diumenge, 19 d’abril del 2009

III Cursa de Muntanya Alta Segarra

Mai abans d´una cursa havia estat tan tranquil com aquesta edició de l´Alta Segarra. Potser el meu trist bagatge d´entrenaments (2 entrenaments per muntanya, 2 per asfalt i la marxa dels castells en dos mesos i mig) em feia estar sense la tensió que tenia abans. Però llavors perque no estava preocupat per poder acabar?

Doncs la veritat és que extranyament sabia que acabaria, que tinc fondo de sobres, doncs aquesta setmana els dos entrenaments que havia dilluns i dimecres havien estat rondant les 3 hores. El que no apareix per enlloc és velocitat. Ara mateix sóc extremadament lent corrent. No sé a quan dec per els km en pla, però n´estic segur que encadenadement no mantindria ritmes gaire per sota de 5 minuts el km, per no dir per sobre. Doncs avui amb una manca de tensió fora de lo normal en mí, em presentava a la sortida. Des del començament ja he vist que a l´Open Català de Curses de Muntanya S´hi corre i que no seria el "cuento" dels altres anys. Nomès començar ja tenia una centena de corredors davant (jo pensava que més i tot).
El ritme no és que fos molt fort però m´he deixat caure en posicions intermitges intentant reunir el màxim de forces per utilitzar més tard.
Desseguida ens hem endinsat per corriols purament segarrencs, bé, no ven bé perque aquest any els primers km es feien penetrant en terres noguerenques, fins arribar a Ribelles i passar pel pati del castell.

Així doncs a "ritmillo" fins entrar de nou al poble i començar la volta llarga. No em passava gairebé ningú, ni jo tampoc m´escarrassava a gastar forces que després em farien falta. La veritat que m´he passat mitja cursa pensant que al cap d´una estona apretaria i guanyaria posicions amb facilitat (que ruc que sóc, amb lo "ben entrenat" que estic) però cada pas que donava veia qe els que anaven prop meu patient igual que jo, ho sigui que no era possible fer miracles.

Algunes posicions si que he anat avançant, i així ja estavem al Pedrafita, una pujada molt més progressiva que en edicions anteriors, la veritat que molt millor perque l´altra se m´atragantava de mala manera. En aquest punt he començat a notar que els peus em començaven a perillar, que era bastant possible que se´m fessin butllofes si no vilgilava com trepitjava. Així doncs se m´esfumava tambè la possibilitat de fer una bona baixada (des del Pedafita fins al final de cursa predominen senders molt tècnics que en bona mesura són costa avall), hauria de ser més conservador del compte si volia arribar a final de cursa, si més no, si no volia estar més d´una setmana parat amb els peus plens de butllofes.

Així doncs he seguit col.locat més o menys on estava fins aleshores, això si, sempre avançant més gent que no passant-me. Almenys tenia el consol de que estava agunatant bé els km. De seguida hem coronat Lloberola i després Torre les Cots, en aquell moment com que ja faltaven menys km, he decidit apretar i marxar sol del grup que estava, i la cosa ha funcionat bé baixava més ràpid que la resta i en terreny pla i en pujada estava més o menys igualat. Així he passat una desena de participants aproximadament, tot i que quan molt de tant en tant mirava el rellotge veia que anava superlent comparant-ho amb altres anys. Estava ja superant el temps de l´any passat i encara faltaven 5 ó 6 km

Ja faltava poc, i tocava passar per dintre el torrent de Lloberola, aigua gairebé a la cintura, i refrescada que m´ha sentat d´allò més bé, no com a altres participants que he sentit que es queixaven que els havia trencat el ritme deixat-los les cames pesades.
Després d´això hi havia l´últim habituallament i abans d´arribar allí he decidit prendrem el gel explosiu que portava al maillot per donar l´últim cop d´efecte.

La realitat és que el cop d´efecte l´he tingut però negativament ja que m´he "equivocat de camí" al anar alt de pulsacions i amb l´aspirada reflexa, el gel m´ha entrat per la tràquea; ha estat una estona fatal ja que m´estava asfixiant, he comensat a tossir i a fer sorolls raros; els de l´avituallament deuen haver flipat, crec que han pensat que estava boig o que era asmàtic o disminuït, perque és que no m´han encertat a articular ni que em passava... I res, he hagut de parar 1 o 2 minuts fins que amb l´aigua de l´habituallament m´he posat una mica més bé i he pogut seguir; això si amb el que em quedava de gel a la mà fins arribar al capdamunt de la pujada.
Llavors sí; vigilant de no tornar-me a ennuagar-me un altre cop me l´he anat prenent a sorvets petits; i la veritat és que no ha tardat a fer el seu efecte, ara sí per fi positiu. He anat adelantant alguns participants, que ara ja trobava molt més espaiats a la vegada que sentia com darrera meu tambè s´acostava algú.
Al final he acabat esprintant en l´entrada al poble, gairebé no he sentit ni els grallers; això si he passat un pobre xiquet a l´últim carrer. I res, allí m´he trobat amb els de Ponts (quins animalots, m´han deixat l´últim dels 5 que participavem) i altres animalots, curtits i feres de tota contrada i cap a casa a descansar i a veure si després d´avui i aquesta setmana em retrobo de debò amb el món de córrer a pota, que fa un temps em motivava més que ara.

Així doncs resumint; cursa de menys a més (mai havia éstat capaç de córrer d´aquesta manera), bona resistència pero sense la xispa de velocitat necessaria per fer-ho bé. Les ganes d´edicions passades i altres curses no hi eren. No se si tornaran.
Per cert, de 23,8 km ni farts de vi; això tenia almenys 24,5, que l´últim km gairebé en tenia dos xDD

Distància: 24,5 km
Desnivell positiu: 1185 metres. Uns pocs més que en l´edició de l´any passat.
Temps final: 3:05:26 Comparant amb altres anys, ha estat el pitjor temps, tot i que tambè tenia uns 3 km més i el recorregut estava molt canviat. (2:50:16 el 2007 i 2:25:02 el 2008 amb dos pams d aigua).
Classificació: 79 de 250 participants. Arribant per davant del 69% de corredors. Pitjor que l´any passat on vaig passar el 81% de participants, però millor que el 2007 amb un 54%.
Pulsacions mitanes: 185 Més altes que en les altres edicions (177 al 2007 i 180 al 2008).
Pulsacions mínimes: 162 i amb una baixada sorprenent a 128 en el moment que m´asfixiava amb el gel
Pulsacions màximes: 211 ( a una del meu màxim històric xD)
Parcials de 4 km: 24:32 / 29:47 / 34:51 / 30:09 / 31:21 / 35:10

Classificacions: http://www.altasegarra.ces.cat/index.php?usu=6842&clau=4&idioma=cat

Crònica 2007 http://loputoamo.blogspot.com/2007/11/xavalins-torno-donar-guerra.html

Crònica 2008 http://loputoamo.blogspot.com/2008/04/ii-cursa-de-muntanya-de-lalta-segarra.html

P.D: La segona foto és del reportatge del Jordi Font. No deixeu de fer-hi un cop d´ull. Unes fotos genials, tirades mentre feia el recorregut. http://picasaweb.google.es/jordi.font.plana/AltaSegarra20091?authkey=Gv1sRgCL2Mzcvtg-GAZg#

3 comentaris:

XAVIER ha dit...

Ei que tal, veig que al final et vas animar a fer la cursa.
Comparat amb el temps de l'any passat, reconec que et faltava entrenament, però tampoc està tant malament la classificació d'enguany. Felicitats.
A més, l'Espanyol va tornar a guanyar, i amb una mica de sort, seguirem sent de primera.
Salutacions campió.
PD: Suposo que et vas oblidar, però segueixo sense sortir a la teva llista de blogs.

PLuRieSPoRTiSTa ha dit...

Bones Xavier! Tenia present lo del blog, però no m´havia donat temps ;) Ara ja estas afegit! ;)
Doncs sí, estic més fluix que l´any passat, però el temps és una mica enganyós ja que aquest any el recorregut tenia 3 km més i era bastant diferent.
Lo de l´Espanyol dona força moral! A veure si dijous guanyem a l´Sporting i ens posem en la pomada! ;) Salut krack!

Malfieten ha dit...

Osti, deviem anar mes o menys junts... vaig fer 3:09... tot i el patiment final.
A mi tambe em surten 24kms llargs...

Salut !