dilluns, 19 de novembre del 2007

Per un periodisme esportiu igualitari!


Quina paciència s´ha de tindre per escoltar "Els millors anys de la nostra vida"! Des d´aquest blog vull dir que sóc un fidel oient de Catalunya Ràdio i de tots els seus programes i retransmissions esportives. Però una cosa es la radio del País i l´altra confondre País amb un club, o sigui el Barça ( o més ben dit "L´altre club de la ciutat")
Salvant alguns periodistes de la casa com poden ser l´Audal Serra i el David Clupés (sort n´hi ha perque sinó ni engegar la radio podriem fer), la majoria de periodistes esportius de la radio nacional pequen de forofisme culé. Els casos més flagrants són el Joaquim Maria Puyal i el del Bernat Soler.
El Puyal fa servir la seva veterania a la casa per ningunejar l´Espanyol; primer de tot considera més important la transmissió previa a l´inici d´un partit del seu Barça que el directe d´un partit de l´Espanyol. Quan la transmissió és mixta; mixta vull dir que donen el resultat molt de tant en tant i encara hem de donar les gracies per conectar 20 segons, el tal Puyal posa cullerada amb comentaris patètics sobre l´equip perico. Finalment el got ja vessa quan es juga el derbi. Primer, perque ens ha de retransmetre aquest senyor? segon, no sap dissimular una mica el seu forofisme? només pensa en clau culer. Senyor Puyal enteris d´una vegada que està retransmetent un partit per tots els catalans i que els pericos som tant o més catalans que els culers.
L´altre periodista que se li veu el llautó es el Bernat Soler; el pobre intenta respectar l´Espanyol però es que el seu subconcient el traeix, com més obre la boca per parlar del nostre club, més posa la pota. El dia que va proclamar a tot Catalunya que s´havia de vendre el Tamudo al Villarreal per donar-li gracies dels serveis prestats va ser la gota que val vessar el got. Per Bernat Soler, l´Espanyol sempre serà un club secundón que mai ha de tindre dret a crèixer ni a guanyar títols, i si en guanya algún pensarà que són les restes que no vol el Barça. Així de trist però insisteixo que el noi no hi pot fer més, algun cop ho ha intentat , com quan va anar a Glasgow a veure la final, però cada cop que obre la boca se li veu el llautó.
A part d´ell molts dels tertulians que porta "als millors anys" són realment patètics quan parlen dels temes relacionats amb l´Espanyol. Molts dies m´agafen ganes de rebentar la ràdio contra la paret.
Senyors que dirigiu Catalunya Radio, siusplau poseu gent que s´hi entengui una mica i que ens respectin! N´estem cansats! O vosaltres tambè sou com en Puyal?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per tota aquesta gent que menciones només existeix un club a Catalunya..."l'altre equip de la ciutat"...ja fa temps que estic molt indignada per tot aquest tema i pel tema de les estalades i banderes catalanes, que sembla ue les hagis d'amagar quan vas a partits de l'Espanyol!!!