Antigament (prehistòria) vaig estar corrent força curses com a federat de BTT durant els 7 o 8 anys ; els resultats no sortien per enlloc i havia d´entrenar massa, cosa que va fer que ho acabessa avorrint i finalment deixant.
Tot i aquest desengany ciclístic mai he deixat de pujar-me damunt la bicicleta, sigui BTT o de Carretera, fins i tot a les meves èpoques menys esportives gairebé no hi havia setmana que no agafessa la bici algun cop, i sinó cada dos. La bici es el mitjà ideal per fer esport i a la vegada disfrutar del paisatge i la natura de la zona. Porto la bici a la sang i si puc mai deixaré de fer-ne.
Així doncs ara més que competir amb la bici, m´agrada per damunt d´això el fet de simplement pedalar; de descobrir nous camins, carreteres i indrets. Tinc la sort de viure en un entorn que molts envejarien, tot es verd, aigua, camins, pujades, trialeres, senders...tot sembla posat aquí per disfrutar-ho. Si vols pla vas cap a la Segarra i les planes noguerenques, si vols pujada vas cap a les faldes del Montsec o cap a Solsona.
Us parlo amb aquest to perque encara estic "col.locat" de la meva última sortida; tot just fa una horeta que he arribat a casa i encara porto les malles i les sabates de cales....m´he volgut conectar abans de passar per la dutxa a explicar una mica la ruta d´avui.
He sortit de Ponts cap a les 18:15, doncs tinc la sort de plegar de la feina amb algunes hores de llum per endavant. La ruta ha començat amb un parell de km asfaltats direcció al Tossal i agafant la cruïlla cap al Canal i d´aquí trevessant el Segre pel pont que van fer sota l´antiga palanca (quins records aquesta palanca! Trevessant-la amb la bici a les meves joventuts, jugant-me el pellejo perque li faltaven la meitat de fustes).
Doncs d´aquí cap a Torreblanca; el poble rehabilitat per nois ex-drogodependents que a la vegada es rehabiliten a si mateixos. L´he creuat pel mig i he agafat el camí que porta per la via ràpida a Montmagastre. Aquest no l´havia fet mai, els altres cops que hi havia pujat havia anat a donar el tom per Anya. Es tracta d´un camí forestal on un totterreny hi passaria ben just, amb algunes lloses i pedres sueltes i amb les típics reguerons fets per l´aigua. Cal dir que en trobar la terra humida la coberta del darrera s´arrapava força bé, la pujada en questió té uns 4 km amb 250 metres de desnivell.
A partir d´aquí s´arriba planejant fins a Montmagastre. Un cop contemplada aquesta singular muntanya ( destaca per la seva forma punxeguda) m´he desviat cap a la dreta per agafar el camí que em portaria cap a Folquer. Aquí el camí ja és més trinxadet, i al estar tot moll i ple de tolls la motivació ha sortit per tots cantons, un autèntic luxe fins arribar a Folquer, 7 km i uns 200 metres de desnivell positiu des de Montmagastre. Pel camí nombroses masies, moltes abandonades i tambè l´esglesia o ermita de Sant Gil.
La tornada l´he fet pel mateix lloc però en arribar a Torreblanca he decidit tirar un tros cap al camí d´Anya, ja que en girar faria alguns metres més de pujada, i avui estava encebat de fer pujades ja que encara no n´he tingut prou i tot seguit he fet la "mítica" pujada de torreblanca, la que porta fins a la carretera de Tremp, just al mirador que hi ha per contemplar Ponts i la seva Horta. Es tracta d´una pujada de poc més de 2 km i 180 m de desnivell positiu, amb rampes progressives que van del 7 al 14%. A més el terreny trinxat i engrabillat fa que la roda perdi l´adherència en més d´una ocasió.
Des del mirador he baixat per la carretera 3 o 4 km fins a Gualter, i d´aquí m´he posat cap al camí del riu on el Segre ple de mosquits despedia els últims rajos de Sol.
En total 57 km, en 3 horetes a una mitja de 19 km/hora i 1070 metres de desnivell positiu; una ruta recomanable 100% per si us animeu algun dia a fer-la.
4 comentaris:
tot no és competir, aprofita aquesta etapa de pedalar per pedalar i descobrir nous paratges i nous límits per tu!
Aixi m'agrada curtit!!! Estas explorant el meu territori d'entrenos mitics i llargs...des de Folquer es pot pujar a Comiols per un parell de caminots de lo més recomanable, ja saps...a explorar!!!!
Salut!!!
Robert tranquil que l´exploració em durarà el temps just i aviat ens veurem en alguna altra cursa jeje. M´estic prenent només un kit-kat :P
Curtidot! jeje reconec q un cop arribat a Folquer em va picar el gusanillo de buscar algun camí cap a Comiols, però dubtava si n´hi havia algun...ara amb el que m´has dit ja se que sí i no dubtis que els treuré la brossa ;) salut i no humiliis massa als rivals del Soplao! ;)
Buaaaah kina envejaaaa! Jo ara em moc per terrenys aquàtics jeje!!! Llastima que no es recomenable i crec q està proghibit entrenar en els rius... jeje! Anims amb les favoloses vistes que deus tenir!!!!
Cuida't
Publica un comentari a l'entrada