dissabte, 17 de novembre de 2007

X.Espar, Corbalan i la mort sobtada

Avui i aquests últims dies he estat a Manresa a les XX Jornades de Medicina de l´Esport del Bages. Com cada cop que hi he assistit n´he pogut treure informació útil, m´hi trobo bé en aquestestes conferències perque sempre aprens coses noves encara que algunes no siguin d´aplicació directa en el món de l´Educació, que és on em moc jo habitualment. L´Edició d´aquest any era de cel.lebració, 20 anys són molts i els organitzadors han volgut portar personatges de renom com l´Iñaki Urdangarin, la Infanta Cristina, el Manel Estiarte, Juan Antonio Corbalan, la Maria Vasco, el Miquel Angel Cos, etc etc ...

Personalment l´Edició d´aquest any a nivell personal no m´ha omplert totalment però algunes conferències si que han despertat la meva curiositat i les ganes de saber més sobre aquell tema. Dijous, Maurits Heindrinks ens va obrir els ulls sobre les noves tendències a l´hora de millorar el rendiment professional gràcies a les noves tecnologies i Paulus Wildeboer va donar algunes pautes interessants per fer la preparació física de base dels esportistes sempre des del treballa a partir del propi cos i arraconant les màquines de gimnàs pels culturistes.

Xesco Espar va intentar parlar de la motivació i l´assoliment d´objectius en l´esport. Personalment crec que aquest senyor va ser de lo més justet de les Jornades. Té unes idees marcades al seu cap però que escoltant-les detingudament acabes no sabent si el seu èxit enfront del primer equip d´Handbol del Barça và ser només èxit dels jugadors i de l´herència del treball de Valero Rivera...Idees bàsiques en els seus plantejaments com que el l´esportista s´ha de plantejar objectius molt dificils d´aconseguir semblen utòpiques...o tambè que el seu objectiu com a entrenador es fer disfrutar els catalans! Aquest senyor encara no s´ha donat compte de que Catalunya no és el Barça. Trist per una persona que hauria de tenir prou nivell per fer conferències...

Exculparé en Xesco perque no va ser l´únic, doncs l´organització tambè la va cagar portant massa ponents blaugranes, per no dir "babaugranes" i a sobre sortegen la samarreta del Deco com si tothom s´hagués de sentir orgullós si li tocava. A sobre en el moment del sorteig vaig haver d´agunatar la brometa del massatgista del Barça senyor Juanjo Brau "-Els del Madrid que aixequin la mà que no els inclourem al sorteig". Com si al món no hi hagués més equips que els que es freguen el cul amb bitllets de 200 euros. Almenys van fer feliç a la noia que li va tocar, amb el crit que va pegar semblava que el Barça hagués guanyat al Geta i tot.

El divendres, l´apartat de ponències mès mèdiques com sempre em va resultar el més dificil d´engollir. Mikel Sanchez va estar interessant en la seva explicació sobre la utilització dels Factors de Creixement; i Miquel Angel Cos genial parlant de l´Osteopatia dinàmica de pubis. Vaig seguir amb atenció les seves explicacions ja que donada la meva ignorància en el tema pensava que a veure si les meves molèsties de les últimes setmanes podia ser això! jeje. Com més xerrava el Miquel Àngel més mal em feia!

Jan Ekstrand, metge de la UEFA, va fer una conferència patètica, de fet ell no, sinó la seva traductora. I a la taula rodona el base del Manresa Javi Rodriguez em va sorprendre per la seva pausa i claredat a l´hora d´explicar la seva lesió i altres experiències basquetbolístiques, gens habitual en els jugadors professionals.


Finalment la jornada del dissabte ha tractat de l´excel.lència en el rendiment esportiu. Xavier Mir ha entretingut explicant el Dakar Solidari i l´actuació mèdica en aquest Ralli.

Finalment un tema de recent actualitat "La Mort Sobtada" explicat per Juan Antonio Corbalan. En resum les conclusions que trec d´aquesta xerrada són que millor no fer-se mai cap prova peruq com te trobin algo raro et prohibeixen fer esport o t´obliguen a jugar a la petanka la resta de la teva vida. Prefereixo correr el risc i disfrutar de l´esport com, quan i a la intensitat que jo vulgui. I si algun dia em quedessa tiesso fent esport, pues hauria mort disfrutant del que més m´agrada.

La taula rodona de cloenda ha incorporat en Manel Estiarte, que es nota que té e cap ben amoblat i la Maria Vasco (ni han mencionat que corria per l´Associació Blanc-i-blava), que ha donat la seva visió particular de l´Esport i el rendiment sense atrevir-se a donar una opinió ben formada perque simplement no la tenia, cosa d´altra banda ben normal. Tambè ja estat l´Iñaki Urdangarin, la infanta i la canalla, que per cert no han parat de donar la nota tota l´estona, com hauria fet qualsevol altre nen en unes jornades com aquestes.

I per acabar un apunt final, no m´ha agradat gens que totes les conferències hagin estat en llengua castellana, essent la majoria dels ponents catalanoparlants; està molt bé que a les jornades vingui gent de fora de Catalunya, però d´aqui a canviar la llengua per ells ho trobo de massa bones persones...a més a mi ningú m´ha preguntat si entenia el castellà. En fi...ja veieu que es pot ser ben catalanista i no ser del Bar$a

(p.d: la $ ja sap per qui va, per algú q tb s´ha tragat les jornades ;)