels ciclistes, sinó que fins i tot ajudava i això era un lujo que m´ha fet baixar les pulsacions cap a les 170 i m´ha permès recobrar forces amb facilitat. Quan ha començat la pujada dura de retorn a Sant Guim un cop passat Estaràs, el grup ha anat baixant el ritme i m´he animat a tirar endavant sol. He anat recollint cadavers al meu passar. Estava flipant de la gent que avançava i tot, i el meu ritme tampoc era el màxim que podia donar.
Amb aquest bon regust he arribat a la segona transició, novament certa lentitud i gent que m´ha passat dins dels boxes. Primers metres corrent i les cames que es queixaven i plass el bessó de la cama dreta comença a escalar per la meva cama i em fa aturar dos cops a estirar. El ritme que portava era de més de 4 minuts el km, ho notava però no hi podia fer res, passets petits i a esperar que les cames s´acostumessin novament al córrer. Quan les he tingut acostumades novament, ja ha estat hora de plegar, al final fins i tot m´he marcat una petita accelerada per passar al de davant, que no m´ha servit per millorar el regust que ja se m´havia quedat en el meu primer duatló: agre-dolç.
Un cop acabats, les sensacions han millorat ja que m´he començat a trobar coneguts i a intercanviar sensacions de cursa. M´ha alegrat veure al Gerard Regué, un antic biker, reclicat com jo al món del pluriesport, i tambè el Jordi Carulla que avui corria com a local. Tambè, com no, he vist a molts dels al.lumnes que tenia l´any passat a l´Escola de Sant Guim. He vist que tots s´han posat contents en veurem i que guarden un bon record de mí i això si que ha estat la victòria del dia!
Al final doncs han estat 1:10:45 per completar la duatló. 77a pposició de 152 acabats i 163 inscrits. 3er pontsicà en discòrdia per segona setmana consecutivaja que el Francesc m´ha tret 2:55 i l´Albert 1:35
Distància: 5 km a peu + 21 km en bici de carretera + 2,5 km a peu
Parcials: 19:39 pels primer tram a peu + 38:40 tram de bici + 10:27 segon tram a peu + 2:06 canviant-me.
Pulsacions mitges: 184 p/m
Pulsacions màximes i mínimes: 196 i 170 p/m
Conclusió: Als duatlons sprint tothom està molt apretat i depens una mica de la sort i la tàctica en cursa. Ja que avui n´estic segur que hauria pogut fer 2 o 3 minuts menys del que he fet amb el mateix estat de forma que tinc si tot hagués anat rodat. On m´he sentit millor ha estat en el tram de bici de pujada, ja que avui no tenia les cames activades per córrer a peu. He de millorar el tema transicions.
Podeu veure les classificacions a: http://www.triatlo.org/08result/08dsegarrai.pdf










