dimarts, 20 de maig del 2008

Ànima de biker

Els que em coneixeu des de que escric al blog haureu vist que últimament em decanto majoritàriament per les competicions que fan referència al córrer: curses populars, curses de muntanya, d´orientació,...La veritat es que el cuquet de córrer m´ha agafat fort i m´agrada entenar corrent però sobretot competir. Trobo més alicients competint corrent que amb la bici, i sobretot resultats...
Antigament (prehistòria) vaig estar corrent força curses com a federat de BTT durant els 7 o 8 anys ; els resultats no sortien per enlloc i havia d´entrenar massa, cosa que va fer que ho acabessa avorrint i finalment deixant.
Tot i aquest desengany ciclístic mai he deixat de pujar-me damunt la bicicleta, sigui BTT o de Carretera, fins i tot a les meves èpoques menys esportives gairebé no hi havia setmana que no agafessa la bici algun cop, i sinó cada dos. La bici es el mitjà ideal per fer esport i a la vegada disfrutar del paisatge i la natura de la zona. Porto la bici a la sang i si puc mai deixaré de fer-ne.
Així doncs ara més que competir amb la bici, m´agrada per damunt d´això el fet de simplement pedalar; de descobrir nous camins, carreteres i indrets. Tinc la sort de viure en un entorn que molts envejarien, tot es verd, aigua, camins, pujades, trialeres, senders...tot sembla posat aquí per disfrutar-ho. Si vols pla vas cap a la Segarra i les planes noguerenques, si vols pujada vas cap a les faldes del Montsec o cap a Solsona.
Us parlo amb aquest to perque encara estic "col.locat" de la meva última sortida; tot just fa una horeta que he arribat a casa i encara porto les malles i les sabates de cales....m´he volgut conectar abans de passar per la dutxa a explicar una mica la ruta d´avui.

He sortit de Ponts cap a les 18:15, doncs tinc la sort de plegar de la feina amb algunes hores de llum per endavant. La ruta ha començat amb un parell de km asfaltats direcció al Tossal i agafant la cruïlla cap al Canal i d´aquí trevessant el Segre pel pont que van fer sota l´antiga palanca (quins records aquesta palanca! Trevessant-la amb la bici a les meves joventuts, jugant-me el pellejo perque li faltaven la meitat de fustes).
Doncs d´aquí cap a Torreblanca; el poble rehabilitat per nois ex-drogodependents que a la vegada es rehabiliten a si mateixos. L´he creuat pel mig i he agafat el camí que porta per la via ràpida a Montmagastre. Aquest no l´havia fet mai, els altres cops que hi havia pujat havia anat a donar el tom per Anya. Es tracta d´un camí forestal on un totterreny hi passaria ben just, amb algunes lloses i pedres sueltes i amb les típics reguerons fets per l´aigua. Cal dir que en trobar la terra humida la coberta del darrera s´arrapava força bé, la pujada en questió té uns 4 km amb 250 metres de desnivell.
A partir d´aquí s´arriba planejant fins a Montmagastre. Un cop contemplada aquesta singular muntanya ( destaca per la seva forma punxeguda) m´he desviat cap a la dreta per agafar el camí que em portaria cap a Folquer. Aquí el camí ja és més trinxadet, i al estar tot moll i ple de tolls la motivació ha sortit per tots cantons, un autèntic luxe fins arribar a Folquer, 7 km i uns 200 metres de desnivell positiu des de Montmagastre. Pel camí nombroses masies, moltes abandonades i tambè l´esglesia o ermita de Sant Gil.
La tornada l´he fet pel mateix lloc però en arribar a Torreblanca he decidit tirar un tros cap al camí d´Anya, ja que en girar faria alguns metres més de pujada, i avui estava encebat de fer pujades ja que encara no n´he tingut prou i tot seguit he fet la "mítica" pujada de torreblanca, la que porta fins a la carretera de Tremp, just al mirador que hi ha per contemplar Ponts i la seva Horta. Es tracta d´una pujada de poc més de 2 km i 180 m de desnivell positiu, amb rampes progressives que van del 7 al 14%. A més el terreny trinxat i engrabillat fa que la roda perdi l´adherència en més d´una ocasió.

Des del mirador he baixat per la carretera 3 o 4 km fins a Gualter, i d´aquí m´he posat cap al camí del riu on el Segre ple de mosquits despedia els últims rajos de Sol.
En total 57 km, en 3 horetes a una mitja de 19 km/hora i 1070 metres de desnivell positiu; una ruta recomanable 100% per si us animeu algun dia a fer-la.

4 comentaris:

robert mayoral ha dit...

tot no és competir, aprofita aquesta etapa de pedalar per pedalar i descobrir nous paratges i nous límits per tu!

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Aixi m'agrada curtit!!! Estas explorant el meu territori d'entrenos mitics i llargs...des de Folquer es pot pujar a Comiols per un parell de caminots de lo més recomanable, ja saps...a explorar!!!!
Salut!!!

PLuRieSPoRTiSTa ha dit...

Robert tranquil que l´exploració em durarà el temps just i aviat ens veurem en alguna altra cursa jeje. M´estic prenent només un kit-kat :P

Curtidot! jeje reconec q un cop arribat a Folquer em va picar el gusanillo de buscar algun camí cap a Comiols, però dubtava si n´hi havia algun...ara amb el que m´has dit ja se que sí i no dubtis que els treuré la brossa ;) salut i no humiliis massa als rivals del Soplao! ;)

Anònim ha dit...

Buaaaah kina envejaaaa! Jo ara em moc per terrenys aquàtics jeje!!! Llastima que no es recomenable i crec q està proghibit entrenar en els rius... jeje! Anims amb les favoloses vistes que deus tenir!!!!

Cuida't