Motivació

Paraula de nou lletres que s´escau al que ara mateix no tinc... El declivi d´aquest estiu m´està passant factura i ara costa arrancar. Com heu vist des del juliol no faig el resum de l´esport fet durant la setmana...es per no fer el pena. Alguna setmana de Juliol si que vaig fer un volum acceptable però a l´Agost res de res.

Avui he tornat al gimnàs després de mesos de pagar sense utilitzar-lo, i bé, tothom comentava la Pedalada del Segre, que es va fer diumenge. Mig poble la va fer pel que es veu; l´afició a la BTT està guanyant adeptes a marxes forçades aqui a la vila...fa cosa de 10 o 12 anys eram quatre gats que ens dedicavam a matxacar-nos per aquestes costes del MigSegre, recordo que als de la colla ens anomenaven Team-pedal i erem uns especimens raros raros raros xDDD i ara qui no fa bici es que és ell qui no esta a la onda.

La veritat es que sentint els comentaris al gimnàs m´han agafat ganes de recuperar la forma.

Em costarà gaire? Doncs no crec, ja que petat del tot tampoc estic; ara que si em poso a entrenar sistemàticament serà per millorar resultats i marques. Sense motivació, no sóc capaç d´encadenar entrenaments decents durant un temps prolongat. Per això tinc el dubte de si exprimir-me en entrenaments constants i programats o gaudir simplement de sortides variades. Per poc que pugui em decantaré per la primera opció.

Això si anar a curses sense estar a un nivell alt per les meves possibilitats, no ho faré; prefereixo esperar el moment. Això d´anar a cursa cada cap de setmana està bé per tenir contacte amb la gent d´aquest "mundillo" però jo sóc com un gat...i els gats sempre van a la seva. Entreno gairebé sempre sol, m´agrada buscar la perfecció pròpia i amb els altres mai vas al teu ritme per molt que vulguis. M´agrada exigir-me a mi, no als demés. De tant en tant la companyia entrenant està bé, però molt de tant en tant.

Així, sol, a part d´entrenar penso, i poso algunes idees a lloc tot i que normalment les voltes que dones a les coses mentre fas esport de fons, són només això voltes...que tornen al mateix lloc de partida...igual que l´entrenament.

Aquesta dèria per anar a vegades contracorrent ha fet que encara no hagi tastat cap de les 7 edicions de la Pedalada del Segre. Que ara vol correr mig poble?...doncs jo em quedo a casa jeje. Sempre puc recordar els mítics Provincials i Copes Catalanes de finals de segle passat i començaments d´aquest, disputats a la vila , on tot era més essencial, vocacional i dur.

Bé doncs el que deia...que aniré entrenant de manera creixent aquests dies i que aviat veureu penjats els meus resums, les meves rutetes solitàries i potser alguna crònica de cursa/es. Revisant altres blogs de la xarxa tambè veig que la gent es torna a posar les piles després de vacances preparant l´ultima part de l´any, i jo en això intentaré no ser menys ;)

Les dues últimes fotos són de l´època prehistòrica del BTT pontsicà, la primera és d´una cursa a Madrona el 1995 i la segona és la formació de BTT del Motoclub-Segre que vam representar el club durant el 1997, any de la fundació de la Secció.