Dia 2 després del pedaç Mané,
començo a assimilar-lo com a nou tècnic blanc-i-blau...ara ja no em sembla tat dolent com ahir...el que si em sembla dolent és Dani, i Herrera, i les vaques sagrades del vestidor...tot i que fa uns mesos em semblaven molt bons.
Ara demano neteja dels que fa uns mesos demanava que fossin eterns. La meva admiració per Tamudo, De la Peña, el presi i Herrera ha caducat al mateix temps que la seva capacitat per seguir fent crèixer la institució blanc-i-blava. Els volem recordar com es mereixen, com herois i part més important de la història del club, però per poder ser així, ara han de deixar pas a nova il.lusió.
P.D: Proposo a Dani com a President d´honor de l´entitat, i nomès deixar-lo acudir als actes de les penyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada