diumenge, 16 de març de 2008

Duatló de Sant Guim de Freixenet

Retorn a Sant Guim aquest matí de semi-primavera. Com sempre, seguint la tradició de la vila el vent de rigor disposat a "acariciar-nos" tot el matí. M´he llevat tard, doncs ahir tambè vaig anar a dormir tard i depressa i corrents he fet una repassada ràpida a la Zeus de carretera doncs no volia que em deixés tirat, fins i tot l´hi he passat una manguerada ja que estava rebossada de pols. Tambè he estat posant les cales a les bambes noves per la bici...ja se sap que mai s´ha d´estrenar res en una cursa, però es que les altres les tinc partides per la meitat i descals no tenia previst córrer.

Només arribar m´he trobat als altres dos valents pontsicans que s´atreveixen amb les duatlons: el Francesc Jové i l´Albert Balagué. Amb el cuento de muntar la bici, preparar el material i col.locar dorsals no he tingut temps per escalfar i m´he dirigit directament a entrar la bici al parc tancat. Per cert les jutgeses que controlaven l´entrada a la zona de bicis eren unes pedants, es creuen que tothom ha de saber que s´ha de portar el número i el casc posats a l´hora de deixar allí la bici; la gran tonteria perque acte seguit te l´has de treure per deixar-lo juntament amb la bici. Doncs "susodiches" dames fotent arreos i renyant-me com si fossa un puto criminal. Em mossego la llengua ara com me l´he mossegat llavors, doncs se´n mereixien una de fresca però m´he hagut de limitar a obsequiar-les amb una frase irònica que ara no escriuré. Suposo que deuen ser jornaleres a sou, ja que gent que estima l´esport i te ganes d´organitzar competicions esportives no és així, i ho dic per experiència ja que mai m´havia passat algo similar en cap cursa ni de córrer a peu ni de BTT. Cal dir tambè que l´organització de la cursa per part de la penya ciclista de Cervera i de la seva vessant triatlètica ha estat del tot correcta i encertada; i que no vull col.locar al meteix sac als jutges aquests pedants. Si s´ha de posar algun altre "pero" doncs el preu excessiu pels no federats, 30 euros, si no ens volen que ho diguin pero que no ens facin pagar un preu que no pot valdre una competicio que et passes 1 hora i poc fent-la; i tambè la zona de boxes on les bicis no hi cabien i s´havien de fer malabarismes per col.locar-les.

Esventat això anem a la part esportiva de l´event. Sortida com he dit abans sense escalfar, "vaya" ritme que imprimeixen a les duatlons només de sortida, impressionant! A part de que no estava prou fi, tothom anava amb el ganivet entre les dents i ha fet que em quedessa a mig grup ja des dels primers metres, contrariament al que acostumo a fer a les curses de running i muntanya. Fins que no portavem una volta no m´he començat a sentir una mica millor i llavors he començat a remontar algunes posicions. Cap al final del tram a peu he agafat l´Albert, tot i que després a la transició em deu haver passat ja que no l´he vist fins gairebé al final de cursa. La transició doncs sembla molt facil si te la mires des de la perspectiva d´una persona "descansada", però amb les pulsacions a 190 costa encertar a posar el peu dins la bamba i a cordar els velcros de les sabatilles de la bici ja és més complicat.

Crec que he perdut temps canviant-me, però més temps he perdut després per la zona de boxes, ja que m´he ensopegat amb dos o tres davant meu (tenia la bici al principi del passadís i l´havia de fer tot senser corrent amb la bici al costat) que anaven a pas de tortuga i no els podia avançar pq el passadís era massa estret. Quan he pogut ficar el cul damunt del Selle Italia m´he posat a tirar els primers metres de bici en bona baixada, però desseguida m´he adonat que les passaria putes ja que estava en terra de ningú i no podia agafar cap grup per fer relleus ni protegir-me del vent. Vent que era molt considerable i bufava clarament en contra. Duarant tota la baixada, uns 10 km, només m´ha passat un corredor, al qual li he intentat xupar roda però com que estava bastant ofegat de lluitar sol contra el vent en poca estona m´ha deixat tirat. Davant es veia un grup d´unes 6 o 7 unitats a uns 30 segons, però arribar fins a ells tot sol era missió impossible.
Abans d´arribar a la carretera de Les Oluges he decidit que prou, que esperava el primer grup que vingués de radera i així ho he fet. Era un grup bastant nombrós, d´uns 10 duatletes, que anaven a bon ritme i m´han fet rodar còmode al voltant dels 40 km/h durant 7 o 8 km. Ara el vent ja no impedia l´avenç dels ciclistes, sinó que fins i tot ajudava i això era un lujo que m´ha fet baixar les pulsacions cap a les 170 i m´ha permès recobrar forces amb facilitat. Quan ha començat la pujada dura de retorn a Sant Guim un cop passat Estaràs, el grup ha anat baixant el ritme i m´he animat a tirar endavant sol. He anat recollint cadavers al meu passar. Estava flipant de la gent que avançava i tot, i el meu ritme tampoc era el màxim que podia donar.

Amb aquest bon regust he arribat a la segona transició, novament certa lentitud i gent que m´ha passat dins dels boxes. Primers metres corrent i les cames que es queixaven i plass el bessó de la cama dreta comença a escalar per la meva cama i em fa aturar dos cops a estirar. El ritme que portava era de més de 4 minuts el km, ho notava però no hi podia fer res, passets petits i a esperar que les cames s´acostumessin novament al córrer. Quan les he tingut acostumades novament, ja ha estat hora de plegar, al final fins i tot m´he marcat una petita accelerada per passar al de davant, que no m´ha servit per millorar el regust que ja se m´havia quedat en el meu primer duatló: agre-dolç.


Un cop acabats, les sensacions han millorat ja que m´he començat a trobar coneguts i a intercanviar sensacions de cursa. M´ha alegrat veure al Gerard Regué, un antic biker, reclicat com jo al món del pluriesport, i tambè el Jordi Carulla que avui corria com a local. Tambè, com no, he vist a molts dels al.lumnes que tenia l´any passat a l´Escola de Sant Guim. He vist que tots s´han posat contents en veurem i que guarden un bon record de mí i això si que ha estat la victòria del dia!

Al final doncs han estat 1:10:45 per completar la duatló. 77a pposició de 152 acabats i 163 inscrits. 3er pontsicà en discòrdia per segona setmana consecutivaja que el Francesc m´ha tret 2:55 i l´Albert 1:35
Distància: 5 km a peu + 21 km en bici de carretera + 2,5 km a peu
Parcials: 19:39 pels primer tram a peu + 38:40 tram de bici + 10:27 segon tram a peu + 2:06 canviant-me.
Pulsacions mitges: 184 p/m

Pulsacions màximes i mínimes: 196 i 170 p/m

Conclusió: Als duatlons sprint tothom està molt apretat i depens una mica de la sort i la tàctica en cursa. Ja que avui n´estic segur que hauria pogut fer 2 o 3 minuts menys del que he fet amb el mateix estat de forma que tinc si tot hagués anat rodat. On m´he sentit millor ha estat en el tram de bici de pujada, ja que avui no tenia les cames activades per córrer a peu. He de millorar el tema transicions.

Podeu veure les classificacions a: http://www.triatlo.org/08result/08dsegarrai.pdf

2 comentaris:

Mariona ha dit...

Eiii t'ha sortit una bona duatló. Sembla que en facis cada dia! Llàstima jo no et vaig veure... és que hi havia molts nois jeje... Quina rasca que hi fot a Sant Guim!!

robert mayoral ha dit...

com bé dius, tot está molt apretat, i la clau de l'èxit és exprimir-se a la primera transició!
de tota manera bon debut!!!