divendres, 11 d’abril de 2008

Sensacions oposades

Aquesta setmana estic experimentant els dos extrems pel que fa a les sensacions que pot tindre un esportista. Per un costat algun dia m´he sentit eufòric total pensant que a les pròximes curses m´ho puc menjar tot i fer grans classificacions i altres dies faltat de forces i decaigut pensant en quins merders m´estic posant i que les pròximes competicions no estan fetes per mi i que no donaré la talla. Normalment no tinc aquests baixons i pujadons de moral pel que fa als meus entrenaments i a la resta d la meva vida molt menys ja que em considero una persona bastant equilibrada i sempre acostumo a tindre el mateix to vital.

Tot va començar dilluns, quan vaig fer unes sèries urbanes per Ponts de 2,3 km, en concret 5; fulminant els meus registres de començament d´any en pràcticament un minut en totes les sèries. Això em va donar una idea que el meu progrés des de que va començar l´any està essent meteòric i la moral de cara a la mitja d´Igualada i sobretot per la cursa de Muntanya de Sanaüja es va posar pels núvols. Fins i tot fent calculs de temps, em sortien uns temps estratosfèrics pel meu nivell mostrat fins al moment.

La cosa va canviar l´endemà mateix quan vaig anar al gimnàs disposat a fer màquines després d´unes setmanes de poca activitat. Em vaig notar fluix i amb poques ganes d´entrenar. Tot i així vaig acabar l´entrenament previst per aquell dia.
L´endemà més del mateix; vaig anar a Sanaüja a "reconèixer" el circuit de la cursa del dia 20. I un altre cop sense ganes; volia fer una tirada llarga de 3 hores corrent i vaig acabar alternant caminar i córrer amb unes tristes 135 pulsacions de mitjana. Les dures rampes em van posar a lloc i les cames estaven endolorides dels entrenaments acumulats. A més vaig veure que el terreny molt tècnic de Sanaüja causaria "estragos" en la meva poca experiència en curses de muntanya i que segurament el dia de la cursa no podria mantindre el nivell previst.

Finalment ahir vaig decidir que posava el fre, no fos cas que estigui un pel sobreentrenat, per tant és hora de fer cas al cos. Si no te ganes no el forço. Vaig fer una estona de cicloestàtica i tres quarts d´hora de piscina i cap a casa.

I res més fins diumenge a veure que tal em va la Mitja Marató d´Igualada. No em marcaré grans objectius; només superar el temps marcat en la meva única Mitja disputada fins al moment; 1:31:21 a Balaguer. Si veig que faig bons parcials apretaré fins al final i sinó em deixaré portar a ritme per superar l´1:30. Ara que si no ho supero, he de reconèixer que la decepció serà gran i la moral de cara a Sanaüja llavors si que caurà en picat.

Ja us explicaré q tal el diumenge, de moment avui a nedar una altra estona i demà a la "I trobada de Penyes periques de les Terres de Lleida" que es farà aqui al poble. Espero que no em deixi KO per l´endemà jeje