dijous, 29 de novembre de 2007

No és un partit més, és "El Partit"

M´aixeco de bon matí i busco per internet les novetats de cara el partit de dissabte, compro els diaris culés, a migdia nova ullada a les noticies d´internet: Esport, Marca, As, Mundo Deportivo, PericosOnline i la web oficial Perika; resumint, estic malalt de Derbi; estic malalt d´Espanyol!
Necessito que sigui ja dissabte a les 10 per disfrutar del partit. Vull veure un bany periko com el de l´any passat. Aquest cop lluitem de tu a tu contra ells. Ens volen exterminar i no ho han aconseguit...estaran més rabiosos després de els dos correctius que els vam endossar l´any passat....ens tenen ganes...està clar. Si guanyem els callarem i sino a aguantar-los fins al partit de tornada i a seguir el nostre camí (Lluitar per la Champions encara que no s´ho cregui ningú) i a esperar el partot de la segona volta per prendrel´s una altre lliga xD

No ens fan por ni ens preocupen, com diu el 3er tauró "M´és igual el que pensin els aficionats culers de nosaltres". La veritat es que molts culers ens comencen a mirar diferent, els comencem a despertar certes simpaties perque veuen que som un equip amb collons, que ho dona tot al camp, no com el seu ramat de bens acomodats. I a més som de casa, portem el made in Catalunya al front (per molt mal que els faci i s´esforcin a buscar els killos que tenim a l´equip...segur que el Messi porta tatuada la senyera al pit o l´Iniesta canta els segadors a la dutxa del Camp Nou). Però en el fons ens continuen veien com una colla de morts de gana, com els tarats que no sabem el que és bo; i ens tracten com a immigrans a casa nostra.

Pues si a Can Periko tenim les ungles i les dents a punt, estem a la que saltem perque ja n´estem cansats de que tot es vulgui pintar de color blaugrana i a la resta de catalans se´ns vulgui fer desapareixer sigui com sigui. Els culers s´han guanyat l´odi dels perikos a pols (no tots, sempre hi ha excepcions que confirmen la regla i que saben mirar-se les coses des d´un punt de vista més global).


Us deixo un video del partit de l´any passat al Camp nou, a part del bany que va donar l´equip periko al culé i del gol amb la mà del gran DIOS Leo Messi (encumbrat a millor jugador del món per tots els que només se saben mirar el propi melic) vull que us fixeu amb com canta els gols aquest "gran" periodista que tenim o que ens toka aguantar en la radio pública catalana...se´l veu tope content quan marca els gols l´Espanyol, no creieu? Des d´aquest blog demano la fulminació inmediata d´aquest "sujeto". Preneu-li el micro ja!


De veritat que m´agradaria que algun dia els culers comprenguessin que el Barça no és Catalunya i que tots puguessim remar perl mateix riu; que ens ajudessin a creixer com es mereix la nostra història i no s´empenyessin més a enfonsar-nos. Que poguessim passejar tots la nostra catalanitat per Europa i pel Món i que els enemics fossin només de fora de les nostres terres.

Dit això espero que tots tingueu un bon derbi i que com a catalans que som que guanyi el millor! És a dir, l´Espanyol!

dimecres, 28 de novembre de 2007

Coneguem millor la Creatina


Aqui us deixo una currada que em vaig fer sobre la Creatina, un dels suplements més famosos i més utilitzats tan en esports explosius com en esports de fons. De fet abans de prendre cap suplement tothom s´hauria d´informar de per a que serveix, quins riscos té si és que en té, quina quantitat és la més indicada,etc ...
Nota: Si algú necessita informació sobre algun suplement, no tinc problema a analitzar-lo aquí al blog si és que el tinc registrat en la meva base de dades. Salut!

Que és ?
Substància natural elaborada pel cos a partir de tres aminoàcids (arginina, glicina i metionina) que s´emmagatzema als musculs com a fosfocreatina (PC) i la qual genera energia durant activitats d´alta intensitat.
Aquesta creatina com que es gasta ràpidament i amb l´alimentació normal mai tenim els dipòsits coberts, es pot omplir ràpidament amb suplements de creatina que generalment venen en pols. Però tambè existiesen suplements de creatina líquida que s´aprofita molt més, va directament a la sang i no te efectes secundaris.

Tipus de suplements de creatina:
1-Monohidrat de creatina: és la forma més concentrada i menys cara. Serveix per fer càrregues / 2--Citrat de creatina /3-Fosfat de creatina/ 4--Creatina cel.lular: creatina barrejada amb HC, Taurina, Glutamina, Aminoàcids, Dextrosa,… Aquesta convinació fa que es torni més eficaç. Serveix per donar energia abans dels entrenamentsa més dels seus beneficis estructurals. L´ideal seria prendre simultaniament el monohidrat de creatina i la creatina cel.lular per obtindre millors resultats.

És doping? No, tot i que en alguns esports si que se´n considera.

Investigacions :
-En rendiment anaeròbic una mica més de la meitat de les investigacions han obtingut resultats positius
-En rendiment aeròbic hi ha menys estudis, però s´ha demostrat que potencien l´humbral del lactat
-La massa magra i el pes de la persona augmenten ( 1,5 Kg la primera setmana i 4,5 Kg al cap de 6 setmanes)
-Barrejant Hidrats de Carboni al Monohidrat de creatina s´augmenta la seva eficacia ja que la insulina augmenta i estimula el transport de creatina als miocits (Hi ha una millota del 60%).
-Sobtenen els mateixos resultats consumint a la vegada creatina i aliments rics en HC que suplements més cars que ja els porten incorporats.

Beneficis :
-Prolonga la producció de potència màxima
-Accelera la recuperació entre sèries d´alta intensitat.
-Augmenta la massa magra i corporal a la vegada que ajuda a rehuir grassa
-Redueix l´acumulació d´àcid lactic als musculs ja que s´utyilitza més PC
-Eleva les reserves de PC (Fosfocreatina) del 10 al 40%
-Permet aguantar volums d´entrenament més grans
-Afavoreix l´elaboració de proteïnes i la hipertròfia muscular
A qui beneficia el seu consum ?
-Esportistes d´alta intensitat
-Entrenament per intervals
-Esports aeròbics amb estones anaeròbiques

Efectes secundaris:
-Augment de pes provinent de l´aumulació d´aigua i/o de massa magra.
-Anecdòticament en algunes persones s´han detectat calambres, malestar gastrointestinal, deshidratació (la majoria de fabricants aconsellen prendre més líquids mentre t´estiguis suplementant amb creatina), lesions musculars, danys renals i fins i tot algú diu que càncer (ja que s´afavoreix el creixement hormonal), arritmies i en elgun cas la mort.

Dosi recomanada:
La presa classica era de 25g dia en 4 o 5 preses durant 5 dies més tres setmanes 5 grams al dia de manteniment ( Amb la necessitat de fer descansos d´un a tres mesos sense pendre´n)
La retenció d´aigua sembla ser un problema bastant més petit gràcies a noves estratègies de càrrega més moderada. La clau és prendre petites quantitats i retardar la velocitat d´absorcióa l´intesti (així aconseguirem que la creatina acabi als miocits i no a l´orina. El màxim de creatina que el cos pot emmagatzemar és de 0,3 g/kg de pes corporal (150-160mmol/kg en el múscul). La manera de prendre´s la creatina de les noves estratègies es de 6 dosis de 1 cadascuna a dia durant 6 dies i 3 grams al dia durant 3 dies (al cap de 8-12 setmanes tornar a recarregar) Les preses s´han de fer sempre despres de menjar. La creatina cel.lular es pren abans d´anar al gimnàs o abans de realitzar l´esforç físic.

Altres informacions:
*Algun autor diu que la creatina no millora la performança si no porta nandrolona afegida. Així doncs enganyen les etiquetes? La veritat és que són productes que no estan controlats per legislació.
-Es creu que l´augment de volum cel.lular (provocat per la difusió d´aigua a les cel.lules) actua com una senyal anabòlica i pot estimular la sintesi de proteïnes i reduir la seva degradació
-Durant períodes de suplementació amb creatina és millor no prendre cafè ja que possiblement la cafeïna anula els efectes ergogènics de la creatina.
-Per prendre la creatina es millor utilitzar aigua tèbia (no calenta) perque es dissol millor.
-Hi ha persones (2 de cada 10) que no responen tan bè a la suplementació amb creatina possiblement degut a la composició corporal de fibres: Les fibres FT (de contracció ràpida) tendeixen a generar majors concentracions de creatina que les ST -Quan comprem creatina ens hem d´assegurar que està testada microbiològicament i que està controlada per l´HPLC (Cromatografia líquida d´alta performance).
-Quan es para la suplementació, les reserves musculars de creatina baixen amb molta lentitud durant 4 setmanes.
-Durant la suplementació la propia síntesi de creatina del cos (la que hi havia abans de la suplement.) disminueix però és reversible al deixar-se de fer el tractament.

Valoració global: Alta

dilluns, 26 de novembre de 2007

Distribució dels exercicis en una sessió de gimnàs

Segurament quan aneu al gimnàs, a la sala de peses, sempre seguiu el mateix ordre a l´hora de realitzar la vostra rutina; però sovint poden sorgir dubtes com: quan he de fer els abdominals? abans de les peses o després? abans del cardio? quan he d´estirar? quan faig bici/cinta/elíptica? abans o després de les màquines?...

Tot seguit us presento quin és l´ordre correcte d´execució segons el meu parer, tot i com sempre cada persona té les seves preferències a l´hora de col.locar els exercicis i per tant us convido a explicar-les i raonar-les. Salut!

Ordre de col.locació dels exercicis en una sessió:
1-Farem un escalfament general de 10-15 minuts
2-Estirar els músculs agonistes que treballarem en la sessió; però sobretot els antagonistes ja que així ens permetran un treball més efectiu
3-Realitzarem exercicis d´escalfament al començar a treballar grups musculars diferents (amb menys pes de l´habitual)
4-Treballarem primer els grups musculars més grans (pq requereixen major disposició i força i recluten moltes fibres)
5-Deixant els grups musculars petits
*Després de treballar cada grup muscular inclourem estiraments breus de 10” per tornar els músculs a la posició inicial

* A la vegada quan treballem cada grup muscular utilitzarem aquest ordre pel que fa a l´especificitat dels exercicis: (de més global a més analític): a)Sense material b)pilotes medicinals c)manuelles d) barra e)màquines

6-Podem col.locar l´exercici aeròbic cap al final de la sessió; encara que no sóc partidari d´allargar-lo molt i si de fer-lo en sessions a part de la de musculació. L´ideal seria fer 15 minuts més d´exercici aeròbic (no es convenient fer l´exercici aeròbic a l´inici de la sessió pq cremarem l´energia que desprès ens serpà necessaria en el treball de musculació)
7-Just després d´aquest breu exercici aeròbic col.locarem les abdominals (si toca treballares aquet dia) aprofitant que tenim activat el metabolisme de les grasses
8-Finalment dedicarem 15-20 minuts als estiraments. Utilitzarem l´stretching de 10-30” amb els grups musculars treballats repetint tots els estiraments en 3 sèries i intercalant-les si tenim temps amb exercici aeròbic 3 o 4.
*Els estiraments ajuden a sintetitzar més proteïnes i a augmentar el nombre de sarcòmers en sèrie.

*Inentarem que el temps total de peses en el gimnàs no sobrepassi els 60-75 minuts donat que si ens sobrepassem el treball ja no serà al màxim i tambè per no cremar teixit muscular al necessitar un excès
El total de sessió podria ser de 2 hores aproximadament: 15´escalfament + 60-75’ treball músculs + 20’ d´exercici aeròbic si ho creiem convenient + 15’ estiraments

divendres, 23 de novembre de 2007

Catalunya és l´Espanyol! i Tamudo!

Tots recordareu, el famós vídeo de les Tres Bessones blaugranes que intentaven explicar als nouvinguts al nostre país de que anava això. Evidentment el video no reflexava la realitat de Catalunya, sinó que només reflexava la realitat d´alguns dels polítics que fan veure que ens fan avançar. L´Espanyol i un grapat més de clubs catalans es van queixar i van aconseguir que el video de la dictadura blaugrana no arribés a les escoles. Però tot i així, alguns ens van tractar de ploramiques, que ens queixavem per res,... s´ha arribat a un extrem tal de barcelonitis que els que són del Barça es creuen que el Barça és el mateix que Catalunya i que tot lo altre s´ha d´exterminar; el video no és sancionable perque tindre aquesta visió tancada de Catalunya per ells és lo més normal del món.

Per a tots ells va dedicat el video del Gol a Gol Espanyol (ja era hora després de 25 anys), per a que s´adonin que aquest video reflexa tant la realitat catalana com el seu.

dimecres, 21 de novembre de 2007

Nutrició i períodes de competició


Va que avui em sento generós i compartiré amb vosaltres el que un dia fa uns 6 o 7 anys vaig aprendre de la gran Anita Bean; segur que sempre us apareixen 1000 i un dubtes sobre la vostra preparació i alimentació abans/durant i després de la competició; amb aquestes pautes seguint-les al peu de la lletra us asseguro que tindreu un rendiment òptim pel que fa a l´energia a disposar, clar que heu de controlar els entrenaments i el descans a part; i tenir en compte que cada persona i cada cos és un món.

Setmana prèvia a la competició

Objectius:
-Omplir al màxim les reserves d´Hidrats de Carboni
-Mantenir-se ben hidratats.

-Proves curtes de <> 90 minuts
5-7 g HC/Kg pes corpor al dia tres dies + 8-10 g HC/Kg pes corpor al dia tres dies finals
L´última sessió dura d´entrenament ha de fer-se una setmana abans de la competició
L´ultima setmana definir entrenant de més a menys i descansant l´últim dia
Reduir lleugerament el nombre de calories ingerides.

-Competicions setmanals:
Cal seleccionar les competicions més importants i en les setmanes on no hi hagi aquestes competicions entrenar una mica més fort.
Els entrenaments tècnics fer-los cap al final de setmana.
8-10 g HC/Kg pes corpor al dia els últims 2 dies
Fer 6 menjars al dia cada tres hores aproximadament (IG baix)
Assegur-se de que la rehidratació és completa després de cada entrenament (ho podem saber pel color de la orina).
Evitar nous aliments i combinacions la setmana de la competició important.

Dia prèvi a la competició:

-Consumir aliments rics en HC de IG baix i beure mol líquid
-Realitzar exercici molt suau o repòs absolut.
-Mai saltar-se el sopar pels nervis: En aquest àpat triarem aliments senzills i sense grasses. Si tenim problemes en aquest àpat menjar PSC (Productes substitutoris del menjar), begudes isotòniques, batuts, iogurt líquid, alimentació amb líquids,... No prendre aliments rics en fibra.

Dia de la competició

Objectius:
-Omplir al màxim les reserves del fetge de HC i despres realitzar dejuni nocturn
-Mantindre estable el nivell de glucosa a la sang
-No passar gana
-Mantenir-se ben hidratats

Pautes a seguir:
-Llei de les 8 hores: En la competició només sútilitzen els nutrients ingerits abans de les 8 hores a la cmpetició. Calen de 24 a 48 hores per disposar de molts dels HC consumits.

-El principal menjar abans de la competició cal que sigui de 2 a 4 hores abans de la mateixa. Els nervis retarden la digestió. Aquest menjar a de tenir de 200 a 300 g d´HC.
En proves de resistència ingerir 1 g. HC/ Kg. de pes una hora abans.
Si competim al matí cal aixecar-se 4 hores abans. Saltar-se l´esmorzar és dolent en proves de fons

Que cal menjar el dia de la competició:
-HC de IG baix
-Poca grassa
-Poques proteïnes
-Poca fibra
-500ml. H20 o d´un altre líquid dues hores abans de la prova +125-250ml 15-30 minuts abans
-No menjar molt
-Menjar sense gaire sal

Durant la competició:
-30-60g. HC / hora IG elevat
-Cal començar a consumir passats els primers 30 minuts de prova
-Prendre begudes isotòniques o de polímers de glucosa i/o barretes energètiques en intervals regulars.
-Beure de tres quarts a un litre de líquid per cada hora d´exercici (125-250 ml cada 10-20 minuts)

Després de l´exercici:
-Prendre 1g HC/Kg en les dues hores posteriors a l´exercici IG alt
-Quatre hores després de la competició menjar 70-100 g. HC més (si no sha fet un àpat )
-Evitar la ingesta de greixos
-Beure 0,5 lites de líquid just acabar la prova i desprs seguir bebent regularment (segons les pèrdues que haguem tingut). Si hem de competir o entrenar els dies seguents aixòp serà crucial.
-Menjar fruita no àcida.

dimarts, 20 de novembre de 2007

Perillositat i toxicitat en l´alimentació

Quan mengem sabem que ens estem posant a la boca molta "basura", però va bé coneixer-la de més aprop i si us preneu la molèstia de mirar les etiquetes dels productes podreu fer alguna cosa per cuidar una mica el vostre cos. És per aquest motiu que us he preparat una llista amb tots els components i aliments que hem de parar compte:

1-Perillositat dels aditius que s´inclouen en alguns aliments
Es cataloguen normalment com a conservants, colorants, potenciadors del sabor,...n´hi ha que són completament inofensius, però amb alguns haurem d´anar en compte perque el seu consum a llarg plaç pot portar resultats nefastos. La més perillosa és la E-330.

Cancerígens: E-102 E-112 E-120 E-123 E-124 E-127 E-131 E-142 E-210 E-211 E-212 E-213 E-214 E-220 E-225 E-230 E-250 E-251 E-252 E-311 E-330 E-407 E-450

Sospitosos cancerígens: E-231 E-232 E-233 E-241 E-338 E-341 E-460 E-461 E-462 E-463 E-466 E-477

Pertorbacions intestinals: E-221 E-222 E-223 E-228 E-311 E-320 E-321 E-330 E-339 E-340 E-400 E-447 E-461 E-462 E-463 E-466 E-467

Problemes a la pell: E-231 E-232 E-233 E-312

Probl. de cor/ circulació: E-230 E-251 E-252

Altres sospitosos: E-125 E-141 E-150 E-171 E-215 E-216 E-217 E-467

Alguns productes que estàn al mercat i que porten substàncies perilloses:
-Natillas Danone: E-102 E-124
-Mermelada Helios Light: E-211
-Alguns embutits: E-251 E-252
-Scheweppes llimona: E-330
-Formatgets “La Vaca que riu”: E-330
-Tomaquet triturat Continente: E-330

2-Perillositat de substàncies tòxiques que provenen del medi ambient:

Determinants aliments reben influènces externes derivades de la utilització d´herbicides, fungicides, insecticides, fertilitzants sintètics i naturals nitrogenats. La contamínació ens pot arribar tan a través de l´aigua (haurem de vigilar que no superi els 50 mg / l de nitrat) com d´aliments directament exposats al sól. Per tant haurem de fer un consum moderat d´aliments que tenen un contingut alt en nitrats com són:[1]

Contingut de nitrats molt alt: Contingut de nitrats alt: Contingut de nitrats mitjà:
Verdolaga 615 Api 223 Espincas ecològics 97
Acelga 487 Remolatxa convencional 195 Col ecològica 90
Enciam d´hivernacle 368 Nap convencional 168 Espinacs convencion 84
Nap d´hivernacle 358 Enciam convencional 159 Julibert convencional 84
Berro d´hivernacle 334 Berro convencional 155 Col xina ecològica 76
Julibert d´hivernacle 340 Rabe convencional 153 Berro ecològic 70
Valerianela d´hivernacle 320 Col.lirabe convencional 133 Carabassa 68
Raves d´hivernacle 286 Rabe ecològic 131 Espàrrecs 66
Col.lirabe d´hivernacle 250 Hinojo 127 Porro 51
Nap ecològic 123 Pastanaga convencion 50
Enciam ecològic 119 Esquirola ecològica 49
Altres aliments que contenen nitrat: Valerianela convencional 117
Alguns roductes de carniceria com Col xina convencional 112
Pernil salat Col.lirabe ecològic 112
Embutits crus Col convencional 107
Asquerola convencional 106

3-Aliments enriquits:

L´efectivitat dels aliments enriquits és dubtosa; la seva assimilació i efectivitat no és segura ja que es modifiquen les sinèrgies naturals dels aliments.
A més, l´origen d´aquestes substàncies és dubtós i sovint es mantè en secret. Per exemple el calci s´obtè d´ossos animals, la vit B12 del fetge animal; la vit A del fetge , peix, rovell de l´ou, mantega,...; la vit C i E són sintètiques, Vit D de les llevadures, olis, peix,...Omega-3 de la farina, peix, ous,...; el Ferro de la sang o els vegetals;..

A més tots aquests productes enriquits tenen una alta dosis de màrketing. En resum es millor evitar-los.

[1] Dades en mg/100g d´aliment. Podem considerar que el contingut en nitrats es molt alt quan es supera els 250 mg/100g d´aliment; alt: 100-250 mg /100g d´aliment; mitjà: 50-100 mg/100g; i baix: -50mg/100g

dilluns, 19 de novembre de 2007

Per un periodisme esportiu igualitari!


Quina paciència s´ha de tindre per escoltar "Els millors anys de la nostra vida"! Des d´aquest blog vull dir que sóc un fidel oient de Catalunya Ràdio i de tots els seus programes i retransmissions esportives. Però una cosa es la radio del País i l´altra confondre País amb un club, o sigui el Barça ( o més ben dit "L´altre club de la ciutat")
Salvant alguns periodistes de la casa com poden ser l´Audal Serra i el David Clupés (sort n´hi ha perque sinó ni engegar la radio podriem fer), la majoria de periodistes esportius de la radio nacional pequen de forofisme culé. Els casos més flagrants són el Joaquim Maria Puyal i el del Bernat Soler.
El Puyal fa servir la seva veterania a la casa per ningunejar l´Espanyol; primer de tot considera més important la transmissió previa a l´inici d´un partit del seu Barça que el directe d´un partit de l´Espanyol. Quan la transmissió és mixta; mixta vull dir que donen el resultat molt de tant en tant i encara hem de donar les gracies per conectar 20 segons, el tal Puyal posa cullerada amb comentaris patètics sobre l´equip perico. Finalment el got ja vessa quan es juga el derbi. Primer, perque ens ha de retransmetre aquest senyor? segon, no sap dissimular una mica el seu forofisme? només pensa en clau culer. Senyor Puyal enteris d´una vegada que està retransmetent un partit per tots els catalans i que els pericos som tant o més catalans que els culers.
L´altre periodista que se li veu el llautó es el Bernat Soler; el pobre intenta respectar l´Espanyol però es que el seu subconcient el traeix, com més obre la boca per parlar del nostre club, més posa la pota. El dia que va proclamar a tot Catalunya que s´havia de vendre el Tamudo al Villarreal per donar-li gracies dels serveis prestats va ser la gota que val vessar el got. Per Bernat Soler, l´Espanyol sempre serà un club secundón que mai ha de tindre dret a crèixer ni a guanyar títols, i si en guanya algún pensarà que són les restes que no vol el Barça. Així de trist però insisteixo que el noi no hi pot fer més, algun cop ho ha intentat , com quan va anar a Glasgow a veure la final, però cada cop que obre la boca se li veu el llautó.
A part d´ell molts dels tertulians que porta "als millors anys" són realment patètics quan parlen dels temes relacionats amb l´Espanyol. Molts dies m´agafen ganes de rebentar la ràdio contra la paret.
Senyors que dirigiu Catalunya Radio, siusplau poseu gent que s´hi entengui una mica i que ens respectin! N´estem cansats! O vosaltres tambè sou com en Puyal?

dissabte, 17 de novembre de 2007

X.Espar, Corbalan i la mort sobtada

Avui i aquests últims dies he estat a Manresa a les XX Jornades de Medicina de l´Esport del Bages. Com cada cop que hi he assistit n´he pogut treure informació útil, m´hi trobo bé en aquestestes conferències perque sempre aprens coses noves encara que algunes no siguin d´aplicació directa en el món de l´Educació, que és on em moc jo habitualment. L´Edició d´aquest any era de cel.lebració, 20 anys són molts i els organitzadors han volgut portar personatges de renom com l´Iñaki Urdangarin, la Infanta Cristina, el Manel Estiarte, Juan Antonio Corbalan, la Maria Vasco, el Miquel Angel Cos, etc etc ...

Personalment l´Edició d´aquest any a nivell personal no m´ha omplert totalment però algunes conferències si que han despertat la meva curiositat i les ganes de saber més sobre aquell tema. Dijous, Maurits Heindrinks ens va obrir els ulls sobre les noves tendències a l´hora de millorar el rendiment professional gràcies a les noves tecnologies i Paulus Wildeboer va donar algunes pautes interessants per fer la preparació física de base dels esportistes sempre des del treballa a partir del propi cos i arraconant les màquines de gimnàs pels culturistes.

Xesco Espar va intentar parlar de la motivació i l´assoliment d´objectius en l´esport. Personalment crec que aquest senyor va ser de lo més justet de les Jornades. Té unes idees marcades al seu cap però que escoltant-les detingudament acabes no sabent si el seu èxit enfront del primer equip d´Handbol del Barça và ser només èxit dels jugadors i de l´herència del treball de Valero Rivera...Idees bàsiques en els seus plantejaments com que el l´esportista s´ha de plantejar objectius molt dificils d´aconseguir semblen utòpiques...o tambè que el seu objectiu com a entrenador es fer disfrutar els catalans! Aquest senyor encara no s´ha donat compte de que Catalunya no és el Barça. Trist per una persona que hauria de tenir prou nivell per fer conferències...

Exculparé en Xesco perque no va ser l´únic, doncs l´organització tambè la va cagar portant massa ponents blaugranes, per no dir "babaugranes" i a sobre sortegen la samarreta del Deco com si tothom s´hagués de sentir orgullós si li tocava. A sobre en el moment del sorteig vaig haver d´agunatar la brometa del massatgista del Barça senyor Juanjo Brau "-Els del Madrid que aixequin la mà que no els inclourem al sorteig". Com si al món no hi hagués més equips que els que es freguen el cul amb bitllets de 200 euros. Almenys van fer feliç a la noia que li va tocar, amb el crit que va pegar semblava que el Barça hagués guanyat al Geta i tot.

El divendres, l´apartat de ponències mès mèdiques com sempre em va resultar el més dificil d´engollir. Mikel Sanchez va estar interessant en la seva explicació sobre la utilització dels Factors de Creixement; i Miquel Angel Cos genial parlant de l´Osteopatia dinàmica de pubis. Vaig seguir amb atenció les seves explicacions ja que donada la meva ignorància en el tema pensava que a veure si les meves molèsties de les últimes setmanes podia ser això! jeje. Com més xerrava el Miquel Àngel més mal em feia!

Jan Ekstrand, metge de la UEFA, va fer una conferència patètica, de fet ell no, sinó la seva traductora. I a la taula rodona el base del Manresa Javi Rodriguez em va sorprendre per la seva pausa i claredat a l´hora d´explicar la seva lesió i altres experiències basquetbolístiques, gens habitual en els jugadors professionals.


Finalment la jornada del dissabte ha tractat de l´excel.lència en el rendiment esportiu. Xavier Mir ha entretingut explicant el Dakar Solidari i l´actuació mèdica en aquest Ralli.

Finalment un tema de recent actualitat "La Mort Sobtada" explicat per Juan Antonio Corbalan. En resum les conclusions que trec d´aquesta xerrada són que millor no fer-se mai cap prova peruq com te trobin algo raro et prohibeixen fer esport o t´obliguen a jugar a la petanka la resta de la teva vida. Prefereixo correr el risc i disfrutar de l´esport com, quan i a la intensitat que jo vulgui. I si algun dia em quedessa tiesso fent esport, pues hauria mort disfrutant del que més m´agrada.

La taula rodona de cloenda ha incorporat en Manel Estiarte, que es nota que té e cap ben amoblat i la Maria Vasco (ni han mencionat que corria per l´Associació Blanc-i-blava), que ha donat la seva visió particular de l´Esport i el rendiment sense atrevir-se a donar una opinió ben formada perque simplement no la tenia, cosa d´altra banda ben normal. Tambè ja estat l´Iñaki Urdangarin, la infanta i la canalla, que per cert no han parat de donar la nota tota l´estona, com hauria fet qualsevol altre nen en unes jornades com aquestes.

I per acabar un apunt final, no m´ha agradat gens que totes les conferències hagin estat en llengua castellana, essent la majoria dels ponents catalanoparlants; està molt bé que a les jornades vingui gent de fora de Catalunya, però d´aqui a canviar la llengua per ells ho trobo de massa bones persones...a més a mi ningú m´ha preguntat si entenia el castellà. En fi...ja veieu que es pot ser ben catalanista i no ser del Bar$a

(p.d: la $ ja sap per qui va, per algú q tb s´ha tragat les jornades ;)

dimecres, 14 de novembre de 2007

On tenim el propi límit?

Qui no ha volgut saber mai fins on es capaç d´arribar el seu cos? Aquest és el motiu que m´impulsa a practicar esport i sobretot a fer competicions. Medir-se a altres persones és fantàstic, oi?

Per a qui estan reservats els primers llocs de les curses? Monstres genètics o per sacrificats entrenant? Està clar que pels primers que decideixin ser tambè dels segons.

I els que només podem ser del segon tipus? fins on podem arribar? Doncs fins allà on us permeti la vostra dedicació en l´entrenament, la feina, la dona, la canalla, els sacrificis que estiguis disposat a fer a canvi de..., etc

Personalment a cada cursa lluito contra la meva bèstia a part de la lluita que pots mantindre amb altres competidors. Prefereixo baixar les meves marques i tindre bones sensacions que no pas barallar-me en una cursa per quedar el 31 o el 31, o el 120 o el 121...

Tot això és molt bonic...però com lluites contra tu mateix quan ja se t´ha passat l´arròs? Quan el teu cos ja no té l´entrenabilitat que pots tenir dels 25 als 30 anys, als 35 a molt estirar. Sí és trist però és així...quan la ment comença a ser madura, el cos se t´envà i et veus impotent per poder rebaixar les teves marques de joventut. Llavors només et queda lluitar contra altres competidors , de la teva categoria esclar...

És per aquest motiu que he decidit tornar a la versió competitiva de l´esport. Ara encara puc donar el 100% que d´aqui 7 o 8 anys ja no podré donar. Vui marcar el meu límit amb possibilitats reals de superar-lo continuament.

Quan vaig deixar el BTT, va ser perque ja no trobava alicient en entrenar i entrenar, 5 ò 6 dies a la setmana per fer curses i quedar de la meitat cap al final de la classificació...vaig dir que tornaria quan seria màster30, que llavors ja no hauria de sacrificar les farres dels dissabtes perque ja no tindria ganes de sortir i fer el boig...Però torno ara, als 28 i sense ganes de tornar a la duresa competitiva de la BTT (de fet aquell nivell competitiu no s´ha aguantat, poc a poc només van anar quedant els corredors bons i al final els Campionats van quedar deserts de participants).

Ara només torno per disfrutar de l´esport i de mi mateix. Vui saber fins on puc arribar fent el millor entrenament que pugui (sempre que no passi a ser una obligació i no perdi altres aspectes de la meva vida).

Abans no entrenava bé? Estic segur que sí, però ara no em centraré només en la BTT. Ara disfrutaré. Penso correr, penso fer btt, carretera, nedar i si em ve de gust fins i tot volar. Ho vui provar tot: curses de 5, de 1o km, mitges, maratons pq no? curses de BTT, de carretera, duatlons, triatlons pq no? no em tanco a res. I més penso seguir amb les màquines al gim

Com entrenar tot això? doncs a faré a la meva manera. No se co entrenen els triatletes, ni els corredors de fons, ni tan sols els ciclistes. Em puc passar la vida buscant informació, però això no condueix a res. L´experiència que tinc en el món de l´esport em diu que cada persona s´ha de fer el seu entrenament. Només ell es coneix i sap el que pot tolerar i el que li va millor.

Per això us dic, no copieu entrenaments. No serveix per re. Proveu això sí! Propveu-ho tot, trieu i sempre moveu-vos per les vostres sensacions. Sigueu capaços de modificar o tirar l´entrenament al riu si el cos us diu que està cansat o que en necessita més. Només així tindrem un entrenament constructiu.
Els factors que influeixen en el rendiment d´una persona són innumerables. Des de l ´estat d´anim de cada moment, la genètica incontestable, l´experiència en l´esport/s practicat/s,...

Ens basarem a cuidar aspectes bàsics com poden ser l´alimentació, el descans i l´entrenament.

Una altra estona podem parlar de com s´ha de cuidar cadascun d´aquests aspectes. Ara només us diré el que he pensat de cara a començar a posar-me en forma per provar-me en competició: nadaré un dia per setmana, correré un parell de dies (un dels quals faré series i l´atre rodaré) i agafaré la bici un dia setmanal fent bàsicament fons. El diumenge el deixaré per les competicions i si no en tinc faré una mica d´esport convinat fent transisions. Els volums mai passaran de 2 ò 3 hores ja que no vai a destrossar el meu cos sinó a gaudir. A part seguré acudint al gimnàs on farè una rutina 3 cops per setmana pel tren superior i segurament depenent de la tolerància als altres entrenaments afegiré un dia de complementació pel tren inferior. L´electroestimulador l´utilitzaré en moments puntuals per recuperació, lesions i dubto que gaire més perque tot ja ho veig massa saturat.

De moment començaré així i ja aniré modificant sobre la marxa segons sensacions. Ja us aniré comentant com va la cosa, espero veure un progrés en les marques personals i tambè en les meves classificacions a les competicions.

Salut i bon entreno!

diumenge, 11 de novembre de 2007

Cursa Atlètica Sant Crist de Balaguer.

Aquest matí he estat a Balaguer fent la cursa del Sant Cristo. M´he aixecat a les 8 i mitja, he esmorzat una mica i amb una boira que glaçava m´he dirigit cap a la capital de la Noguera. No se quants inscrits hi havia, no molts crec, potser un centenar o dos en la cursa de 6 km. La sortida una pena, la mainada ha esclatat a córrer abans d´hora i el pringadillo del megàfon no li ha tocat altre remei que dir "sortida!!!" En iniciar-se la cursa he vist que el nivell no era el mateix que a Manresa fa dues setmanes; m´he vist bastant endavant tot iq ue no he sortit tan "boig" com de costum. He pensat: Ara hauré de batallar per fer podi? no no pot ser, no és el meu lloc i he decidit no forçar més del compte perque sabia que després ho acabaria pagant. Els km m´han passat ràpids i a la pujada he mantingut el ritme com he pogut. M´han passat 6 ò 7 persones i entre ells la primera fèmina. I re na tirant fins al km 4 on el peu m´ha començat a fotre la guitza; he notat que se m´havia encetat l´antiga ferida de la cursa de Sanaüja i he decidit afluixar una mica el ritme per no agreujar el mal i la setmana que ve poder correr a Estaràs. Crec que he passat pel km 5 amb uns 20:50 aproximadament i l´últim km ja ha estat de baixada fins a la plaça del Mercadal. Al final he entrat amb un temps de 24:15 completant la distància de 6 km, que per temps surt a 4:02 per kilòmetre que no està malament del tot... L´obsequi per competir uns guants que almenys no són la típica samarreta de col.leccionista. Ara però és trist que no pengin els resultats un cop acabada la cursa per saber el lloc que he quedat i per veure els temps...miraré aquesta setmana a veure si ho trobo per internet però ho trobo bastant trist amb els anys que porten fent aquesta cursa. Una altra queixa és per la penya que s´apunta a la cursa d´1,5 km i que podria fer la de 6 km tranquilament. Hi ha alguns que prefereixen guanyar una copeta competint amb nens, ja s´ho faran...

dimecres, 7 de novembre de 2007

Xavalins torno a donar guerra!

Weno guerra al meu nivell...després de 3 o 4 anys d´inactivitat he tornat a competir. Ves per on va ser d´un dia per l´altre, sense entrenar ni re. Ara m´ha donat per provar les curses a pota. Si des de les meves èpoques infantils que no en feia (exceptuant un parell de cops que vai fer La pujada a Sant Pere de Ponts per fer poble) i bé ja veurem si durarà gaire...

Vaig començar per la Cursa del Torró a Agramunt (14-10-07) de 10 km que vaig completar amb un temps de 47:38 quedant el 108 de 166; pensareu que sóc un petat; pues sí, no us equivoqueu de gaire. Vaig començar com un boig. Em vaig col.locar entre els 20 primers com un campió, moment en el que vaig mirar el pulsometre i bingo! 200 p/m. El jabalí estava a punt de reventar i no era plan de forçar una màquina sense engrassar. Tot just portàvem 3 km i les cames ja no m´anaven, el meu ritme queia estrepitosament i m´anava passant tothom a saco. Vaig mantenir el pols tota la cursa entre 190 i 205 p/m . Sí us semblarà excessiu, a mi tambè...però el meu màxim en curses arriba normalment a les 210 pulsacions i això que ja tinc una edat, 28. Resumint que vaig acabar com vaig poder, amb el ganxo al coll i esgüellant com un tossino.

LLuny d´amilanarme, em vaig posar el seguent objectiu molt aprop! La 1a cursa de muntanya de l´Alta Segarra, a Sanaüja (21-10-07). Aquest cop donada la distància a cobrir (22km) vaig decidir entrenar algun dia entre setmana per poder acabar. Dos entrenaments de 8 km en plegar de treballar van ser el meu entreno. I el diumenge em presentava amb una bona moral a la sortida, però amb els peus una mica tocats d´haver tastat la muntanya.
Sortida i au com un boig em poso a ritme dels 15 primers, aquest cop estava decidit a que no em passés tanta gent com a Agramunt. Primer tramp de trialera de pujada fins a Rocabandera, aguantant bé i deixant passar uns pocs "rivals" , després tornada al poble i s´inicia lo dur , paret de 300 metres on t´has d´agafar a les roques per no donar-te un clatellot dels bons. Els "pofezionals" m´anaven adelantant poc a poc i cap al km 7 o 8 em van passar el Mariano (lo jabalí de Balaguer, un biker reciclat als duatlons) il Xavito ("la pluma de Ponts") i au ja no els vai tornar a veure en tot el recorregut. La Pujada més dura el Pedrafita que no s´acabava mai...per fi a dalt i habituallament sòlid; vaig menjar fruits secs...em van sentar com una patada al cul tan salats! Comença la baixada i puc encadenar-la corrent bastant bé, però els peus ja començaven a fer la guitza! Pujada a fina Lloberola ja molt més cansat i alguns més que m´anaven passant. La baixada ja insoportable els peus ben llagats em condicionarien els ultims 9 km. L´última pujada va ser monstruosa: La Torre les Cots, i en agafar el pla primeres rampes, els bessons van dir prou i vai tindre que parar a estirar una bona estona...la gent em seguia passant...paciència, l´important ja era poder acabar! La baixada lenta per culpa de les llagues i el pla controlant els bessons, últim repechó i cara avall cap a Sanaüja,, ja faltava menys. Convianava caminar i córrer. L´arribada va ser el millor, els nens de l´escola animant-me i xocant-me la mà i els grallers tokant i fent-me sentir guanyador. Foto a l´arribada (que quan la vegi veuré quina cara tenia...) 2:50:16 arribant el 53 dels 112 que van acabar...prou bé per ser la primera.
Tota la setmana sense entrenar i el diumenge seguent em presentava a la sortida dels 10 km urbans de Manresa. Gairebé 500 inscrits, l´objectiu era baixar la meva marca d´Agramunt. Vaig descobrir això dels xips...collons com ens modernitzem.
Sortida i una altre cop com un tiro 195 p/m i entre els 40 primers. No vaig tardar a perdre posicions però després ja vaig trobar el meu lloc i vaig fer quasi tots els km al mateix ritme i amb la mateixa gent. L´arribada un pel llarga però em vaig animar a esprintar amb dos matats més, que per cert em van guanyar. El meu temps 43:10 que rebaixava en 4:28 la marca d´Agramunt i quedant el 194 de 474. Prou satisfet en vaig sortir ja que no havia entrenat cap dia durant la setmana per poder curar les llagues de Sanaüja. A l´arribada vaig departir amb les estrelles pontsicanes, els Jové pare i fill i el Pere de cala Blaudia, que em va donar un consellet per no tornar a patir amb les llagues: ben untadet de vaselina xDD q malament sona eh!

I ja veieu! això va rodat pròxims objectius la Pujada al Sant Crist de Balaguer (11-11-07) i me vui iniciar en els duatlons: el duatló "Internacional" d´Estaràs (18-11-07) i el de Balaguer (25-11-07) sense entrenar, pq tampoc puc...avere si revento o no. Que en penseu? xD