Pujada a la Seu Vella

Bé, havia passat un mes des de la meva última cursa i ja era hora tornar a competir. La lesió misteriosa de la que patia ja fa una setmana que no dona senyals de vida i m´he pogut atansar fins a Lleida per fer la mítica cursa de la Pujada a la Seu Vella.

Des del començament he decidit no forçar i na fent, he sortit menys fort que de costum, cap a la posició 50. Poc a poc m´ha anat passant gent, anava confiat i bé, però miro el pulsometre i merda! 200 p/m, i no estava fent re de l´altre món. He fet els primers 4 km per sota dels 4 minuts per kilometre però després he decidit relaxar-me i fer baixar les pulsacions i de passada guardar forces per la pujada final. La carrera s´ha endinsat pel Parc de la Mitjana i allí si que m´ha passat força gent, anava a un ritme de 4:30 el km. Les pulsacions les he estabilitzat en 193-196 p/m no hi ha manera d fer-les baixar més, no se que ho fa, potse el fet de correr al matí, els nervis, ni ideia. Cap als últims km he tornat a apretar i la pujada m´he trobat força bé però quan he mirat el pulsòmetre un altre cop 212 p/m coi! he decidit no mirar-lo més fins al final de cursa i he avançat dos o tres participants abans de creuar la meta. En resum una mescla rara de sensacions positives i negatives, un temps de 44:48 que és pitjor del que esperava però normal tenint en compte la pujada final...6:39 per fer els últims 800 metres del total de 9.800 de la cursa. La posició final 155 de 332 passable però que s´ha de millorar en properes curses.

L´organització ha estat força correcta, però trobo que es podria sortir des de dalt a la Seu Vella i després tornar a pujar; almenys així els que anem a córrer sols ens podriem canviar en acabar la cursa i no haver de patejar tot lleida suats amb la bosseta dels obsequis. La setmana que ve cap al Pont de Vilomara a fer un altre 10.000 on intentare baixar la meva marca de 43:10 de Manresa. Salut!