dimecres, 15 d’abril del 2009

Qui no s´arrisca...

Arthur C. Clarke va dir que " La única possibilitat de descobrir els límits de lo possible és aventurar-se una mica més enllà, aventurar-se cap a l´impossible" i això he fet jo avui. Qui em demanava que després d´un dia carregat de feina, amb excursioneta amb els nens al matí i classe a la tarda, mullada per cert i amb el cel encara amenaçador, anar-me´n a entrenar sol, corrent per muntanya? Doncs les ganes que no havia vist per enlloc feia temps avui les tenia i no era plan de desaprofitar-les.

Així doncs m´he posat mans a l´obra camí marcat, sense pulsòmetre i nomès amb unes barretes energètiques, l´ippod a les orelles per no sentir les bestiotes del bosc xD, el mòbil per si acàs i la clau del cotxe m´he endinsat per unes trialeres marcades, sense pèrdua a priori, amb dues hores i mitja de sol per endavant.

Trialeres fantàstiques, senders recargolats, plantes i pedres humides la música sonant a tot taco dins del meu cap, tot presagiava una gran tarda de curtiment.

Al cap de gairebé una hora ha aparegut la pluja, i he decidit seguir, doncs de moll ja n´estava. Les trialeres fantàstiques s´han convertit en uns minuts en relliscoses, els senders recargolats en enfangats, les plantes humides en molles i les pedres en traïdores.

En poca estona he arribat a la carretera, portava 1 hora i 20 minuts corrent i aquí podia emprendre la tornada cap a casa, però tenia ganes de guerra, calia aprofitar-les i he decidit continuar. L´aigua començava a campar a les seves "anxes", els senders eren rierols improvisats i les bambes sucades amb tomata enfanguitxada.

I en aquell moment zagggg sorpresa , segada una mica més avall de la cintura, sí on fa pupeta! m´acabava d´estampar contra un filferro de les vaques, d´aquests que no es veuen i la veritat és que mai me n´havia menjat cap amb patates però avui sí i aquí tinc la p... marca com si m´haguessa intentat "ahorcar" el baixventre. He pensat un altre cop en girar, però com que he vist que no feia tant mal com al principi he decidit seguir un cop més.

M´acostava al primer llogaret poblat de la ruta i sabia que allà hi ha gossos emprenyadors i he decidit fer un camp a través per no passar-hi cosa que ha fet que si abans em quedava alguna peça de roba poc molla, ara estava empapada. Almenys he aconseguit tornar a trobar la ruta.

I que passa quan s´acaba el camí marcat? Doncs hi ha dues solucions girar per allí on has vingut o seguir i seguir a l´aventura, i avui ha quedat clar que calia descobrir els límits de l´Arthur. No m´ho he pensat massa i he fet un camp a través que per moments m´ha fet pensar que avui em quedava a dormir al bosc, doncs el Sol no es veia per enlloc i el cel anava perdent color. Em quedava una mitja hora de llum i només veia que espadats, roques, arbres, aigua, més aigua i quan em treia l´ipod de les orelles sorolls d´animals ferèstecs esmolant la forquilla i el ganivet.

Llavors és quan he recordat les intruccions del paio aquell que surt a Quattro els dissabtes al matí, sí sí el de supervivència; buscar un caminet que et porti a un camí, aquest a una carretera i aquest a la civilització, i sinó buscar un riu xD I aixi ho he fet, he aconseguit trobar un camí decent en el precís moment que marxaven les últimes espurnes de llum, i d´aquí he acabat en un altre llogaret penjat, i d´aquí a un altre camí i d´aquí a la carretera i d´aquí al cotxe i a casa xD

Missió complerta, tres hores i 10 minuts que en definitiva han valgut molt la pena tot i els múltiples entrebancs trobats i buscats. I en aquest indret del món encara ara segueix plovent!!!....No se si això és una aventura cap a l´impossible, però alguns trets en té, el pròxim dia crec que em quedo a fer nit al bosc menjant cucs rostits amb un encenedor i bebent-me els meus propis orins; que us sembla? ;)

P.D: No m´ha fet falta beurem els orins pq he repostat aigua en una aixeta d´una masia perduda, i en arribar a casa directe al WC jeje...seran els germens, seran els nirvis... xD

1 comentari:

CARLES ha dit...

Jjajaja!! Així vec q no soc el únic sonat!!! Ahir tb van ser uns 55Km de Btt amb pluja constant trialeres, fang i entrebancs fins arribar a fer-se de nit. Jajaja!!
Bon entreno i millor redacció!!!

Una salutació!!!