On tenim el propi límit?

Qui no ha volgut saber mai fins on es capaç d´arribar el seu cos? Aquest és el motiu que m´impulsa a practicar esport i sobretot a fer competicions. Medir-se a altres persones és fantàstic, oi?

Per a qui estan reservats els primers llocs de les curses? Monstres genètics o per sacrificats entrenant? Està clar que pels primers que decideixin ser tambè dels segons.

I els que només podem ser del segon tipus? fins on podem arribar? Doncs fins allà on us permeti la vostra dedicació en l´entrenament, la feina, la dona, la canalla, els sacrificis que estiguis disposat a fer a canvi de..., etc

Personalment a cada cursa lluito contra la meva bèstia a part de la lluita que pots mantindre amb altres competidors. Prefereixo baixar les meves marques i tindre bones sensacions que no pas barallar-me en una cursa per quedar el 31 o el 31, o el 120 o el 121...

Tot això és molt bonic...però com lluites contra tu mateix quan ja se t´ha passat l´arròs? Quan el teu cos ja no té l´entrenabilitat que pots tenir dels 25 als 30 anys, als 35 a molt estirar. Sí és trist però és així...quan la ment comença a ser madura, el cos se t´envà i et veus impotent per poder rebaixar les teves marques de joventut. Llavors només et queda lluitar contra altres competidors , de la teva categoria esclar...

És per aquest motiu que he decidit tornar a la versió competitiva de l´esport. Ara encara puc donar el 100% que d´aqui 7 o 8 anys ja no podré donar. Vui marcar el meu límit amb possibilitats reals de superar-lo continuament.

Quan vaig deixar el BTT, va ser perque ja no trobava alicient en entrenar i entrenar, 5 ò 6 dies a la setmana per fer curses i quedar de la meitat cap al final de la classificació...vaig dir que tornaria quan seria màster30, que llavors ja no hauria de sacrificar les farres dels dissabtes perque ja no tindria ganes de sortir i fer el boig...Però torno ara, als 28 i sense ganes de tornar a la duresa competitiva de la BTT (de fet aquell nivell competitiu no s´ha aguantat, poc a poc només van anar quedant els corredors bons i al final els Campionats van quedar deserts de participants).

Ara només torno per disfrutar de l´esport i de mi mateix. Vui saber fins on puc arribar fent el millor entrenament que pugui (sempre que no passi a ser una obligació i no perdi altres aspectes de la meva vida).

Abans no entrenava bé? Estic segur que sí, però ara no em centraré només en la BTT. Ara disfrutaré. Penso correr, penso fer btt, carretera, nedar i si em ve de gust fins i tot volar. Ho vui provar tot: curses de 5, de 1o km, mitges, maratons pq no? curses de BTT, de carretera, duatlons, triatlons pq no? no em tanco a res. I més penso seguir amb les màquines al gim

Com entrenar tot això? doncs a faré a la meva manera. No se co entrenen els triatletes, ni els corredors de fons, ni tan sols els ciclistes. Em puc passar la vida buscant informació, però això no condueix a res. L´experiència que tinc en el món de l´esport em diu que cada persona s´ha de fer el seu entrenament. Només ell es coneix i sap el que pot tolerar i el que li va millor.

Per això us dic, no copieu entrenaments. No serveix per re. Proveu això sí! Propveu-ho tot, trieu i sempre moveu-vos per les vostres sensacions. Sigueu capaços de modificar o tirar l´entrenament al riu si el cos us diu que està cansat o que en necessita més. Només així tindrem un entrenament constructiu.
Els factors que influeixen en el rendiment d´una persona són innumerables. Des de l ´estat d´anim de cada moment, la genètica incontestable, l´experiència en l´esport/s practicat/s,...

Ens basarem a cuidar aspectes bàsics com poden ser l´alimentació, el descans i l´entrenament.

Una altra estona podem parlar de com s´ha de cuidar cadascun d´aquests aspectes. Ara només us diré el que he pensat de cara a començar a posar-me en forma per provar-me en competició: nadaré un dia per setmana, correré un parell de dies (un dels quals faré series i l´atre rodaré) i agafaré la bici un dia setmanal fent bàsicament fons. El diumenge el deixaré per les competicions i si no en tinc faré una mica d´esport convinat fent transisions. Els volums mai passaran de 2 ò 3 hores ja que no vai a destrossar el meu cos sinó a gaudir. A part seguré acudint al gimnàs on farè una rutina 3 cops per setmana pel tren superior i segurament depenent de la tolerància als altres entrenaments afegiré un dia de complementació pel tren inferior. L´electroestimulador l´utilitzaré en moments puntuals per recuperació, lesions i dubto que gaire més perque tot ja ho veig massa saturat.

De moment començaré així i ja aniré modificant sobre la marxa segons sensacions. Ja us aniré comentant com va la cosa, espero veure un progrés en les marques personals i tambè en les meves classificacions a les competicions.

Salut i bon entreno!