dijous, 28 de febrer de 2008

Me despido de ti y me voy !

Avui es dia per fer un homenatge a la que ha estat la "txurri" que m´ha durat més a la meva vida. Es tracta de la meva mítica John Luck!! comprada a l´Agost del 1994 gràcies als estalvis de tota la vida per 150.000 de les antigues pesssetes. En aquells temps la gent "flipava" en veure-la, de lo milloret que corria aleshores. Vaig començar a fer sortides amb ella i a partir del 1997 fins al 2003 em va acompanyar en la meva aventura de competició en rally. Cal dir que entre el 1998 i 2000 vaig invertir-hi unes 120.000 pessetes més en fer remodelacions necessàries per l´exigència de la competició, suspensió, llantes, canvis XT, frens XTR... cosa que li va possibilitar estar a un nivell acceptable fins el 2002, moment a partir del qual ja va iniciar el seu declivi fins al dia d´avui.

A part de les sortides realitzades durant el 1994, des del 1995 que es quan vaig començar a anotar totes les meves pedalades han estat 601 sortides realitzades amb ella, 869 hores aguantant el meu pes i 18.815,4 km compartint paisatges, fatigues i diversions. A part tambè ha aguantat l´exigència de 26 curses com a federat i 47 com a no federat. La sortida més llarga 146,5 km en 6 hores 21 minuts. Si us agraden els números, per a més dades reviseu http://loputoamo.blogspot.com/2008/01/historial-matxades-i-ancdotes.html

I clar "a reina muerta, reina puesta!" L´escollida per aguantar-me una bona temporada més (suposo que aquesta no em durarà 14 anys) és l´Alma Team d´Orbea. Tot un luxe de bicicleta amb tambè un preu prohibitiu. Forquilla Rock Shox Reba Team, Canvis Sram X.O, llantes Fulcrum Zero i un pes de 9,9 kg. En uns deu dies la tindré entre les cames! http://www.orbea.com/caste/interior.php?tipo=2&familia=8&gama=18

Que us sembla? Us agrada el canvi? Llastima que no porta motoret incroporat, i seguiran essent les meves cames les que l´hagin de moure!

4 comentaris:

Aleix ha dit...

Bona makina!!Es realment una bici per correr molt.
Disfrutala!

Ferran Vila ha dit...

Maquinón. Es peciosa. El carbono per montanya deu ser una canya. Fa poc vaig estrenar una bici de carbono de carretra i he flipat mab la comoditat, suposo que per la muntnaya també s'ha de notar força. De fet, si algun dia puc comprar-me una nova mtb, sense que el meu matrimoni es resentegi, je,je, será de carbono. Per cert si la montes amb SRAM, ja dirás com va, jo es que sóc molt "shimaniste"

Miguel Angel ha dit...

Aquesta Orbea té una estética bastant guapa y de qualitat. Que sumis molts kilómetres amb ella! (Tants o més que amb la John, que ja és difícil);-)

SGI ha dit...

Gran bici!!! Notaras el canvi respecte l'anterior! A disfrutar-la!