diumenge, 13 d’abril de 2008

Mitja Marató d´Igualada

"Se juega como se entrena" aquesta és una de le màximes com molts dels entrenadors utilitzen a l´hora d´explicar el rendiment dels seus jugadors. Es pot dir que a mí a la cursa d´avui m´ha passat això mateix. Si recordeu fa un parell de dies quan us explicava les meves sensacions entrenant aquesta setmana, passaven de l´eufòria i gran sensació de força a la sensació d´agotament i poques ganes de patir. Doncs això avui s´ha calcat en la meva cursa al mi.límetre.

Com gairebé sempre, amb el temps just, m´he presentat a Igualada disposat a fer la Mitja marató de l´Anoia.
La cosa no ha començat massa bé perque no he trobat el transmissor de pulsacions del meu pulsometre per enlloc, i això que pensava que l´havia agafat. Primer cop a la meva moral ja que jo "sin pulsometro no soy nadie" jejeje.

Sortida i desseguida agafo un ritme ràpid però còmode; a uns 3:45 min/km. Les sensacions prou bones; però clar...no podia saber a quantes pulsacions bategava el meu cor.
Em mantenia en un petit grup on transitava tambè la primera fèmina i el fet de que hi hagues la bici amb el cartellet em motivava a seguir remant. Pas pel km 5 en 18:51.

Això ha durat fins al km 6 aproximadament, quan després del primer havituallament m´he atragantat amb l´aigua i mig tossint mig bebent se m´ha anat escapant el grup. Una llàstima perque estava portant uns temps fantàstics fins al moment.

El cop no l´he paït massa bé i he començat a baixar el ritme. Tot i això he passat pel km 10 en 40:02. Ara era el moment de fer km a 4 i poc i anar conservant una mica la màquina de cara al tram final. Però algunes rampes de més en el recorregut (a la web marcaven uns 130 metres de desnivell i al final n´han sortit més de 200). Un parell de km a ritme de 5 min/km m´han fet dafallir en les meves ganes de rebaixar marca. A més la cinta que portava a la cama per aguantar el xip em rossava de mala manera i he hagut de parar a canviar-me´l de cama.


A partir d´aquí m´he deixat arrossegar fins a final de cursa. Els atletes m´anaven passant i s´allunyaven de mi sense massa dificultat. Pas pel km 15 en 1:04:30.




Els últims km en clara baixada i les meves cames que no anaven; tot i que més que de cames el problema erà del cap, ja que he mostrat una poca capacitat de sofriment mai vista en mi fins avui. Al final 1:31:55; sense marca personal tal i com em mereixia avui (només 24 segons més que a Balaguer però ja m´està bé per burro i vago jeje). Posició 77 de 290 atletes que han acabat (i 25 de 62 de la categoria M2).

Xerrada amb els companys de Sant Guim (x cert gran temps avui del Jordi Carulla, felicitats!), estiraments una estona i sense mirar l´entrega de trofeus cap a casa a descansar i a recuperar-me psicològicament de cara a Sanaüja la setmana que ve.



Parcials kilomètrics: 3:31 / 4:03 / 3:44 / 3:44 / 3:47 / 3:58 / 4:08 / 4:14 / 4:20 / 4:30 / 4:41 / 5:13 / 5:18 / 4:43 / 4:34 / 4:31 / 4:34 / 4:23 / 4:23 / 4:37 / 4:27 / (0:27)

Parcials 5 km: 18:51 / 21:11 / 24:31 / 22:29 / (4:54)

Parcials 10 km: 40:02 / 47:00 / (4:54)

Temps final mitja: 1:31:55

2 comentaris:

robert mayoral ha dit...

continuo dient que surts massa fort, de tota manera ha estat una bona cursa, diuen que aquesta mitja és dureta..

Pluriesportista ha dit...

Si un pel massa fort potser si Robert! però tampoc massa ja que els primers km tot i anar a 3:45 em trobava molt còmode; se que he millorat físicament; el problema és psicològic; no se per quins motius quan arriba l´hora de patir una mica no sóc capaç de fer-ho. Als entrenaments ja em passa...però a les curses no m´ho esperava. Estic segur que si haguessa tingut pulsometre ahir, les meves pulsacions durant la segona meitat de cursa no superaven les 160-170, quan normalment em mantenia tota la cursa a unes 190 p/m. El perfil tampoc no va ajudar gens, sinó haguessa baixat de 1:30 amb facilitat; però no em conformo i se que puc baixar bastant encara. Salut!